Roca, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

74 > revista de girona 252
dossier EL REPTE DE L’ALIMENTACIÓ
La producció agrària de les comarques gironines és bàsicament ramadera. L’engreix de porcs i 
de vedells i la producció de llet centren l’atenció empresarial de les explotacions agràries. Només 
s’escapen d’aquesta dinàmica unes poques explotacions: les fructícoles, les d’horta i els productors 
de vi. Per tant, majoritàriament els productes agraris de la demarcació passen per l’agroindústria, 
on s’inicia el seu procés de transformació, i després per la distribució, a fi d’introduir-se en el 
mercat. Les explotacions agràries, a causa de la forta demanda de les agroindústries, durant els 
darrers decennis s’han especialitzat i intensificat, i cada vegada són més dependents d’aquest model 
agroindustrial que les deslliga de la terra.
Els productors 
agraris
a les comarques gironines només l’11,5% de la terra és superfície de conreu, i es preveu que aques-ta proporció es reduirà de mane-
ra important per l’abandonament lent però 
constant d’algunes activitats agràries a causa 
de la impossibilitat d’assolir els estàndards 
de rendibilitat.
Les explotacions agràries són petites, i 
moltes vegades no tenen la dimensió física 
adequada per ser viables econòmicament. 
Massa sovint es produeixen tensions i, a la 
pràctica, no hi ha terra per comprar o el preu 
ho fa impossible. a tot això cal afegir-hi els 
conflictes derivats de les condicions juridi-
coeconòmiques de la terra: més de la meitat 
dels agricultors de les comarques gironines 
menen terres en arrendament. Ens trobem 
per tant davant d’un sector agrari que veu el 
 
anna roca > tExt
futur amb incertesa: la desatenció, la pujada 
de preus dels carburants i derivats, que dis-
para el costos d’explotació... són només al-
guns exemples del grau de debilitat i de vul-
nerabilitat d’aquest sector, que fa temps que 
demana a crits una reconversió.
L’actual model agrari gironí –resultat en 
part de l’aplicació de la Pac, en part de l’evo-
lució del mercat i en part de la mateixa con-
juntura social i econòmica– té com a contra-
partida que la pagesia cada vegada està més 
desplaçada dels centres de decisió i control 
de les seves produccions i és més dependent 
dels circuits agroindustrials gironins. 
Pagesia agroindustrial 
o pagesia agroterritorial?
L’agricultura entesa com l’activitat tradicional 
lligada a la terra ha anat evolucionat al llarg 
dels anys i s’ha anat adaptant a les noves de-
mandes econòmiques i socials de cada èpo-
ca. a catalunya, sempre mirant a Europa, a 
partir dels anys 60 i sobretot durant la dèca-
da dels 70 del segle xx, el sector agrari entrà 
en una nova era de canvis convulsos. Les mi-
llores tecnològiques i l’aparició de productes 
químics involucraren la dinàmica agrària en 
una roda de creixent dependència dels fac-
tors de producció aliens a l’explotació agrà-
A les comarques gironines 
només l’11,5% de la terra és 
superfície de conreu, i es preveu 
que aquesta proporció es reduirà 
de manera important 
revista de girona 252 > 75
ria familiar tradicional. El desenvolupament 
tecnològic es presentava com l’única via per 
adaptar-se al ritme de la nova economia ca-
pitalista i, amb una gran ànsia de millorar, la 
pagesia es veié ràpidament immersa en una 
nova etapa en què només prevalia la quanti-
tat. El resultat ha estat que les empreses agrà-
ries s’han modernitzat, però també que s’han 
tornat fortament dependents de nova tecno-
logia, de grans quantitats d’energia i sobretot 
dels mercats internacionals. 
aquest model ha fet que les comarques 
gironines hagin esdevingut un dels clústers 
més importants d’Europa pel que fa a pro-
ducció, transformació i distribució, sobre-
tot de productes porcins. L’engranatge se 
sustenta en un model industrialitzat on les 
explotacions agràries són cada vegada més 
grans, més intensives, més mecanitzades i 
més dependents de l’agroindústria i de les 
seves marcades pautes relacionals. 
Sota aquest model, el primer 
esglaó, el pagès, queda relegat a 
un factor més de producció de 
tota la cadena, on el valor es perd 
en els successius passos interme-
dis abans que el producte arribi al 
consumidor. aquesta és l’agricul-
tura que ha forçat els que no vo-
len abandonar la producció a fer-se més grans 
i intensius per tal de poder ser competitius, per 
fer-se valer en un medi on preval el pagès des-
conegut, les cadenes llargues de subministra-
ment i distribució i els preus baixos.
Des d’un punt de vista territorial aquest 
model agrari presenta un seguit de mancan-
ces que el qüestionen. Està encarat a la con-
centració: de bestiar –les explotacions rama-
deres han de ser cada vegada més grans per 
poder competir en un mercat global–, de ter-
ra en menys mans –la base agrícola també ten-
deix a concentrar-se en els productors que te-
nen més poder econòmic– i de capital –és un 
model basat en la competitivitat, en comptes 
de la cooperació–. Per tant, els més forts tenen 
la capacitat d’enfortir-se cada vegada més. 
ambientalment, és un model que ha 
desencadenat impactes greus sobre el medi 
que el sustenta. La relació simbiòtica de 
l’agricultura i la ramaderia amb el seu en-
torn s’ha vist malmesa per l’excés d’ús agres-
siu que se n’ha fet. L’abús d’agroquímics i la 
concentració i excés de bestiar en algunes 
explotacions agràries són els motius més co-
muns de trencament d’equilibri.
Socialment, el model intensiu agra-
ri tampoc ha resultat beneficiós. En pri-
mer lloc, les incongruències ambientals 
han creat una imatge negativa de la page-
sia. així, la població, tant rural com urbana, 
no té una visió amable de la gent que treba-
El pagès o la pagesa s’han convertit 
en personatges invisibles d’una escena 
dominada pel poder de l’agroindústria
lla el camp. D’altra banda, el model inten-
siu ha allunyat enormement el productor 
del consumidor. El pagès o la pagesa s’han 
convertit en personatges invisibles d’una 
escena dominada pel poder de l’agroindús-
tria. I finalment, cal fer un èmfasi cabdal 
en la desestructuració que aquest model 
ha provocat en les relacions locals que su-
portaven el sector agrari gironí. com que la 
tendència ha estat cap a la concentració en 
cada vegada menys explotacions agràries, a 
la dependència d’unes relacions centrades 
en proveïdors i distribuïdors cada vegada 
més grans i menys locals, a vendre lluny i a 
ser menys diversos, el suport estructural al 
petit pagès s’ha vist molt malmès: cada ve-
gada cal desplaçar-se més per cercar plan-
ter o una peça per reparar maquinària. 
això no obstant, i com a resposta a 
aquest desajust del sistema agrari actual, van 
apareixent en el territori agrari –de moment 
encara de forma aïllada– algunes propostes 
que reclamen un model més equilibrat, on 
els aspectes ambientals i socials tinguin tant 
de pes com els econòmics. aquest canvi, 
que ja forma part del debat de la instru-
mentalització de les polítiques agràri-
es a casa nostra, reclama ara sobretot 
atenció, enginy i suport per a la seva 
correcta aplicació.
anna roca és geògrafa.
D
a
ta
c
r
a
f
t
76 > revista de girona 252
dossier EL REPTE DE L’ALIMENTACIÓ
MARTÍ MARCÉ, 
Sant Miquel de Campmajor 
(Pla de l’Estany)
Vedell extensiu
—Nosaltres hem ampliat el nom-
bre de vedells i hem anat fent mi-
llores en l’explotació agrària. Pen-
sa que les vaques passen la major 
part de l’any pasturant; per tant, 
necessiten menys pinso i tot plegat 
resulta més econòmic. A més, la 
carn és més bona, perquè l’alimen-
tació és més natural. La major part 
de la comercialització la fem a tra-
vés de la Cooperativa de Banyoles, 
sota el nom de Vedella com Cal. 
—De moment si el preu no puja la 
cosa no està gaire clara, està una 
mica estancada. Penseu que estem 
produint carn de vedella al mateix 
preu que fa 30 anys. Cada vegada 
queden menys carnissers professi-
onals, la gent té tendència a anar a 
comprar a les grans superfícies i no 
sap valorar la qualitat de la carn. A 
part, hi ha moviments de bestiar de 
l’estranger que fan baixar els preus 
i que ens estan portant tot tipus de 
problemes sanitaris. Nosaltres ho 
anem fent tan bé com podem, però 
el preu hauria de canviar. 
EMILI DOMèNEC, 
Sant Feliu de Pallerols 
(Garrotxa)
Vaquí de llet ecològic 
—A mi el que m’ha anat més bé ha 
estat l’apadrinament de vaques. Per 
tal que l’explotació agrària sigui 
sostenible i tiri endavant m’he ha-
gut de convertir en productor, ela-
borador i distribuïdor. He hagut de 
diversificar al màxim el procés de 
producció. El que he hagut de fer 
ha estat arribar al punt final, al con-
sumidor. D’aquesta manera la pro-
ducció té més valor i en podem viure 
dignament. 
—Jo veig més bé el futur de l’agri-
cultura ecològica. Veig futur en els 
pagesos que puguem distribuir els 
nostres productes nosaltres matei-
xos associats amb altres produc-
tors, però és molt difícil, perquè els 
productors, com que toquem tan-
tes tecles, no tenim temps ni re-
cursos. Amb tot, cada vegada hi ha 
més productors petits que estan 
distribuint els seus productes, i els 
va bé. Venen màxima qualitat des 
d’explotacions petites i molt prope-
res al consumidor final.
CONCEPCIó BuSquETS, 
Riudellots de la Selva 
(Selva)
Vedells integrats
—Hem hagut de procurar retallar 
despeses i fer inversions pràcti-
ques. Nosaltres teníem una explo-
tació de vaques de llet, però les co-
ses no anaven gaire bé i vam haver 
de plegar, perquè calia fer-hi mas-
sa inversió, el preu de la llet anava 
avall i no ho vam veure clar. Vam 
aprofitar les naus que ja teníem i 
vam ficar-hi vedells integrats l’any 
2006 (aproximadament 200 caps). 
Tenim camps en propietat i arren-
dats i anem fent ordi, faves, blat i 
blat de moro per complementar.
—A pagès ja fa temps que estem en 
crisi... Jo no ho veig gens clar. La 
gent ara compra poca vedella, per-
què és la carn més cara, i no sa-
bem pas com vindrà el futur. El que 
mata els vedells no pot matar tots 
els que vol: ja es nota la crisi dels 
consumidors que ens arriba als 
productors. Encara tenim «sort» 
que cobrem els ajuts de la política 
agrària comunitària (PAC)...
quina és la teva estratègia per tirar endavant l’explotació agrària?
Des de la teva experiència, com veus el futur del teu sector?
Estratègia i futur dels productors gironins — Per tenir una visió més propera de les perso-
nes que treballen a les explotacions agràries gironines hem volgut preguntar directament a sis produc-
tors ramaders quina és la seva perspectiva de futur i de quina manera pensen portar-la a terme en la 
seva explotació agrària. Per això hem escollit a l’atzar dos representants de cadascun dels dos models 
revista de girona 252 > 77
LLuÍS PALOMER, 
Sant Jordi Desvalls 
(Gironès) 
Porcí integrat
—Nosaltres abans teníem el cer-
cle tancat, sobretot amb les mares, 
però hi va haver el problema que el 
porc petit anava tan i tan barat que 
vam haver de plegar, perquè no t’hi 
guanyaves la vida. Amb les mares 
hi perdíem cèntims. Llavors, l’any 
1992, vam transformar una part de 
l’explotació i es va fer tot engreix. 
Es va començar per una nau i ac-
tualment n’hi ha tres. Hem hagut 
de posar-hi molta força de volun-
tat, molta feina, i esperem que els 
preus s’aguantin.
—Jo crec que si no s’arregla pas 
una mica... ho veig malament, per 
una senzilla raó: perquè és tanta la 
diferència de preu entre el que es 
cobra actualment per la carn sortint 
de la granja i el que paga el consu-
midor a la carnisseria que es perd 
tot pel camí! Caldria regular-ho una 
mica per tal que el preu del consu-
midor no fos tan diferent del que 
rebem nosaltres, i no només amb 
això, sinó amb tot: el blat, les verdu-
res, la llet, la carn... Que no hi hagi 
tanta diferència entre qui ho cultiva 
i qui ho consumeix. Si això no es pot 
arreglar, anem malament!
MARC XIFRA, 
Riudellots de la Selva 
(Selva)
Vaquí de llet 
—El que hem hagut de fer tots, no 
jo solament, ha estat descapitalit-
zar-nos i intentar que es puguin 
pagar les inversions per poder pro-
duir més; adaptar-te a les normati-
ves, i sense adonar-te’n... pujar al 
carro. Si vols tenir qualitat de vida 
cal anar modernitzant-se i cercar 
un equilibri. Ara hem fet una gran-
ja nova, però és molt difícil! Cal una 
guia d’estructura empresarial per 
mirar endavant. 
—El veig complicat, perquè tu no 
pots posar un preu al producte que 
fas. El productor no s’està guanyant 
la vida. Els costos de producció són 
molt alts i sempre hi ha molta incer-
tesa. L’estratègia de diversificació és 
molt complicada. Si és una cosa que 
dóna diners al final sempre l’acaba 
fent un altre, com per exemple en el 
turisme rural o l’energia solar. Tam-
bé hi ha productors que estan fent la 
transformació a casa amb un petit 
obrador, però és una altra estratè-
gia: deixes de ser productor per con-
vertir-te en transformador i distribu-
ïdor. La veritat és que els va bé!
JORDI CASAPONSA, 
Figueres 
(Alt Empordà) 
Cicle tancat de porcí ibèric
—Nosaltres teníem una explotació 
de porc blanc, ens vam voler espe-
cialitzar i vam canviar l’estratègia 
de producció del porc blanc al porc 
ibèric. Vam buscar una línia de més 
qualitat per diferenciar-nos i per 
aconseguir el valor afegit que això 
suposa. Fem tot el cicle tancat i ve-
nem tota la producció al mateix cli-
ent; ell ja s’encarrega de fer-ne la 
distribució. Per fer front a la crisi, 
de moment anem ajustant despe-
ses i intentem ser el màxim d’efici-
ents possible. 
—Ara mateix, molt malament. El 
sector del porc ibèric està encara 
pitjor que el del porc blanc. Amb la 
crisi la gent gasta menys i deixa de 
menjar els porcs més cars. De mo-
ment continuem, i ja veurem com 
va caminant el sector.
quina és la teva estratègia per tirar endavant l’explotació agrària?
Des de la teva experiència, com veus el futur del teu sector?
prevalents (agroindustrials i agroterritorials) de les nostres comarques i que segurament no responen, 
ni per edat ni per gènere, al perfil de productor agrari gironí que de ben segur tenim en ment. La nostra 
intenció és presentar de manera breu diferents escenaris de treball on cadascun dels entrevistats ens 
mostra molt sintèticament com s’ha adaptat als canvis i quina visió té del seu futur.


Els productors agraris

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert