Figueras, Narcís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

42 > revista de girona  294
biografia
Frederic Culí és un 
dels protagonistes 
del període de la 
Mancomunitat i del que 
va significar la seva 
obra de govern
L’
Escola de Funcionaris d’Ad­
ministració Local, creada 
per la Diputació de Bar­
celona el 1912 i impulsa­
da per la Mancomunitat 
a partir de 1914, simbolitza un dels 
aspectes centrals del catalanisme nou­
centista: la creació d’unes estructures 
d’estat modern. En 1924 la Dictadura 
de Primo de Rivera interrompé aquella 
experiència, que es reprengué el 1930. 
Frederic Culí en fou professor, i és un 
dels protagonistes del període de la 
Mancomunitat i del que va significar la 
seva obra de govern.
Culí neix a Sant Hilari Sacalm el 
1890, quart i darrer fill del matrimo­
ni format per Benet Culí, propietari, i 
Mercè Verdaguer, d’una família d’ad­
vocats de Santa Coloma de Farners. El 
seu germà gran, Tomàs (1877­1961), 
hereu del patrimoni, fou alcalde de 
Sant Hilari (1906­1911) i diputat de 
la Lliga pel districte de Santa Coloma 
(1917­1921). El 1909 fundà la compa­
nyia d’automòbils Hispano Hilariense.
Marín. També inclou en les pàgines fi­
nals un resum de l’obra primerenca de 
la Mancomunitat en el seu primer any 
i mig de vida.
Culí entrà a l’Ajuntament de Barce­
lona com a lletrat i passà per diverses 
seccions i negociats de tipus econò­
mic. Deixà l’Ajuntament el 1933, quan 
Manuel Azaña el nomenà director 
general de Timbre i Monopoli, alhora 
Frederic es llicencià en dret 
a Barcelona el 1912 i es doctorà a 
Madrid el 1915, amb una tesi sobre 
les mancomunitats provincials, lla­
vors que Catalunya iniciava l’experi­
ència d’actuació mancomunada de les 
diputacions. La hi dirigí l’asturià Adol­
fo González Posada (1860­1944), home 
de la Institución Libre de Enseñanza, 
eminent especialista i catedràtic de 
dret municipal comparat des de 1910. 
Las mancomunidades provinciales va 
ser publicada immediatament a Bar­
celona, el novembre de 1915. Culí es 
fa ressò de les aportacions precedents 
del jesuïta basc Nemesio Güenechea; 
del català Isidre Lloret, coetani de Culí 
i primer director a l’Escola de Funcio­
naris; de Royo Villanova o de Gascón 
NARCÍS FIGUERAS > TEXT 
ARXIU FAMÍLIA FREDERIC CULÍ > FOTOS
La figura de l’advocat Frederic Culí Verdaguer (Sant Hilari Sacalm, 1890 – 
Barcelona, 1960), pioner del municipalisme català i professor de l’Escola 
de Funcionaris de la Mancomunitat, ha estat evocada localment d’una 
manera incompleta. Cal fer aflorar la seva personalitat i la seva obra 
i incloure’l, com a part de la contribució humana feta des de les 
terres de Girona, en el relat de la Catalunya de la Mancomunitat i 
de l’Autonomia.
Advocat municipalista, funcionari i formador de funcionaris
Frederic 
Culí 
>> Culí, retratat a Madrid molt 
probablement el 1933 quan fou 
director general (porta dol pel seu 
germà Anton, mort l’octubre de 1932).
revista de girona  294 > 43
0
123456
El 1939, poc després de 
l’entrada de les tropes 
franquistes, Culí,  
que era funcionari,  
fou destituït en una  
de les múltiples 
actuacions repressives
que nomenava director general d’In­
dústria i Comerç el guixolenc Josep 
Irla. Azaña, amic personal de Culí, es­
tiuejà a Sant Hilari els anys trenta.
El 1919 publicà El municipi mo-
dern, menció especial al Premi Du­
ran i Bas de l’IEC de 1921. Participà 
els anys vint en diversos congressos 
internacionals de ciutats i governs 
municipals: el 1922 a París i el 1923 a 
Brussel·les. En el primer Congrés Mu­
nicipalista català (1933) presentà la 
ponència «Les hisendes municipals». 
Fou fundador de Catalunya Municipal 
(1933), redactor de Revista Jurídica de 
Catalunya i secretari de l’Acadèmia 
de Jurisprudència i Legislació. Des de 
1919 fou professor auxiliar de l’Escola 
de Funcionaris d’Administració Local, 
on impartí classes de dret municipal i 
provincial i d’organització i règim lo­
cal. Després del parèntesi primorive­
rista, el 1930 es reprèn l’activitat del 
centre i Culí n’és professor titular, se­
cretari i, el 1936, director interí.
Políticament, milità en la Unió Ca­
talanista i més tard —tot i el germà afí 
a la Lliga— s’arrenglerà amb el repu­
blicanisme. Els anys trenta ingressà a 
Esquerra Republicana. També fou ac­
tiu en associacions i projectes culturals 
(Associació Protectora de l’Ensenyança 
Catalana, corresponsal d’Alcover i de 
Fabra...) i col·laborà en periòdics nacio­
nalistes. A Sant Hilari va fundar i impul­
sar, amb Josep Ximeno, L’Estiuada, set­
manari de llarga durada (1908­1914).
Ben situat a l’administració, Culí 
aconseguí beneficis per a Sant Hilari 
(carretera de la Font Picant, colònies 
escolars de l’Ajuntament de Barcelona) 
i el 1934 hom el declarà fill predilecte i 
li dedicà un carrer. Treballà a favor del 
Grup Escolar «Fonts de Sacalm», fina­
litzat en plena guerra (1937) i dissenyat 
per Ricard Giralt Casadesús, amb els 
avenços pedagògics del moment, com 
altres de Giralt inaugurats a Girona i 
Palau­sacosta.
El 1936 Culí era funcionari, cap de 
la secció d’Hisenda de l’Ajuntament de 
Barcelona i, com a tal, el 15 de març de 
>> Frederic Culí i la seva esposa 
Elsa Oriol el 1921 a la Font del Pic, 
de Sant Hilari Sacalm. A la dreta, 
portades dels llibres de F. Culí.
44 > revista de girona  294
A Sant Hilari, l’esposa 
de Frederic Culí, Elsa 
Oriol, experimentà 
l’animadversió dels 
nous homes forts
biografia FREDERIC CULÍ
1939, poc després de l’entrada de les 
tropes franquistes, fou destituït en una 
de les múltiples actuacions repres­
sives. Culí, però, s’havia traslladat a 
França amb la família des de l’octubre 
de 1936 arran de la situació de violèn­
cia. Com altres demòcrates i liberals, 
quedà atrapat entre el cop militar i 
l’esclat revolucionari que hi féu front, i 
que desfermà destrucció i assassinats.
Amb l’esposa i els fills, va marxar a 
la Savoia, concretament a la vila bal­
neària d’Aix­les­Bains, on la seva es­
posa va aconseguir feina de violinista 
en un establiment. Ell feia de vigilant 
nocturn en un hotel. El setembre de 
1939, en esclatar la Guerra Mundial, 
no podien restar a França. Ell es va 
traslladar a Andorra, on romangué un 
parell d’anys, mentre la família torna­
va a instal·lar­se al pis de Barcelona. 
A Sant Hilari, però, l’esposa de Fre­
deric Culí, Elsa Oriol, experimentà 
l’animadversió dels nous homes forts. 
L’hereu Tomàs Culí havia marxat a 
França a l’inici de la guerra, el domici­
li familiar i les propietats havien estat 
confiscats, i a la casa s’hi havia instal­
de Empresas de Autómnibus de Cata-
luña, consejero del Servicio Municipal 
de Pompas Fúnebres, ex director general 
del Timbre y Monopolio, Hijo predilecto 
de San Hilario Sacalm...».
Narcís Figueras Capdevila és 
professor de la UOC i comissari de 
l’exposició «La Mancomunitat de 
Catalunya a les terres de Girona».
Nota: Agraeixo a la Dra. Elsa Seguí, néta 
de Frederic Culí, la seva predisposició a 
facilitar-me dades i imatges del seu avi i 
de la família. El material es va escanejar i 
dipositar amb la seva autorització a l’Arxiu 
Comarcal de la Selva.
lat la Falange local. Més endavant, la 
família recuperà els seus béns.
Frederic retorna a Barcelona el 1941 
i, havent estat depurat de l’Ajuntament, 
ha de guanyar­se la vida fora de l’admi­
nistració. Reingressa al Col·legi d’Advo­
cats, del qual era membre des de 1914, 
i crea la Mutua de Empresas de Autóm­
nibus de Cataluña, un sector al qual ell 
i el seu germà Tomàs ja havien estat 
vinculats. Als anys cinquanta recupera 
un lloc de funcionari a l’Ajuntament, 
en la seva etapa final, ja que va morir a 
Barcelona el 27 d’abril de 1960. La nota 
necrològica publicada a La Vanguardia 
l’endemà, 28 d’abril, era un exercici de 
reivindicació de tota la seva trajectòria: 
«Ilustrísimo señor Don Federico Culí 
Verdaguer, doctor en derecho, jefe le-
trado de la Sección de Gobernación del 
Excmo. Ayuntamiento de Barcelona, Of­
ficier d’Académie de la República Fran-
cesa, fundador y secretario de la Mutua 
>> A l’esquerra, els Culí 
a Aix-les-Bains (Savoia, 
França) el 9 d’abril de 
1939 (drets, Elsa i Frederic; 
asseguts, els fills Jordi i Núria). 
A dalt, carnet del Col·legi 
d’Advocats de Barcelona 
(1941). A la dreta, edifici de 
can Culí, avui inexistent.


Biografia - Frederic Culí

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert