Bosch Portell, Mònica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

78 > revista de girona 253
mers governs borbònics rebutjaven 
les corridas i arribaren a dificultar-ne 
la realització, sobretot durant els reg-
nats de Felip V i Carles III.
Unes places multiús
Convé recordar també que les places 
de braus han estat aprofitades des de 
sempre com a recintes polivalents per 
realitzar-hi altres tipus d’espectacles 
o manifestacions culturals: tornejos 
de boxa, partits de bàsquet, espec-
tacles de ballet o literaris, concursos 
de sardanes i de castellers, concerts, 
etc. Igualment, les noves formes de 
propaganda de la política contempo-
rània o de la lluita obrera se serviren 
de les places de braus com a llocs 
per celebrar mítings (a la recentment 
enderrocada plaça de braus de Giro-
na, es realitzà, l’11 de febrer de 1906, 
l’acte públic de proclamació de la 
nova coalició de la Solidaritat Catala-
na, i el 1919 tingué lloc a Las Arenas 
l’històric míting de Salvador Seguí, el 
Noi del Sucre, secretari general de la 
CNT, durant la vaga de la Canadenca). 
Tal com s’encarregà de recordar una 
cançó popular («el dia de sant Jaume 
de l’any trenta-cinc / hi va haver gran 
broma dintre del toril; / van sortir set 
toros, tots van ser dolents, / això va ser 
causa de cremar els convents», la re-
volta popular que l’estiu de 1835 obrí 
la porta de la revolució liberal a l’Estat 
espanyol tingué el seu inici a la plaça 
de braus de la Barceloneta, tot i que 
per causes molt més profundes que 
l’atribuïda per aquesta tonada. Les 
places de braus són, així, testimonis 
materials significatius de la nostra 
història col·lectiva. 
patrimonis fràgils
pLacES dE brauS 
catalunya corre el perill de fer taula rasa de les seves places de braus o bé de mistificar les poques 
que queden deixant-les del tot irreconeixibles (i, per tant, menys comprensibles) per a les generacions 
futures. El fenomen és especialment greu i ens hauria de preocupar, si tenim en compte que el nombre 
de places de braus fixes que hi ha hagut a catalunya no deu passar de la dotzena, i són encara moltes 
menys les que actualment es conserven dempeus: Las Arenas i la Monumental de barcelona, la de 
tarragona, la d’Olot, la de Figueres i la de móra d’Ebre.
mònicA boscH > text
A Catalunya, avui, només continuen dempeus sis places  
de toros, i no a totes s’hi fan curses de braus
>>  Plaça de braus de Girona, l’any 2005 
i el mateix indret l’any 2008.
p
La
ç
a
 d
E 
tO
r
O
S 
d
E 
G
ir
O
n
a
 2
00
5 
[G
O
O
G
LE
/i
c
c
]
S
i bé és cert que algunes van 
ser expressament constru-
ïdes en els anys del boom 
turístic per atraure visi-
tants estrangers, la majo-
ria de les places de braus que es va-
ren aixecar a Catalunya no responen a 
aquest fenomen, sinó a l’afició del pú-
blic autòcton, tal com palesa la crono-
logia de la seva edificació: El Torín, de 
la Barceloneta, 1834; Olot, 1859; Tar-
ragona, 1883; Figueres, 1886; Girona, 
1897; Móra d’Ebre, segle xix; Las Are-
nas, de Barcelona, 1900; Monumental, 
de Barcelona, 1914-1916; Vic, 1917; 
Sant Feliu de Guíxols, 1956, i Lloret 
de Mar, 1962. Hi ha referències encara 
més antigues de l’afició per les curses 
de braus a Catalunya, que daten ja de 
l’època moderna, però les primeres 
places de braus solien ser estructures 
de posar i treure, sovint quadrades, 
seguint la forma de les places ma-
jors, tal com es fa encara, per exemple, 
amb motiu del correbou de Cardona. 
Per altra banda, per bé que també és 
cert que el poder central de l’Estat ha 
instrumentalitzat en alguns períodes 
determinats (especialment durant la 
dictadura franquista) l’afició pels to-
ros en un sentit nacionalista espanyol 
centralista i reaccionari, això no sem-
pre ha estat així, sinó que, tal com ex-
plica Horacio Capel (La morfología de 
las ciudades, Barcelona: Serbal, 2005), 
el sentiment de defensa dels animals 
ja estava estès entre molts il·lustrats 
del segle xviii, fins al punt que els pri-
a
Ju
n
ta
m
En
t 
d
E 
G
ir
O
n
a
 -
 u
m
a
t 
- 
5 
-1
0-
20
08
revista de girona 253 > 79
Molta façana i poca plaça 
Una altra qüestió és el model de conser-
vació que s’ha de seguir: quines places 
de braus s’han de conservar i com s’ha 
de fer. Respecte de la primera qüestió 
seria important que alguna instància su-
perior i professional (sembla que hauria 
de ser la Direcció General de Patrimoni) 
inventariés totes les que encara subsis-
teixen en el nostre territori (ara per ara 
a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic 
de Catalunya només hi apareixen dues 
places de braus: la d’Olot i la de Móra 
d’Ebre), fes la tria de les que cal conser-
var i instés la catalogació de les escollides 
com a mínim com a béns culturals d’in-
terès local per part dels respectius ajun-
taments. Pel que fa a la segona qüestió, 
els darrers anys moltes places de braus 
estan redefinint la seva utilització i és 
evident que mantenir en ús l’edifici és la 
millor garantia per evitar-ne la degrada-
ció de cara a la seva conservació futura, 
però cal reflexionar profundament so-
bre si intervencions tan agressives com 
la que s’està portant a terme a la plaça 
de braus de Las Arenas de Barcelona és 
l’opció més correcta, tractant-se d’un 
edifici històric amb valor patrimonial. 
Al marge del valor estètic (i patrimonial) 
que pugui tenir d’ara endavant l’edifici 
que resultarà després de la intervenció 
del reconegut arquitecte Richard Rogers, 
la intervenció a Las Arenas és un clar 
exemple de façanisme, ja que de l’antiga 
plaça de braus només en restarà la car-
cassa exterior (n’han estat eliminades 
les grades i s’ha cobert tot l’espai amb 
una gran cúpula per tal de convertir-lo 
en un gran centre d’oci i comercial). ¿És 
realment la conservació només de la fa-
çana una forma correcta de conservar un 
edifici amb valor patrimonial? Per posar 
un exemple d’un edifici amb una forma i 
una funció relativament semblants, ¿ens 
faríem una idea apropiada del gran am-
fiteatre romà si en veiéssim només la pell 
perquè se n’haguessin extret els budells 
per construir-hi un gran centre comerci-
al? Si l’essència de l’arquitectura són les 
tres dimensions (les dues dimensions 
són pròpies d’altres formes artístiques, 
com el dibuix o la fotografia), donar una 
nova funció a l’edifici no s’hauria de fer 
a costa d’anul·lar completament el con-
cepte integral de l’obra reduint-la a una 
simple pantalla, com si es tractés d’un 
alt relleu. També sembla afectada de la 
malaltia de façanisme la plaça de braus 
de Figueres, ja que en el projecte de re-
modelació per dedicar-la a nous equi-
paments esportius, sembla que d’immi-
nent aplicació, està previst enderrocar-la 
quasi en la seva totalitat i conservar-ne 
només alguns trams de façana (vegeu la 
notícia publicada a El Punt el 25 de juliol 
passat). La remodelació que actualment 
s’està portant a terme a la plaça de braus 
de Tarragona, que inclou la restauració 
de la façana i la incorporació d’una cú-
pula retràctil que permetrà fer-ne ús du-
rant tot l’any, sembla que s’està fent, en 
canvi, d’una forma molt més respectuo-
sa amb l’edifici original. 
El valor patrimonial (històric, estè-
tic, simbòlic, pedagògic...) de les places 
de braus és independent de l’opinió 
personal que puguem tenir sobre el seu 
ús taurí i de la instrumentalització que 
durant el franquisme es va fer de l’ano-
menada fiesta nacional (és evident que 
si avui dia Catalunya és la zona de l’Estat 
on més persones i més poblacions s’han 
declarat antitaurines és per la conjunció 
de l’ascens del sentiment ecologista i de 
protecció dels animals i per motius po-
lítics relacionats amb el nacionalisme 
català; no endebades els dos partits que 
fins ara s’han mostrat més actius en la 
prohibició de les curses de braus a Cata-
lunya han estat ICV i ERC). La historio-
grafia ha incorporat els darrers anys l’es-
tudi dels anomenats llocs de memòria, 
concepte que Pierre Nora encunyà per 
referir-se a tota mena de suport material 
o immaterial que és portador en el pre-
sent de valors simbòlics de memòria col-
lectiva del passat (des d’un monument 
fins a un determinat paisatge, passant 
per la celebració de diades assenyala-
des o les commemoracions oficials de 
determinats esdeveniments històrics). 
En el camp del patrimoni, i des del punt 
de vista de la història, però, tan signifi-
catiu pot ser allò que decidim conservar 
com allò que decidim oblidar. Potser el 
fet que les places de braus siguin actu-
alment a Catalunya patrimoni fràgil ens 
hauria de fer reflexionar, als historiadors, 
sobre l’oportunitat d’abordar també l’es-
tudi dels llocs de desmemòria.
Mònica Bosch Portell. 
Universitat de Girona.
>>  Míting de Solidaritat 
Catalana a la plaça de braus 
de Girona, l’any 1906
b
ib
Li
O
tE
c
a
 d
E 
c
a
ta
Lu
n
ya
 -
 b
a
r
c
EL
O
n
a


Places de braus

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert