Lanao, Pau

Vinyoles, Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TREBALL 
IDE REDACCIO 
W^' 
El Piríneu: 
ragonia d'una cultura 
460 I 
A pocs quilómetres de Girona i Barcelona, ciutats 
plenas d'empenta i que aposten clarament peí futur, 
un drama desconegut fa agonitzar una térra 
mitificada, on avui la pobresa és extrema i les 
condicions de vida aberrants. Penjats a la muntanya, 
petits poblets oblidats de la má de Déu moren 
sense poder Iluitar contra la manca d'infrastructures, 
contra les poques possibiiitats. Alguns han trobat en 
el turisme el ferro roent de la salvado. Molts se'n 
sortiran, pero el preu será cruel: amb la nova 
industrialització, una manera de viure, una cultura 
miLlenária, la deis homes i dones de muntanya, 
taran el darrer alé. 
Els campanars i 
teulats de la 
Cerdanya 
reílecteixen a 
vegades la vida 
austera deis seus 
habitants; altra cosa 
son les ssgones 
residencies. 
L a Cerdanya, l'AIt Urgell, l'Alta Ribagorpa, el Pallars Jussá i el Pallars Sobirá, les cinc co-
marques situades a cavall de la ser-
ralada pirinenca, han demanat de 
formar una única veguería, una sola 
administració que els permeti ges-
tionar amb garanties una part de 
Catalunya teóricament i turística-
meni lloada, pero a la práctica des-
coneguda i oblidada i que avui, o 
está condemnada a morir o veu 
com amb la invasió indiscriminada 
del turisme es perd una cultura mil-
lenária i desapareix un model de 
vida perfectamente adapíat a l'en-
torn. 
Uobertura del túnel del Cadi, 
que permet pujar de Barcelona en 
menys de dues hores de cotxe, les 
possibilitats del paisatge i la imatge 
mítica que es té del Pirineu han fet 
que el turisme, en un principi reduit 
tan sois a la Cerdanya, hagi anat 
conquerint nous espais entre les 
valls. Els estiuejants, que normal-
ment no solen teñir cap Iligam de 
parentiu o d'origen arnb els pobles 
d'estiueig, s'han llenpat a la compra 
de residencies secundarles, i s'ha 
Revista de Giiona 
iniciat així un nou procés de recu-
perado. 
L'agricultura, tocada de mort 
La Maria de Can Mateu d'Urtx 
está molt preocupada. Després de 
setanta anys de teñir vaques i d'in-
vertir molts diners en maquinaria, 
ara es troba que, amb l'entrada de 
l'Estatespanyol a laComuni tat Eco-
nómica Europea, está mes despro-
tegida que mai, i ja es pregunta si li 
compensa haver treballat tant i con-
tinuar ara fent de pagés, feina que 
va heretar deis seus pares i avis i 
queavui .s i noésen pía industrial, a 
la Cerdanya sembla estar en vies 
de desaparició. La Maria, igual que 
molts altres petits agricultors i ra-
maders que encara es mantener 
fidels a l'ocupació tradicional de la 
muntanya, ha vist com el seu món, 
basat en una agricultura de subsis-
tencia, de consum comarcal, s'ha 
anat ensorrant; com alguns deis 
pocs joves que viuen tot l'any al 
poblé —actualment quatre— que 
havien comengat a treballar en el 
ram i que ara s'han deixat de preo-
cupacions i s'han estimat mes el 
sou tix deis bañes o les fabriques de 
Puigcerdá; com lentament les cases 
que la fam i la manca d'infrastruc-
tura i de perspectives de primer 
havien fet tancar, posterior ment eren 
rehabilitades per mans forasteres, 
pergentdec iu ta t queentenien molt 
poc el poblé i que tan sois les fan 
servirquinzediesal 'est iu.oquan^hi 
haneu. A Urtx, lafvlariasesentsola, 
veient que els véíns un darrera l'al-
tre es van traient les vaques i s'esti-
men mes fer de paletes, treballar a 
les estacions d'esquí o muntar una 
botiga que estar pendents de les 
pastures i del tractor. L'activitat 
agraria, gairebé Túnica existent fins 
a l'arribada del turisme, fonamen-
tada en les explotacions familiars, 
está tocada de mort, i ella sap que 
amb els petits pagesos es perd tot 
un món, uns usos perfectament 
adaptats al medi I que —amb totes 
le seves limitacions materials— do-
naven al teixit social de la muntanya 
una certa vitalitat. Ells son els dar-
rers que mantenen viva una cultura 
I 461 
ITREBALL 
DE REDACCIÓ 
Ángela Sidera, 
alcaldessa pedánia 
de Nevá. 
centenaria, una cultura oral de lle-
gendes i canípons, una particular 
arquitectura, tot alió que permetia a 
l'home integrar-se i viure en un me-
di hostil com I'Alt Pirineu i queavui , 
enmig de l'afany especulatiu d'uns i 
la indiferencia deis altres, está mo-
rint sota l'embranzida de l'unifor-
misme cultural. Igual que en altres 
pobles de la Cerdanya, els pagesos 
d'Urtx están conven<;utsque lesse-
ves explotacions están condemna-
des a desaparéixer i que amb elles 
es perderán camps i conreus i que 
el bosc, trencat Tequilibri natural, 
anirá guanyant terreny fins a con-
vertir el Pirineu en un auténtic de-
sert, esquitxat per oasis poblats. 
Pobles abandonats 
Després d'un intens procés de 
despoblament que ha portat a la 
desapar ic iódemésde70pob lesen 
els últims 30 anys, el Pirineu líenga 
un fort crit d'agonia per intentar sal-
vaguardar la població estable que 
el mantingui viu. Tant al Ripollés 
com a la Cerdanya, els petits nuclis 
apartáis de les planes i lluny de les 
vies de comunicació han patit en els 
darrers anys una sagnia humana 
constant. Les males comunica-
cions, la manca d'infrastructura i en 
molts casos la falta de perspectiva 
han fet que els joves, els elements 
que podien assegurar la persisten-
cia deis indrets, hagin emigrat a 
ciutats o pobles, on guanyar-se el 
Un aspecto del poblé de Nevá, situat a pocs quilómeíres del íurístic 
Plañóles. 
El nou Pont de Bar, construít per la Generaütat. mostra descaradament el 
seu ciment i noves lormes a un ¡non rural que no entén gaire com es menja 
un disseny com aquest a l'alta muntanya. 
pa és molt mes senzill. Joan Gassó, 
t inentd 'a lca ldedeTosesIcapd'una 
de les tres families que actualment 
romanen a Fornel lsdelaMuntanya, 
lamenta que el seu sigui un poblé 
abandonat de la má de Déu, sense 
les minimes condicions de vida, ni 
tan sois una carretera decent que 
permeti pujar-hi els camions per-
qué així pugui vendré amb garan-
ties el bestiar. "S'han de cercar 
perspectives per sortir de la miseria 
—diu— perqué si no ens estem 
aquí, picant pedra i esperant que 
passi el temps". Ángela Sidera, al-
caldessa pedánia de Neva, agregat 
del mateix poblé, está cansada de 
Iluitar perqué les contribucions que 
els 48 habitants paguen a Toses 
reverteixin, ni encara que sigui en 
petita quantitat, en la millora de la 
infrastructura, "la qual cosa vol dir 
arranjar carrers, fer clavegueres en 
condicions". El cert és que la mun-
tanya marca les seves própies liéis. 
Allá dalt, l'oblit i la modernitat es 
donen la má, i si bé el turisme, amb 
tot el que comporta, hi és present 
mitjancant les residencies secun-
darles, en general el seu potencial 
de consum no és aprofitat pels ha-
bitants autóctons, que continúen 
desenvolupant la seva activitat tra-
dicional. A mes, la incidencia deis 
nouvinguts ha encetat una guerra a 
mort entre els pobles situats a la 
plana i els que sobreviuen a les 
valls altes. Es donen casos d'antics 
caps de municipi, que ara teñen 
pérdues poblacionals, com Guils 
de Cerdanya, situat a migdia de la 
carretera de la Seu d'Urgell i al lu-
nyat de les vies comerciáis, que 
perd habitants, mentre que dos deis 
462 I 
Apartaments en 
consirucció a Guils 
de Cerdanya. 
Josep Ribot, alcalde de Guils. 
seus agregats, Saneja i Sant Martí 
d'Aravó, a tocar la ruta i amb fácil 
accés a Puigcerdá. en guanyen 
constantment. 
Josep Ribot, primera autoritat 
municipal de la centrada, analltza el 
fet i reconeix que actualment la 
xarxav iár ia téun paperfonamental 
en el desenvolupament deis pobles 
pirinencs, i que alguns joves s'han 
estimat mes baixar a Puigcerdá, o 
fins i tot anar a treballar a la Seu, 
que fer de pagesos. Assegura que 
si bé no hi ha hagut un descens 
apreciabie del nombre d'habitants, 
sí que s"ha patit un fort procés d'en-
velliment. A Guils encara mantenen 
reseda graduada, pero la depen-
dencia que en teoría hauriad'acoll ir 
els nens de tot el munlcipi veu l imi-
tades les seves funcions. Els veVns 
de Saneja s'estimen mes portar-los 
a Puigcerdá: "A Guils mes d'un cop 
s'han quedat incomunicats per la 
neu, i en canvi per anar a Puigcerdá 
sempre es passa". El cert és que 
l'agregat ha mantingut una pobla-
ció relativament estable, i fins i tot 
ha trobat una sortida industrial amb 
restabliment d'un camping que "en-
cara que a l'estiu fa anar just d'ai-
gua, dona feina a gent del poblé". 
Despoblament i envel l iment 
Sense arribar ais extrems que 
es donen a l'AIt Urgell, on el procés 
de despoblament ha comportat la 
desaparició física de vint-i-vuit po-
bles en trenta anys, els poblets mun-
tanyencs de la Cerdanya no poden 
sostreure's a l'envelliment progres-
siu de la població, ja que. deixant 
de banda els residents temperáis, 
molts deis seus habitants son an-
cians, que no han pogut o no han 
volgut delxar-los, i que tampoc no 
teñen ningú a darrera que els pren-
gui el relleu. Amb aquesta perspec-
tiva, íes formes tradicionals de vi-
da, com l'explotació del bosc, la 
ramaderia o els conreus, semblen 
condemnades a desaparéixer, ce~ 
dint mes i mes terreny al turisme: 
"Abans —assegura la IVlaria de Can 
Mateu— nosaltres treballávem els 
vessants de la muntanya, pero ara, 
sense ningú que vulgui les vaques, 
sense ajudes oficiáis, sense poder 
vendré la llet i sempre patint per si 
es mor u;i animal, qué vols que 
fem? Dones ho deixem a la má de 
Déu i allá el bestiar. que s'entengui 
amb la pastura". 
Tot i que a primera vista la r r i -
bada d'estiuejants implica la possi-
bilitat per ais habitants autóctons 
d'assolir temporalment un nivell de 
comunicació i de relacions socials 
acceptable, i per bé que han evitat 
l 'abandonament definitiu deis po-
bles, el fet sovint afegelx problemes 
ais deis habitants permanents. Així, 
d'entrada s'estableix una relació de 
competencia entre l'activitat turís-
tica i l'activitat agraria, sempre en 
perjudici de la segona. A mes, su-
posa un augment sobtat de les ne-
cessitats deis pobles que els ajun-
taments es veuen incapagos de co-
brir i que radministració, amb les 
dades padronals a la má, ignora. 
Exemple d'aixó seria Alp. el poblé 
de carácter marcadament residen-
cial i centre esportiu, per la proxi-
mitat de les estacions d'esqui de la 
Molina i Masella, que s'ha bolcat al 
turisme i que veu com mentre ell 
guanya població, altres nuclis me-
nors, como Salteguet, Ovella i Sa-
gramorta, antigament dedicats a 
ragricuitura i a la ramaderia, ja fa 
anys que están despoblats. 
Revista de Giiona 
463 
TREBALL 
DE REDACCIÚ 
Pagases de Pallerols 
del Cantó. El trebaff 
dur i les condicions 
infrahumanes no les 
espanten pas. 
Els últims pagesos 
de Vila-Rubla ja no 
passen allá els 
hiverns. 
La pérdua d'un patrimoni 
El xoc entre els dos móns, entre 
el Pirineu tradhcional que agonitza i 
el Pirineu turístic que sorgeix amb 
torga, si no es preñen les mesures 
necessáries comportará el sacrifici 
del primer. S'apunta la possibilitat 
d'introduir un turisme complemen-
tari amb l'agricultura, un turisme 
que no agredeeix el medi natural en 
el qual viuen els habitants autóc-
tons, un turisme que intenti enten-
dre les particularitats i els proble-
mes que es viuen a les terres altes. 
Abans, pero —i en aquest punt sem-
bla que tothom hi está d'acord— cal 
que les institucions de tota mena, 
des de les municipals fins a les 
autonómiques o centráis, apostin 
per una de les zones mes desprote-
gides d'Europa. Com diu Joan Gas-
só, de Toses, "cal que les ajudes 
siguin de veritat, que si tu estás 
vivint a la muntanya, perdut en un 
racó de món sense el mínim, en 
comptesdefer- te pagar un mi l ióde 
pessetes per posar un teléfon el 
puguis aconseguir al mateix preu 
que a les ciutats. Que si demanes 
per arranjar una carretera no hagis 
d'anar rebotit de despatx en des-
patx, sense que ningú t'atengui. El 
que potser no saben és que, si nos-
altres marxem, el pobles cauran. I 
si els pobles cauen s'haurá perdut 
un patrimoni, no tan sois important 
per a la muntanya, sino per a tot 
Catalunya. La nostra sort está a les 
seves mans". 
PAU LANAO 
CARME VINYOLES 
464 I 
Les instal.lacions de 
la Molina han 
contribuit en bona 
pan al 
desenvolupament 
turístic de 
la Cerdanya. 


El Pirineu: l'agonia d'una cultura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert