Moré Aguirre, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

106 [338] E Revista de Girona F núm. 242  maig - juny  2007 E Crítica
de passada, té a veure amb la
voluntat d’assolir l’exhaustivi-
tat, voluntat satisfeta (almenys
fins que la recerca documen-
tal o arqueològica no identifi-
qui noves fonts), com hem
volgut destacar amb el títol
d’aquestes ratlles, amb la
vènia –confiem– de
Prudenci: tot sobre la Parua
Gerunda i més, en el benentès
que s’hi parla a bastament
també del territorium i, sobre-
tot, de l’extinta seu
d’Empúries.
I, en tercer lloc, el
relleu justament donat al
màrtir Feliu. La tesi de Narcís
M. Amich representa la con-
solidació i exposició pública,
més que mai, de la importàn-
cia de Feliu en la història de
la ciutat, de la diòcesi i del
país, de la seva imatge pública
arreu de l’Europa occidental
en els segles estudiats, del
prestigi i de la vitalitat del seu
culte, florit en un context
que els segles posteriors
s’encarregaren de modificar
fins a la seva pràctica desfigu-
ració. La figura de Feliu en
pagà les conseqüències, però
la recerca avui permet exhu-
mar els testimonis de la seva
importància, per no dir de la
seva historicitat. Com es va
mirar de posar de relleu el
2005, en què la diòcesi va
celebrar el dissetè centenari
de la data tradicional del mar-
tiri del sant, la figura de Feliu
es troba a l’arrel del cristianis-
me gironí i, per tant, a l’arrel
de la seva pròpia identitat.
Sense menystenir l’experièn-
cia de fe dels gironins medie-
vals, moderns i contempora-
nis a l’entorn de sant Narcís,
el màrtir Feliu ocupa avui el
lloc que li correspon, en
l’àmbit històric –amb renova-
da força de la mà d’aquest tre-
ball–, però també en l’àmbit
litúrgic i fins i tot, si es vol, en
l’àmbit de la identitat. El trac-
tament, en el llibre, d’ele-
ments com l’extraordinari
conjunt de sarcòfags paleo-
cristians de l’excol·legiata
gironina, que l’autor ja ha
publicat en altres indrets, és
un dels principals factors que
ens criden l’atenció sobre el
lloc que els pertoca, al perso-
natge i al conjunt artístic,
també en l’àmbit patrimonial.
És aquest, doncs, un
estudi monogràfic a partir de
les terres que corona la nos-
tra Gerunda, exhaurides pel
que fa a fonts en la seva
paruitas, però que representa,
per això mateix, un mirador
insubstituïble per contem-
plar i conèixer una etapa de
gran interès en la història del
nostre país.
Marc Sureda i Jubany
✍
Un títol agosarat,
un treball rigorós
Costa, Lluís.
El nacionalisme cubà 
i Catalunya.
Publicacions de l’Abadia 
de Montserrat. 
Barcelona, 2006. 
255 pàgines.
Les recerques llargues i pro-
fundes donen els seus fruits a
llarg termini, i aquest llibre de
Lluís Costa n’és un bon
exemple. La recerca històrica
rigorosa i documentada supo-
sa en qualsevol cas un esforç
digne d’elogi, encara que el
resultat siguin uns traços poc
marcats que no donin peu a
grans sentències històriques.
L’autor va endinsar-se fa
molts anys en l’estudi de
l’emigració begurenca a
Cuba, i a partir d’aquí es va
anar obrint pas en un con-
junt de temàtiques que hi
estaven relacionades: la
premsa, la mateixa història
de Cuba, especialment els
processos de gestació i con-
solidació de la seva inde-
pendència, les relacions de
l’illa amb Catalunya, etc.
Costa té nombroses publica-
cions sobre premsa, i és a
partir d’aquest vast coneixe-
ment de les publicacions
periòdiques d’aquí i d’allà
que ha pogut extreure molts
dels fils amb els quals ha tei-
xit un argument vàlid per al
títol d’aquest nou llibre.
L’anàlisi de la premsa com a
font històrica, que els darrers
decennis ha estat útil a molts
historiadors –gràcies en bona
mesura a la catalogació dels
fons dels arxius–, permet
treballs com aquest. 
El nacionalisme cubà i
Catalunya és un títol agosa-
rat, tanmateix no exempt
d’uns lligams, no del tot
comunicants i a vegades
inversament proporcionals,
però sí existents, com acon-
segueix demostrar l’autor. A
la presentació del llibre, que
va tenir lloc a Begur el 2 de
setembre de 2006, Josep
Maria Terricabras va saber
sintetitzar aquests vincles
dissertant sobre l’origen de
la bandera cubana –amb una
estrella vinculada a la bande-
ra nord-americana– i la seva
influència en l’origen de
l’estelada catalana. 
El llibre es va presentar
en el marc de la III Fira dels
Indians de Begur i del II
Fòrum de Municipis
Indians, una experiència
única a Catalunya que cons-
titueix un referent en la
temàtica i un exemple a
seguir per a tots aquells que
volen aprofundir en el
coneixement de les relacions
de Catalunya amb Amèrica,
al qual contribuirà la recent-
ment constituïda Fundació
Catalana Begur-Cuba.
Certament, aquestes rela-
cions van ser molt importants
per a la història del nostre
país. Una certa visió histo-
riogràfica ha contribuït a
crear el mite que la història
d’Amèrica estava molt vin-
culada a Castella, que poc
tenia a veure amb la catalana;
i d’aquí ve, malauradament,
que a casa nostra els estudis
d’història d’Amèrica no
s’hagin potenciat com
correspon, per conèixer més
i millor la nostra pròpia
història com a país. Per als
qui havien defensat posicions
excessivament dogmàtiques,
treballs com el de Costa, amb
aquest títol suggerent, hau-
rien de ser un element deter-
minant per acabar amb
aquesta falsa idea que els
catalans no van tenir res a dir
a Amèrica, i per desmentir
que la realitat americana no
va afectar la realitat catalana.
David Moré Aguirre


Un títol agosarat, un treball rigorós

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert