Ribas, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

=f'T»lM.l!iri 
LES COMARQUES DE GIRONA* 
Llegenda: 
Ramadena 
i i i ' i pastius 
^ Fruticultura 
í Farratge-cereal . 
'Dades üe baso: 
C.A.P. óe Girona. Estadística agrafía 
cía les comarques gironines. Girone, 1991. 
MMM 
Cada térra fa sa guerra: 
el sector agropecuari 
a Girona 
JORDI RIBAS I BÉSALO 
P er a molts ciutadans el món agrari raspón a una imatge pseudobucólica. El pagés, 
amb el seu fidel gos, guardant les 
vaques, en un mas, voltejat de prats 
verds, arran d'un turonet, lluny de la 
ciutat i a prop de les muntanyes... 
pero bé; la cosa tampoc no és així. 
Si repassem breument l'evolu-
ció agropecuaria en les darreres 
428 i 
décades veiem com, ja pels anys 
quaranta, les explotacions agráries 
eren manades per un esperit d'au-
tosuficiéncia. Nombroses primeras 
matéries eren produTdes i genera-
das en Texplotació mateix, mentre 
que es procuraven quefossin mini-
mes les compres al mercal. 
A Tentrada deis anys seixanta i 
al llarg de la següent década hom 
parlava d'una revolució verda: la 
mecani tzaciódelcamp i lafertil itza-
ció fitosanitária —pariem del labour-
saving i land-saving, respectiva-
ment— marcaren una etapa en l'in-
crement de les produccions, rendi-
ments, d'arraconament del matxo i 
el carro. Aquests canvis socioeco-
nómics recolzen en el marc d'in-
dustrialització que patia fortament 
el país (no és en va que es parla 
d'una activitat Industrial catalitza-
dora de l'abandonament d'actius 
agraris). Éssummament important , 
en tractar el tema de la població 
activa agraria, l'efecte que produí 
aquesta industrialització compara-
tivament a la resta de l'Estat. 
Competit ívjtat i supervivencia La problemática agraria 
Actualment, enfront d'una visió 
d'Europa Comuna, davant d'una 
Política Agraria Comunitaria (PAC) i 
una Organització Comuna de Mer-
cal (OCM), la competitivitat esdevé 
forpa la ciau de volta en l'assump-
te agrari. 
Malgrat obrir-nos a un mercat 
notablement mes ampli, en la pre-
sent etapa de transició, els exce-
dents produVts pels deu paVsos de la 
CEE fins al moment de signar el 
tractat d'adhesió —sobretot peí que 
fa a productes lactis— marquen 
tota una serie de dificultats i desavi-
nences. La política de quotes Hete-
ras i de taxes de corresponsabilitat 
que mes transcendencia teñen en 
les comarques tant pecuáries com 
les nostres, trenca amb nombroses 
esperances i planteja al col.lectiu 
agrari el fet de la supervivencia com 
a explotacions de dedicado lacto-
ramadera. I és que, dins el marc 
d'una economía i en el vincle amb el 
cicle productiu, l'esperit lúdic deixa 
pas a la Iluita per un producto í per 
la Iluita d'aquest producto al mer-
cat. Malauradament, el cicle de pro-
dúcelo agrari, en general, resta en 
funció de nombroses variables que 
posa en joc fins i tot la collita final; 
son, per exemple. els factors cl imá-
tics (régim de temperatures, de ge-
lades, de pedregades,...}, factors 
biológícs (plagues i malalties, adap-
tado, varietat vegetal,...), etc. 
Lluny del propi cicle product'u 
d'una empresa agraria, el producto 
que arriba al mercat rep també les 
peculíars condiclons d'un mercat 
agrari de molt difícil control. Si ens 
aturem breument en aquest punt 
podem matisar: 
—L'activitat económica agraria és 
summament peculiar i original. 
—Sociología molt propia. Potser, 
ara per ara, majoritáriament poc 
amiga d'una gestió própiament 
empresarial de l'explotació agra-
ria, o familiar agraria. 
—L'excés de forga de treball en el 
sector agrari i la poca mobilitat 
del factor térra originen una ex-
cessiva oferta de béns, i malgrat 
el suposat abandó d'explotació 
agraria aquesta oferta no es re-
dueix substancialment. Conse-
güentment, en resposta al gran 
volum de béns en venda (oferts), 
el sector demandat (compra-
dors} obté aquests béns a baixos 
preus. 
—Renda i elasticitat baixes. 
—Punts oferidors molt atomitzats, 
dispersos. Alxó crea un efecto 
contrari a la regularització deis 
preus, a la remunerado a perce-
bre. La forma mes productiva per 
pal.liar aquest negatiu afecte fóra 
una millor infrastructura de co-
mercialització i la transformació 
{mitjangant industries agroali-
mentáries). 
—Factors guia, en major nombre, 
ajudarien a un major control de 
l'oferta (vegeu quadre). 
No és en va que, tot sovint, par-
lem de la problemática agraria. 
Les condicions del mercat 
Aixi, dones, mes enllá de la pro-
dúcelo del bé agrari, ens cal adap-
tar aquest bé a les condicions del 
mercat. Dins la problemática de la 
comerciatització, d'actual vigencia, 
parámetros com ara conservació 
deis productes moridors, homoge-
neVtzació del producte, la seva pre-
sencia permanent al mercat i, en 
definitiva, una millor integrado de 
l'ample cicle productiu agrari, hi 
están en joc. 
A mesura que anem empetitint 
la nostra escala d'observació (ens 
allunyem del pagés, tenim mes vi-
sió de conjunt) comprovem que, tot 
i la difícil operáncia del sistema 
productiu agrari, resta susceptible 
a les interaccions d'ámbit mes ma-
croeconómic (per exemple: el sec-
tor ramader ha estat molt afectat 
per la política d' importacions de 
cares al control de l'índex del preu 
al consumidor —IPC—, la mateixa 
quota Hetera...). Noca ld rád i rque la 
CEE dedicava al pressupost agrari 
no menys d'un seixanta per cent del 
pressupost global. 
Llavors, potser, quan es parla 
del futur del sector agrari, al.ludim 
a les perspectives de mercat mes 
La competivitat és la cIau de volta de la qüestió agraria. 
Revista de Giiona 
^ 4 2 9 
ECONOMÍA 
EXPLOTACIÓ MITJANA DE TOTES LES EXPLOTACIONS 
A G R A R I E S DE LES COMARQUES DE GIRONA 
Malgrat que en la present il.lustració no se'ns mostra la 
tipología d'explotacions agráries de Girona, sí que s'hi 
reflecteix una ponderado de les diíerents dedicacions 
—agrícola, pecuaria i forestal— dins el marc d'una explo-
tado mitjana (*). 
1- Superficie forestal. Ocupa el 55% de la superficie total 
de l'explotació. És composta per alzina, alzina surera, pi 
bord, pi pinyoner, pi roig, castanyer, faig... 
2- Conreus: de seca, 17%, deis quals la meitat son ca-
reáis, un 6% son farratges i la resta, un 2,5%, 
son lleguminoses, conreus industriáis, con-
reus llenyosos i altres. 
de regadíu, un 5% de la superficie total de 
rexplotació. que es reparteix entre farrat-
ges, cereals, conreus llenyosos i d'altres. 
3- Prats naturals, pastius, erms, terrenys no productíus, 
guarets representen aproximadament un 23% de la super-
ficie total de l'explotació. 
4- Conreu farratger. Representa el 8% de la superficie 
total de l'explotació: 6% per conreu de seca (userda, 
cereals d'hivern, margall) i un 2% per conreu de regadiu 
(userda, margall, moret, horta familiar...) 
5- Conreu cerealfcola. Representa un 9% de la superficie 
total de rexplotació. Els cereals de seca representen un 
7,9% (principalment ordi i biat, també civada, blat de 
moro, patates...) i la resta, 1,1%, son cereals de regadiu 
{blat de moro, melca, patata.,.)-
6- Conreu llenyás. Representa un 2,4% de la superficie 
total de rexplotació de regadiu i de seca. Majoritáriament, 
vinya, pomeres i avellaners. 
7- Segones ocupacions de seca: nap farratger, blat de 
moro, blat de moret... 
de regadiu: moret, blat de mo-
ro, melca. 
Reben segones ocupacions un 1,8% de la superficie 
total de l'explotació, cosa que representa un 8,2% sobre el 
total d'extensió dedicada ^ c o n r e u s {dedicado agrícola). 
8- Granja. Tipologies: 
a) granja de 0-40 vaques lleteres. 
b) granja de 0-20 caps de truges. Reprodúcelo. 
c) granja de 100-400 poros d'engreix. 
d) granja de 0-100 vedells d'engreix. 
9-Sttja de capacitat superior a les 400 tones. 
10-Tractor de 25-59 CV de potencia (18-43 KW de pot.) 
amb arades, estripadores, pintes i pala mecánica, Remole, 
motoserra i motoaixada, 
1 1 - Unitats humanes. Dues unitats f iumanes per explo-
tado . 
Dades de base: CAMBRA AGRARIA PROVINCIAL DE GIRONA. 
Estadística agraria de les comarques gironines. Girona 1981. 
430 ^ñ 
A Catalunya, els rendiments 
cerealicoles son iníeriors ais 
desifjats. 
que res, tot i que son qüestions mes 
fonamentalistes les que hi teñen a 
veure. En son exemples: un esperit 
mes empresarial del "pagés", el 
control deis seus costos, la seva 
gestió, capacitado, suport informá-
tic, dinamització... És, dones, curios 
veure'n les dlrectrius que preñen 
programes mitjanpant els quals es 
pretén desenvolupar Tagricultura i 
la ramaderia. Observem que, temá-
ticament, l 'experimentació, asses-
sorament técnic, estudis, divulga-
ció i publicacions, activitats peda-
gógiques i formatives, en son el plat 
fort. 
Análisi del sector 
Agrícolament parlant, tret deis 
conreus que formen l'anomenada 
trilogía mediterránia —conreus tra-
dicionals (vinya, olivera i cereals)—, 
l'activitat fructicola ha restat arre-
jada de manera important a les co-
marques gironines. Malgrat que, en 
valors absoluts, el volum de frulta 
produVda a Catalunya té seu a les 
comarques de Lleida, un reducte 
important i carismátic és la fructi-
cultura a Girona, de mes pes espe-
cífic en la prodúcelo de poma i de-
rivats {transformado}. 
La fruita 
Les comarques mes fructícoles 
son l'Alt Empordá i el Baix Empor-
Revista de Gixxma 
La prodúcelo 
fructicola s'ha 
adapta! ais 
hábits del 
consumidor 
potencial nord-
europeu. 
dá, el Girones I la Selva. Les deno-
minacions d'origen de la poma, deis 
vins, els sucs de fruita, les destil.lo-
ries, els licors... son bon exemple 
del que fa el sector agrar id 'aquí peí 
control deis seus propis béns de 
prodúcelo i la cooperació amb les 
industries de transformado, agroin-
dustrials. Ja l'any 1962 es crea la 
Cooperativa Costa Brava a Torroe-
lla de Montgri , set anys mes tard 
neix Girona-Fruits a Bordiis i, poc 
temps després, la Cooperativa Em-
pordá a Sant Pere Pescador. Copo-
mex {Costa Brava, Girona-Fruits i 
Fruitex), Cofrugi {que industrialitza 
la fruita de baixa qualitat i que 
agrupa el setanta per cent deis 
fructicultors gironins) en son attres 
exemples. 
La prodúcelo fructicola ha rebut 
d'engá de l'adhesió a la CEE un gir 
en la tipología de la fruita a produir 
en fundó deis hábits i gustos del 
gran bloc demandant potencial 
nord-europeu. Aixi, resulta que les 
varietats de poma no vermelles 
{Golden delicious, Morgenduft o 
Bellesa de Roma), d'óptim consum 
local, es veuen reduVdes enfront de 
la implantació de varietats de poma 
roja i de bona tonalitat {per exem-
ple: Gloster, Jonagold, Red deli-
cious) aptes per al consum al nord 
d'Europa. 
Peí que fa a les peres, les dlrec-
trius s'encaren a obtenir una pre-
sencia continuada al mercat poten-
ciant les plantacions varietals per a 
tardor-hivern, per tal d'aeonseguir 
un major equil ibri amb les peres 
d'estiu; les varietats Passa Cras-
sana i Jules Guyot teñen una ten-
dénciade mercat a no augmentar el 
consum, 
L'increment de les plantacions 
de varietats pr imerenquesde prés-
see, seguint la tendencia que ac-
tualment s'está donant, i l'augment 
de la presencia de varietats tarda-
nes i nectarines seria una óptica 
válida d'adequaciú al mercat de-
mandant. 
Els cereals 
Malgrat ésser —i ja tradicional-
ment— Espanya i Catalunya zones 
cerealicoles, els rendiments sem-
pre han estat inferiors ais desitjats, 
fins i tot comparativament amb d'al-
tres páisos de la CEE. 
Dissortadament, el biat dur, d'ús 
per a la industria agroalimentária 
per a la prodúcelo de sémoles i 
pastes, deficitari arreu, no és el bIat 
que mes es conrea aquí. Aixi, el bIat 
tou, un deis principáis cereals pro-
duVts i d'ús per a panificació {fari-
ña) és excedentari. És considerat 
per l'Estat espanyol un producte 
"sensible" (juntament amb el vi, les 
431 
ECONOMÍA 
fruites i hortalisses, la carn de va-
cum, llet i productes lactis i la pata-
ta de sembra de qualitat inferior). 
En l'ámbit farratger, s'ha parlat 
de la poca qualitat deis farratges. 
Aquelies tenes de verd no son sola-
ment un volum per a la ració del 
bestiar, sino també un ingrés de 
principis alimentaris importants 
per al remugant que si no caldria 
que fossin aportats per mitjá de 
concentrats, pinsos, etc. (basats 
molts d'ells en productes que cal 
importar: biat de moro, soja...). 
Tanmateix, l'augment de la base 
farratgera de l'explotació suposaria 
un estaivi del cost alimentari per 
cap de bestiar. 
La ramaderia 
Peí que fa a la dedicació rama-
dera, podem dir que és la que pro-
cura uns majors Ingressos en com-
paració a la dedicació agrícola i a la 
forestal, dins el marc de les expío-
tacions agrarios de Girona. La ra-
maderia pren tot sovint —i fins i tot 
fiscalnnent— un carácter mes in-
dustrial d'explotació, sobretot quan. 
pariem per exemple de les moder-
nos granges d'engreix, on s'inqui-
reix un alt nombre de caps de bes-
tiar per produir, mitjangant l'ús de 
medicaments i aliments, principal-
ment, una canal de pes i qualitat 
óptimos per al consum. 
La ramaderia, la podriem dife-
renciar en dos grans blocs jutjant 
pels Iligams geográfics que s'ht es-
tableixen: 
DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFICIE DE LES COMARQUES GIRONINES, 
1986 - (ha.) 
Seca Regad i u Total 
Cultius herbacis 
Guarel 
Cultius llenyosos 
Total térra conreu 
Prats naturals 
Pastures 
Terreny forestal 
Altres superficies 
94.456 
728 
9,127 
104.311 
13.732 
67.000 
316.555 
50.951 
27.842 
~ 
4.581 
32.423 
2.350 
— 
1.300 
— 
122.198 
728 
13.708 
136.734 
16.082 
67.000 
317.855 
50.951 
Total superficie 
comarques gironines 552.249 36.073 5B8.622 
Cultius herbacis: 
Careáis gra 
Lieguminoses gra 
Tubercles 
Cultius industriáis 
Flors 
Cultius farratgers 
Horta 
Cultius llenyosos: 
Citrics 
Fruiters 
Vinya 
Olivera 
Altres arboris 
Vivers 
40.825 
725 
1.340 
530 
12 
50.377 
674 
1.461 
4.922 
2.721 
1 
22 
9.160 
715 
870 
654 
13 
14.650 
1.780 
2 
4,399 
— 
6 
— 
174 
55.485 
1.440 
2.810 
1.157 
25 
73.227 
3.221 
2 
5.660 
4.922 
2.727 
1 
196 
Font: Calendan-Agenda del Pagés. 1988. 
—!a ramaderia extensiva, 
—la ramaderia intensiva. 
A les comarques de muntanya, 
dins el marc d'obtenció d'uns pro-
ductes a partir d'uns béns exten-
sius (per exemple la pastura), la 
ramaderia usa principalment aque-
llos races autóctones indubtable-
ment mes adaptades a les condi-
D;'ns el marc de les explotacions agréries gironines ia ramaderia és el 
sector que procura majors ingressos. 
cions ambientáis que han patit els 
seus avantpassats en l'obtenció de 
carn com a principal producto (pen-
sem en les races pirinenca de bovl, 
ripollesa d'oví...). 
L'explotació ramadera mes in-
tensiva esdevé quan en un marc 
d'espai i temps amb uns imputs (ali-
mentado, sanitat...) obtenim uns 
outputs (llet, subproducto vedell...}. 
Dins les grans fites i directrius 
preses per les Administracions, el 
factor sanitat-animal ha estat prou 
necessari. En l'any 1988, any en 
qué es posa fi al vet europeu a l'ex-
plotació de la carn de poro, a efec-
tos de la posta porcina africana 
(PPA) —excusa profiláctica deis paV-
sos veVns europeus— les mesures 
sanitárles han estat a l'ordre del 
dia. Així mateix, la regulado per 
obtenir granges de sanitat compro-
vada, escorxadors higiénicament 
correctes... han estat pilars vitáis 
per a un vertader lliure mercat. 
Produir llet qualitativament tam-
bé és un bon repte, lluny de les 
directrius preses anteriorment, que 
estimulaven una prodúcelo quán-
tica per cobrir el défcit lacti de l'Es-
tat, décades engá. La materia gras-
sa, la materia proteica i el contingut 
microbiá son les peces claus de la 
qualitat de la llet. Per millorar-la, 
dones, ens calen mesures al imen-
tarles, genétiques i també de ma-
432 ¡ 
La rama de ría 
extensiva és 
característica 
de les 
comarques de 
munyanya. 
neig del bestiar (refrigeració, higie-
ne de les sales de munyida...}. 
Aqüestes mesures estarien dintre 
de les minores técniques possibles 
en les granges per tal de reduir el 
cost efectiu per litre de llet o per 
vaca {pensem també en la fertilltat, 
equilibri de les racions...). 
Ha estat debatuda la polémica 
enregistrada per l'excedent lacti de 
l 'Europade lsdeu.dequéhan parti-
cipat els estats nouvinguts. El preu 
inferior de venda de la llet nord-
europea en comparació a la nacio-
nal marca gráficament l'estat evo-
lutiu del control de costos. L'espe-
ronament és necessari per reduir 
distancies en Tabaratiment 
quests costos de prodúcelo. 9 
d 'a -5 
L'avicultura 
El sector avícola, patldor en els 
darrers anys de continuades baixa-
des de preu del pollastre i deis ous, 
veu difi'cils les seves perspectives. 
Principalment els alts costos pels 
pinsos i els baixos preus al mercat 
redueixen sota zero la rendibilitat, 
ara per ara. Fins i tot existia la pre-
tensió de declarar la carn d'oví, 
important esperanga d'exportació, 
producte "sensible", donat l'embat 
comercial d'aquesta carn per part 
de paisos de la CEE (per exemple 
Gran Bretanya) i fins itotpaVsoster-
cers (per exemple Nova Zelanda). 
Jordi Ribas és enginyer técnic i agrícola. 
BfBLIOGRAFIA 
BENELBAS, LEÓN. Wofas de Política Agra-
ria. Ed. Vlcens Vives. Barcelona, 1983. 
EL CULTIVADOR MODERNO. Estudio de la 
Agricultura y Ganadería en 1986. Revista 
núm. 808. Barcelona, 1986. 
FUNDAClOCAIXA DE PENSIONS. Joma des 
Agracies de les comarques gironines. Gi-
rona, 1982. 
JOVES AGRICULTORS. Especial Fires de 
Girona. Núm. 35, separata. Girona, 1987. 
SERVÉIS D'ESTUDIS I DOCUMENTAClO DEL 
C.A.D, de Girona, I.F.P. de ía Garrotxa, PüNT 
DIARI, Calendan Agenda del Pagés 1988. 
Estadística. Girona. 1988, 
El sector 
avícola pateix 
en els darrers 
anys 
continuades 
baixades de 
preu. 
Revista de Girona I 433 


Cada terra fa sa guerra: el sector agro-pecuari a Girona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert