Batallé, Víctor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FuLLS DE lA REVISTA -* 
Fulls 
• • REVISTA DE G I R O N A •» NÚM. 231 JULIOL - AGOST 2005 «• I455] 107 
a Revista 
Sumarl 
El gran poeta 
de la Cerdanya 
VÍCTOR BATALLÉ 
Despietada memoria 
DAVID PRATS 
Ombres i desitjos 
escrits en l'aire 
LLUÍS LUCERO COMAS 
Marques de biblioteca 
SALVADOR FERRER 
Eduard Vlla i Fábrega 
(Girona, 1921} és l'illustra-
dor d'aquests Fulls, Si l'any 
1985 es va dedicar una 
exposició retrospectiva de la 
seva obra al Museu d'Histó-
ria de la Ciutatde Girona, 
promoguda per l'Ajunta-
ment, va ser perqué Vila i 
Fábrega, segons paraules 
d'Enric Marqués, «és. una 
pega fonamental dins el 
panorama dispar i divers de 
l'art gironí de postguerra». 
L'artista va comengar a 
exposar l'any 1952, amb 
Jesús Portas i Isidre Vicens, 
a la Sala Municipal d'Exposi-
cions de la Rambla. El 1953 
i el 1954 vaf! repetir l'expe-
fíéncia conjuntament, ¡ ell 
en solitari ho continua fent 
moits anys mes. Ha exposat 
en diverses localitats catala-
nes i de l'Estaí espanyol, en 
diferents mostres individuáis 
i col-lectives, i rebé el primer 
premi de pintura en el con-
curs de la Diputado de Giro-
na l'any 1960. 
El gran poeta de la Cerdanya 
Víctor Batallé 
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de l'any 1995 va ser atorgat a Jordi Pere Cerda, 
un escriptor natural de la Cerdanya gairebé desconegut peí gran públic, pero niolt admirac 
per un ampie sector de la ¡iilel-liiigncutsia. Cerda era i és un escriptor de la Catalunya 
Nord, encara una de les qüestions geografiques no resoltes en la cultura i la política catala-
na modemes. Aquest és un fet diferencial respectat des de ia distancia, a voites ignorat pels 
io8 [456! * . REVISTA DE GIHONA •» NÚM, 231 JULIOL - AGOST 2005 f- Fuus DE u REVISTA 
grans mitjans de comunicació i massa sovint menysringut 
per la sobreposició del concepte «periferic» a la centralitat 
que viu la crítica literaria, només ocupada per un autor en 
la mesura que aboca novetats al taulell de la llibreria. 
Jordi Pere Cerda i la seva vinculació amb la Cerdanya 
serán el «fil roig» que el lector trobará en aqüestes paraules 
d'homenatge a una de les nients i plomes mes excepcionals 
de la nostra literatura. No hi ha trampa ni cartró: la nieva 
admiració cap a la persona i els Ilibres d'aquest cerda, per 
endavant, i els arguments tot seguit. Primer ens aturarem en 
un deis seus primers Ilibres, el valor mes diferencial del qual 
rau a trobar el «so» de les paraules de l'avia i traduir-les en 
unes rondalles. Després ens aturarem, breument, en dos 
poenies que signifiquen creació literaria en tot el seu abast, 
per acabar anib un cxcrcici de síntesi de la que considero 
una de les peces cabdals de la literatura contemporania. 
Contalles de Cerdanya 
Un deis Ilibres importants escrits per Jordi Pere Cerda -ara 
sembla que tothom ja hi está d'acord- son les CoiitaUea de 
Cerdanya. Alberi Manenc va escriure en la presentació de 
l'obra: «Un dia durant l'ocupació alemanya, el director de 
la revista rosselloncsa Traiíwntaiie, Caries Bauby, va rebre 
uns versos signats senzillamcnt per "Un cerda". Donat que 
aleshores els pseudónims no eren permesos, en Bauby 
bateja el poeta desconegut anib un doble nom, i així nas-
qué en Jordi Pere Cerda, avui l'escriptor cátala niés impor-
tant i mes complet deis que els darrers vint anys s'han 
incorporat a la nostra literatura». 
Coiilalles de la Cerdanya és un conjunt de narracions de 
tipus folldóric. Els temes del meravellós o del sobrenatural 
hi son dues constants. També, explícitament o soterrada-
ment, honi hi fa un judici moral sobre les accions humanes. 
L'estil és poétic i literari, popular i seuyorívol. El voca-
bulari és ríe i variat... Que ningú no cerqui rcplecs ni 
cárrcgucs de malicia en algún mot estrident o en algiin epi-
sodi escatológic: emmirallen literalment el taranná xiroi i 
planer del poblé. El mateix Cerda va escriure en el próleg 
de la primera edició: «Alginis pensaran que la meva ploma 
ha donat color satíric a jnanta histórica d'aquestes, sem-
blantment com mossén Caseponce havia decantat els seus 
contes vallespirencs del costat de l'aigua-senyader. No assa-
jo en aquest próleg excuses de cap mena: dono ais lectors 
que encara velen fruir d'aquestes contalles la justificació del 
meu treball. Les meves fonts han estat Sallagosa, Naüja, Lio, 
Dorres i Fontpedrosa, bressol de la meva familia patema. 
Aquest poblé, ja decantat vers l'ak Conflent, participa, aixó 
no obscant, del folklore cerda per costums i balls. Tot plegat 
demostra que encara avui és possible, si bé amb dificultat, 
de recollir un ram de flors de la nostra cultura oral guardada 
salva a través de quatre o cinc segles i en pocs anys desgra-
ciadament mabiiesa malgrat ésser la deis nostres pares». 
Cerda no és ben bé un estudios de la disciplina ronda-
llística que inicia Milá i Fontanals dins la Renaixen^a, i que 
conrinuá amb l'esforí individual de Francesc Pelai Brítz, 
Maspons i Labros (Lo randallaire) o les Uegendes catalanes de 
María del Bell-lloc el 1881, per acabar forínt en la coMec-
ció de Pau Bertrán i Bros El rondallaire cátala, que va veure 
la llum el 1909, tot i que la seva gestació havia comen^at 
uns anys abans. Jordi I'ere Cerda és un bon coneixedor del 
genere i ha reconegut la capacitat rondallística de Jacint 
Verdaguer en les seves Rondalles de 1905, on hi ha docu-
mentades cinc peces procedents del Vallespir. Pero a Cata-
lunya qui estrictajiient va continuar amb la recopílació de 
rondalles va ser Joan Amades, al qual se b reconeixen molts 
mérits, excepte l'omissió d'un concepte cabdal per a Jordi 
Pere Cerda: l'etnografia, o sigui, alió que trasllueix la pro-
cedencia geográfica i lingüística per fer que la intenció esti-
lística sígui tan important com la historia que s'explica. I 
aquí rau un deis punts de referencia mes clars en tota l'obra 
posterior de Jordi Pere Cerda: la idea fabriana de la partici-
pació col-lectiva de totes les contrades de Catalunya en la 
construcció d'una llengua literaria comuna per a tots els 
catalans. Cerda senipre ha enyorat «pcitányer» al poblé mes 
gran, al mes cosmopolita. No té en compte si la capital és 
Montpeller o Barcelona. Aquesta circumstáncia per a ell ha 
estat una situació histórica secundaria respecte a la forera de 
la unitat espiritual de les dues o tres o sis Catalunyes que, 
com a realitats viscudes, farceixen el seu iniaginari mes 
ampie i menys rcstrictiu. 
La génesi primaria de les rondalles está en la veu prima 
de l'avia de Jordi Pere Cerda i en la voluntat d'ell de no 
deixar perdre aquell patrimoni. Es una versió literaria del 
que «ha sentit», i en aixó está mes a prop del valencia Enríe 
Valor que de Joan Amades; a la vegada, aquesta voluntac 
d'escríure en prosa obeeix a la neccssitat interna d'ampliar 
el seu registre poétic o teatral, que ja dominava a basta-
ment. Per a un lector contemporani, la lectura de les Con-
talles será una passejada per l'imaginarí amagat de la cultura 
catalana, que es defineix amb una ventada del passat dins 
un léxic espléndid. Francesc de Borja Molí havia escrít en 
un próleg a l'obra teatral La set de la Ierra, de J. P. Cerda, 
referint-se a la Cerdanya: «conserva una munió d'aspectes 
Fuiis DE lA REVISTA-* • r P^VISTA DE GlRONA-> NÚM. 231 JUl.iOI. - AGOST 200^ *• I457I lOp 
tipies i poblets plens de tot el primitivisme que pugiiin 
desitjar el poeta tossudainent bucólic i el filóleg mes devot 
de la impuresa dialectal». Dones bé, és precisament aquesta 
impuresa el que fara que una lectura de Contalles de la Ccr-
daiiytJ sigui el repte idoni per a una nientalitat oberta de 
lector, i per confrontar el passat llunyá amb els scus matei-
xos estris i sons vinguts de la gendlesa d'un escriptor, Iligat 
a la bellesa del seu espai geográfic pels seus passos estrets 
per aquelles terres altes. 
Prólegs, ressenyes, poemes 
Abans de tractar la poesía, hi ha la part «militant» de Jordi 
Pare Cerda, que fa que sigui un constant escriptor de pró-
legs i ressenyes per ais amics i coneguts, pero, coni ens té 
acostuniats, hi deixa un bon tros de la seva doctrina. Per 
exemple: «La creació és resultat de Testímul d'un ambient 
coMecriu, almenys d'un ginp. Un focus de cultura exigeix 
gent atenta, gent d'ajut, sol-licita de l'esforv, allá on es pre-
senta, sense idees preconcebudes i no genysmenys amb una 
fita d'exigéncia, no inimcdiata, pero s! conrínua per asso-
lir... un dia... mes endavant.» 
En primer Iloc, ens queda ciar que la creació, l'acte 
suprem de generositat d'un ésser huma, és fruit de l'estínml 
d 'un espai geográfic, d 'un ambient . I aquesta fita 
d'excel-léncia esdevc per aconseguir una exigencia imnie-
diata o «un dia... mes endavant». Aquí ens deixa entreveu-
re el seu somni d'espai comú per a tota la llengua i la crea-
tívitat en cátala, i amb la certesa que ens necessitem, tot i 
que ell no gosa fcr servir el verb uccessitar. 
En un altre próleg diu: «Voldria, primer, subratllar 
alguns elements que potser no es presentaran davant el lec-
tor amb el valor objectiu que porten, fms caldria dir un 
valor genuí. Faig entrar a dins el terme ¿cnuí un radi que 
iria entre els gens i el generacional, tractant de temps histo-
rie. Per altra banda, aquest Ilibre té un costat afectiu: va Ui-
gat al fet que d'enfá uns tres o quatre anys, apareix pels 
cims pirinencs un moviment de despertar cultural que 
apropia i fa correspondre algtms íntents, uns talents, uns 
concursos al volt de l'escrit i de la investigació que labora-
ven esparsos per les valLs pirinenques que van des del port 
de la Bonaígua a la valí del Tet amb incursió fins a Berga o 
Ripoll. No es tracta de res que s'assembli a una agRipació 
ni cap moviment organitzat, ni un esfor^ voluntarista de 
cooperació; res d'aixó!, sino la satisfacció de saber que exís-
tim, la necessitat de saber que l'altre existeix, i abíó apareix 
amb una mena d'evidéncia: que ens completem!». 
Aquí opta peí verb complementar, i amb aquesta idea de 
la necessitat de llegir el poeta passaria molt de tenrines per 
dos deis poemes mes propers que ha escrit. El primer és del 
Ilibre Dietari de ¡'alba: «Tindríem una casa / arbre nascut de 
I'erm. / Una llosa penjada / en una ala del vent. / Una paret 
de pisa / per abrigar l'hivem. / Un test on floririen violes 
peí mal temps. / Per porta, aquell somriure / que t'estrellen 
les dents». Aquest velat esment de la seva esposa Elena es 
troba al Uarg de tota la seva obra. La seva esposa o el femení 
n o [45^1 *• RüVISTA DE GlRONA •* NÚM. 2}¡ JUI.IOL - AGOST 200.i * . Fuiis DE u REVISTA 
coni a musa i /o companya d'aqucst Ilarg viatgc per les tcrres 
altes ha donat i donara per a niülcs coiiientaris i estudís lite-
raris. D e fet, la simbiosi que fa Cerda de la muntanya i el 
feniení és un deis aspectes mes encisadors de la seva obra 
literaria. Abans de ficar-nos en el seu opus magiium, encara 
una rcafimiació del que heni dit, en aquest cas del poemari 
Suite Cerdaim: «Quan la muntanya canta / s'apoca el meu 
orguU, / s'eiirenoua mon ánima / a la mida deis altrcs, / i en 
mi tot s'asserena». El lector té al davant un deis poetes caüi-
lans que mes bé ba entes ia muntanya i el món de la Cer -
danya com si fos l'escenari del g ran jee de la vida: morir. 
Passos estrets per ierres altes 
L'opus fnogiuiiit de Jordi Fcre Cerda, des del nostre pun t de 
vista, és la noveMa Passos csírcis per ierres alies, un trcball de 
llarga gestació on l'escriptor condensa tota la seva saviesa 
virtual i humana en un text que és cabdal en la literatura 
catalana del darrer segle. Les raons de la seva importancia 
n o son solament académiques o de sistematització d 'una 
parla, sino mes aviat rauen en la singtilaritat creativa del 
llengiiacge i en la rccuperació de la historia passada peí 
sedas del geni poetic de l'autor. Les nieves páranles no p re -
tenen ser res mes que un esperó per a la sensibititat del lec-
tor i perqué aquest vagi a la Ilibreria o biblioteca mes p ro -
pera per tullejar aquesta novel-la sobre la Cerdanya i assa-
bentar-se del que s'ha perdut fins ara. Pretendre una expli-
cació o crírica sumaría d'aquesta pec^a literaria seria per pait 
meva una frivolicat. Alesbores, em puc pemiet re l 'encert 
de recollir una serie d 'opinions de persones assenyades que 
l'han qualificat i explicat de manera ben diversa, puntejades 
amb les nieves apreciacions. El mes de setcmbre de 21)01, a 
Jordi Fere Cerda se li va retre un honienatge a la «ratlla» 
entre els estats espanyol i trances, a les poblacions d'Osseja 
i Lüvia, amb la paiticipació d'una llarga llista d'estudiosos 
de la feina d'aqucst poeta proteic. HÍ destacaven amics de 
semprc, persones que l'han conegut durant molts anys i, 
naturaiment, académics. Entre ells em vaig tixar en la feina 
que proposava rhis tor íador Andre Baleny, titulada «Jordi 
Pere C e r d a i el r ecord d e la societat cerdana del segle 
XIX«, on trobava una llarga connexió entre una celebrada 
familia cerdana i un deis personatges de la novel-la. 
Escriu Baleny; '<Qnciv{i¡ol: aquest an t ropónim, encara 
que imaginan, és transparent per ais que coneixen les reali-
tats ccrdanes del segle X I X . En Cerda Tha inventat jux ta -
posant dos niots. D 'an tuv i , \''i<iol, que relaciona amb el 
patrónim W(,'ÍI. Qücrés una clara aMusió al veVnat de Quers . 
a la valí de Querol , on uns Vigo van viure del final del segle 
XVIII fins al 1868». En Quervigol intervé en Túlrima línia 
de la página 211 i respon a una afinnació: "Quervigol, estás 
aquí!», mentre per l'escala apareix la Teresa, la figura feme-
nina central a la noveMa. En aquesta primera aparició, com 
a tota la noveMa, l'escenari está amanit per tanta suggestió 
que al lector li és molt difícil fingir de ren l luemament que la 
prosa de Cerda produeix. Seguim amb l'historiador Baleny: 
«El Quervigol , h o m e del segle X I X , és un militar de carrera 
- t é eí grau de comandant a l'exércit fíi^ancés [...] i que té 
una llarga discussió amb el inanufacturer de Sallagosa Paulí 
Corretger; ja som en els primers anys del regnat de Lluís 
Felip quan encara la Cerdanya pateix les conseqüéncies de 
la Primera Guerra Carlina. El mateix Cor re tger qualifíca 
els carlins de "bo jos" i assenyala que tracta només amb 
"espanyols" que son "partidaris de la Const i tuc ió" , encara 
que no ho diueii». 
T o t aixó penne t a l 'autor subratllar el fet que a la C e r -
danya i deis dos costacs de la ratlla fronterera, la ideologia 
dominant entre les cases benestants que integraven «l'oli-
garquia comarcal» era el liberalisme. Puigcerdá. vila liberal, 
va resistir amb les annes els intents deis exércits contraris al 
bándol «constitucional». Aquest Quervigol d'arrels liberáis, 
per no dir revolucionáries, va participar en «les campanyes 
napoleóniques a Espanya». L'entramat historie está travat 
amb molt detall i a la vegada és un catáleg deis disbarats 
que produeixen les guerres, en mostrar de manera clara les 
postures d'nquells que amb diners salvaven patrimoni deis 
incendis indiscriminats i la seva permanencia en el j o c de la 
supremacia local. El teló historie de Passos estrets per les tenes 
altes fbnna un curios i acurat mosaic de la gent que va pas-
sar per aqüestes terres allunyades deis centres de poder i 
amb un escás valor estratégic, pero que van patir de m a n e -
ra ordenada una voluntat jacobina per part deis dos escats, 
l 'espanyol i el francés, de disminuir qualsevol in tent de 
recerca de la lljbertat de llengua o cultura. 
U n altre vessant de la noveMa és la seva visió i definició 
del feniení en la figura central de la Teresa deis Valentons. 
La «teatraJitat» del personatge és hipnórica, pero no només 
per la seva bellesa, sino peí tractament deferent que rep de 
l 'autor i que es fa presenc a tota la noveMa; en canvi, la seva 
presencia fisica no es mostra fins a la página 173 de les 29 i 
que té la noveMa. Iíiu Teresa Dalmau: «El seu rastre es pot 
seguir ja de bon principi. pero no es materialitzará fins arri-
bat el ñus final, quan la presencia "fisica" del personatge 
n'activa el desenlia^. Es dones des de l'espai que ocupa la 
Teresa, lloc d 'entre els llocs, atalaia simbólica, que ens será 
Fuiis DE u REVISTA* *• REVISTA DE GIHONA •» NÚM. 231 luuoi . ~ AUOST 200-; * • l4S';l n i 
donat de contemplar per fi el conjuiu del territori sitiiat 
"entreniig de totes les terres" i per sostre, per dir -ho en ter-
mes cerdanians, fins .1 bastir un món Teco del cjiíal ressona 
fins a iiosakres, en nosalti'es, per cobrar-hi vida, per cobrar 
seiitit. El domini de la Teresa és la ciiina de la farga de 
dalt . . . A la targa, en tom de la pe!l de ncu de la Teresa hi 
giren quatre homes, tots qiiatre lii han acudir amb el pensa-
ment pie d'ella; cadascun, pero, tindrá la Teresa que será 
capaf d'iniaginar, de contegir segons el grau mes o menys 
clevat d'liumanitat que hagi pogiic assolir en el nivell on li 
ha tocat viure. Quat re homes que son com quatre camins 
que eondueixen a la Teresa i quatre de les 
infinites possibilitats de configurar la nostra, 
la que sabem trobar, {re)crear'>. 
La Teresa o la dona de iieii de les terres 
altes és un penonatge poliedric pero amb un 
ampie seiitit del sen t in ien t universal del 
femeiií a través de tota la historia literaria, 
pa tnmoni compani t entre Jordi Pere Cerda 
i eis seus lectora. Eli mateix ho diu en l 'epí-
leg de Pí3SS0s: «els personatges que he inven-
uit no son mai dolents del tot; n o son tan 
b o n s c o m s 'ho pensen i s o b r e t o t v i u e n 
tancats o t e ñ e n t e n d e n c i a a t anca r - se a 
sobre una defensa que limita sovint la visió 
del m ó n q u e teñen» . Per aquesta rao la 
visió del lector «recupera el m ó n perdut» o 
recrea, com deia abans, el «paradís compar -
tit». L ' e n c e r t l i terar i q u e d a suped i t a t a 
l 'evocació d 'un m ó n que , c o m la neu, es 
desfa amb aigua. El temps no pot cncerclar 
els c a m i n s de l ' a igua en aques t pa r any 
constant de racons i coves on amagar un 
país durant segles. 
La fidelitat del poeta a la llengua és 
modélica, tenint en c o m p t e que ell es va 
educar en fi'ancés, pero Jord i Pere Cerda 
obeeix a un camí fet fa nioltes generacions 
i escriu la seva millor literattira en cátala. 
J o r d i C íaba r ró va d i r d e m a n e r a i n o l t 
encertada: «Jordi Pere Cerda ha escrit una 
de les iioveMes mes importants de la litera-
tura catalana de! passat segle vint. Davaiit 
d ' a q u e s t a o b r a t o t s ens s e n t i m p e t i t s , 
hun i i l s . La seva p o t e n c i a , p e r con t r a s t , 
posa en evidencia la precaria mediocr i ta t 
del nostrc present. d'aquest temps que ens 
pertoca viure, m o n ó t o n i complaent . Cerda és fiU de la 
mun tanya , de Palta mi in tanya , i n ' ex t r eu el vigor q u e 
neix de la térra inc lenient , deis conreus do lorosanien t 
treballats. T é el do de la llengua, entre nosaltres tan escás, 
i en fa ús p e r c o n s t r u i r una h i s to r ia de s o f r i m e n t i 
d 'amor , de duresa i de passió». 
Ais lectors, davant de tant talent, genialitat i encís, 
només ens queda la lectura i l 'homenatge . Aquest ha estat 
el meu. 
Víctor Batallé 
"-T*'^_,jrt^*\ 


El gran poeta de la Cerdanya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert