Blanchon, Jean-Louis

Esteva i Cruañas, Lluís

Serrat, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ctt 
CA 
^ V'ciníji'.s actuáis ele la 
La Cerdanya i la Unía P 
de defensa del Pirineu 
(1944^1946) 
Jean-Louis Blanchon, 
Lluís Esteva 
i Pere Serrat 
L'.s Jci ML-thlunani tins n 
l ' A t l a n t i c , iiníi línin tle 
defensa iiiipressionant va ser 
CDiisiriiiVla en acahar-se la 
Segona Guerra Mundial per 
l'cxercit cspanyol. Aquesta 
línia, i-le prdp ;,le 10.000 búnquers, nn ha 
estat Tobjecte de cap publ icació fin.s a 
rúlcim número de Les Eludes Rinissillonnaises 
(rom XIII) i,jue acaba LÍC pLiblicar-se a Pcr-
pinyá; almenys no hem trobat cap estudi ni 
a la Biblioteca de Catalunya ni a les de Per-
pinya, Tolosa ile Llenj^uadoc, etc. 
Que és la línia Pí 
Només a Catalunya hi ba un centenar tic 
centres de resistencia que han de relire cablas-
cun l'efectiu (.l'un batalló, entre cinc-cents i 
mil bornes. És a dir. la importancia de les 
construccions, pero, il'aquesta línia semi-per-
manent (no preveía, dones, una ^'uarnició 
definitiva) no va ser mal armada, cap com-
34 
panyia no va ser-bi afectada, tins i Cor les por-
tes blindajes i les cspinoses no van anar-se'n 
mai deis diposits milicars de Fi^ueres, de Jaca i 
Pamplona. D'altra banda la constriicció de la 
línia data deis anys 1944-1947, uns anys sense 
simparla enrre les democracies i el reyirn fran-
qiiisra. pero ninjíú no pensava alesbores serio-
sament en un arac d'un exércir regular contra 
Espanya. Dones, per que aquesta línia? I per 
qué un silcnci de cinqtianta anys sobre laia 
fortifÍcaci() íronrerera comparable a la línia 
SiegfrieLl o la paret de l'Atlantic deis ale-
manys o a la línia Mat,'inor francesa, L[ue ban 
tlonat lloc a una literatura ahuin^losa.'C'om a 
documents escrits, vam teñir la sort i.le con-
sultar els planols i la t.lescripcit) tle cada bún-
quer i tle cada centre de resistencia a laje/ütu-
Tíi de ln¡^enier()s de la /V Refrán Mílilor de Rar-
ceKina tíracies a l'amabilicat del f^eneral 
Antonici Martines Teixidó, capitü ^^eneral, de 
la senyora Isabel Montobbit) jover de Dalma-
ses i (.leí coronel tron^inyers Ocl Pozo. Els 
a^raíin molí el la\'or (,|LIC ens ban iet. 
Rcvistü (Je Girona / ruun. 174 í^L'iifr - t>.'l>ri.'r l'-J% 
Cartnfp-afia de id Imin P d la iiiL'/ííiC imaUdi de la cadcnu ¡mmcncd. 
Estat actual de la iínia P 
Com ens Jcia c! coronel Del Pozo, 
la Iínia es dividia en una zona de .scfíLi-
rctat que havia de canalitzar les lorccs 
enemigues, una zona de resistencia 
molt potent i una zona de reacció amb 
les reserves i l'arrilleria. 
Cada dotze o setze quilomcrres de 
frontera, hi ha quat re centres de 
resistencia que ocupen cadascun, sensi-
hiement, un espai quadrat de quatre 
quilómetrcs de costat. Pcrmcten una 
defensa eficag contra un e\'enriiai atac 
frontal pero han pensat taiiihé a protc-
gir-se contra atacs tlanquers. Volunta-
riament vam limitar les nostrcs obseiva-
cions a la Cerdanya i, mes precisamenr, 
ais municipis de Lies i de Martinet. 
Mentrestant cal teñir en compte que les 
altrcs comarques frontcrercs coneixen la 
mateixa concentració LIC húnquers quan 
el passatge semhla fácil, com aquí a la 
valí del Sefire, ment re trohem una 
implantació menys densa cníronr d'una 
barrera natural mes dissuasiva com, a la 
Cerdanya, la serra de Cadí o, mes lluny, 
el Pirineu aragonés. Els centres de 
resistencia que vam estudiar mes, sobre 
els 96 que es troben a tot Catalunya, 
son, com ja hem dit, els 53 i 52 situats a 
Martinet i a Músser, municipi de Lies. 
Hi trobem quatre tipus ile fortins: 
- Els postos d 'observac ió i de 
comunicació. Son pocs. El mes tipie es 
el del roe de TÁyuila; domina la valí 
del Sesre de mes de 400 metres i ofe-
reix una vista esplendida de quilomc-
tres del Pirineu. És aquí on havia de 
trobar-se el manament. 
- Els postos de combar. Son niohs. 
Cadascun té habitualment ducs obcitu-
res continúes que cobrcixen un sector 
lu'ii dolimitat . Gairebc sempre son 
enterrats o cavats dins el roe. Comuni-
quen entre ells per mitja de sideries 
subterranies. Han pre\-isr solucions 
d'airejaiuent. Aquests postos represen-
ten la carcassa de la defensa. 
- Els postiis d'artilleria. Sc'in cinc al 
Cen t r e de Resistencia 52. 
- Els postos a cel ohert ha\*ien (.le 
robre bateries antiaeries o morters de 
61 o de 81 mm. Son pocs i instal-lats 
en posicions idonies. 
Repetim que aquests postos van ser 
ilcixats immeiliatament dcsprés de la 
seva construcció. Hi ha encara moircs 
peces de fusca peí formipó. Trobem uns 
fortins, pocs, és ciar, que no están aca-
bats. Ara están tots oblidats. els uns 
tapats amb pedtes, els altres envaíts per 
la \x'f;ctació, els altres utilitzars per 
¡guardar material agrícola. 
L'exercit espanyol va fer-hi inspec-
cions sistematiques el 1970 i 1981. 
Sembla que no se n'ha preocupat mes 
Jes d'aquestes dates. 
Qui va construir la Iínia P? 
Van ser molts els ctuistructors 
amb cfectius, diuen, de 12.000 bornes. 
Es parla de tres quintes, i potser de 
mes. inciM-porades al mateix tcmps, i 
no faltaven enginyers, que no podien 
dcnianar els permisos d'un mes cada 
any amb els trajectes massa llargs i 
onerosos. 
Els quadres wnien ilel eos deis ofi-
ciáis que havicn guanyat la guerra el 
19^). Per exemple, es recorda a Marti-
net la presencia del comandant Sali-
quer, fill del general Andreu Saliquet i 
Zumeta, figura característica de la dreta 
espanyola des de 1917 fins a la postgue-
rra. Vivien en els pobles amb les seves 
famílics; mes pagats que en les altres 
guarnicions, eren a mes condecorats 
després de tres anys de presencia. 
Els soldats vcnien de les quintes. 
Els justificants de revistes de l 'Arxiu 
Historie Comarcal de Puigcerda guar-
den el record de regiments o de bata-
llons d'infanteria (Covadonga, Zarago-
za, León. Cazadores de Montaña , . . ) . 
Pero, per a la construcció de la Iínia, 
ens interessen mes el Rc\[íimicnii) Foria-
¡L'Za Jiiíin. i de Figueres (el núm. 2 era a 
Pamplona) del qual trobem una com-
panyia a Martinet, la companyia moto-
ritzada del 1 r batalló del Regiment de 
Za¡iaílorcs dci primer Ciicr/íu del Ejercito, 
el Re^miento de Zapadores n ú m . 7 de 
Salamanca i molts d'altres. 
Els soklats vivien en escoles, fin-
ques, barraques, etc.. pero com vivien? 
Vam trobar localment dues respostes 
contradictóries. Els vells de la munta-
nya catalana parlen de: "Soldats de 
l'exercit i mal cuidats i mal nodrits i 
mal menja ts i nial \ 'est i ts i mal 
cali;ats... Els \-an f'er ireballar aquí i 
Túnica cosa que hi ha de cert. i sens 
dubte, és que \'an treballar aquí com a 
esclaus o com a ncgres, és igual, por-
t an t sacs de c i m c n t a co l l . . . Eren 
blancs de cimcnr-. 
Després de sentir aquest testimo-
niatge, i d'altres semblants, vam dema-
nar a un asturia que havia treballar com 
a enginyer en la constmcció de la Iínia: 
- ¿Eran salvajes los mandos' 
- No. Eran /menos y nos emborra-
chábamos juntos. Tocios los mandos que 
ícnitnno.s- eran asúmanos. 
Revista de Girona / iiiiin. 174 ^^'lu'i - ti-ha-r 1 ^ )^ )6 35 
Hí ha mohcí ¡-icccs de fusta cnmi¡i del formina. (Jji i.íi-'/.s Jnnni.s ahUdiUs. 
I afegia que els enginycrs guanya-
v c n Lina p e s s e t a d i a r i a m e n t r e q u e 
ln)m d o n a v a 25 c e n t i m s ais altres sol-
dars i que tenÍL*n cada mací un got de 
vi i u n enr repa . 
O l í és la veritat. ' 
A l contrari , Cüts els tcstinn)niatges 
relat ius a les re lacions e n t r e els cngi-
nyers i els pobles cí incordcn. Diuen tots 
que els Uigams en t re aquests dos grups 
e r e n v ius , q u e les r e l a c i o n s a m b les 
noies van acabar a m b molts casamcnts, 
que els soldats treballavcn els diunien-
ges i quan podien a m b els pagesos ¡ els 
forestáis per guanyar unes pessetes. 
A m e s , q u a n e l s e n g i n y e r s d e 
Texércic cons t ru íen la línia de fortifica-
ció, feien al mateix temps ponts , carre-
teres. V a m trobar al Llibre d 'Actes de 
M a r t i n e t m e n c i ó d e la c o n s t r u c c i ó 
d 'un c a m p de futbo!. D'altra banda, en 
aquests anys d'estraperlo, el c imen t i la 
b e n z i n a son T o b j e c t e d ' i n t e r c a n v i s 
lucratius per a molts. 
Pe r qué c o n s t r u i r la línia? 
Els maquis a la frontera pir inenca, 
1 9 4 4 - 1 9 4 6 
E n t r e e s t a t s t a n d i f e r e n t s c o m 
l'Espanya de Franct) i una Franca o n el 
Par t i t C o m u n i s t a té alcshores el 2 6 % 
deis vots a les eleccions, les relacions 
no poden ser mol t cordials. L 'Adminis-
tració francesa percany, en bona part, a 
quadres v inguts de la Resis tencia ; n o 
t e ñ e n c a p s i m p a t í a pe í r e g i m d e 
M a d r i d . A mes , m i l e r s de re fug ia t s 
e spanyo l s van ocupa r un paper moi t 
impor tan t en les tiles de la Resistencia 
p e r q u é p e n s a v e n q u e , d e s p r é s d e la 
victoria con t ra els alenianys, els íiliats 
t ravessar ien el P i r ineu . Després ele la 
fúgida de la wchnl^Llch^ l'agosi i_lc 1944, 
arriben a la frontera o n cons t i tue ixen 
LUT t e m p s l ' exe rc i t mes n o m b n í s . A 
l ' e s t a c ió Lie Bourg-MaLlame, son els 
maquis espanyols els que d e m a n e n la 
d o c u m e n t a c i ó a la gen t . Es rccorda a 
Osseja el passatge de cossos de guerri-
llers armats dirigint-sc cap a Val lcebo-
llera, la frontera i el Ripolles. La ciuta-
Llella de MontUuis és ocupada per u n 
b a t a l l ó d ' o f i c i a l s e s p a n y o l s a p i m t 
d 'enquadrar la població ibérica després 
de la invasió d'Espanya pels maquis. 
E n t e n e m sense dificLiltat qtie no li 
agraLla gaire a LIC Gaulle vcLire en el teni-
tori francés un exérci t espanyol to ta l -
men t indiferent a les seves ordres I mes 
potent , en aquest lloc, que el SCLI propi 
exércit. N o els agrada gens ais americans 
u n e x é r c i t e s p a n y o l so ta m a n a m e n t 
comunista a la frontera pirinenca. N o li 
sembla adient a Stalin veure al territori 
francés alliberat un ambient revolucitina-
ri que pL^lria fer nosa ais aliats i ocasionar 
u n c a p g i r a m e n t d e les a l i a n c e s . Els 
maquis saben que només pLidran ocupar 
la frontera una cs tona provisoria , qLie 
han d'aprofitar el temps i entrar a Espa-
nya mentre encara ho píxien fer. 
La conseqüéncia sera la invasió de 
la V a l ! d ' A r a n de l 19 d ' o c t u b r e d e 
1944 de milers de maL]iiis. Va acabar-se 
ma lamen t per a ells. 
Des d'alesbtires, el govern francés, 
de mica en mica inés fort, i la voluntat 
deis mai.[uis LÍ'e\'itar Lin alrre iracas impe-
Lliran la coniinuaciói LpaLiLicMa j-ioli'tica. 
U n e s s e t m a n e s (.lesprés LICI fracas 
LIC la V a l í d ' A r a n , e n a c a b a r - s e e l 
novembrc LIC 1944, la rcuniíi LIC Mon-
tréjeau, presii,lida per Sant iago C'arrillo, 
r econe ix que , com diu Danie l Arasa , 
«una o p e r a c i ó n de tal e s t i l o n o era 
p o s i t i v a . S i n e m b a r g o r ea f i rmó qLie 
debía con t inua r la inii l traeión de gue-
rrilleros en España, pero a b;ise de grti-
pos r e d u c i d o s , sin p r e t e n t l e r g o l p e s 
espectaculares». 
D e s p r é s d ' a i . | u e s t a LJecisic), e l s 
maL|uis t e ñ e n LIUCS sokic ions . H a n de 
bLiscar el c o n i a c t e i serán els xocs de 
Plañóles, de Díirria, LIC C a m p d e v a n o l , 
etc. L'akra solucii'i es LIC fer la prova LIC 
l'agressix'itat de la GLiartlia C-ivil i pro-
vocar una in tervenció Llels aliats. U n a 
Liata impor tant la t robem el novembrc 
de 1944 quan els uniforms espanyols , 
perseguint guerrillers, en t ren al terri to-
ri de B o u r g - M a d a m e , l i ren i Naneen 
bombes de ma. En aquesta ocasió con-
flictiva, n o van aconseguir els guerr i-
llers l ' inc ident LÜplomatic que espera-
v e n . El g e n e r a l e s p a n y o l escr i i i de s 
d 'Organya per excusar-se, pero t a m b é 
per demana r una millor vigilancia deis 
e l e m e n t s e s p a n y o l s ile hi f r o n t e r a . 
L ' a u t o r i t a t f r ancesa e n v i a LUia n o t a 
mol t dura a les forces nacionals de les 
quals disposa, com els duaners , els FFl 
(Forces Frangaises de l'íntérieur), els gen-
tíannc-s, e t c . on exigeix que els gtierri-
llers e spanyo l s es q u e d i n en els seus 
a c a n t o n a m e n t s i a fegeix q u e es p o t 
tirar cont ra ells, si na obee ixen . 
36 Rcvistíi tic Girona / 74 í^ L-nei- - k i - rvr h'9(i 
la lima P. localmcm Knki Guiicrreí, a Manincí i d scu cnwm 
T(ir liixñ cns Jiu que l;i linla P ce 
píK a VL-Liiv anil^ c!s niaL|UÍs L|IIC no \'an 
rL'L'ixii- les SL-\'cs LMiiprcsL-s. 
Per que construir la línía? 
Els L'stats cnfront 
de la frontera pirincnea 
Si la línia del ririneu és \nciicAi; i 
inútil contra els maquis, van constniíi-
la contra un cxcrcit retiular/ 
És ciar que una part important Je 
Tupinió internacional pensa a la tardor 
de 1944 que el régim franquista no pot 
sohreviurc al fracás alemany. Franco, 
dones, ha LIC ser prudcnt i de jugar un 
paper diplomaiic hahil. Mentrestant 
cap exercit regular no manifcsta la 
intenció de saltar el Pirinen. Madrid ha 
vist que la invasió de la Valí d'Aran ha 
estat una tempiativa espanyola scnse 
cap ajuda de l'autoritaC íranccsa, mal-
grat simpaties d'una hona part de Toi^ i-
nió púhlica i de Texü-rcit francés reclu-
tat en les liles de la Resistencia. El Güii-
wrnL'inctit Prm'i.sníru de la Répuhliquc 
Fnm(^xiisc, presidit per de üaulle tins al 
gener de 1946. no té la mes mínima 
intenció d'organitzar una acció militar 
contra Espanya; té prou prohieines aml-» 
la reconstrucció d'un país trencat. Para-
doxalment, és immediatament després 
de la invasió de la Valí d'Aran que van 
comeni;ar la construcció de la líiiia del 
Pirineu, Per qué, quan és provat que no 
hi ha cap amenai^a seriosa? 
El 20 de gener de 1946, de Gaulle 
dimiteix. El 8 de fehrer Giral, president 
del Govern a l'exili, arriha a París i es 
troha el hasc Agiiirre. Cristino García, 
mole conegut i estiniat a Frani^a per la 
se\'a acció durant la Resistencia, agafat 
pels espanyoLs, és condemnat a mort. 
Malgrat moltes manifestacions france-
ses que demanen la seva gracia, és exe-
cutat. La cólera Je molts trancesos, 
molt gran, explica, en hona part, el tan-
cament de la frontera de l'l de mari; de 
1946. Pero aquesta decisió perd tot sen-
tit quan, el 5 de mart^, una nota franco-
angloamericana precisa que son els 
espanyols els c[ue han Je trohar la solu-
ció per obtcnir la parten(;a pacífica Je 
Franco. Es encara mes eviJent , anih 
aquesta nota, que no existeix cap pro-
jectc J 'acció militar, encara que la 
construcció Je la línia es prossegueixi 
inexorablement. 
El 18 ^rahril Je 1946, Polonia, stwte-
niJa en particular per Frani^a i l'URSS, 
volJria ohtenir la ciMiJemna d'Espanya 
[icr r ONU. En la se\'a argumentació, 
utilifza un document del general Her-
nánde: Sarabia, ministre de la Defensa 
LICI govern de Giral, en el qual presenta 
la línia ule fortiíicació del Pirineu ccnii a 
agressiva contra Frani;a i els aliats. 
L'argument no resisteix a l'aJwcació del 
representant hritiuiic, sir Alexander 
Cadogan, i a una enquesta americana 
c|ue cstahleix que les fortificacions piri-
nenques només son defensives. 
Quan la broma reemplat^a 
l'eficacia militar... 
Des J'aleshores, per que serveix 
aquesta línia Je Jefensa? Qué ha Je 
temer un Franco campió de l'antico-
niunisme quan, el 1947 aproximada-
ment, va instablar-se per molts anys la 
guerra freja? Mes val oblidar i fer obli-
i.!ar que ha existir un temps de mal-
fianza entre Espanya i els altres paisos 
occidentals. Per qué escriure alguna 
cosa sobre una sitiiació i una construc-
ció de les quals ningú no vol recordar-
se? La línia P, tant com la línia Pérez o 
la línia Pinjiai, ha de desaparéixer amb 
urgencia de les memóries. 
Qu ina pot ser la reacció de la 
miuitanya catalana Javant J'aquesta 
construcció monumental Je l'exércit 
espanyol que va esJevenir inútil ja 
abans del sen acabament, sino des de 
l'inici? No pot ser una reacció gaire 
polémica, primer perqué és perillos en 
l'Espanya deis anys 40, pero, potser 
mes encara, perqué aquesta línia que 
ha portat ponts, carreteres, terrenys 
esportius, i eventualment marits, no és 
necessar iament un mal record. Els 
caralans del Pirineu van acontentar-se 
amb una broma: van triar una deno-
minació castellana divertida per indi-
car l'origen de la construcció, la d'una 
revista satírica espanyola, llavors a la 
moda, Gutierre^. I d'ara endavant es 
parlara , a lmenys a Andor r a , PAl t 
Urge l l i la C e r J a n y a , J e la Lmía 
GutíéiTL';:, apeblació encara viva en la 
memoria catalana. 
jLMn-Luiii,s Blanchon, 
Llm's Esteva i Perc Scrrat 
son Kisluriadors 
l íevisti ick'Gironu/iHiin. 174 .ji-ner - iL'baT l^ Wl^  37 


La Cerdanya i la línia P de defensa del Pirineu (1944-1946)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert