Martinell, Alfons

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TREBALL ^ 
IDE REDAccró 
Un procés a Girona 
1979: "Un país que mai no havia pensat en el dret a ¡'educado 
per a tothom". 
ALFONS MARTINELLISEMPERE 
Q uan reflexiones que t'has fet gran, tant personalment com professionalment, a! 
costat d'en Quim, i aquest ha desa-
paregut sobtadament, la impoten-
cia no m'impedeix teñir la satisfác-
elo d'haver pogut compartir molts 
moments al seu costat, al llarg de 
quasi 20 anys, com a amic i com a 
company en el treball. 
En un primer pía, em sorgeix un 
sentiment d'agraVment per tot el 
que he rebut de la nostra relació, 
fent camí de costat en aquesta úl-
tima etapa en la quotidianitat del 
treball a l'Ajuntament. 
Com em deia abans de l'estiu. 
aquí a Girona ens "hem fet grans". 
Per tant aquesta petjada deixada 
aquí representa un aspeóte molt 
important deis darrers anys de la 
seva vida. 
Per aixó, deixeu-me relatar al-
guns deis propósits en qué es va 
plantejar el seu treball a l'Ajunta-
ment de Girona i altres projectes 
realitzats en aquest període. 
De mes enllá del Tordera 
Quan li parlava del projecte que 
s'intentava realitzar a Girona, mani-
festava un interés fora de mida, 
comú en ell. 
Aquest interés es va tornar rápi-
dament una possibilitat real amb la 
seva incorporació al costat de la 
gent que intentávem un canvi en el 
departament de Cultura. No ho vaig 
creure fins que es va asseure al 
meu costat i vam comengar a fer 
feina. 
Aquest fet em va provocar dues 
reaccions; en primer lloc es perfi-
lava que anávem a fer quelcom 
d'important, perqué si una gran 
;66 e 
qualitat tenia, era la d'aixecar él 
nivell de les coses, de recollir les 
intuVcions i convertir-les en propos-
tes, de construir un discurs o un 
disseny de les realitzacions. Per un 
altre costat, cal dir-ho, valg sentir 
Tescalfor de la companyia, del de-
bat i l'elaboració en comú. 
En Quim cómprenla perfecta-
ment la dificultat d'aquesta tasca, i 
en la seva proposta de projecte de 
trebail deia: "No conec gaire Giro-
na, els problemes cabdals que té 
plantejats, la situació real de la 
qüestió educativa ni deis recursos 
materials humans i institucionals 
de que disposa. 
"Igualment, desconec les pecu-
l iar i tatsdelsg!roninsi ,comarepre-
sentant de Can Fanga, parlo el meu 
llenguatge, que em serveix per ex-
plicar-me pero, no ho sé, per fer-
me entendre." 
Aquest fet deis que hem vingut 
de mes enllá del Tordera, repre-
senta un aspeóte importan! a reco-
néixer. En Quim aporta una visió i 
experiencia diferent en el context 
de l'Educació i la Cultura a Girona, 
es provoca una confrontado de 
plantejaments amb una visió fresca 
i a vegades desinhibida de la 11.lusió 
de fer-se un lloc, d'aportar el seu 
discurs al desenvolupament de la 
ciutat. Aixó que ara en diríem una 
ciutat oberta, un espat de trobada, 
d'intercanvi, es va produir entre el 
projecte d'Educació del primer 
Ajuntament democrátic i l'expe-
riéncia del seu trebail a l'Escola de 
l'Esplai, a rEscoltisme, a Rosa Sen-
sat, a l'Escola Costa i Llobera, a 
rEscola de MestresdeSant Cugat, i 
a l'Ajuntament de Barcelona. Entre 
una aportado vinguda de Barce-
lona i la ciutat de Girona, en un 
intercanvi que va impulsar amb 
mes forca i pes institucional, com 
és la relació amb la Diputado de 
Barcelona amb la realització de 
l'exposició d'Ecologia i el Centre de 
Recursos Culturáis, on estava rea-
litzant una tasca de formació de 
gestors culturáis. 
Si el trebail realitzat és fruit de 
tot un equip de persones que han 
esmercat un estere considerable 
per teñir uns servéis modernsperal 
ciutadá de Girona. en Quim hi ha 
aportat un nivell de rigor, exigencia 
i reflexió que sense el! no s'hauria 
"L'animació sócio-cultural ó$ 
una acció amorosa; una acció que 
es fa perqué estimem". 
aconseguit. Cal que ho tinguem en 
compte i seguint el seu taranná no 
mirem gaire el passat i ho plante-
gem amb ganes de miiiorar-ho. 
La ciutat com a espai educatiu 
Amb aquesta aportado s'incor-
pora de pie al trebail en la fundó 
pública, deixant la comoditat de la 
docencia i entrant en la contradic-
ció de donar resposta ais greus 
problemes d'unes institucions de-
mocrátiques que naixien amb els 
déficits d'un país que mai no havia 
pensat en el dret a Teducació per 
tothom. 
La reflexió realitzada sobre l'e-
ducació en el lleure i en l'escola, es 
plantejava com una necessitat de 
relacionar-ía amb la ciutat. 
La ciutat ha de ser un espai edu-
catiu, ha de procurar oferir ais nens 
i joves totes les seves possibilitats. 
Hem de fer que la coneguin amb 
mes profunditat, peí que es veu 
com peí que no es veu. Només 
entenent com funciona, el ciutadá 
petit podrá accedir a l'ús i fruir de la 
seva ciutat. D'aquesta manera acon-
seguirem democratitzar una ciutat, 
fent-la educativa. 
Un repte ambiciós i pie de con-
tradiccions, pero una eina de tre-
bail que va mobiützar totes les se-
ves energies durant un període im-
portant. D'aquí van néixer molts 
projectes, realitzats o no, que van 
configurar un primer patrimoni de 
contingut, l'Aula de la Natura, el 
Taller d'História, l'Escola de Moni-
tors, etc. 
He de fer constar l'entusiasme 
amb qué en Quim va treballar en 
aquesta época amb la intenció d'in-
cidir en el desenvolupament deis 
fets, de millorar qualitativament els 
servéis que s'oferien ais nois i noies 
de Girona. Va ser una dedicado 
profunda i exclusiva que s'ha con-
cretat entre altres coses en tot el 
material elaborat en els servéis i en 
el Projecte Onyar sobre una pro-
posta de discussió del projecte 
educatiu per les escoles de la ciutat 
(de propera edició). 
Si en aquesta fase va fer un pas 
qualitatiu a una visió de ciutat, de 
seguida va connectar amb un altre 
centre d'interés latent des de la 
seva joventut, el medi ambient. 
De la ciutat al territori 
De la ciutat al territori, preocu-
pado que darrerament anava apro-
fundint. Aquett pas el va fer per 
mit jád'un projecte concret, que era 
una de les seves linies de trebail. Va 
ser en el moviment de defensa deis 
Aiguamolls de l'L'mpordá. 
No era casuaPtat que en Quim 
s'hi aproximes i aportes la seva 
experiencia i ganes de fer feina. En 
Revista de Glxona 
TREBALL • • 
IDE REDACCIÓ 
1985: Joaquim Franch, Premi 
Artur Martorell de la Generalitat 
de Catalunya. 
primer lloc, la descoberta que prop 
de les nostres contrades h¡ havia un 
espai natural extraordinari, i en se-
gon lloc, perqué hi havIa un poten-
cial huma amb ganes de treballar. 
Els aspectes puntuáis, l'amor 
pels ocells {un deis primers treballs 
a l'Ajuntament va ser l'edició d'un 
Ilibre sobre els ocells de la ciutat) i 
la possibilitat d'incidir en un canvi 
qualitatiu del nostre entorn, el van 
fer un deis col.laboradors de tot 
aixó que en aquests moments s'ha 
convertit en el Pare Natural. I poste-
riorment ho tornaría a fer per altres 
projectes, com la defensa de les 
Gavarres. 
L'Educació en el Lleure ja es 
podía plantejar com un projecte 
concret d'intervenció i mlllorament 
del terrltori on els nois i noies de les 
nostres comarques aprofitarien el 
seu lleure per fer un serve!, per esti-
mar mes el seu país i per esdevenir 
uns agents del míllorament col-
•>l| l«l 
Tot aíxó ho recull, com sempre; 
ho escriu perqué esdevingui una 
eina de treball, i fa el Ilibre que va 
guanyar el primer premi Artur Mar-
torell; el fet de guanyar aquest pre-
mi representa un Iligam entre gene-
racions de dos personatges singu-
lars que han fet de l'educació i la 
cultura la seva eina de treball. 
La formació no formal 
A mes, i de forma paral.lela, 
compartim la tasca en la qual ens 
vam conéixer, la formació, Eina de 
canvi, de possibilitatr la circulado 
d'informacions, de provocar refle-
xions i espai on tots hi aprenem 
coses. En aquest camp havia deixat 
la formació reglada de l'Escola de 
Mestres, per dedicar-se a la forma-
ció no formal, prop deis agents d'in-
tervenció social. Formant per la 
intervenció entesa com una pre-
sencia individual, col.lectiva i insti-
tucional alhora. Una presencia in-
tencional orientada mes enllá del 
present. Formació de monítors, ani-
madors, mestres, pares, etc. . era 
un espai d'esmerpar-hi molts esfor-
gos i moltes hores per fer el que ell 
en deia "efecte n-iultiplicador". En 
aquest sentit la seva metodología 
es centrava principalment en el 
grup, una exigencia enérgica en el 
treball i en un treball d'aíuda a or-
denar i síntetitzar la práctica i l'ex-
peíieiicia. Aquesta formar de fer no era 
gratuVta, sino a canvi d'una exigen-
cia en el rigor i en la reflexió, aspec-
to en el qual era d'una contunden-
cia a vegades difícil de suportar. El 
paper de formador l'assumia en el 
benentés d'un compromís en el tre-
ball a partir de la reflexió de tot el 
grup. 
Tot aíxó s'anava perfílant com 
un discurs, un inacabat discurs de 
la recollida de rexperiéncia des del 
lleure a l'educació, de la ciutat al 
territori, i darrerament de la cultura 
al desenvolupament económic. 
Aquest procos anava madurant 
a poc a poc, i dirigint el semínari de 
Directors de Projectes Culturáis de 
"Pati Manning" a la Diputació de 
Barcelona, intentava connectar la 
nostra experiencia amb les aporta-
cions i estudis realitzats al Consell 
d'Europa i a la Unesco. 
Darrerament la seva preocupa-
d o es centrava en la manera en qué 
les Polítiques Culturáis han d'aju-
dar a elaborar la identitat i la perti-
nenpa d'una col.lectivitat, motor del 
desenvolupament cultural i econó-
mic d'un territori. 
Un bagatge i un repte 
Aquesta incomprensible desa-
parició ens ha deixat un bagatge a 
míg cami i un repte molt important 
d'aconseguír_contjnuar moltes de 
m C0565 que eslan, com sempre, 
en procés. 
Aíxó no és nou, en Quím Franch 
era una persona que estava al da-
vant de lescosesel temps just i que 
generalment deixava que la gent 
continúes el treball; el seu paper 
era d'ajudar per al disseny i la con-
ceptualítzacíó, pero creía que els 
grups han de fer el seu camí. Si aixó 
era a vegades mal viscut, com un 
abandó, ara, amb la seva mort, el 
seu abandó ha de ser un estímul 
per treballar i participar en els pro-
jectes que ens proposava. 
Com em deia: 
"En totes les histories personáis 
hi ha retalls d'altres histories." 
Altons Martinell és tócnic de Cultura de l'Ajunta-
ment de Girona. 
568 I 
Construir un p r o / e c t e 
d'escola 
, 1 
; =' 
La animación 
de grupos 
y de vactítioncs 
Joaquim Franoh 
Atfons Martinell 
f • 
r 
1 f i ' H [• 
Ar1#*t' Míírl^ 
vi\- 1 
L'animació de 
gmps d'esplai 
i de vacances 
•'EL* 
L'LEURE .' 
EOMA 
:PR@JECTE 
Aproximació a la bibliografía de Joaquim Franch 
Natural. Primeres descobertes. Ed. Hogar del Libro, S.A. 
Col.leccíó Esplai, núm. 16. Barcelona, 1966, pp. 166. 
(TraduVt al castellá i editat per ia mateixa editorial l'any 
1968). Reeditat per l'Ed, EDEBE, Barcelona, 1983, sola el 
títol El Farell: Descobriments de la natura. 
Natura II. Al vent!. Ed, Hogar de! Libro, S.A. Col.leccíó 
Esplai, núm. 19, Barcelona, 1967, pp. 230. Reeditat pet 
l'Ed. EDEBE, Barcelona, 1983, sota el titol Turó de l'Ho-
me: Els ocells a la natura. 
Natura III. EIdiailanit. Ed. Hogar del Libro, S.A. Col.lec-
cíó Esplai - SCV núm. 26. Barcelona. 1968, pp. 158. Ree-
ditat per l'Ed. EDEBE, Barcelona, 1983, sota el títol 
Matagalls: El dia i la nit a la natura. 
Clubs d'esplaí per a Infants i adolescents. Ed. Hogar del 
Libro, S.A. Col.íecció Esplai - Serie especial. Barcelona, 
1969 (exhaurit). 
La fotografía: estri d'animació, mitjá d'expressió. Ed. 
Hogar del Libro, S.A. Col.leccíó Esplai - SCV. Barcelona, 
1969 (exhaurit). 
Munlatges áudio-visuals. Ed. Hogar del Libro. S.A. Col-
lecció Esplai - SCV Barcelona, 1969. 
Olimpiades i jocs esportius. Ed. Hogar^del Librp^ S.A. 
til&ill Esplai - Sfiü Barcelona, "¡WÓ (exhaurlt). 
L'autogestió a ¡'escola. (Obra guanyadora del Premí 
"Antoni Balmanya" 1971) Ed. Nova Terra. Col.íecció 
"Síntesi" - Serie "documenta a la recerca" núm. 8. Barce-
lona, 1972. pp. 301. 
Vers un medi educatiu. Ed. Nova Terra. Quadernsd'Edu-
cac iónúm. 1. Barcelona. 1973. pp. 73. (Publicat en caste-
llá per la mateixa editorial el 1974). 
Comunicació-educació. Ed. Nova Terra. Quaderns d'E-
ducació núm. 3. Barcelona, 1973. pp. 53. 
El grup-ciasse. Ed. Nova Terra. Quaderns d'Educació 
núm. 6. Barcelona, 1974. pp. 50. 
El mestre en el grup-ciasse. Ed. Nova Terra. Quaderns 
d'Educació núm. 7. Barcelona, 1974. pp. 77. 
Línies d'actuació per a construir l'escola de tots. (Dins: 
Catalunya cap a l'any 2000). Ed. Blume - Publicacions de 
la Fundado Jaume Bofill. Col.íecció Temps de Futur. 
Barcelona, 1979. pp. 91-108. 
A l'aguait d'una aventura {Ilibre per ais Rangers/Noies 
Guies). Ed. Minyons Escoltes-Gules Sant Jordl de Cata-
Revista de Girona 
Junya. Barcelona, 1980. pp. 486. (Va col.laborar també en 
els Ilibres per a Llops / Daines —Estéis enllá^ i per a 
Pioners/Caravel.les —lies, busquem una vida nova—, 
fruit de tot procés de treball dins Tescoltisme católic 
cataláassessorat per en Joaquim Franch iconegutcom a 
Debat de Métodes). 
L'animació de grups d'esplaí i de vacances —Fer de 
monitor— (en col.laboració amb Alfcns Martinell). Ed. 
Laia. Col.leccíó Quaderns de Pedagogía núm. 12. Barce-
lona, 1984. pp. 205. (TraduVt al castellá i publicat per la 
mateixa editorial el 1986). 
L'equip ae monítors (dins de: AA.VV. Ponéncies - Jorna-
des Catalanes d'Educació en el Temps Iliure, 1, 2 i 3 de 
novembre de 1985. L'Hospitaleí de Llobregat), Ed. Enti-
tats Convocanís de les Jornades. Batcefona, 1985. pp. 
25-39. 
El lleure com a projecte (obra guanyadcra del 1 r. premi 
"Artur Martorel l" d'educació en el lleuro). Ed. Direcció 
General de Joventut - Generalitat de Catalunya. Barce-
lona, 1985. pp. 147. 
Construir un projecte d'escola (en col.laboració amb 
Joaquim Pélach). Ed. Eumo. Col.íecció Inlerseccions 
núm. 3. Vic. 1986. pp. 115. 
P/s a'iguamolls del Baix Emparda (en coi.laboració amb 
Ramón Fortiá). Editat per la Diputació de Girona i 1^ Caixa 
de Barcelona. Col.íecció "Estanisiau Vayreda i Vila". 
Serie "Els espais naturals de les comarques gironines", 
núm. 1. 1987. 
fsco/a/acc/ósóc/o-cu/í ívra/(dins Ponéncies i Comunica-
cions Interacció 84 Escola d'Estiu d'acció socio cultural, 
setembre 1984). Diputació de Barcelona, vol. 2, págs. 43-
53. 
Participació en els textos escolars sobre Llenguatge i 
Experiéncies d'EGB per a Editorials Casáis. 
Diverses col.laboracions a Perspectiva Escolar i Gutx. 
Textos d'análisi de les linies de fons de l'escoltisme "vis-
cut"; Estéis enllá, A l'aguait de l'aventura i liles. 
Redacció deis suplements bianuals de pedagogía per a 
l'Enciclopédia Espasa. 
Queden pendents de publ icado materials sobre l'expe-
riéncia docent a la Universitat, elaborats amb Pere Dar-
tíer i els que sobre Gestíó Cultural havia preparat amb 
l'Eduard Delgado i l'Alfons Martinell. 
^ñ )69 


Un procés a Girona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert