Cortadellas, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÓNICA •- l íJiVlSTA DE Gl i íüNA •» N O M . 201 jUI.IOl.-AC.OST 2000 •F-|24_ll l l 
Museus 
com bolets 
"música per a cobhi" {apéndixs 
del món mes popular de la cobla), 
tots els intents de ler-ne alguna 
cosa niés han topat amb el públic, 
els programadors i les institucions. 
Ha faltat seinpre convicció. 
M. S. Puigferrer va saber 
conjuniinar qualitat, estil 
inconfusible i una certa, no pas 
desmesurada, és cert, pero sí 
crejxent en els darrers anys, 
acceptació per part del públic 
general. Els tipies homenatges 
d'aplec no tenien sentit anys 
enrera, perqué les seves sardanes 
no tenien aquesta acceptació. 
Cobles i programadors solien 
posar-Íes a primera hora de la 
tarda quan balladors i músics tan . 
la digestió. Estrenes silencioses, 
sense ni la resposta deis amics. I 
en canvi les peces d'en Manel son 
no sois bailables, sino de les 
miUors que podeu trobar, si 
sortim una mica del repertori mes 
vulgar. Pero cal escoltar-Íes. 
En IVlanel va contribuir durant 
anys a enlairar el llistó del 
repertori sardanístic. U n dia un 
estudi mes académic posará 
damunt la taula amb claredat les 
virtuts del seu estil i les marques 
que el defineixen. El meu 
convenciment d 'oidor i bailador 
és que era forga mes depurat que 
la mitjana i que els recursos que 
mobiiitzava (per sort en podem 
continuar gaudint per mitjá d'una 
cobla o d 'un enregistrament) eren 
"a les antípodes de la vulgarjtat". 
Eli pretería "Julia" o "Una 
rosella" —s 'ha escrit i li h o vaig 
sentir dir—; l'éxit H va venir de 
"Somni " . El temps anira filtrant 
les coses i decantant-les en la 
direcció que ell volia, n'estic 
segur. 
Narcís Figueras 
El príncep 
deRiells 
En coniniemoració del centenari 
de l'escriptor Antoine de Saint-
Exupéry s'ha celebrat a l'Escala, al 
passeig de Riells, la festa del Petit 
Príncep. L'elecció del lloc era 
immillorable, perqué la seva 
urbanització, de fa pocs anys, va 
teñir l 'encert d'aixecar un 
entranyable m o n u m e n t al Petit 
Príncep, enfilat a un discret antic 
líniit d 'un hort a tocar el mar. AI 
niateix passeig hi ha una escultura 
de la guineu que segons el conté 
volia ser domesticada peí Petit 
Príncep perqué, deia, «com que 
de tendes d'amics no n 'hi ha, els 
homes ja no teniu amics». 
El Príncep de Riells ha 
convocat els amics incondicionals 
de la seva lectura a realitzar la 
bufanda groga mes llarga del món. 
Confeccionant la bufanda i 
donant-se les mans. els nois i 
noies participants han augmentat 
l'amistat amb el simpátic objectiu 
comú, Iligaiit un proposit didactic 
de l 'equip educatiu escaleno, cjue 
pot arribar a superar la mateixa 
inscripció del récord al Ilibre 
Guinness. 
La festa del Petit Príncep ha 
mostrat enguany al passeig de 
Riells una apo r t ado perfectament 
sincronitzada amb l'esperit del 
conté de Saint-Exupéry: era una 
exhibició de les habilitats deis 
socis del C lub Estéis, de 
Barcelona, amb un envol d'estels 
que en els moments de mes vent 
favorable de la tarda feien pensar 
en aquella página del conté en 
qué el protagonista, per evadir-se, 
aprofitava una migració d'ocells 
exótics. Els estéis elevats eren de 
Uegeixo que l'any 1950, a l'Assemblea 
Intercomarcal d'Estudi osos, Agustí Duran 
i Sanpere va advertir del perill que com-
portava la manca d'una organització i 
una distribució racional deis museus a 
casa nostra, i va afegir-hi, a mes, que 
podia passar que no es tingues sempre 
en compte que un museu ha de ser 
«alguna cosa mes que un amuntegament 
heterogeni d'objectes". En molts de 
casos aquest perill s'ha evitat, Pero no 
ha pogut evitar-se sempre. A mi em sem-
bla que la combinado forgosa de la tra-
dicional iniciativa de la socíetat civil 
catalana amb la situado de subordinado 
que hem patit durant temps la gent i les 
institucions de casa nostra ha portat a 
una situado com a mínim poc clara. 
Fullejo les planes de la Guía de museus 
de Catalunya que va editar la Generalitat 
l'any passat. Com que prácticament 
s'han considerat només com a museus 
aquells que ja teñen reconeguda aquesta 
condidó legal, resulta que deis setanta 
que assenyalen Gabriel Alcalde i Josep 
Manuel Rueda en el seu utilíssim Ilibre 
sobre els museus gironins que ha editat 
Quaderns de la Revistó de Girona, només 
n'hi apareixen vint-i-dnc. No til son, per 
exemple, cap deis dos de Castelló ni cap 
deis quatre de Cadaqués; no hi ha tam-
poc el Museu del Cinema de Girona; deis 
vuit de la Selva, només n'hi surten tres, i 
els divuit de l'AIt Empordá queden 
reduits a quatre, Al Ilibre El visitaní de les 
comarques g/ron/nes, que va editar l'any 
1998 TAssociadó de Museólegs de casa 
nostra, en compto cinquanta-un; mentre 
que si busco a l'entrada «Museus» de les 
Planes grogues de l'any passat en trobo 
només vint-i-dos. AIgú em poí dir que a 
les Planes drogues pot anunciar-s'hi qui 
vol. És cert. Deu ser per aquesta rao que 
trobo un museu al Port de la Selva i un 
altre a Platja d'Aro que no havia vist fins 
ara. En el próleg de la Guia de museus de 
Catalunya, Fina Pares dona una adrega 
d'lnternet per tal de poder saber quants 
museus hi ha actualment, Hi vaig. Em diu 
que la plana web soMicitada no está dis-
ponible en aquest moment. Tot plegat és 
undesori. 
Xavier Cortadellas 


Museus com bolets

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert