Clara, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La guerra civil 
a dues ciutats 
Sofia CASTILLO GARCÍA i Oltía CAMPS FERNÁNDEZ, 
La fierra ávii a Rí/in/í f/936-Í939). Ripoll, Ajiinnuncnt, 1994. M8 p;i^. 
Ángel JIMÉNEZ, LÍI ¡guerra civil a Sant Fcliu de Guíxoh {/936-Í939). 
Sant Fcliii de Guíxols, Ajunranicnt, 1995, 22Í pag. 
C ap pcríodc Je l 'ctapa contemporania espa-nyola no ha ^cncrat tíinta prixliicciii hihlin-^Tafica com el de la guer-ra civil. Preludi d'altres 
conflictes mes generáis, els tres anys 
d'enírontament béldic i ideológic supnsa-
ren un moment, singular i irrepetible, que 
marca profundament la gent que bagué 
Je viure'l i que condiciona rot el que 
passá després del 1939. 
En el cas de Catalunya, la guerra 
civil s'insercix en un context que repre-
senta -almenys fins al 1937- el mujor 
grau d'autonomia política aconseguida en 
els temps cnntcniporanis, pero albora 
també dins de Catalunya el procés revolu-
cionari va desenvolupar-se amh ritmes 
diferents i contrastos diferenciats. D'ací la 
importancia de la historia local, necessa-
ria per suhrarllar la pluralitat de comptir-
tamenLs i d'actituds, i per recordar que la 
historia catalana no pot confondre's amb 
la de la ciutat Je Barcelona. 
Arran del cinquantenari d'aquells 
fets, diverses poblacions de les comar-
ques gironincs han estat protagonistcs 
de monografies histdriques que han 
glossat els esdevenimcnts corresponents 
a l'etapa de guerra civil: Figueres, la Bis-
bal, Santa Colonia de Farners, Castelló 
d'Empúries, Palafrugell, l 'Escala.-., 
escrites de manera desigual, i en algún 
cas amh poc métude, pero sempre recer-
cáis a niveíl popular per alió que conre-
nen d'entranyahle i pels noms prnpis 
que en son actors. Ara Jos nous tíroLs 
-emmarcats a Ripoll i a Sant Feliu de 
Guíxols- s'afcgeixen a la Uista. 
El llihre de Sofia Castillo i Glga 
Camps, professores de secundaria de l'Ins-
titut de Ripoll, es divideix en sis grans 
blocs tematics: el perfode república, la 
guerra i la revolució, les transformacions 
cconómiques, la política municipal i la 
repercussió deis fets de maig, la vida quo-
tidiana a la rereguarJa i la desfeta final. Es 
un llihre detallar, que fa servir, com a 
fonts basiques d'informació, la documen-
tació ripi.>llc.sa i la premsa local, i que no 
presenta l'esperar capítol de conclusions a 
l'hora de cloure la narració, 
El llihre d'Angel Jiménez, arxiver LIC 
Sant Feliu, és mes petit, pero no es limi-
ta a explicar els precetlents tle la guerra a 
partir deis anys republicans, sino que 
traída una panorámica sociopolftica mes 
reculada i extensa. Arranca, en efecte, 
de la Restauració, tracta amh detall les 
arrels del clcricalisme-anticlcricalisme i 
remarca l'actuació del movimcnt ohrer. 
elements que ens ajuden a enrendre 
milk)r el que va succcir després. 
Peí que fa al període bÍ.'Mic prñpia-
ment dit, l'estudi inclou nnu apartars: el 
repuhlicanlsme guixolenc. la teórica 
duplicirat de poders, la repressi(') republi-
cana, la novcX estructura económica i 
social, els avatars del govern local, els 
bomhardeigs, la vida ciuotitiiana, la 
i v ü a 
Guixols 
(1936-1939) 
Ángel Jiménez 
COL.LECCIÓ! ESTUDI8 GÜIXOLEINCS 
repressió franquista i els morts de la guer-
ra, acompanyals d'unes pagines tle con-
clusions. La base documental prednini-
nanr és, lógieamenr, la de l'arxiu munici-
pal, pero hi ha incursions a d'altres ionts 
no giiixolenqucs i una utilització, mes 
aciisatla L|UC en el cas de Ripoll, de la 
blbliograíia general sobre el |'>erí(x!e. 
Ambdós Ilihres teñen en eomú -a 
part Je l'equilihri tematic- la importan-
cia i la i.]ualiraf tle les (otugralies t|ue els 
il-lustren i que ajuden a certificar l'efer-
vescencia social, el llenguatge estétic 
LICI moment i l'impacte ile la guerra, 
especialnient a través tle les imatges 
captaJes després deis bo!iihari.leigs, mes 
tre(.]üents a Sant Feliu. on prntluírcn 53 
morts, xifra de hon tros mes significativa 
que els 14 de Ripoll. 
A Ripoll, vila tle la niuntanya, Liue el 
1936 tenia 7.380 habitants, amh una 
majoria de la poblaeió activa dedicarla a la 
industria léxiil (alectada per la crisi gene-
ral), el trashals produ'ít jx'l procés revolu-
cionari va ser (n\\'.\ mes notable peri.]ue en 
les eleccions miinicipals (,le 19íl i 19Hel 
consistori havia estat adjudicar a les Jre-
tes. El ]-írotagonisme de la CNT, la UGT i 
el PSUC expliquen l'apariciii tle premsa 
nova com els setmanaris / íiniuniisnio i 
TrioiJi/, que serviren per canaliv:ar i propa-
gar els tileals per transformar la societat 
ripollesa, i on les auttires han trohat noti-
cies abunilants per bastir tliversos capítols 
Jel seu estudi. Malgrat les rransfomiacions 
económiques, la crisi inilustrial es va 
agreujar a mesura c|ue passaven els mesos, 
i l'atur en ion la maniíestaciii principal, 
perqué mancaven maréries ]>rimeres i 
s'havia penlut una part ¿v\ niercat penin-
sular. La repressió conira els eleíiients de 
drela, per la seva banda, en ser mes aira 
-en xitres ahsolures i relatiws- L|ue la de 
Sanr Feliu de Guíxols (ifí i 17 morts, res-
pectivamenr) és un bon retlex de les ten-
16741 94 Revista de Girona / luim. 17^ ii(i\ciiihri,'- descmhre Í995 
sions exisccncs en el tcixit social riptilles i 
de lii Jificultiit Ules gv^n de contcnir 
rapassionamciu en un nicJi obrcr mes 
t'xplorat. Peí que ta a la reperciissió del 
rrionit tranqiiiscii, el Ilibre reporta raíiise-
llament de 9 habitants Je Ripoll i dona 
referencics d'emprcsonars. A la nostra 
numera lic vcure-ho, pensem que el lli-
lire s'acaba massa d'bora en entrar el 
1939. Ens Kauria agradar de poder-bi 
trabar mes detalls sobre els tíuanyadors 
de la guerra i que s'bngués quantificac la 
rcpressió en un sentir mes plobal: confis-
cacions, responsabilirats polítiqucs, 
i-lepuraciniis... (,|ue sens i.!ubte donen 
tema per priisscj^iiir la recerca. 
Sant Feliii de Guíxols, vihi costane-
ra, amb 9.147 habitants el 1936, era 
també un centre amb Lin important per-
centat.Lie de pnblació activa dedicada a la 
industria -del suro, en aquest cas- i, a 
diferencia de Ripoll, amb una tradició 
republicana i obrerista ben remarcable. 
L'activitat revolucionaria de la CNT va 
impulsar-hi la coblectivització de tre-
balls i industries, difícil de ser valoraLLi 
-segons Ángel Jiménez- per la duraila 
brcu de l'cxperiéncia i les condicions de 
guerra, pero amb una innegable il-lusió 
per redistribuir millor la riquesa existent. 
El fct marítim condiciona que la guerra 
fos mes a prop, ja que els bombardeigs 
van sovintejar tant per mar i com per 
l'aire, i concretament l'aparició del 
CantD'ia.'i va servir per crear un panic que 
repercutí negativament per ais eleiiients 
de dretes. Com en el cas de Ripoll, el lli-
bre aporta una llista deis soldats mnrts al 
troni, la qual cosa serveix per recordar 
l'aspL-cie cspanyol de la guerra civil i que 
el nombre d'ai-iLiestes baixes fou molt 
mes ali que l'ocasionat per qualsevol 
tipus de repressió. Els detalls sobre la 
ciiuiposició social de les noves autoritats 
polítiques del 1939 -vinculades a la cías-
se proiiieiaria- i el castig ais venguts 
obren, tinalment, un capítol ben interes-
sant que caldra també completar amb 
noves investigacions, entre les quals cal 
no nblidar el cosí de l'exili. 
Cat.la Ilibre, dones, a la seva mane-
ra, és útil per recortlar a ripollesos i gan-
xons una etapa dramática de la seva 
nostra bistoria cnntemporania, en la 
qual conlluíren ij-lusions i passinns, diti-
culiats i doiors. i LIUC acaba amb un 
balant; linal d'aquells L]ue deixen llarga 
peija, pen"! que no cal amagar. 
Jovsep Clara 
Documents de 
ITmpordá medieval 
JOSEP MARÍA MARQUÉS. 
Escripturcs de Sama María de Vilabcnran (96tS-í300). 
(Gil-lecció Monografies Empordaneses, 1; 
Instilar d'Estudis EmpotLlanesos, Figueres, 1995) 
A nib aquest nuu Ilibre Jtisep María Marqués dona a coneixer un deis fons arxi\ ' ís t ics mes importancs que actual-mcnt es conserven tle 
réplica medieval a les coiixarques giro-
nines. Es tracta deis docuíuents proce-
dents de Pantic arxiu de Santa Maria 
de Vilabertran i que avui es guarden a 
la Biblioteca de Catalunya, gracies a 
una ad(.]uisició realirzada al comen^a-
ment de seglc per Joaquim Miret i 
Sans, i a TArxiu Oiocesa de Girona. En 
conjunt es recuden 552 pergamins de 
la Biblioteca de Catalunya i 73 de 
l'Arxiu Diocesa, amb el complemenr 
de diverses copies mes o inenys moder-
nes procedents de! mateix Arxiu Dio-
cesíi i sobretot imes 276 noticies de 
documents que es c o n t c n e n en el 
famós manuscrit misccl-lanic Sacra 
amicfuiíaiis Caihaioniae Monumenta del 
P. Past]ual, núm. 729 Ac la Biblioteca 
é 
Escripturcs 
de Santa Maria 
de Vilabertran 
(%8-1300) 
^ 
Vi 
f^  
Uofwgrtnti fmpwdantíflt, i 
de Catalunya. Tut plegat suma l'extra-
ordinaria xifra Je 983 documents des 
del 968 fins al 1300, deis quals, sens 
dubte, cal destacar aquests mes de sis-
cents pergamins que excepcionalmcnt 
s'ban conservar. 
En efecte, tal com assenyala Josep 
M. Marqués, els canonges de Vilaber-
tran varen demostrar un viu interés per 
Uurs escriptures, pero no és menys cert 
(.]ue altres monestirs medievals de la 
regió podien haver tingut arxius de 
dimensions semblants que malaurada-
ment s'han perdut en la seva major part 
o no sabeni on paren. Aquest és el cas 
deis pergamins que de ben .segur es guar-
i.laven a Sant Feliu de Gm'xols, Sant 
Pere de Besalú, Sant Esteve de Banyoles 
o Sant Pere de Roda, per citar només 
alguns exeniples prou coneguts de 
monestirs medievals la documentació 
conservada deis quals anterior al tres-
cents és d'una migradesa notor ia . 
Aquest no és el cas de Vilabertran on 
malgrat les pérdues el que se'ns presenta 
constitueix, sembla, una part ínolt subs-
tancial del seu antic arxiu. 
L'altre mérit de Pobra de Josep M. 
Marqués és precisament que aquest 
recull s'hagi pogut publicar perqué 
encara romanen inédits trcballs valuo-
sos com els de Esteve Pruenca sobre 
Santa Maria d'Amer o el de Manuel 
Rovira sobre Sant Pere de Camprodon. 
Pero si no ens limitem a les institucions 
eclesiastiques i ens referim de lorma 
general a les edicions de recuUs ile 
documents, el de Vilabertran tampoc té 
gaires parablels. Les edicions de les 
Noü'áas Histórica.'; de Francesc Monsal-
vatje i el /)íJ'líiiJiaf£irr de BÍUI>'Í)ÍL'.'; de 
Lluís Constans teñen el problema de no 
reterir-se a un lons diKumental ben 
delimitar i no sempre la seva presenta-
ció té el rigor optim, cosa que en el 
Revista de Gironii/niiíi i . 17i iiuVL-iiiliiu'- JL'M-nil-Tc UÍ'-ÍT 95 |67íÍ 


La guerra civil a dues ciutats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert