Calders, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ELS ALTRES 
IGIRONINS 
tu 
- I • • • 
o:' . 
"Ens semblaría incomplet qualsevol esílu que no tingues com a número 
principal del programa restada a Lianza". 
Bella mar, bella gent 
L* ajiy 1964, poc després del nosire retorn d'Ámérica, la meva familia i jo vam anar per primera vegada a Llarn;á. En aquella 
épüca, la vila i el port eren mott difereiits de com 
son ara, i ¡o diría que la gent també ha canviat, 
sobreiot (o gairebé úiiicament) en alió que fa refe-
rencia al que anomenem nivell de vida. 
El cas és que arran del primer contacte, perso-
nes i paisatges ens van encantar. Pedia traclar-se 
d 'un amor a primera vista, pero d'aquells que es 
consoliden i perduren, perqué a partir d'aJeshores, 
cada any, hem passat una pan de l'esiiu a Llanc;á. 
Em refereixo a la meva esposa i els meus Hlls, un 
conjunt que, amb el pas del temps, s'ha anat 
ampliant: els filis s'han casar i ara lenini uns quants 
néts. I ver aquí que la fascinado per Llangá ha 
resultat hereditaria; peí que fa al nostre cas s'ha 
transmés de pares a filis i a néts. A tots nosaltrcs ens 
semblarla incomplet qualsevol estiu que no tin-
gues com a número principal del programa Tes-
tada a Llan<;:á. 
Com és natural, hem acumulat ex]:)eriéricies i 
records relacionats amb aquest indreí tan entra-
nyable de la Costa Brava. Parlant de la t ramuntana, 
per exemple, puc dir que al principi a la Rosa i a nn 
no ens agi'adava geiis. Ens sorjDrenia de veres C|ue 
els llanc;anencs se l'estimessin, tot airibuint-li grans 
virtuts. Vam saber benaviat que ais empordanesos , 
en general, la i ramuntana els plau. La Rosa i ¡o ya 
he dii que parlo de temps enrera) ens posávem 
molt nei-viosos amb les esbullades de cabells i amb 
rhaver d'esiintolar-nos perqué el bat del vent no 
ens íes caure. Ens sorprenia de veres irobar sempre 
aJgú, a la víla o al pon , que ens ponderava amb 
entusiasme les excel.léncies d'aquelles raixes ciel 
nord. No ho entcníem. 
Pero perqué es vegi la imprudencia de fer judi-
éis temcraris i (]ue tothora és preferible una cauta 
espera i dedicar-se a observar abans de rcprovar, 
he de dir que, al final, la nieva dojia i jo ens hem 
rendit ais atractius de la t ramuntana. Els filis i els 
néts comparteixen aquest seniiment. La veritat és 
458 I 
"Hem acumulat 
experiéncies i 
records reíacionats 
amb aquest indret 
üe ¡a Costa Brava". 
que clesprés d'uns quants dies de calor intensa, 
amb una calima que incerposa veis d'opacitat i una 
xafogor í]ue produeix ofec, la t ramuntana té una 
tunció providencial: bufa ion i, (]uan cessa, sembla 
que to t rcneixi. Respirem i ens raTefectequelaglo-
pada d'aire ens arriba flus a la planta deis peus, 
obrinc-nos roles les potencies. El ce! és nei, blavis-
sini, la capacitar de visió s'amplia increiblemenr i 
s en íb laqueens posi al 'abasr d e í a m a les serraJades 
properes, les quals anianseixen la seva orografía 
per a endinsar-se aJ niar, jieró sense perdrc del tot 
la bravesa que dona nom a la cosra. En aquests dies 
clars, passejar-se per Grifen, peí Pon, per la Farella, 
peí Cau del Llop, per FArgilera o pe! Faner és una 
veritable delicia. He parlar de passejar, pero és 
iguahtienr seductora la idea de quedar-se en una de 
les platges o banyar-se en una mar c[uc en aquests 
índrets senrim mes nostra c|ue mai. 
En el transcurs del darrer quart de segle, la vila 
de Llan(,'á ha conservar gelosament la seva identitat. 
Aquest és Tefecte que ens fa a nii i ais meus, 
considerant-ho des d 'un punr de vista urbanistic. 
Mamé un posat de vella dan iaben conservada, que 
fa goig i és capag de fer-se carree de certes coses 
imposades per la modernitat , com ara els brogits 
nocturns a compte de turistcs i de visitants. Ron-
dina — aixó si — , pero la seva tolerancia és de les 
que paJesen un gran sentit de rhospitaJitat i convi-
den els forasters a estimar-la i a reiornar-hi. 
El port sí que s 'hatranslorniat en aquests viiu-i-
cinc anys darrers. Sembla que hagi volgut recollir i 
concentrar tota la vida que es desborda de la vila, 
tot converlini-se en mostrari de les modificacions 
que els tenips que corren han iniroduít a les pobla-
cions de la Costa Brava. Al pie de Testiu, el tránsil 
rodat hi és inteitsissim i genera problemes sem-
blants ais que teiten les grans ciutats. Les voreres 
son estretes, i els viaitanrs es venen obligáis a íer 
saJrs de rravés per repariir-se amb els cotxes el poc 
espai que queda. 
De fer, la vila i el port tendeixen, en progressió 
constant, a unir-se en una sola enrirar urbana. Pero 
en el procés de creixen^ient, el port mostra ntés avi-
desaal 'horad 'avant^arcap a la vila. No fapasgaires 
anys t]ue els haliiíanis del port anaven a la vila a ier 
determinades compres. Actualmenr, h¡ ha hagui 
unacer ta invers ió deis termes, Els dos grans super-
mercars del municipi son al confí del port, que 
compra, a mes, amb comer(;;os imporiants. Tor aixó 
és relaiiu, és ciar, pereque ¡a he dit que les dues 
zones de pob lado van camí d'unir-se i sorgeixen 
ái^ees d 'aproximació que anuncien la imminéncia 
—o gíiirebé— de Tenllac,- deJlnitiu. En realitat, els 
estiuejants i els turistes no fan gaire distincions; 
Revista de Girona 
vermells com perdigots, vistosament bronzcjats o 
lot Jusí escaldáis pels banys de sol iniciíUs, van 
amunt i avall carretejaní variadíssims accessoris de 
mar i platja, generíümeiit inílables. Ells san (com 
aquests insectes que vcíletegen d \ m ecosistema a 
rálire i els van modificanr tors dos) els c|ui han con-
iribuít ]:)oderosament a la rransformació de Llaní;-á. 
Sovinr hem esiat ntolr criiics amb un fcitomen, 
com el del turisme, que ens ha resuUat imparable. 
Pero no sempre hem estat justos, perqué la vericat 
és que ofereix un espectacle huma de gran interés, 
seitse comptar c[ue ens ha tret una mica la son de les 
orelles. I que no deu ésser tan desagradaljle com 
aixó, perqué les concentracions de temporada aug-
menten sense cessar i coinribiieixen a la prosperi-
tat aulóctona. Potser sí que hi henii perdui algún 
llent^ol en cada bugada, pero també és cen que 
n 'hem tret lovalles per parar moltes raules. 
PERE CALDERS 
I 459 


Bella mar, bella gent

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert