Grau i Ferrando, Dolors

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Miquel Gil, 
mig segle 
de periodisme 
IDoLORS G R A U 
Després del tribut apressat del número 
anterior, completem avui el record del 
nos t re company Mique l Gil amb I 
Tevocac ió de les facetes mes 
destacades de la seva personal i ta t 
—escriptor, periodista, radiofonista, 
comentarista d'art, esportista— i amb 
la crónica de la seva vinculació a la 
Revista de Girona. 
MiUHEl, G i l - VA MDRIR AI. PEU llEL iLANÓ 
dcsprcs ¿c inij^  SUÍÍIC tlcilicHt |iruk'ss¡tinnl-
incni ;il [iiún ilcl purindismc. El p;iss;il i,li;i 
17 de m;u<i \';i ¡ni^rcssiir en un centre 
medie, i L'l priniLT L|Lie v;i dcmnniir a l;i 
scvn nchodn, i r;iiiihé pciiudista, Rosa 
Gii, v;i SLT pnper i holíu'raf per uscriiire un 
anide snhre l'uxpnsicit'^  LIC FK^ rs de Giro-
na. MalliEiuradament, Te i^xTit J'u.scriure 
hi era, pero ch pensiiinenls j;i mi es po-
dicn rcílecrir ;imh íliiídcsn danmnt unn 
píigina en Mane. L'nrcicle va tidtnr a hi 
seva ciiít anua! en el Díari de Cíinniíi i Gil 
va niiirir el dia 21 i\'- nv.-\\a. De cotes ina-
neres, inalfírat la malaltiii pulmonar eró-
nica que patia i els sens vuitanta anys, Gil 
no pensava en un final proper i el dia 
ahans i,le la ^eva luori encara parlava deis 
seus plans per a l'estiu. Nu tant sois pen-
sava en el kitur mes immediat sino L|Lie 
tenia pnijeetcs -.ie realització mes llunya-
na, coin la puhlicaci^j d'un Ilihre snhrc cls 
cemcntiris amh la coMalioraci^ » de la seva 
ncboda Rusa Gil. 
Vuitanta anys si'in m<ilrs por resiunir 
la vida d'un home i eshossar-ne la Iiiu<íra-
ña i inés si es tracta d'iina persona que ha 
mostrar una important acrivitat i vitalitat 
al liaría de tota la viila. En els últims anys 
.Miquel Gil era conejar pcls articlcs que 
cscrivia s<ilire art, pero aquesta no havia 
cstat la faceta periodística inés habitual al 
"art^  Je mig segle d'activitat. En cncctar 
a seva hioyrafia hem ¿e parlar inexcusa-
hleinent de l'esport, camp en el qual va 
s<ihresortir, Va acnnseguir, íins i tot, el 
campionat de Cataliaiya de sait alteada 
l'any \9\^, aiiih una marca d'l ,60 metres, 
taia matea mult exigua, i mes quan la 
seva marca petsonal superava els 1,70 
metres, Dues conilicions havien fomentat 
aquesta passló per l'esport; el seu dumicili 
a la Devesa, davant de les instaldacions 
del GEiEG i 1,9Ü mettes d'al^ada i 6Í 
qiiilograms de pes. A handa de Tarletisme 
també va practicar, amb llicil'ncia fedeta-
da, e! bíisquet, i a íiiancra tl'esbarjo el 
béisbol 1 la hicicleta. Es va casar, ja en 
edat madura, amb una dona tle la seva 
mateixa edat, la Dulors Terrajas, ipie 
havia estat ana LIC les pioneres d'un altte 
espott: Vesquí. 
El fútbol no va ser el sea espon favo-
tit, pero en canvi va teñir una gran im-
portancia en la seva vitla professional {va 
fer diirani dea anys les croniques futbolís-
ciqtics a Radio Girona i durant mes de 
vint anys a Lfjs .Siííos}. Va ser el popular 
Revista de Girona / niirii. I 7 I ¡uliol - iii^ iv-l l'-AJS 
Riívistu JL' Girnnii / luini. 171 iiihnl - ;iL'o>t l'-Jy5 29 \V. 
Cronología 
1915NeixalPere[ló(BaÍxEbre}. 
1922 Es traslladti amh la seva fiimítia a Girona. 
1935 Es procíama campió de Catalunya de salt d'al^ada a l'estadi 
de MoncjuLc, amb una marca d'1,00 metres. 
1937 Inten'é a la peMíciila Sa¡ako¡)ha¿es d'Antoni Vares. 
1938 Després del tancamenc de la industria Galetes Plaja passa a 
trehallar com a auxiliar circumstancial a la Comissaria De-
legada de la Generalitat. 
1939 Va entrar en el inón del periodisme escrivint guions i cróni-
ques ciutadanes per a Radio Giroiia, on va trehallar fíns al 
1951. 
1951 Col'[aborador at diari Los Siáos. 
1955-1985 Redactor en cap de la Revista de Girona. 
1958 Es va casar amb Df)lürs Terradas i van a víure a Sant Narcfs. 
1960 S'incorpora a la plantilla de Los Sitios com a auxiliar de re-
dacció. 
Durant la seva vida professional en activi va ser corresponsal 
de la Hoja del Lunes de Barcelona, cnMaboradtir de la Van-
guardia i de TVE-2 i va teñir una agencia de publicitat, ano-
menada Gaviota. 
1961 Treballa a la Diputado com a encarregat del BOR 
1965 Passa a encarregar-se de! gabinet de premsa de la Diputació. 
1985-1995 Conseller de redacció de h Revista de Girma. 
1993 Se celebra una exposició-homenatge a la Fontana d'Or on 
participen 38 artistes. 
1994 Mort de la seva dona. 
1995 Es homenatjat peí CoMegi de Periodistes. 
1995 Mor a Sant Gregori el diumenge 21 demaig: té vuitantaanys. 
Bibliografía 
Gironít ¡ e/s seus hanií (capítol dedicar a la Devesa, d'on eren 
els seus pares), Ajuntament de Girona, 1983. 
Cinqmnuí anys de Radio Girona, Caries Valles, 1990. 
Liüís Carhonell, 1988 (biografía de Lluís Carbonell, artista 
d'Olot). 
Els reüotges de sol, Quadems de la Revista de Girona, Caixa de 
Girona - Diputació de Girona, 1991. 
La fíloma íkk pinzdls girorum (articles en el Diari de Girona de 
les columnesd'art), Caixa de Girona, 1993. 
Ca|]Rotg, Caixa de Girona, 1993. 
Boíoííos ejewescents, Brau, 1994, recopilació de notes inédltes 
sobre temes d'actualitat escrites durant l'exercici de la seva profes-
sió i que revelaven el costat mes huma i anecdótic de la notfcia. 
radiofonista Joan Viñas (qui havia pnicti-
car ratlctisiiie niiih Miqíiel Gil) qiii l¡ va 
propnsar de fer les emissions d'espt^ts. No 
obstant, durant els dotze anys que va estar 
a Radio Girona a mes de fer les cróniqíies 
tl'esports va organitzar concursos i festi-
vals, va escriure guions, va fer croniques 
ciiitadiincs i d'arr i va portar la publicitat, 
Uany 1951 va entrara trehallar a Ld.s 
Sitios com a coMahtirador, mes tari.1 va 
passar a integrar-se a la plantilla auib ca-
tegoría d'auxiliar de redacció i, íinalment 
de redactor (quan va aconseguir ul carnet 
de periodista Licsprés d'acrcditar la seva 
experiencia professional). Durant els pri-
aiers anys a Los .Siiíos, Miquel Gil era el 
mes jove del redui't equip de redacció i va 
baver d\)cupar-se v!e Jiferents aspectes 
informatius. Sobretot cohria la infornia-
ció de Girona, els plens ininiicipals, els 
de la Diputació i també oís cspnrts (cal 
rcci)rdar que a nivell particLilar tenia 
lV'L|aip de niegafonia del camp de fiirhol 
de Girona). 
Paral-lelament a la seva activitat pro-
fessional en L(JS Sitias treballava a la D\-
putació de Girona. De l'any 1955 al I9S3 
va ser redactor en cap de la Ret'ista de Gi-
rona i a partir d'aquesta data es va inte-
grar al consell de redacció. L'any 1961 va 
ser l'encarregat del BOP i a partir de 
I9(í5 l'encarrugat del u'abinet de premsa, 
també de la Diputació de Girona. 
A banda d'aquestes i.kies activitats 
Gil va ser corresponsal de la Hoja del 
Lunes de Barcelona. coMaborador LIC LÜ 
Vanguardia i de TVE-2. En aquest últim 
lloc va fer guions referits a Josep Pía, Sal-
vador Dalí, la Mare de Déu del Mont, in-
drets de la Costa Brava i de Pinterior... i 
es va ocupar de la secciii d'art. Fin;ihnent 
també cal dir que va teñir una agencia de 
publicitat, anomenada Gaviota, situada 
en luia part del que avui és la primera 
planta del restaurant Boira de la plai^ a 
Sant Agtistí de Girona. 
En cvimplir els seixanta anys MiL[uel 
Gil es va acollir a una jubilado anticipa-
da promogiida per Los Sitios, no obstant 
de ia Diputació de Girona no es va jubi-
lar fins l'any 19S4. De totes maneres, 
quan L(js Sitio.s va passar a mans privades, 
va continuar vinculat al diari escrivint a 
les pagines d'art. En els últims anys hi 
tenia una columna d'art setmanal i una 
secció íixa d'entrevistes, anomenada «Gi-
ronins" al Suplement l>)uiinical tlel uia-
teix diati. 
[3781 30 Revista de Girona / iiiiiii. (71 julinD ami^ i JV'^ ÍT 
De la prepuerra a la postguerra 
L'uny iSiíS, un Jia ahans Ju procla-
iTi;ir-se campití de Catalunya de s;Ur d'nlt^ a-
da, va ser d^ >na[ per iiiLÍri! per al ser\'ci mi-
litar 11 causa d'uns "Encus lopileptics». Du-
riint ia guerra va estar ingressat a l'hospital 
militar siruat i^l eonvctit dt: la Merec i des 
del 7 de jiiny de 193S ii l'l de fblircr de 
1939 va trehaliar com a «auxiliar circuins-
tnncial*' a la Comissaria nelc!j;adii de la 
Gcneralitai de Cai.iKinyii un va entrar 
desprcs que Li imlústria «Caletas Pinja» nn 
treKillava ha^iiés ranear les portes. 
Despré^ de la Liucrra va L'ncrav ;i treba-
llar ais Sindicáis (CNS), al Sitidicat d'Eciu-
caciñ i Deícans, ]xro ja ci mateix 1919 es 
vn iniciar en el camp del perindi.siuc. La 
seva activitat prtifessional retlecteix Ixina 
pan de la hisroria cnnreini^Tania ik- Cata-
lunya, marcada pels i]iiaranLa anys ilel Iran-
quisme. Gil explica la crítica sitiiació pe-
riiidíslicn de la Girnna de pnsrevierní al lli-
bre HdííJílíXs cfm'CKcníf,: "en aquclles deca-
des deis anys t[uaranra, citiqiianta, seixan-
ta, sense la televisiú i.[iie encara no havia 
arrihat a l'estat, amh una sola emissora que 
es delia per la música i un sol diari eomple-
lament conrrolar». Miquel Gil va seguir 
duranl un icmi'is les inonorones visites ais 
pobles del govemador civil i els delepats tle 
Servéis que havien de puhliear-se inexciisa-
hlement a les pagines del •.liari. Les visites 
es programavcn com els "bolos»: n1ii 
havia de set a vuit al dia i després ell liavia 
Miíjiiel Gil mní'JíiiL'j) iM, GmJiieílíi. 
de fcr mans i in¡ini|,aies per retlactar-les de 
foruia diferenc. Aqüestes espetpíMitiques 
visites son recordades en clau d'humor a 
Bolados e/LTi'esctmt.s on es recull que eren 
eoneyudes a Girona sota el nom someguer 
d""el carro de la alecrín», fent una trans-
cripció del Bimv&údo Mr. Marsíiolí, pero a 
nivell local. 
Duranc la seva dilatada \'ida en acriu 
va ser memhro de cuncurstxs. secretari i.lel 
jurat del concurs anual d'art de la Dipuia-
ció de Girona, va redactar eatiilciis... i va 
relacionar-se amb personatt^es tniportants 
del mtíment; des de Josep Pía a Salvador 
Dalí passant per Fni;es de Climent. Anib 
Salvador Dalí lii havia parlat en diterenis 
ocasinns i havia facilitar alRvina entrevista 
a tcrcers amb el peni enipordanes. Amb 
Josep Pía el va unir una veritahle amistat 
i Miquel Gil havia passat llarí::ues estoncs 
conversant ainh rescriptor. 
Del sait d'al(;ada ' 
[\ la pesca a Llafranc 
Miquel Gil va ser un brillaní espur-
tista, a mes de ser \\v\ deis priiners socis 
del GEiEG i soci fiuidador (amb el car-
net núnt. 5 de l'l de juliol de 1935) de la 
piscina de Girona. Miquel Gil era lui 
^ran conversador i també un apassionat 
de la pesca (practica a la qual es va dedi-
car íinsfa pocsanys). 
Repartía les seves vacances entre el 
Percllt'i, d'on era íill, antb les estades a 
rhotel Llevant de Llafranc, barri mariner 
on tenia amarrada una antifía barca de 
fiísca, la Maria, amb la qual sortia a pescar 
amb Josep Roiire, Josep Esparre^(\ Fran-
cisco Saiircra, Enric jorda i Emili Mt)ra. 
Hahitualment hi anaven els dissabtes, 
perqué els diumen<í;es se'ls reservava per 
baixar a la cala d'Es Vedell, sota el Cap 
Roi^, on la societat la Nyoca feia els seus 
"Xcfiis" des de mitjan mes de juny a mit-
jan mes de setemhre. La Nyoca va co-
mentar a funcionar fa uns vint-i-quatre 
anys (tot i que Miquel s"hi va incorporar 
al cap de tres o quatre anys) i esta inte-
grada per 26 socis, deis quals Gil era el 
dega. Societat, val a dir, que esta \'edada 
totalment a les dones. 
Les jomades setmanals a la cala d'Es 
Vedell s'iniciaven a les sis o les set del 
matí i no es donaven per acabades fins 
ben entrada la tarda. El matí s'anava a 
pescar i el nti^dia es tremía el peix en 
aquella cala pedregosa on havien 
instaMat taules i cadires també de pedra. 
Ourant aqüestes diades, o a la iestn que 
celcbraven al final del mes d'agost, hi ha-
vien passat molts convidats; Ricard Vila-
desau. el trompetista Rra •^o, Lalcal^ le ile 
Sant Sebastia (que no es va donar conéi-
xer en el moment pero després els va en-
viar un ohsequi com a mostra de grati-
tud), els íjrups d'havaneres Peix Fref;it, 
Terra Endins, Cafeto. 
Dolors Griíu i Ferrnndn 
Reviíit;! tle Girona / niini. iiilinl -aeost 1W5 31 h7 í^l 


Miquel Gil, mig segle de periodisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert