Gasull, Blai

Revistes Catalanes amb Accés Obert

12 > revista de girona 252
«Té assumit que per molt bé que faci la seva feina, el principal ús d’Internet serà sempre veure porno?». Ho demana en una entrevista al Diari de Girona el periodista Albert Soler a Toni 
Iglésies, el director de Sies.tv, una televisió cultural 
gironina feta des d’Internet. Toni Iglésies respon que 
no només ho té assumit, sinó que és un fet demostrat. 
Que és un fet demostrat, potser és dir massa. Saber 
quina mena d’usos fan de la xarxa els internautes, 
demostrar quant de temps dediquen a cada cosa, no 
és una cosa que sigui fàcil. Es pot comptar el tant 
per cent de descàrregues que tenen a veure amb la 
pornografia? o quants milions d’euros mouen les 
empreses que es dediquen al porno a través d’In-
ternet? Els interessats, o sigui la indústria del por-
no, asseguren que les quantitats de diners que s’hi 
mouen, els kilobytes que s’hi pugen i baixen, les vi-
sites, són enormes. Però potser cal considerar que 
aquesta indústria té una provada tendència a mos-
trar les coses més grosses del que són. Sembla ser, 
més aviat i segons diuen els experts, que el pes de 
la pornografia a Internet és cada cop menor. Fe-
nòmens com les xarxes socials, o els blocs matei-
xos, han canviat els usos de la xarxa, o en ampliar 
els usos de la xarxa han reduït el pes relatiu del 
porno, que segurament va tenir la seva edat d’or 
en la Internet estàtica de la segona meitat dels 90. 
apunts
dE LA GIroSFErA | BLAI GASuLL
Un clixé 
consolador
Es podria dir que com més coses es poden fer a la 
xarxa, i cada dia n’hi fem més, menys pes hi té la por-
nografia. una anàlisi del correu brossa que rebem as-
senyala que ens arriben 10 vegades més correus re-
lacionats amb la salut que no pas de relacionats amb 
la pornografia, i el doble amb fórmules infal·libles per 
guanyar calé fàcil. Alguns atribueixen aquest fet a un 
procés de maduresa de la xarxa. Es refereixen a l’an-
tiga web 1.0 com a l’adolescència d’Internet, l’època 
de tenir amagades revistes pornogràfiques a la taule-
ta de nit. En la maduresa, no és pas que desaparegui 
el sexe, però ha de trobar un lloc entre les factures 
per pagar, els maldecaps de la feina i les criatures 
que corren amunt i avall i que no hi ha manera que va-
gin a dormir. Per tant, reprenent la pregunta del DdG, 
sembla que és ben bé al contrari de com ho planteja 
el periodista: com més bé faci en Toni Iglésies la seva 
feina més contribuirà a mantenir el to moral del país. 
En qualsevol cas, el que és indiscutible és que això 
que Internet existeix per al porno, ni que sigui com a 
lloc comú, ha arrelat. Avenue Q, un musical d’èxit de 
Broadway, ja va fixar el tòpic per a la cultura popular 
en una cançó que du per títol i que té per tornada, 
precisament, The internet is for porn. El clixé funcio-
na, i funciona sobretot perquè alleuja la gravetat amb 
la qual sovint els mitjans parlen de la xarxa: revolu-
ció social, tecnologies de la informació, democràcia 
2.0, teletreball... no res: sexe. roda el món i torna al 
Born. Per més canvis que hi hagi, els humans estem 
fets de la mateixa vella pasta. 
La-cuca-al-cau
Rastrejar la xarxa de les nostres comarques 
per trobar les catacumbes on s’amaguen els 
blocaires gironins més llibertins és una tasca 
decebedora. Els gironins han delegat també la 
tasca d’omplir la xarxa de continguts llibertins 
a professionals estrangers. Hi ha qui ho troba 
alarmant: «Algun dia», diuen, «no caldrà que 
siguem una excepció fent recopilacions de 
webs eròtics en català i buscant eines perquè 
ens puguem sentir normals a casa nostra». Són 
la gent de La cuca al cau (http://la-cuca-al-cau.
blogspot.com), un bloc eròtic amateur nascut 
a Salt que, des de 2006, amb la constància i la 
força que dóna sentir-se al servei d’una causa 
justa, omple la xarxa de continguts eròtics en la 
llengua de Torras i Bages. 
d
u
Ix
A
n
S


Un clixé consolador

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert