Cortadellas, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

56 > revista de girona 252
història
aMB les 
espardenyes 
Més gastades
L
a víctima més conegu-
da de totes és el president 
Companys. A Girona, Car-
les Rahola, que va ser afu-
sellat sol el 15 de març del 
1939 a les parets del cementiri del 
carrer del Carme. Rahola, però, ha-
via estat jutjat el dia 1 de març, amb 
vuit persones més, una de les quals, 
Joan Lorenzo Alcalde, afusellat el dia 
8 de març, era el pare i l’avi, respec-
tivament, d’Aïda Lorenzo i d’Esther 
Llorenç. Entre les víctimes, hauríem 
d’afegir-hi els republicans que van 
morir sense cap judici en una cune-
ta, assassinats per les bales dels mili-
tars, dels falangistes o dels simpatit-
zants del franquisme. I, encara també, 
tots aquells que van sobreviure en 
uns camps de concentració en condi-
cions inhumanes, víctimes d’una re-
pressió que va marcar-los per sempre 
i que en molts de casos va acabar por-
tant-los així mateix a la tomba.
L’Associació de Familiars de Repre-
saliats pel Franquisme lluita perquè la 
memòria de totes aquestes víctimes no 
es perdi. També, naturalment, perquè 
es faci justícia. Aïda Lorenzo és la presi-
denta de l’Associació; Esther Llorenç, la 
seva filla, la secretària; Carolina Rahola, 
la presidenta d’honor. Tenen una jun-
ta formada per mitja dotzena de perso-
nes i fan un parell o tres d’assemblees a 
l’any. Van començar les seves activitats 
el 2003, i una de les primeres accions va 
quanta gent va morir afusellada a catalunya víctima de la repressió 
franquista? amb certesa, no ho sabrem mai. els historiadors calculen 
que uns 4.000 republicans van ser passats per les armes després 
d’haver estat jutjats en uns consells de guerra rigorosíssims, moltes 
vegades en grup, unes paròdies de judicis en què ni un d’ells no va 
poder ser defensat dignament. cap possibilitat de sortir-se’n.
xaVieR coRTaDellas > TexT
ser demanar que s’anul·lessin els con-
sells de guerra; encara no ho han acon-
seguit. Avui, aquesta associació està 
formada per 750 famílies repartides per 
tot Catalunya. Totes comparteixen la 
desgràcia d’haver tingut un avantpas-
sat –un pare, un germà, qualsevol al-
tre familiar– executat pel franquisme o 
empresonat. Setanta anys més tard dels 
primers afusellaments, bona part de 
la gent de l’associació és molt gran, els 
testimonis es van perdent. És per això 
que l’Esther els entrevista, els grava, ho 
guarda a l’ordinador i ho transcriu quan 
El primer objectiu és 
restituir la dignitat 
de les persones 
afusellades o 
empresonades per la 
repressió franquista. 
Volen que s’anul·lin els 
consells de guerra que 
els van fer i que se’ls 
consideri víctimes
aïda lorenzo i estHer llorenç  
responsaBles de l’associació  
de represaliats pel franquisMe
>>  Primer full d’un consell de 
guerra, febrer-març de 1939.
revista de girona 252 > 57
pot, i també recull tots els documents 
que li arriben. Tot plegat perquè la me-
mòria no es perdi.
Hem volgut parlar amb l’Aïda i 
l’Esther, tot aprofitant el dia que van ve-
nir a lliurar-nos la peça que publiquem 
conjuntament amb aquest article. En 
aquesta peça donen notícia dels tres 
primers consells de guerra que es van 
celebrar a Girona; hi recullen un testi-
moni escruixidor. «Heu de pensar que, 
abans de ser afusellats, molts d’aquells 
homes es vestien amb la roba més ve-
lla i amb les espardenyes més gastades 
que tenien. Guardaven els millors ves-
tits per a les seves famílies». Fins ara, 
l’Associació de Familiars de Represali-
ats pel Franquisme ha comptabilitzat 
582 gironins afusellats, entre els quals 
només dues dones: Salvadora Catà, 
que feia la bugada als militars, i Matilde 
Sabaté, que va ser mestra del franquis-
me. 520 gironins van ser executats a les 
parets del cementiri de Girona, 2 a Llei-
les últiMes Hores
«Aquí a la cel·la fa molts de dies que no hi ha hagut “pica-
da” [afusellament], estem tots molt tranquils, sense que això 
vulgui dir que estem desmemoriats, ja que cada dia 
se’n parla una o moltes vegades; però, pel que expli-
quen, les tres o quatre hores que es passen la nit 
que hi ha llista són terribles de l’angúnia que es 
viu, i les nits següents també molt esgotadores 
pel malson viscut, el record dels companys que 
falten, la inseguretat de reproduir-se aquell dia 
o l’endemà i, naturalment, la tranquil·litat i les 
hores alegres estan en intensitat directa amb la 
llunyania de la data de l’última nit tenebrosa. [...] 
En adonar-nos que hi havia “picada” tots els de la 
cel·la es posaren a endreçar llurs coses, encarregar-
se-les uns als altres, escriure ratlles d’acomiadament, 
les veus lleugerament alterades per l’alteració del mo-
ment... ajaguts al matalàs, alguns sense despullar-se; els més, 
amb la roba més ordinària que han trobat en llurs sarrons i 
les espardenyes més usades, a punt de posar, anant fumant 
i parlant i comentant, entre curts silencis. Un d’ells es queixa 
de trobar-se malament i això que el dia abans la seva dona li 
assegurava que tenia la pena commutada. La tensió nervio-
sa es dobla, triplica... Algun s’adorm; jo ho faig a un quart de 
dotze: Una hora després un company em desperta, avisant-
me que no poden trigar a encendre els llums... Uns moments 
després s’encenen els llums. Tot seguit el forrellat. Passos cap 
a la nostra cel·la. Obren: entra el funcionari auxiliar amb una 
llista que prova de llegir. “... Àngel...”. Passen uns segons, 
en Sapiña [antic oficial de presons] entra. Pren la llis-
ta en les seves mans i llegeix: “Àngel Jordi”. L’inte-
ressat respon. S’aixeca. Agafa un jersei. S’acomia-
da un a un de nosaltres, desitjant-nos millor sort. 
En Sapiña, amb veu trista, a punt d’alterar-se: 
“Enric Costa”. Aquest està vestit. Respon. Fa un 
pas vers la porta. Camina aclaparat cap a fora. 
Sapiña segueix: “Joan Coronas”. I es fica la llista 
a la butxaca. L’anomenat respon “Ja hi som”. Co-
mença a vestir-se amb gran serenitat. Diu: “Des-
prés de nou mesos i mig d’ésser a la nevera ara han 
trobat l’hora”. “Que hagin de matar innocents!”. Ja ves-
tit agafa una pastilla de xocolata del sarró. S’abraça i aco-
miada del seu cunyat que jeu al seu costat. S’acomiada de 
cada un de nosaltres amb paraules d’ànims. Els oficials tan-
quen la porta. Sentim obrir la del costat. Pocs moments des-
prés tornen a tancar-la: n’han tret un. Tanquen el forrellat de 
la “nevera”. Trucant a la paret, rebem i transmetem a les altres 
cel·les el nombre de companys sortits de cada una. Els tan-
quen els llums. Els silencis s’allarguen...». 
Per saber-ne més: Revista de Girona 229, març – abril 2005.
>>  El cementiri de Girona, 
els anys cinquanta.
Josep Turon va estar durant molts mesos a la «nevera» esperant de ser executat. Ens ha deixat un 
testimoni escrit colpidor. Explica els tristos moments d’espera dels presos abans de ser afusellats. 
ra. No tenim prou espai per poder pu-
blicar la llista sencera. Poden trobar-la 
a El sumari del president Companys i al-
tres causes. 
da, 1 a Saragossa i 53 
al Camp de la Bóta, a Barcelona. La ma-
joria entre 1939 i 1942. Les últimes víc-
times van ser els quatre companys d’en 
Quico Sabater, que la Guàrdia Civil va 
matar el 4 de gener de 1960 al mas Cla-
58 > revista de girona 252
història aMB les espaRDenyes MÉs GasTaDes
70 anys 
de la repressió franquista
Aquest any commemorem el trist aniversari dels 70 anys 
del començament de la repressió franquista a les comar-
ques gironines. El 4 de febrer de 1939, Girona va ser ocu-
pada per les tropes franquistes. Els militars colpistes van 
decidir aplicar una repressió ferotge, instal·lar un clima 
de terror constant dins el qual es desenrotllà una repres-
sió sistemàtica de tots els ciutadans que havien participat 
en la vida associativa, política, cultural del país i altres.
L’1 de març de 1939, es van celebrar a Girona els tres 
primers consells de guerra sumaríssims d’urgència. El 
primer consell de guerra de les comarques de Girona co-
mençà a 2/4 de 10 del matí contra 8 persones.
– Llucià Vila Corominola, de 36 anys, solter, lampista, 
natural de Cassà de la Selva i veí de Salt.
– Jaume Costa Costa, de 33 anys, casat, mecànic, natu-
ral i veí de Salt.
– Josep Masmitjà Guinó, de 31 anys, casat, mecànic i 
comerciant, natural de Begudà i veí de Salt.
– Daniel Puig Font, de 28 anys, casat, pagès, natural de 
Bonmatí i veí de Salt.
– Josep Bardera Carreras, de 39 anys, casat, pagès, na-
tural de Montfullà i veí de Salt.
– Lluís Gelis Expósito, de 36 anys, casat, industrial, na-
tural de Freixenet i veí de Salt.
– Josep Carreras Planella, de 45 anys, casat, peó metal-
lúrgic, natural i veí de Salt.
– Joan Fabra Vicens, de 44 anys, casat, rellotger, natural 
de Sant Climent i veí de Girona.
El fiscal demanà la pena de mort per a 7 dels acusats. 
Aquest judici no va durar ni una hora.
A les 11 del matí començà el segon consell de guerra, con-
tra 8 persones més.
– Rafael Serra Casadevall, de 39 anys, casat, ferrer, na-
tural de Serinyà i veí de Bordils.
– Marcel·lí Perich Expósito, de 34 anys, pagès, casat, 
natural i veí de Bordils.
– Miquel Batet Sau, de 36 anys, casat, comerciant, na-
tural de Cullà i veí de Bordils.
– Josep Aliu Maurici, de 31 anys, casat, guarnicioner, 
natural de Salt i veí de Bordils.
– Lluís Julià Gich, de 43 anys, casat, flequer, natural i 
veí de Bordils.
– Escolàstica Vila Planes, de 28 anys, casada, natural i 
veïna de Bordils.
– Sebastià Sitjà Junyent, 45 anys, casat, xofer, natural de 
Vilajuïga i veí de Girona.
– Antoni Tixé Casú, de 32 anys, casat, transportista, na-
tural i veí de Bordils
El fiscal demanà la pena de mort contra 4 dels acusats.
A 2/4 d’1 començà el tercer consell de guerra contra 8 
persones més. 
– Agustí Armengol Mateu, de 40 anys, casat, empleat, 
natural i veí de Girona.
– Francesc Giménez Gutiérrez, de 47 anys, casat, agut-
zil del jutjat de primera instància de Girona, natural 
de Pontefría de Granada i veí de Girona.
– Josep Díaz Guerra Calabuig, de 42 anys, casat, guàr-
dia civil, natural de Torrijos (Toledo) i veí de Girona.
– Jacint Grau Batlle, de 41 anys, casat, guàrdia civil, na-
tural i veí de Girona.
– Joan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, casat, natural de 
Florida de Liébana (Salamanca) i veí de Figueres.
– Carles Rahola Llorens, de 58 anys, casat, funcionari, 
natural de Cadaqués i veí de Girona.
– Joan Gimbernat Padrosa, de 27 anys, casat, cambrer, 
natural de Cornellà de Ter i veí de Girona.
– Josep Camps Nonell, de 47 anys, casat, industrial, na-
tural de Celrà i veí de Girona.
El fiscal demanà pena de mort contra 6 dels acusats. 
L’1 de març de 1939 el tribunal militar de Girona condemnà 
11 persones a mort. El 8 de març foren afusellades 10 perso-
nes per la Guàrdia Civil a les tàpies del cementiri de Girona. 
Va ser el primer afusellament de les nostres comarques.
El 15 de març de 1939 a les 5 del matí va ser afusellat 
tot sol Carles Rahola Llorens, per la Guàrdia Civil. Segon 
afusellament de Girona. La repressió franquista durant 
l’any 1939 a les comarques de Girona va ser molt dura: 
370 persones van ser afusellades durant aquest any a les 
tàpies del cementiri de Girona. 
Els dies pitjors van ser el 25 d’abril de 1939, en què 
van ser afusellades 28 persones, l’11 i 12 de maig de 1939, 
80 afusellaments en dos dies, i el 28 de juliol de 1939, en 
què es van executar 69 persones.
Després d’haver passat uns dies en les presons més 
properes al seu domicili (per exemple els detinguts de la 
Garrotxa anaven a la presó d’Olot, els de la Selva a Santa 
Coloma de Farners, els de l’Alt Empordà a Figueres, etc.), 
les persones detingudes pel règim franquista a les comar-
ques gironines sempre acabaven finalment a la presó pro-
vincial de Girona, situada en el seminari diocesà. Els pri-
mers dies de repressió el seminari-presó era utilitzat per 
homes i dones. Al principi de l’any 1940, les dones van ser 
traslladades al convent de les religioses adoratrius, habi-
litat com a presó de dones, i el 1942 els homes detinguts a 
la presó del seminari van anar a peu, emmanillats de dos 
en dos, a Salt, al convent de les monges de Santa Clara, 
habilitat com a presó fins al 1967.
Aïda Lorenzo,  presidenta de l’Associació de 
Familiars de Represaliats pel Franquisme.
Esther Llorenç, secretària i portaveu.
Per saber-ne més: 
El sumari del president Companys i altres causes. Aïda Lo-
renzo i Esther Llorenç. Llibres dels Quatre Cantons. CCG 
Edicions. Girona, setembre 2008.
revista de girona 252 > 59
L’única associació d’aquest tipus 
en tot Catalunya
«L’any 2003, quan vam fundar l’associa-
ció, tot van ser promeses. Tinc unes car-
tes de Zapatero, abans de ser president, 
en què ens animava i ens prometia que 
ens ajudaria en tot el que pogués. Ens 
el vam creure i vam presentar una de-
manda a Madrid per tal que anul·lessin 
74 consells de guerra, entre els quals el 
d’en Carles Rahola i el del meu pare. Va 
ser la primera cosa que vam fer com a 
associació», diu l’Aïda. Tampoc no dei-
xa gaire millor el conseller Saura. «No 
som afins al PSUC i això es nota. A l’acte 
informatiu que va convocar el mes d’oc-
tubre per explicar el procés que pensa-
va seguir per tal que s’anul·lés la causa 
contra el president Companys, no ens 
van convidar i va acabar expulsant els 
membres de la Comissió de la Dignitat. 
Si, oficialment, ni tan sols el president 
Companys no està considerat una víc-
tima, ¿com podem aconseguir que s’hi 
considerin tots els altres en la Llei de la 
memòria històrica de l’Estat espanyol».
L’Associació de Familiars de Repre-
saliats pel Franquisme no demana di-
ners, ni cap altre tipus de compensa-
ció. Regularment, organitza xerrades 
sobre la guerra i la repressió posterior 
amb historiadors i testimonis. Aquests 
dies, coincidint amb el setantè aniver-
sari dels primers afusellaments, tenen 
la intenció de fer un homenatge a la Re-
pública en què participarà l’historiador 
Rafael Torres, entre altres; amb l’Or-
questra de Cambra de l’Alt Empordà, 
volen fer a Girona un concert d’home-
natge a les víctimes del franquisme; fi-
nalment, amb l’ajuda de l’Arxiu Comar-
cal de l’Alt Empordà i de l’Arxiu Històric 
de Girona, han organitzat una exposi-
ció itinerant sobre la repressió franquis-
ta: «Setanta anys dels primers consells 
de guerra a les comarques de Girona», 
que comença explicant què és un con-
sell de guerra i ho exemplifica amb al-
guns dels primers que es van fer i amb 
uns quants casos particulars de republi-
cans jutjats, afusellats o empresonats. Si 
tot va tal com tenen previst, l’exposició 
s’inaugurarà a començament del mes 
de març a Figueres. Un mes més tard, 
tenen la intenció de portar-la a Girona; 
també, al Museu de l’Exili de la Jonque-
ra. Els agradaria que es pogués veure a 
tot Catalunya.
Acabem. El primer objectiu d’aques-
ta associació és restituir la dignitat de 
les persones afusellades o empreso-
nades per la repressió franquista. Vo-
len que s’anul·lin els consells de guer-
ra que els van fer i que se’ls consideri 
com unes víctimes. «Jo mateixa», conti-
nua l’Aïda, «m’hi considero. Van matar 
el meu pare quan tenia 13 mesos. No 
havia fet res: era guàrdia civil i s’havia 
mantingut fidel a la República. Durant 
la postguerra, a Figueres, que és on vaig 
tornar a viure d’ençà del 1999 i on l’as-
sociació té el pis que els he cedit, tant 
la mare com jo vam ser moltes vegades 
acusades de ser la dona i la filla d’un re-
publicà. L’any 1957, no vaig poder més i 
vaig decidir exiliar-me a París. Però vaig 
voler que l’Esther, la meva filla, naixés 
a Figueres». 
La guerra fa molt de temps que va 
acabar. Les conseqüències, però, no 
són gens lluny. L’Associació de Famili-
ars de Represaliats pel Franquisme és 
entre nosaltres per recordar-ho.
 
Xavier Cortadellas és professor.
Avui, aquesta associació 
està formada per 750 
famílies repartides 
per tot Catalunya. 
Totes comparteixen 
la desgràcia d’haver 
tingut un avantpassat 
executat pel franquisme 
o empresonat
>>  Joan Lorenzo Alcalde,
Josep Turon Mir, 
Miquel Mas Solà,
Salvadora Catà Verdura,
Carles Rahola Llorens,
Matilde Sabaté Grisó
i Josep Masmitjà Guinó.


Amb les espardenyes més gastades

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert