Colomer-Ribot, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÓNICA •* f- líjiVlSTA lili GlliONA •* \ Ú M . 2_Í2 SI. I l.MIÜÍIi - ()(.. 1 UlilíT 200^ - f r l . jVl ly 
sob re Ilibres era ci mí t i c 
«Apostrophe» que es feia a 
la televisió francesn, condui'c 
peí per iodis ta (que venia 
del m ó n de l 'esport i que 
era un gran lector) Pivot. 
Fa uns quants anys, a aquest 
periodista se li va entret^ar 
ct prenii Jordi Xifra Hcras. 
En un sopar, reduit, ens va 
comentar que ja no fcia el 
programa, entre altres coses 
perqué tenia una audiencia 
de t res-cents mil especia-
dors i tal com estaveii de 
Controls ja no era rendible. 
Les nostres televisions 
de cada dia senipre han tin-
gut aquesta assignatura peii-
dent: la de fer un programa 
q u e «funciones» sobre Ili-
bres. Les aventures no han 
estat del tot encertades i a 
mes han durat poc i els han 
programar a deshores. 
La nostra Iclv de Girona, 
T V G I , que ara está ce l e -
brant els seus vint anys de 
vida, encara sota la direcció 
del scu e x d i r e c t o r Em' ic 
M a t a r r o d o n a va idear un 
programa de Ilibres, en el 
qiial els protagonistes fossin 
els escriptors gironins. con-
du'ít pe! periodista i histo-
r iador Xav ie r C a n n a n i u . 
a m b el ti'tol de «La ciutat 
deis Ilibres". 
Aqucsc espa i , sense 
gi-ans pretensions, ha acon-
seguit alió tan difícil en el 
m ó n de la televisió de fer 
dir «mira qué fan». Xavier 
Carmaniu ens ha mostrat , 
apropat i fet conéixer, sem-
pre des d ' u n segon pía i 
amb la discreció suficient, 
uns autors de Girona i les 
seves rodalies. Personatges 
q u e molts de nosaltres els 
tenim «vistos» pero no gaire 
coneguts. Els ha fet parlar 
deis seus Ilibres, també, de 
les seves referéncies i gustos 
l i teraris . H a estat c o m si 
estiguéssim al sofá de casa 
amb ells; assistim a una ter-
ri'ilia gens pedant, i sí distre-
ta, amena i profícosa. 
D e v e g a d e s , c o m ha 
passac amb "La ciutat deis 
Ilibres», fer un p r o g r a m a 
a m b ganes i sense p re ten-
s ions a c o n s e g u e i x q u e 
l 'espectador se'l miri a m b 
in t e ré s i q u e en d e m a n i 
mes. Esperem que aquesta 
experiencia no s'acabi i que 
cingui cont inu ' í ta t . Es u n 
luxc que no podem perdre. 
GuillemTenibas 
Xavier Carmaniu amb Josep M.Terricabras, 
Un festival 
necessari 
A Sant Feliu de Gufxols, conjuntament amb el Prat de Uobregat i 
Toitosa, s'ha celebrat la dotzena edició del Festival Internacional 
de Cinema del Medi Ambient de Catalunya. 
Quan ja fi molts anys vaig 
descobr i r - g r á c i e s al l ) r . 
J o a q u i m M o n t o r i o l - les 
au t en t i q u es causes de la 
d e s a p a r i c i ó d e la selva 
amazónica, per culpa prin-
c i p a l m e n t de t res g r ans 
multinacionals molt p o d e -
roses i c o n e g u d c s . de les 
i.|uals la majoria, per no dir 
t o t s . c o n s u m i m els seus 
p r o d u c t e s , va ig q u e d a r 
esboiTonat, paralitzat. trist, 
sensibilitzat. Ara, a sobre, el 
perill d'extinció del pu lmó 
mes gran de la temí ha cres-
cut i, amb la tranquil-litat i 
la ingenuVtaC deis candids, 
T V 3 ens avisa q u e cada 
m i n u t en desapareixen 28 
hectarees!, l'equivalent a 28 
illes de l'Eixample barcelo-
iiina o 28 estadis de Hitbol, 
per plantar-hi soja per ali-
mentar la ramaderia e u r o -
pea! Passa desapercebut. 
Per aixó cal, i molt, un 
ce r t amen c o m el Festival 
I n t e r n a c i o n a l de l M e d i 
Ambient de C'atalunya, i la 
seva tasca de sensibiÜtzació, 
de denuncia, d'involucrar. 
Un festival - h a estat el pri-
mer de fer-ho— que tracta i 
c o n c r e t a en i m a t g e s les 
problemátiques m e d i o a m -
bientals i socials amb estre-
nes ci n e m a t o g r á f iques , 
comprqmeses , de realitza-
dors independcnts i la par-
tic i pac i ó d ' i m p o r t a n t.s 
cadenes de televisió n u m -
dials. U n festival prestigios 
i reconegut internacional-
ment . Un Festival cosmo-
po l i t a , a m b p e M í c u l e s i 
documentáis que enguany 
p r o v e n i e n d e pa ísos tan 
diversos com Costa Rica, 
G a n a d a , Es ta t s U n i t s , 
C u b a . Suécia, Argen t ina , 
Su'íssa, Es tonia , T u r q u i a , 
8 U ? - ! *• 1-*J^ VISTA DE GlHONA -» NlJM. 2.Í2 Si:i l..^iHUl: - DCI UlÜíL 2Ü0.S •e- CRÓNICA 
Un moment de la projecció. 
Espanya, Polonia, Auscni-
lia, R e g n e U n i t , Israel o 
Bras i l . U n fest ival q u e 
niüstrü la Ikiita contra els 
latiflindis improducdus i els 
teiratincnts, les transfomia-
cions socials deis barris, les 
visioní deis seiis nioiis de 
nens de distint ongen , el 
canvi cliniátic, dones exi-
l i ades , el d e b a t s o b r e 
l'aigiia. la Iluita per sobre-
viiire a les eapitals, cls scnse 
sostre, la recuperació de la 
música indígena a la selva, 
la liuita d'un poblé indíge-
na pe! reconeixemenr coni 
a n a c i ó - e l s s o n a ? - , la 
situació de la dona gitana 
actual, un any de la vida 
d 'un expresidiari, nens del 
carrcr , refugiats, la Huirá 
per n i an ten i r sistemes de 
vida m i M e n a r i s . la c o n -
troversia medioambiental i 
deis dre ts h u m a n s de les 
e m p r e s c s pe t ro l i e r e s , eis 
problemes polítics socials 
relacioiíats nmb els proble-
mes hídrics, joves prac t i -
cants de diverses religions, 
la discriminació i recel de 
comunitats imiuigrants en 
pie cor d 'Europa, la Iluita 
d 'uns apassionats activistes 
peí medi ambient , la vida 
d 'un j o v e mmiigiMut amb 
d i s c a p a c i t a t física, la 
influencia de l'energia en la 
nostra vida diana, eis diver-
sos u n i v e r s o s d e to ts els 
mons que s'hi retraten... 
U n festiVa 1 q u e en 
aquesta edició, la dotzena, 
ha sigut el de la diversifica-
ció en tres punLs de la geo-
grafía catalana: Sant Feliu 
de Guixols, el Prat de Llo-
b r e g a t i T o r t o s a . I a m b 
vista a i'any vinent, l 'orga-
nització es planteja portar-
lo també a les comarques 
de Lleida. U n r e o r d e n a -
m e n t q u e ha a fec ta t la 
d i r e c c i ó . j a q u e C l a u d i o 
Laur ia ha d e i x a t pas a 
J a m n e Gil . un vetera del 
certamen, que ha seguit la 
mateixa línia de programa-
ció i ha mantingut la temá-
tica ecológica, pero recu-
perant els llargmetratges de 
f i cc ió . i s 'ha r e sca ta t el 
p r e m i p e r i n c e n t i v a r la 
p r o d u c c i ó d c c i n e m a 
espanyol i independent. 
Xavier Colomer-Ribot 
Gestió de l'aigua 
i de les conques fiuvials 
Elsdles 14 í 15 de juliol de 2005 es va celebrara la Facultatde 
Uetres de la Universííat de Girona la sisena edició de l'Escola 
Internacional de Medi Ambient, enguany dedicada a la gestió de 
l'aigua i les conques fiuvials i organitzada per l'lnstitut de Medi 
Ambient de la Universitat de Girona i el Consorci Alba-Ter. 
L 'esdeven imen t arriba en 
un m o m e n t en que qual-
sevol informació re terent 
a l 'a igua i la seva ges t ió 
re s u 1 f 3 v a e s p e c i a 1 m e n t 
c a n d e n t , a t e sa la g r e u 
seqticra que havia exper í -
menta t el país en els mesos 
que el precedien. 
Així, la plena vigencia 
de l ' anomena t «decret de 
s e q u e r a » i m p u l s a t pe í 
D e p a r t a m e n t d e M e d i 
Ambien t i Habitatge de la 
General i ta t de Catalunya, 
la recent expiració defini-
tiva del t amos t ransvasa-
m e n t de l 'Ebre i les po le -
m i q u e s de r ivade . s d e la 
implantació de la Di rec t i -
va Marc de l 'Aigua de la 
U n i ó E u r o p e a v a n ser 
o m n i p r e s e n t s en el r e r e -
fons de ponénc ie s i c o n -
verses informáis en t re els 
assistcnts a l'Escola. 
Els o b j e c t i u s d e 
l 'Escola r e spon ien al seu 
carácter i n t e rnac iona l en 
p r e t e n d r e a p o r t a r n o u s 
cone ixemen t s i expe r i én -
cies en la gest ió de c o n -
ques fiuvials dins el n o u 
e n f o c a n i e n t q u e es 
desprén de la implemcnta -
ció de la Direct iva Marc 
d e l ' a i g u a a la p o l í t i c a 
eu ropea . I és que segons 
a q u e s t a n o r m a t i v a , la 
conca fluvial és la uni ta t 
t e r r i t o r i a l s o b r e la qua l 
.s'ha de basar la planifica-
ció i la gestió de l'aigua. 
L ' e s t r u c t u r a del curs 
t a m b é r e s p o n g u é c o n s e -
q ü e n t m e n t al t í t o i d e 
l'Escola, en aquest cas a la 
segona part del seu e n u n -
c i a t : «de la t e o r í a a la 
practica». 
El pr imer bloc, que es 
desenvolupá durant la ses-
sió matinal del pr imer día 
de curs, es va dedicar a la 
g e s t i ó d e l ' a i g u a en u n 
c o n t e x t d e can v i , a m b 
u n a p r e s e n t a c i ó d e les 
n o v e s o r i e n t a c i o n s a m b 
qué s'afronta la gestió de 
l'aigua a Europa, Espanya 
i Catalunya davant Tactual 
c o n t e x t de canvi d ' e n f o -
canient . 
La programació reser-
vada per a la tarda d'aquell 
p r i m e r dia versava sobre 
métodes i instruments per 
a la millora de la gestió de 
l 'aigua i les c o n q u e s flu-
vials. S'hi van explorar els 


Un festival necessari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert