Cortadellas, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

revista de girona 259 > 77
apunts
DE LLIBRES | XAVIER CORTADELLAS
Trampes russes 
Francesc Serés no ha estat mai a Rússia. Carles Capdevila, tampoc, però l’any 1928 va traduir Guerra i pau al català, partint –diuen– d’una traducció francesa. Capdevila va ser tantes 
coses a la vida –pintor, escriptor, traductor, advocat, 
publicista, director de diari, director d’escena, actor 
de cinema, compositor musical...– que, encara que 
no arribés a saber mai rus, suposo que devia ser una 
de les persones més indicades 
del seu temps per traduir 
Guerra i pau, un llibre que 
té per escenari un marc 
tan vast com el de la vas-
ta Rússia. De Rússia, dels 
russos i dels Contes rus-
sos, van parlar-ne Fran-
cesc Serés i Anna Golu-
biatnikova, entre molts 
altres dels que vam anar 
a la presentació d’aquest 
recull de contes a La 
Llibreteria. Serés va dir 
que, d’adolescent, a Sai-
dí, escrivia al consolat rus 
i que els del consolat li en-
viaven informació convenientment manipu-
lada sobre Rússia; que per a ell, durant aquells anys, 
entrar a la història de Rússia era com entrar a la mi-
llor habitació de joguines del seu amic més ric i que, 
ara, tants anys més tard, hauria volgut publicar Con-
tes russos com si fos una antologia, perquè els vint-
i-un contes de què es compon estan signats per cinc 
suposats autors o autores. Una d’aquestes, Véra-
Margarita Abansèrev, té un cognom català –Abans-
Serés–, però convenientment russificat. Serés ma-
teix va explicar-nos-ho, quan va començar a parlar 
de la ficció i de les seves trampes. Per trampes, però, 
la mentida que ens vam estar empassant tots durant 
més d’una hora, mentre escoltàvem els comentaris 
sobre el seu llibre. Anna Golubiatnikova, que es va 
presentar com una professora de rus a l’EUTI, que 
parlava el que tots pensàvem que era un català amb 
deix rus, va dir i va repetir i va argumentar que Serés 
havia captat molt bé la manera de pensar i de com-
portar-se dels russos. «Tot és possible a Rússia, com 
tot és també possible en un país de la magnitud dels 
Estats Units», va dir Serés. I, després, impel·lit per 
la seva vehemència, pel seu entusiasme, perquè va 
El Girbal més actual
Si tot va tal com Josep Cots té previst, Edicions 
de 1984 editarà d’aquí a poc L’oratjol de la ser-
ra, la tercera novel·la de la tetrologia d’Eduard 
Girbal i Jaume. Josep Pla en va dir que «la seva 
escriptura és com la de Víctor Català converti-
da en cromo». Enric Casasses l’ha redescobert 
i s’ha encarregat de reeditar amb un èxit con-
siderable La tragèdia de cal Pere Llarg i L’estre-
lla amb cua, els dos primers volums d’aquella 
tetrologia. No va arribar a escriure mai La cua-
ranya, el quart. Girbal era gironí. Ferran, el seu 
germà, també va ser novel·lista, i Enric Claudi, el 
pare, va ser cronista de Girona, ànima de la Re-
naixença i pràcticament l’únic director de la pri-
mera etapa de la Revista de Girona. I, no obstant 
això, n’hem parlat ben poc. Sobre Enric Claudi 
Girbal, ho van fer Lluís Costa i Enric Mirambell 
en els números 166 i 32. Sobre Eduard Girbal, 
Camil Geis en el 19. Aviat farà cinquanta anys.
anar a la seva i, potser també, perquè va oblidar que 
no érem a Rússia i perquè una presentació d’un lli-
bre és, es miri com es miri, també –o sobretot– ficció, 
va confessar que Anna Golubiatnikova no era profes-
sora, sinó actriu, que es deia Anna no-sé-què-més 
i que, en comptes d’haver nascut en algun racó de 
Rússia, era oriünda de Palau-solità. La falsa russa 
va empal·lidir, Serés va inflar la caixa toràcica i tots 
nosaltres vam quedar mig parats, mig esfereïts. Mira 
que Rússia és grossa i que Catalunya és petita, però 
la literatura, ja ho sabem, dóna les mateixes 
possibilitats a tots els creadors i a totes 
les cultures.
X
a
vi R
o
q
u
eta


Trampes russes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert