Juanola, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

40 l i ^ i l t' Kr .v is iA iMi CiiHONA -V M ' M , _:ir M A I Í Í . - A Í I I M I i>,)tM - * t- SOCIETAT 
Turisme i cultura, 
un bagul ple de tresors 
iodin Juanola 
El quiosc és un excel·lent punt per prendre e! 
pols al batec socioeconomicocultural del país. 
Fa pocs mesos que enmig d'aquest atapeït 
espai treia el cap el primer número d'una nova 
revista, Top Girona. El fet que s'ofereixi en tres 
llengües -català, castellà, anglès- denota un 
potent tarannà diferenciador i alhora, diria jo, la 
ferma voluntat d'inscriure's en un sector 
emergent: el turisme cultural. L'acurada selecció 
d'articles i el camp específic que tracten 
-gastronomia, arquitectura, moda, art...- la 
converteixen en una publicació que va més enllà 
de l'efímera periodicitat per convertir-se en 
potent eina de consulta durant força anys. S'hi 
inclou una salutació del president de la 
Generalitat que ja indica clarament quin és el 
rerefons que ha inspirat aquesta encomiable 
iniciativa. Un país turístic de pnmer ordre ha 
d'oferir incentius capaços d'atreure visitants 
exigents. I cap allà enfila la proa Top Girona. 
SOCIETAT *• Rl-VISl'A | ) | : GlUONA ' » N I ' M . lU W.Wn -\\\UU 21 n u *• I l-í-l 4T 
Girona és ur 
or 
possi: 
Turisme durant totl'any 
For.i b o i a d i e n t r c c o n l n r ar:i q i ic 
ranglicisine top {lo !h' on !op: 'estar a 
dalt de C(H') CS ben cxplíeir . pe r la 
qual eosa atcgií-ki a CÜRnia no és cap 
ban.ilicat iii cap frivolitat. Girona és 
iin ilesti turístic de pr imer ordre de la 
L'oiica Mieditenàiiia. a m b unes possi-
bilit;its encara pendents irexpUiració. 
la qii.d cosa la convLMteix en 
c x c e b l e n t p l a t a f o r m a o n ap l i ca r i 
L'stiiitiar noves tendències del turisme; 
nn tiii isme tjue, cal rectM"dar-ho sense 
cap mena de rubor, po t potenciar-se 
a c t i v a m e n t d u r a n t to t l 'any, i a m b 
resultats més tjiie cspcrain.·adors. Sig-
nificativa és la data actual q u e ha c o n -
vertit Girona en una de les zones nies 
r iques de l'Estat espanyol, sense que 
fins ara s 'hagi \*ist obl igada a pitjar 
1 a c c e l e r a d o r , c i r c u m s t à n c i a q u e 
1 obliga, si més no, a manteni r aquest 
est;itus ampliant l'oterla amb altres de 
gran dignitat i primera qualitat. I po t -
ser just aquí es tmba la primera difi-
eultat. 1al cí>m iiulica '/('/> Ciiviui. hi 
ha prou material i capacitat per afron-
tar el repte, si bé probablement el prl-
n ier p;is sigiH t robar un i i a r m o m ó s 
equilibri entre el perillós xtivinisme i 
nn més que latent complex d ' inler io-
l'itat. Al m e u parer, t ambé en aquest 
c o m p l e x te r r i tor i publ icacions c o m 
l 'esmentada i a m b aquest esril poden 
don . i r l ' e m b r a n z i d a i el m i r a c u l ó s 
a i x o p l u c L[ue espera e n c a i a el r ic 
niosaic de possií-iiliLus t |ue l emm. 
De les tres esses a les tres es 
A(.]uest n o u ivi igló del t u r i s m e 
cultural ja es va detectar el mes de 
febrer a T a r r a g o n a , c i u t a t q u e va 
acollií- cl IV C'ongrés de Tur i sme a 
t - a t , i l u n y a : u n a i-ica g a m m a d e 
pt)nencies es van referir al t ema —els 
qui s 'ho varen perdre encara p o d e n 
t r o b a r - n e c o n c l u s i o n s i r e s u m en 
l ' e x c e l l e n t (.iossier q u e la Di recc ió 
Gene ra l d e T u r i s m e ha inclòs a la 
seva w e b { g e n c a t . e s / t i n " i s m e / c o n -
g rés ) - . C u r i o s a m e n t , al cap de i·los 
mesos el S I T C (Saló In te rnac iona l 
llei Turisme a C'atalunya) v.i i ledi -
car-hi tot el pavelló in'imero 4. i va 
eul·legar alhora una mera\el losa. fas-
c inant i ai.iient .n'entura en organi t -
za]" el I C'ongrés de Turisme CAiltti-
ral . Allà va q u e d a r b e n c lar i.pie 
l 'a l lau d ' o f e r t a q u e r e p el rur i s ta 
potencial l'ha convert i t en un client 
ex igen t ipie no q u e d a satisíei a m b 
les tres esses de r igor —ÍIÍII, SOI. SCX 
('sol. mar, sexe ' ) - , i q u e aspini a t ro -
bar en els p r o g r a m e s les act ivi ta ts 
L|ue Micloguin el q u e es cone ix c o m 
les tres es: e n t r e t e n i m e n t , e m o c i ó , 
eiJLicació. El tu r i sme del fiítur, q u e 
Ja és a la canionaLÍa, es x'euià doncs 
afecta t p e r aques t a o n a d a , q u e ja 
afecta un 3 0 % de l'actual \·olinn de 
visitants i q u e es preveu que crei.xerà 
e s p e c t a c u l a r m e n t , s embla ser q u e 
precisament a les t emporades baixes 
- b t m a eina per i . lesestacionalitzar-. 
a m b una mena de visitants ile p o d e r 
.Kk]uisitiu més elevat i.]ue no pas el 
clàssic es t iuenc, mol t més )i,iriKlari 
de la tipologia de les tres esses. 
Hx'i d e u t i n e n t e s t e m , d o n c s , 
il.u-ant tTiiiia p rob lemàt ica c o m p l e -
xa. Ja q u e sabem q u e els es tudis i 
les teor ies costen de trasll.idar cap ,i 
la pràct ica. Tot a ixò està m o l t bé . 
pe rò ; c o m s'ha de ter? (>uins c r i t e -
r i s cal t en i í - p r e s e n t s a l ' h o r a 
d 'ac tuar i prcigramar? 
Turisme i cultura popular 
L.i intervenció eie |oan Vidal i C"!ayolà 
-pres idenl del (."entre de P r o m o c i ó 
de la C'ultura Popular i IVadicional 
LIC C'atalunya- \·a ser significativa, si 
niés no per haver adoptat una actitud 
p ragmàt i ca q u e va saber a r ro i lon i r 
presentant l'Associació per la nifusió 
El núm. 1 de la revista Top Girona. 
de la C'ultura Popular en el Sec tor 
'Turístic. Aquesta enti tat assumeix i 
posa en pràctica tots els c o n c e p t e s 
desen\'ohipats en r i n f o r m e c]Lie el seu 
depar t . iment va oferir, "Plilelitzar el 
tur isme a tiav'és ile la culfur.i p o p u -
lar», una proposta q u e al m e u parer 
s ' inscriu i segueix pe r f ec t amen t els 
p r o t o c o l s a d o p t a t s per la U n e s c o , 
ampliats i coneguts ac tualment c o m 
••el Pla d ' E s t o c o l m » . Es r e l l e v a n t 
Tesfori,- que s'està duent a t e rme a m b 
la p r o m o c i ó de pol í t iques culturals 
c o m a mitjà po tenc iador tl 'un desen-
x-olupainenf on la p.iraul.i ,<osici!Íhilii,ii 
té un pes mol t específic. T a m b é ei 
c tmcepte ailnim s'amplia notablement 
i atecta altres àmbi ts d e la societat : 
"...1,1 cultura pot considerar-se actual-
men t c o m el conjunt ile trets distin-
tius, espirituals i materials, intel · lec-
tuals i afectius i|iie caracteritzen una 
societat o un g rup social. La cultura 
engloba, a més de les arts i de les lle-
t res , els m o d e l s de viila. els d re t s 
kïiiamentals de l'ésser h u m à , els siste-
mes de valors, les tradicions i les cre-
ences . . . " , és .1 dir. els valors a n t r o -
42 liS'^ l^ •*• RiíVisTA ni; GIIÍONA •* M ' \ I . 211 \IAIH.:-AHIÍII IODI •> f- SOCIETAT 
Festa multitudinària 
d'estiu a Roses. 
polòííics esdcvciiL'ii. ;i hores d'ara, 
instriinicnts alciiniL'iit eficaços, no t;m 
sols per incrementar el desenvokipa-
ment cultural de nadÍLis i autòctons, 
sincS que també poden ser nKigiiífica-
nient emprats per oferir als visitancs 
precisanieiit «productes), diferenciats i 
singulars que defugin la característica 
mostra de vi tr ina i a més a niés 
impliquin el turista en les celebra-
cions, manifestacions i actes a què 
concorri, en els quals pot participar 
de forma activa i plena. L'antropolo-
gia és doncs l'elixir miraculós que 
ofereix la possibilitat d'incloure les 
famoses tres es en els programes de 
turisme cultural, Í això amb una nova 
perspectiva qiie Vidal i Gayolà va 
deixar ben establer ta , pe rò que 
malauradament no ha tingut el ressò 
que mereix. 
La cultura, ovella negra 
La cu l tu ra segueix sent l 'ovella 
negra. T é mal nom i pitjor fama, 
especialment quan hom toca el tema 
de la butxaca. Invertir en temes cul-
turals sol ser contemplat com una 
manera de llençar els diners a un 
profund pou sense fons. com un 
malbaratament de recursos, sigLiin 
nuínicipals, comarcals o provincials. 
A f o r t u n a d a m e n t avui ja hi ha a 
l'abast estadístiques i informacions 
que ridiculitzen les anteriors obser-
vacions, superficials, banals i poc 
rumiades. Al C^.ongrés de Turisme 
Cultural es va parlar també d'ima 
nova visió vinculada a la influència 
d 'un e sdeven imen t sobre cl seu 
entorn: l'impacte perifèric. L'exem-
ple emprat per il·lustrar-ho va ser el 
Festival de Teatre al C a r r e r de 
Tàrrega, un cas paradigmàtic. Mou 
tota una àmplia gamma d'insospitats 
Sectors que passaven desapercebuts i 
genera un important flux econòmic 
gens menyspreable. Tàrrega ha estat 
piíjnera, i el mimetisme es podria 
estendre a d'altres celebracions, com 
ara els festivals musicals de l'estiu de 
la costa g i ronina . Q u i n impacte 
«perifèric» moLi el Festival de Perala-
da? I el de Torroella? 1 C.adaqués? I 
Porta Ferrada?... Per no parlar de 
festes de cap de setmana o d'actes 
popu la r s «ant ropològics» com 
podrien ser els carnavals, la patum, 
trobades de castellers... tots amb una 
important càrrega de millora que 
pot ser activai·la sense haver -h i 
d'invertir esbojarrades fortunes. 
Contemplada des d'aquesta peis-
pectiva, la província de Cnroiia pos-
seeix un bagul ple de tresors que tan 
sols cal dcsenteranyinar i polir. Pro-
bablement el coneixement d'aques-
tes possibilitats és el que esperona el 
president de la Diputació de Cíirona, 
Carles Pàramo i Ptinsetí, a repetir 
utia i altra vegada que tot Girona és 
per si mate ixa un i m m e n s pai'c 
temàtic. C'oni a tal té àrees privile-
giades que tan sols cal detectar i 
posar en dansa. 
Esdevé ad ie ïu e smen ta r un 
exemple de gestió tie turisme cultu-
ral que pot contribuir a perfilar quin 
és el mètode a seguir en aquests 
casos. 
Cinc mil mallorquins a Roses 
Enguany hauran passat per l 'Em-
pordà més de cinc mil mallorquins 
que han participat intensament en 
un picigrama de quatre dies de turis-
me cultural. La proposta va néixer en 
el departament de lïenestar Social 
del Consell Insular lialear, que des 
de fa cinc anys promou un ric pro-
gratna d'activitats el premi final de 
les qLials és un viatge. Enguany csco-
lliren el Palau dels Reis de Mallor-
ca, a Perpinyà. L'hotel C'anvellcs 
Platj.i de Koses va ser Iniahnent 
triat com a centre d'estada gràcies a 
les proptjstes presentades i al prc)-
grania tle turisme cultural c]ue va 
saber elaborar. El Consell va valorar 
molt especialment el fet d 'haver 
prioritzat la (.|ualitat sobre el [treu 
(un bon àpat sempre es recorda, al 
ui.irgc del seu p r e u ; d ' u n àpat 
ilolent no cal ni saber quan va cos-
tar), aixi com el desig de la direcció 
d 'experimentar un nou rengló de 
cara a desestacionatitzar la tempora-
da, la L|Lial cosa es podia aprofitar 
per millorar la gestió de recursos 
humans i fer especial incidència en 
l'hospitalitat i la cordialitat. 
La idea central a l'hora d'establir 
el programa de visites va ser flxar-lo 
en uu radi LIC pocs L[uilóineu'es, de 
manera que els visitants no hagues-
sin de perdre gaire temps en des-
l'^laçainents i. per tant. poguessin 
dedicar-ne molt més a visitar espais i 
llocs. En aquest radi de tan sols 2.S 
qu i lòme t r e s es concci i t i ava una 
increïble quantitat de possibilitats 
que fins i tot permetien adequar el 
p rog rama al perfil tur ís t ic dels 
SOCIETAT •f- RlíVlSTA ni:, Gll idNA -» MIM. 211 \1A1!(,:-Al!illl lun2 f- \l^i)\ 41 
temes culturals sol ser vist 
anera de llençar diners a 
ou profund sense fons 
iiiallortiiiins: L;CIU í;t",in. NatuiM i 
L·iiltuiM vaivii ser els dos eixos sobre 
els quals es va bastir Pestada de tres 
dies. i ambdós aspectes L'S van com-
bin.u- de manera interactiva. Saitt 
í-·ere de Koda, cl Parc Natm-al del 
t ' ap de Creus i el romànic tormaven 
un sòlid bloc. C'adaqnés. l-'ortlligat i 
el Teatre-Miisen Dali de Figueres 
oterien una altra alternativa. Perala-
da, C;a,stel!<> d"Enipúries i L·I l'arc 
N a UI r a 1 dels Aiguamol l s de 
l'Iimpordà s'ajuntaven en un tercer 
bloc, i linalmeni cl l'.nv Megalític 
de Roses, amb la seva ('iutadella. 
arrodonien la pnïposta. El balanç, en 
opinió tiels visitants i tlels organitza-
dors mallorquins, ha estat més qLie 
satisfactori, un èxit que aconsella 
esbrinar quins li.in estat els detalls i 
els criteris L|ue ho han pnipicial. 
Una oferta extrapolabie 
En p r i m e r l loc cal des t aca r de 
numera clara i rotunda que es trac-
tava d'vma olerta iiHerdisciíilin.uia 
-era tota la ztma que oteri.i tm pro-
d u c t e - , i que el tet de rebre els 
visitants en lemporatla baixa -la 
tiesestacionalització, per tant- con-
tribuïa a incrementar les col·labora-
citms entre empreses ben ilileren-
ciades. Aquesta tou sens dubte una 
de les claus del programa: el seu 
pe t i t p e r ò p o t e n t radi d"acció 
abraça mia sèrie d'empreses i ser-
veis que hi volen col·laborar, per-
què reconeixen que és treballant en 
ct)nuï L|ue tots se'n benencieii. la 
qual cosa seria molt més dillci! 
d'assolii- si cada.scim tl'ells hagués 
anat per lliure sense tenir en comp-
te la resta. Un alire factor va ser la 
dispcíiiibilitat de guies protessionals, 
que tothor . i i en tol lK>c \ a r e n 
informar els visitants st)bre qualse-
vol tema que fos ilel seu interès. 
Es més ipie eviílent que tota 
atpiesta zona ha e . \per imental 
rtómpacte perifèric» d"un programa 
cultural. C;!al atègir-hi el darrer capítol 
d'avantatges que ofereix a(.[uesta mena 
d'actuacions: l'excel·lent publicitat 
assolida mitjançant el boca a orella. A 
liores d'ara 5.(K)() mallorquins són els 
millors ambaixadors que l'Empordà 
pot tenir a les illes Balears. 
Aquesta ni inúscida. si es \ o l , 
aportació ofereix un sistema ipie 
podria ser exti-apolable "a tota niena 
de «paquets» sobre turisme cultural: 
a) Establir una zona ben concreta 
i deliniitaila, coneixent-ne a 
fons les possibilitats per fer una 
pi'oposta .! mida. 
b) lni)ilicar-hi diferents i diversi-
ficades empreses. 
c) Apl ica r -h i imag inac ió per 
combinar recursos. 
d) Tenir sempre a l'abast guies 
professionals. 
e) Pal·liar les mancances amb 
generoses dosis de cordialitat i 
hospitalitat. 
Probablemeni en el comença-
ment del turisme cultural els apartats 
ile més l·litlcultat són Justament els 
b) i c), si bé .Kiuest ilarrer és ja molt 
més tacil d'arraiij.n". sempre que 
sapiguem potenciar les escoles de 
uuisme i incloure en les seves pro-
gramacions postgraus i m.'isters de 
gestió cultural i fins i tot t.ie turisme 
cultural. Una de les cl.ius en aquest 
turisme de futur és el tracte, la cor-
dialitat i els coneixements que s'han 
de dilòndre. í això de manera que el 
clieni es trobi ben assistit i implicat 
en el que veu i viu. 
El punt b) ja és un os més tliu" de 
rosegar, atesa la tendència del sector a 
contemplar-se el melic, una pràcdca 
que es veu agreujada pel sistemàtic 
rebuig a treballar conjuntament. Es 
una herència del temps de benestar i 
bonança que va viiuv el sector des 
tlel seu inici, amb el ianu'is i bombe-
jat /'iiiiíN del 50, i que lla deixat petja-
ties d'indiferència i alaiiiiant passivi-
tat. Es tracta Lfun sistema absoitita-
ment obsolet, especialment quan 
hom s'atreveix a contemplar i a valo-
rar l'esforç que altres destinacions, no 
tan afortunades com la nostra, estan 
duent a terme per captar precisament 
aquest mateix client que nosaltres 
també volem. Es importantíssini 
esmentar aquí certes conseqüències 
que ha tingut Texperiència esmenta-
da. El mateix hotel Canyelles Platja. 
una vegada il·lusionat i després de 
comprovar els magnifK^s resultats 
obt inguts , s'ha decidit a endegar 
altres propostes. i,ii<^i·i.< i paquets, amb 
la qual cosa la població i la zona 
d'impacte perifèric guanyen un nou 
establiment que no tancarà tan bon 
punt la temporada est!\·al giri la can-
tonada de setembre. Es e\'ident que si 
el contagi s'escampa cotlmm hi surt 
guanyant, especialment el turista que 
sovint abandona la zona per les seves 
mancances estructurals i de serveis, 
deficiències greus per a un espai que 
manté la pretensió de ser destí turístic 
de primer ordre. 
En definitiva és al potencial client 
a qui s'ha de convèncer, o millor dit 
encara, a qui s'ha de contestar de 
manera òptima la pregunta cabdal 
que li volta pel cap: ;a canvi de què? 
La resposta probablement estigui 
amagada en una actitud que ilesi 
defjnitivament als prestatges de la 
rebotigueta la gestió basaila en el 
senzill i còmode "veïu'e'ls venir i 
despatxar", i que lentament es vagi 
convertint en gestió d'empresa efi-
caç que ven producte digne, atrac-
tiu, singular i diferent, i tot plegat de 
contrastada qualitat. A Girona en 
tenim el bagul ben ple. El temps 
dirà si ho sabrem aprolJtar. 
Joan Juanola l'.v 


Turisme i cultura, un bagul ple de tresors

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert