Besalú i Costa, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÍTICA •* RnVlSTA ni; GlHONA-» NÚM. ^Ifi I:|:NI:.U~|:LHH1:IJ 200.Í *. 89 
El valor 
deis valors 
Tiinii[i:.^llli,\s |<>s['ii-M.ir¡.i. 
I a tu, qué t'importa? Els 
valors, la tria personal i 
•'interés coMectiu. 
Í i i l l r -T i i i i t.)ln.Ttiiri's lu'mi. 11 
Eil iL' i i i i isUi:; imp;i[ i . i-
Li.irL-L'ki!M, 21II12. 
niiicn cls cditors que Joscp 
M;iri;i Tt'rriL-;ihr;is eiis con-
vi(-l;i, L'ii LU]ucsc I l ibrc . a 
roflcxiniuir sobre un tema 
tlisciitic i fonament^it . c h 
valors, i qiif luí ILI .iiiili la 
lucidesii i h pcrsLi.isió que és 
eLinu-teriscicii J e r .u i tor . I 
íeiicii r;uS, no uuíiiés en la 
nnpo r t ánc i a i pertinciu-ia 
del t ema deis valors, s ino 
també en els trets que iden-
tifiquen el filósof giroiií. Si 
de cas, Li l;i l i icidesa i la 
cupaeitat de persimsió, lii 
a f eg i r í em la clarednL, el 
L-omprninís anih rLietualicat 
1 .imb les perst>nes, la proxi-
"iiicat i a l lmn la protliiiditac, 
!a vnluncal de ser present i 
intervenir en l;i res ¡iiihlmi. 
I .1 MI, <jiii- f'l'jil/KMVit? 
apareix, .1 mes, dins d 'una 
eol-lecció que podrícm ano-
menar d'alta divulgLició, al 
costnt de sociólegs notables 
com I'eter Berger o Salva-
dor Cardüs. eseriptors com 
Amin Maalnuf o pensadors 
de la Calla d 'Edgar Mor in , 
t>iij. M. Terricabrasja havia 
p n b l i c a t el r e c o n e g u t i 
venut .4rr¡'i'í'í.v-fí' it pn\siir. 
]i\ Ilibre s'estruL'tmM en 
qiiatre eapitols. Ja de bíin 
Lomen^ament queda ciar que 
Terr icabras vol abordar el 
cem.i deis valors des de 
l 'experiencia concreta i no 
pas des de rabstraeció o les 
grans páranles - c o m podría 
malpensar-se d'un tilosof de 
protessió: els vakirs responeii 
senipre a inCeressos, afirma, i 
la teoría que no ddumina 
expe r i enc íe s conc re t e s és 
pura especnlació. 1 que la 
crisi de valors, de la qual tan 
sovint sentirn a p;irlar, és pre-
cisament aixo, simple espe-
cuiació. N o tücs els valors 
teñen el mateix rang: la lli-
bertat és el valor primer, la 
mare de toes els altres. 1 ni seu 
[ostat, n'lii enldoca alguns 
mes que anomena prcferents: 
la igualtaf, rautonomía 1 la 
díjíiiitat ]íei-scínals, el respecte 
i la tolerancia, i la responsabi-
lítat (assumir les eonseqüén-
cies d\illó que es diu n es ta). 
El d a r r e r cap í to l es 
dedica a l'educació, una de 
les preocupacions recurrents 
de J. M . T e r r i c a b r a s . 1 
adverteix també, en contra 
d'algunes demandes interes-
sades i d'alguns diagnostics 
quasi apocaliptics, que l 'edu-
cac ió deis valors és una 
mena de niisterí, que mai \-\o 
es po t planificar es t r ic ta-
nient, ni té mai uns resultats 
garancits. Hi lia algiines cer-
teses, pero: l 'educació deis 
va lors es fa s o b r e t o t per 
osmosi, per experiencia; i és 
del tot imprescindible crear 
les condicions per fer possi-
b le aques ta cransmiss ió , 
aqüestes experiéncies. Molt 
especialment en les ciutats, 
que eduquen, senceres, peí 
sol tet d'existir, i no només a 
través deis seus equipaments, 
sino també de Turbaiiisme. 
de la circnlació, do les lestes, 
de la deniografia... 
C o m es p o t in tu i r 
només amb aqüestes pinze-
ILKICS. aquest és un Ilibre 
luolc reeomanable per a tots 
els ciutadans eonscieius deis 
seus drets Í deures, prencu-
pats per les incerceses del 
present í del fiítur i insaristets 
amli les explicacions niassa 
simples i correnes. Un Ilibre, 
dones, que ajuda a pensar i a 
llegir ch s{í;ncs dck tcmps. 
Xavier Besalú 
, ^ 
Els cartelis 
sardanistes olotins 
MONIi i i i io i . , Tmii. 
Els cartelis de l'aplec de la 
sardana d'Olot. 19G3-2002. 
A¡;nipi [ ió S,iril;iiinta d'(.)lo(. 
improint j A I I I K T I . 
Oloi , 21II13. íi2 |i,i|íiiie!i, 
L'Agru pac ió Sardanis ta 
d 'Olot celebra els quaranca 
anys d'existéncia, des que un 
grup de ciutadans va decidir 
p rese rvar i revical i tzar la 
dansa del país (albora que 
p I a n tej a ve n u n a c te d e 
resistencia cultural), amb la 
publicaeió i estudi crítie deis 
seus cartelis publicitaris. El 
treball, coordinat i realitzat 
per Tonl Monturiol, destaca 
la preeminencia de la dansa i 
deis instnniients de la cobla 
com a element definidor del 
niissatge visual i Tevolució 
en llur grafisme. Així, veiem 
que una de les in tencions 
deis organitzadors és donar 
opor tun í t a t a autors joves 
per demostrar les seves capa-
ci tats . 1^'aquesta manera , 
han signat els reclams deis 
aplecs figures c o n e g u d e s 
p o s t e r i o r m e n t , c o m Kim 
l í o m e n e . J a u n i e Bach o 
Xavier Carbone l l . Alguns 
d'ells. com el mateix D o m e -
ñe, han repetit amb poste-
r ior i tat . N o obstant a ixó . 
l'Agrupació sol proporcionar 
feina a artistes diferents. 
El Ilibre esta estructural 
en tres apartats. El pnmer és 
Testudi erític. el segon, la 
r e p r o d n c c i ó deis cartel is , 
ordcnaLs croiiológícament, i 
el tercer, que constítueix un 
complemenc notable i con-
fegeix carta de naturalesa a 
un estudi prou consistent , 
son les b r e u s re s s e n y e s 
biogratlques deis artistes. A 
través de Itrs seves pagines, 
descobrím el gust deis crea-
dors per la figuració {amb 
excepcions, com el treball 
de Xavier Mas, del 1994), 
la p r eemi n en c i a de l 'estil 
pe r sona l , a m b incu r s ions 
esporadiques en els corrents 
artístics europeus {pop art, 
en el cas de Tobra de 1974, 
o de les avantguardes, del 
1971) i una c a r i c a t u r a 
luiniorística d e j a u m e Bach, 


El valor dels valors

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert