Pérez, Laura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Fulls de la Revista F
«El dolç gosar 
del gentiu de pagesia...»
MASIFERN, Ramon.
La vida al camp.
Sèrie Culip. 
Editorial Llibres del Segle.
Gaüses, 2006. 
98 pàgines.
En el pròleg de la primera edició de La vida al camp, de
Ramon Masifern, poeta bisbalenc nascut a mitjan segle
XIX, Jacint Verdaguer fa referència a un dels majors pro-
blemes de l’època: l’èxode rural. La joventut emigrava a
les ciutats a la recerca d’un futur suposadament millor i
oblidava fàcilment el refilar de «La tortoreta» quan arriba la
primavera, el color daurat d’una espiga de blat a punt per a
«La sega» o els «Primers freds» de l’hivern, quan els prats es
cobreixen d’una fina capa de gebre. De fet, de tot això
se’n parla en el recull de poemes de Ramon Masifern i,
per tant, podem considerar-lo, d’entrada, una apologia del
camp. L’endreça proemial ho explicita així: «Com la vida
de pagès no n’hi ha pas de més tranquil·la, ditxós qui la
pot gosar, sols aquell sap el que és vida». 
D’aquest conjunt de poemes que, com si es tractés dels
concerts més admirats de Vivaldi, ens descriuen les dife-
rents estacions d’un paisatge de l’Empordà, se’n van ven-
dre set edicions en el seu moment. Masifern va arrelar-se a
un subgènere, el de la poesia jocfloralesca, i aviat la seva
proposta va donar fruits: va ser ben acollida. Estem davant
d’una lírica gens abarrocada, amb poemes que poden ver-
sar sobre temes tan quotidians i previsibles com ara el
«Nadal» o el dia de «Tots Sants», o bé que remeten a les
feines del camp –en aquell moment potser no hi havia
gaire diferències entre les terres empordaneses o, posem
per cas, les garrotxines–, amb reminiscències del locus amo-
enus d’Horaci i Virgili i amb l’ús d’un vocabulari específic
quan calia escriure sobre determinades estampes d’una vida
campestre bucòlica. 
Uns anys més tard, com observa X. Cortadelles al prò-
leg, Masifern només és recordat pel nom d’un carrer de la
Bisbal, el seu poble natal, i poca cosa més. Com altres
autors semblants –que assoliren els cims florits de la popu-
laritat per perdre’s en la boira en descendir-ne–, ell i la
seva obra més famosa es van desar a la gran calaixera de la
literatura catalana per ser oblidats, fins que fa poc han estat
rescatats per la Sèrie Culip i en una molt bona reedició.
Ara bé, ¿La vida al camp pot arribar a despertar als lec-
tors contemporanis el mateix interès que va tenir per als
del segle XIX? Al meu entendre, la proximitat que exis-
tia entre la gent d’aquella època i l’obra, tant per la temà-
tica com pel vocabulari, contrasta de forma dràstica amb
la distància que hi pot haver respecte d’un lector actual,
poc avesat a l’activitat al camp i amb certs inconvenients
a l’hora de comprendre els mots relatius a la vida a pagès,
malgrat les útils indicacions a peu de pàgina que fa l’edi-
tor. A tall de conclusió, La vida al camp continuarà essent,
si més no, un llibre d’interès notable per als historiadors
de la literatura, per a algun bisbalenc nostàlgic i, a partir
de la nova reedició, per a un hipotètic lector conscient
del recull que té entre mans i que no vulgui desaprofitar
l’ocasió de llegir una obra que va ser elogiada per Verda-
guer en ser publicada. 
Laura Pérez Victòria
E Revista de Girona F núm. 249  juliol - agost  2008 E [461] 113


"El dolç gosar del gentiu de pagesia ..."

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert