Vicens i Tarré, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

9 0 \^ll\ *- Rl-VISTA DI; GlHONA ^ \(:M. 201 JUIII >!-AííOST 2 0 0 0 •*• 
Llibres 
•r- LLIBRES 
Eines i feines 
a la Cerdanya 
M.m! ' ( lNS[ RI1U1T. 
Eines i feines, vivéncies a 
Cerdanya a principis de segle. 
Iiiítiiiir d'EsiLklis (.^ cR'Uris. 
I'iiigcerda, l'J'í'J. Lid pagines. 
Es d'agrair que en els tcnips 
actuáis, en que h niajori;! de 
persones vivim en un inóii 
molt urbanitzat i cada vega-
da mes voleni guanya r el 
pols al relloCge, es publiquin 
llibres que reflecteixin el 
nitSn rural de casa nostra i 
ens expliquin cxperÍL-neÍes 
de temps passacs. 
Aquest Ilihre edirat per 
riiiscituC d'Estudis Ceretans 
ens descriu les v ivénc ies , 
experiéncies i anécdotes d'uii 
ce re ta de soca - r e í . M a r c 
Pons i Ribot és un pagés de 
se tanca-vui t anys q u e ens 
explica mitiani;:ai)[ el seu ces-
cinioni la vida rural de Cer-
danya en els anys compresos 
entre el 1910 i el 1930. 
L'obra esca estructurada 
seguinc les quatre estacions 
anuals, de cada una de les 
quals es descriuen les feines 
del cüinp, els oficis relacionats 
amb aqüestes tasques, les eines 
utiiiczades, les testes assenyala-
des. la vida quotidiana i els 
costums socials de Cerdanya. 
Pare del Ilihre esta escri-
ta peí mateix Marc Pons. i 
la resta per Manel Figuera a 
partir de les vivéncies con-
tades peí p ro tagonis ta . El 
llengnatgc udlitzaC és senzill 
i fácil d 'entendre. 
Cal destacar cambé els 
dibuixos realitzats per Joa-
quim Carboncll i Cornejo, 
d 'una pulcr i tud i precisió 
espléndides, que illusrren el 
Eines i Feines 
vh-cncies a Cerdanya 
a principis de segle 
\''%( 
tcNt i que donen a Pobra un 
valor afegit. 
Iziiics i Iciiics es conver-
Ceix així en un t e s t imon i 
historie i antropologic d'una 
persona que va viure una 
é p o c a en una zona rural 
inolt determinada, i és mi 
e.veniple de c o m i ' h o m e 
s'adapta al paisatgc i com 
aquest influencia l'individu. 
i^eró p e r altra b a n d a és 
també una eina didáctica per 
conéixer un passat de casa 
nostra amb uns oficis i cos-
tums que potser aviat sola-
menc podrem recordar a tra-
vés de llibres com aquests. 
Joan Vicens i Tarré 
El passat 
sempre és mílior 
I.uiiiiL-COMAS. 
Postáis de l'Escala. 
Llil-iivs ÜL-I SL-i:k-. 
C;aÜ5fs (EnifK>rd:i), I9'J8. 
')?> p.ijjiilL'S. 
La poesia ha estat, des de 
sempre , ini art p ro t i inda-
m c n t r e l ac ionac a m b el 
reco[• d i la nos t a lg i a . El 
record (bo podem entendre 
pertectament si llegini Leo-
pardi) és un procés idealit-
z a d o r q u e c o m p e n s a les 
mancances de la vivencia, i 
per aixó és una part fona-
mental en l'ésser bumá. Si 
niirem amb sinceritat i sense 
po r (que dificils, les dues 
coses albora!) dins nostre , 
tots i cadascun de nosakres, 
i n c 1 o e n t - n o s - b i els mes 
j o V e s, d e s c o b ri re ni q u e 
aL|ucsr és un sencime11c 
cornil, que ens és profúnda-
me n t a r r e 1 a t. í^ u a 1 s e v o 1 
mirada eiirere, encara que 
siguí quan el final del canií 
encara és i m p e r c e p t i b l e , 
deixa Pavui en evidencia, 
enfonsat en la mediocritat. 
Algtms poemes de Posiah 
tic i'EiCiiia donen certes claus 
per agafar el temps amb les 
mans i analitzar per qué ens 
tereix. «La platja». per exem-
ple, mostra Pevolució que 
s e g u e i X e 11 les pe r sones 
cmmarcades en el niaCeix 
espai local. Deis jocs intantils 
a la sorra es passa progressi-
v a m e n t a riscos i n c o n v e -
nients al mar. L'evülució és 
negativa, pero dona l'expli-
cació de cot plegat: I 'home 
va perdenc la seva primitiva 
fascinado per íes coses peti-
tes, i ha de buscar el trenca-
mcnt fent equilibris amb la 
lógica. Per aixo els adults son 
mes impRidents que els nens. 
Lentanienc, al llarg de la nos-
era vida, la nostra memoria 
s'omple de mes i mes coses, i 
aixó fií que els dies es tomin 
cada dia mes feixucs. N o és 
el passat el que és millor, sino 
que nosaltres éreni millors 
aleshores, mes lleugers, mes 
agils per la vida. 
Així mateix, «Seques de 
gener» és un poema magní-
fic, amb uns dos versos fináis 
senzülament excepcionals, i 
"Quan bufa la tramuntana» 
és Pinevi table b o m e n a t g e 
d'aquest recuil al mític vent 
e m p o r d a n é s , que a c o n s e -
gueíx la postal mes ent ra-
n y a b 1 e i d i fi c i!, la fo [ o 
d 'aquest aire fred que ens 
defmeix. Aquests poemes de 
Jaume Comas son. definiti-
vanient, postáis. 1 les postáis, 
com la poesia, son record. 
R e c o r d d' u n passat q u e 
sempre ens sembla millor. 
David Cuenca Ros 
^ 
De Begur 
a Cuba 
Lliiis COSTA. 
L'illa deis somnis. 
L'emigració de Begur 
a Cuba al segle XIX 
AJunt.iim-nr IÍL- lit-gur, !'W), 
N o gosem canviar Pencap-
(,-alameiit, encertadíssim, amb 
qué el company Lluís Costa 
ha intitulat el sen Creball de 
recerca editac sobre l'emigra-
L'illa deis somnis 
l.'ruiEixini'i H i Q L o C i i i i . i iri . itMX 
feíTliJ^-


Eines i feines a la Cerdanya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert