Bosch i Lloret, Àngel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

90 •*• REVISTA DE GIBONA * NÚM. 2IÍI CLNLR-HUHÍIÍU 200,1 ** <- CRÍTICA 
FRICÓLA, Carlos. El carácter feme-
nino: de niña a mujer. Barce-
lona: Laertes, 2002.143 p. 
IRVING, Washington [trad. Fran-
cesc Francisco-Busquets], 
Tres histories americanes. 
Girona:CCG, 2002. IOS p. 
JULIOL i ALBERTÍ, Griselda [ed.]. 
Llibre vermelí de la ciutat 
de Girona (1118-1624). 
Lleida/Gironai Pagés/Ajun-
tamen tde Girona, 2 0 0 1 , 
757 p. 
MARQUÉS Juan. Cmüles. Monelís 
i Saní Sadurní de í'Heura: 
abansiara. Cruílles-Monells: 
Ajuntament, 2002.118 p. 
MAYMÍ, Josep. Entre ¡a violencia 
polilica i el conflicte social. 
Els comités antifeixistes de 
Sait i d'Orriols en el context 
de ia Guerra Civil 1936-
1939, Barcelona: Publica-
cions de l'Abadia de 
Montserrat, 2001.115 p. 
NOLLA, Josep María; SAGRERA, 
Jofdi; GRACIANl, Amparo; 
CHAMORRO, Miguel Ángel; 
VICENTE, Joan, eC al. Evolució 
de la ciutat a mig cami entre 
la tradició i la sostenibilitat. 
Girona: Universitat de Girona, 
2001.108 p. 
ORTÍ, Pere. Renda i fiscaiitat en 
una ciutat medieval: Barcelo-
na, segles XII-XIV. Madrid: 
CSIC, 2001. 725 p. 
PADROSA, Albert. Asesinato al 
amanecer. Barcelona: La 
Busca. 2002.170 p. 
PUVNAS, Silvia. La Girona jueva: el 
Cali. Girona: Ajuntament de 
Girona, 2001. 99 p. 
PUJADES. Ignasl. Vida, comiat ¡ 
mortdeJoanAlsina. Barcelo-
na: Proa. 2001.370 p. 
PUYJUANICO. Josep. Pobres, 
orfes í dements: la Bene-
ficencia a Girona. 1849-
1855. Girona; Ajuntament de 
Girona, 2002. 250 p. 
del 1979, que v;i ceñir m o k 
d'exit (el seu esfor^at i suac 
im'isic va giuinyar el C o n -
c Lir s deis C a r t e 11 s deis 
A p 1 e c s de C, ac a 111 ii y a) . 
Veieni tíimbé com les obres 
r e c e 11 r s i n t r o d u c i x e n 1 a 
rotojírnfia i les cecniques 
basados en Tordinador. 
En definitiva, un deis 
paes exeTnplc'S que podem 
g a u d i r del cLirCellisnie 
aiiróccon, nn terreny t>n les 
l lacunes h is tor iopraf iques 
son notor ics , ates que els 
cartells mes nnrics no están 
catalogats i, en perdre"s, la 
inenióri:i desapareix. 
AAoisés de Pablo 
^ 
Els romans 
a Platja d'Aro 
AiCAin", F,; liütícai.J.; C.'\N,M„ 11; 
FI(;UliH.^ s. NV; LMS'AS.J.: LUIHIINS. 
.M.M.; NOLLA.J.M,; 1\\¡AHÍ. L.; 
I'RADO, G., de; SAC;IU;K.\, j . ; 
SL'rtERA, M.; THEMOLIÍDA.J. 
Eíiiciñ ;i ("iirn ;};• [iiicp M:ini Ncii.i A 
Pía de Palol. Un establiment 
roma de pr imer ordre 
a Platja d 'Aro. 
Eil. Ajuiii.iiiifiu IIL' CistvlJ-l'hicj.i 
ifArn. 2(K)2. 
2fiM pü[5Íiii's, 
La represa de les cxcava-
cions a la viMa romana del 
IMa de Pa lo l . el 1 99H i 
1999, anib la col-laboració 
de rAjuntamenc de Castell-
Placja d 'Aro i la Universitat 
de Girona, ha doiiac eoiii a 
resuítat l'adcqiiació de part 
de les restes arqueológiques 
per ser visitades en un espai 
Pía de Palol ^r firtme' o'Unr tí i^iilja J'Aio 
enjardinat integrar a Tarea 
u r b a n a i, L1 " a 11 r a b a lul a. 
Taparició d'aquesca pnbliea-
c ió , en ia qual es rescata 
tota la inforniació d ' in ter-
venc ions anter iors per tal 
d ' a c o n s c g u i r una s ín tes i 
explicativa de! coiijunt de 
les restes recuperadas. 
La tasca de l ' e q u i p 
d ' an to rs no ha estat geii^ 
taeil: les restes de la vi l la , 
c o n e gu d e s d' a n t u v i i 
c o m e n t a d c s per J. Pella i 
Porgas (ISS3) a la HishmA 
iicí AiniJimlíin. Hisíoria ele hi 
tií'iliziU'ión cu las a'niiuriis ilcl 
iii'rdcstv (¡c diíiiliiñií, lian 
patit posterionnent les con-
seqüéncies del creixenient 
u rban i sc i c anib s e g o n c s 
residencies de caire turistic 
de mitjan segle XX, a causa 
de la seva cobejada situació 
a les proxiniitats de les cales 
Revi ra i Sa Cova. Aquest 
fet ha p r o V o c a t q u e hi 
haguessin nnmbrnses inter-
veiicions, no senipre anib el 
degul rigor científic. i (.¡iie 
es dispersessin niolts tieis 
materials i de la infonnació 
que se n'havia obdngut . 
A mes. la zona excava-
da en la recent intervenciú 
ha posat ,d descoberc única-
m e n t la part riistica {¡'cirí 
Jniiiihiyin), amb els niagat-
zenis, diposits, paCis i arees 
de treball. pero no la zona 
residencial (jhvs iiiimtm), que 
per les grans diniensions de 
la vibla caldria esperar que 
t ingues mi cert nivell de 
1 u X e. N o 111 é s Li n s b a n y s 
excaváis el 1959. i conser-
vacs ais snterraiiis del xalet 
t[ue dtSiia noni a la vilda, 
co r responen a una finició 
residencial, pero es t roben 
situáis en una zona periféri-
ca a aquesta. 
I'er ter front a aquestos 
limitacions, els aiitors han 
disposat de dos importants 
recursos c o m p l e m e n t a r i s . 
El primer, la localitzaeió de 
les anotacions personáis del 
l)r. Miqnel Oliva, director 
en els ;mys cinquanta i sei-
xanta del S e r v e i T é c n i c 
d'Investigacions Arqueolo-
giípies lie la Dipucació de 
Cüroiia. . aqües tes , a par t 
i.lel seu valor cieiitific, p ro -
p o r c i o n e n lili e s p I é n d i d 
cxeniple sobre les dificul-
tá is de les i nst i t Lici ons 
encarregades de ia coiiser-
vació del patrimoni davant 
CRÍTICA -> f- Rt-VISTA DI' CMIÍONA •» NÚM. 216 t;L:MiH-l-|,Hlu;H 2O0Í *• 9I 
I ;it;my constrLictiu d'.u]iiclls 
•Tiiys. El L-;i¡.iítol t¡tiil:ic «lEIs 
Icts de l'Jf>S» H'L'S lili bou 
fxponcm. 
I^LT ;iltr;i p ; l i t . cls 
niiiceixos .uitors li;iii Ict i'is 
del bagaCffc I.]IR- L'IS li;i 
donac Lina intensa i íruccilc-
ra accivitnt d ' excavac ió i 
L'stiKÜ sobre L'l inón rural 
dnranc la r on i an i t zac ió A 
Cou la zona litoral yiroiiina, 
tlLiu apart'ix cii Lina primcrLi 
sintesi de J. Casas. I*. Cas-
t;inycr, j . M. Nnlla i j , Trc-
moleda (l ' jy5): ¿7 \ÍUW riitvf/ 
II'C¡>IH;¡ ivuiíiini ¡i ditíiliniyií. 
L'c.vc»f/.i/i' c/(7 ,\'ii)•(/-(•>•/. Un 
enncixeineiu t[ue els per -
ni e c f e r a p r o x i i n a e i o n s 
sobre aqnells aspectes que 
picsciiten lili biiic d'iiifnr-
n i a c i ó , a m b Tob jee t i i i 
d'iiiterpretar revo lne ió de 
la v i b U , ¡a seva aer ivi ta t 
econoniiua i la relució amb 
ííi terricori proper, des de la 
seva creació en els darrers 
tcm\i^ de la República tins 
a [-.\ Seva decadencia i aban-
donaincnt en el primer tert," 
delseglc VI. 
El resiihaC final és iitia 
obra quL\ a part de ser nujlt 
ben edi tada, a tonset í i ic ix 
incorporar el Pía de Palol 
en t ro les v iMes mes ben 
•^•"negiidcs de Catahinyi i , 
albora que ens explica coni 
<ís va prodnir el procos de 
romaniczació en el l i toral 
del LJaix Emporda i, final-
nienc, reflexiona sobre els 
criteris que s'lian se¡^iit per 
integrar les restes arqueolo-
fOques dins la trama urbana 
de Ki població. 
Ángel Bosch i Lloret 
L'escriptura invisible. 
Testimonis ai marge 
TViHurs. X.miT. 
Els Ilibres de famil ia de 
pagés. AAemóries de pagés. 
Memories de Mas 
(seglesXVI-XVIll). 
AsMni.iiiú crilisión.i Hiinit 
LII' IL'S Coni.irqiios tiiroiiiiR'i. 
CCCI.GiroiiJ, 2111)11, 
\}-\ paniiifs 
Treballs y desditxas que han 
succeit en lo Principat 
de Chatalunya y en particular 
a nostre bisbat de Gerona 
(1674-1700), 
de Félix Doménech. 
l-AÍkiú itiiiiM 1 fiiikli ¡ii[ri.iilut'inri di' 
l'iTi- í'iifri- i X.WÍLT TdtTt's. 
Associ.H'ió (i'Hisiüri;! Runl L\C les 
CoiiiiJT^ iiL's Crironines. 
C:Ct;. CÍTGMJ, 2(){)l. 
104 [ügiiiL's 
Comentein breiiineiit .iqucsis 
dus Ilibrcs, que van intiina-
ment lUííats: una leliv ini-
c ia t iva de 1' A ss u i' i a c i ó 
d ' H i s t o r i a R u r a l d e les 
C o m a r q u e s G i r o n i n e s i 
l'lnstitut de Llengua i Cul -
tura Catalanes de la U n i -
versitat de Giroiia que posa 
a l'abast deis estudiosos tre-
balls i edicinns de textos de 
Il ibres de m e m ó r i e s , de 
en nip tes , m e m o r á n d u m s 
familiars on els autors con-
s ignaven ilades d ' i n t e r e s 
particular i detenniíiats fets 
bistórics i socials {giierres, 
fams, fenómens de la natu-
ralesa) q u e p e r la seva 
r e p e r c u s s i ó de sbo rdave i i 
l'ámbit domi'stic, l'espai de 
l'explotació familiar. Podrí-
em dir que el primer Ilibre 
serveix de iiiarc teoric per 
ava lua r , encara mes , la 
riquesa tie materials. nientre 
que el segon conté una cró-
nica histórica, a cavall deis 
segles XVll i XVllI . escrita 
p e r Félix ]!>onienech 
(Ui57-c ,169f i /d . l703) , un 
pages i propietari de Sant 
Feliu de Guíxols. 
X;5vier Torres, profes-
sor d'história moderna a la 
Universitat de Cirona. pre-
senta ais lectors l'estudi, la 
classificació i Tinventari de 
mes de quaranta Ilibres de 
fimiília i menióries de page-
sos i hiseiidats. amb el sen 
e n q u ; i d r a m e n t h i s to r i e i 
geografic: una tbnt bistonca 
de primer ardre, poc ava-
luada filis ara, que penne t 
estudiar la teira, la casa i la 
familia catalanes, ¡'estructura 
agraria de la Catalunya post-
re m e n I,M i de 1' e p o c a 
moderna. Els amos de mol-
tes d'aquestes explotaeions, 
els petits propietaris, consig-
naven en aques t s api in ts 
notes sobre coll i tes, c o n -
sums. compres i vendes de 
béns, naixences i inorts. fets 
tocáis, pero també esdeveni-
ments bis tór ics , guerres i 
conllictes. t[ue de prop o de 
lliiny els podien afectar, Els 
pagesos. cnm d'altres esta-
meiits, es trob;iven mscrlts 
en un ordre políric i social i 
per les seves nians passaven 
rebuts, cítols sobre la cerra, 
e x a c c i o n s . d i s p o s i c i o n s 
hereditaries. D'aquí l'afiíny 
p e r a p r e n d r e de 11 e t ra . 
L ' e s tud i i t r a u s c r i p c i ó 
d'aquestes Ilibretes, amb tots 
els seus apéndixs documen-
rals, pemieten acostar-nos a 
un estament, no gaire cone-
gut, d ' homes que llegien. 
escrivien i explicaven amb 
mes o menys coiieixenient 
lie causa cu qirin nióii 
vivicii, Aqucst genere, que 
a Catalunya triga a difon-
dre's, també carda a desa-
pareixer, ja que resta ben 
viii fins al coinenvament del 
segle X I X , La ma jo r i a 
d'aquestes Ilibretes presen-
ten pag ines sugges l i ve s 
sobre la religiositac viscuda, 
els 11 i ga m s fa m i 1 i a rs, 
reíeréncies a feincs agríco-
les, la historia de la perpe-
cuació de la casa i la nissaga 
familiar, Tadscripció a un 
territori, un univers, gene-
r a l m e n t , de c o l o r m o k 
local. Els Ilibres de familia 
de pagés. adre(,:ats a un lec-
tor ignot, teñen per a l'his-
toriador actual un indubta-
ble interés filológtc, To t i 
q u e d e s c o n e i X e m m o 11 
r a l f a b e t i c ? a c i ó p o p u l a r , 
aqüestes obrctcs escrites per 
pagesos memorial is tes ens 
o f e r e i x e n niolces d a d e s 
sobre toponims, dialectalis-
mes i frases fetes. Son una 
font ex t r ao rd ina r i a per a 
l'estudi de la llengua popu-
lar de pagesos. masovers i 
m e n e s t r a l s . S o v i n t hi ha 
t ranscr ipcions d 'o rac ions , 
reméis casolans, receptes , 
cobles. etc. 
La c r ó n i c a de Fél ix 
Doménech, amb edició crí-
tica a cura de Pere Gifre i 
Xavier Torres, ens acosta a 
la vida i obra d 'un pagés, 
propietari, de Sant Feliu de 
Guixols. L'cdició d'aquesca 
obra, im altre exponen! de 
la niemorialist ica privada, 
ens p e r n i e t r e s segu i r 
l ' a c tuac ió d"aquest pagcs 
benestant al capdavant de la 
seva explotaciti i piitrinioni 
familiar, que era prou con-


Els romans a Platja d'Aro

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert