Padrosa i Gorgot, Inés

Revistes Catalanes amb Accés Obert

6 I.Í.S4! *• INVISTA DE GlRONA •* NUM. 23I JUI_R)L - ACQ.ST 2OO5 
Crónica 
f' CRÓNICA 
Mil i un Quixots 
a Peralada 
L'exposició bibliográfica de la biblioteca del castell de Peralada, 
enriquida amb objectes d'época del Museu, suposa la primera 
manifestació expositiva de Catalunya amb fons propis per com-
memorar el quart centenari de l'edició d'£/ Ingenioso Hidalgo 
Don Quixote de la Manclia. 
El cítol «Mil i un Quixots 
a Peralada» porta iinpUcits 
dos missatges: revelar el 
gran nombre d'edicions 
aplegadas a la biblioteca 
peraladenca i significar la 
relleváncia de les peces 
custodiades. 
La coMecció iniciada 
per Miquel Maten i Pía 
(1898-1972) disposa de 
5.000 volums, deis quals 
niés d'un niiler correspo-
nen a les diferents impres-
sions de la principal obra 
de Miguel de Cervantes 
Saavedra {1547--1616), El 
Ingenioso Hidalgo don Qui-
xote de la Mancha, conside-
rada robra niés important 
de la literatura universal. 
Un deis objectius de 
l'exposició és mostrar els 
pr incipáis tresors 
bibliografics conservats, 
entre els quals hem de dis-
t ingi r les edic ions mes 
antigües i populars (segles 
XVI i XVII) de les mes 
sumptuoses (aparegudes a 
partir del segle XVIII) . 
Entre les obres del primer 
grup cal ressaltar l'exem-
plar mes antic correspo-
nent a la primera edició 
de Valencia de 1605; 
l ' ed ic ió pr inceps de ia 
segona part impresa a 
Madrid el 1615; la prime-
ra i segona part de Barce-
lona de 1617; la segona 
part apócrifa, escrita sota 
el pseudónim d 'Alonso 
Fernández de Avellaneda 
(Tarragona, 1614), i la de 
Madrid de 1674 o la de 
Barcelona de 1755 iMus-
trada amb xilografíes. 
Entre les obres monu-
mentals es mostra Teditada 
en castellá a Londres el 
1738, la de la Real Aca-
demia de Joaquín Ibarra 
de 1780 i la de Madrid de 
Sancha de 1797. 
Com a biblioteca espe-
cialitzada en historia de 
l'art s'ha intentat també 
mostrar I 'evolució i co -
nográfica deis protagonistes 
de la noveMa, Don Qui -
xote i l 'escuder Sancho 
Panza, i de les diferents 
escenes, veure la seva evo-
lució al llarg deis segles i 
comprovar la plasmació 
d'aquesta iconografía en 
algunes obres d'art própies: 
en olis que segueixen els 
modeis de Coypel; altres 
de Pellicer; de Sert; aqua-
reMes de Tusell; en els gra-
vats de Coypel; de Van der 
Banck; de Pínelli; de José 
del Castillo; de Johannot; 
de Doré; les litografíes de 
Salvador Dalí i en els 
objectes mes diversos. Val 
la pena ressaltar que la ico-
nografía cervantina va ser 
una de les pr imeres a 
entrar en el món del nier-
chandising, i es convertí en 
una de les principáis icones 
de la cultura de masses. 
Els aspectes desgranats 
en l ' expos ic ió son la 
repercussió i rápida difusió 
de I'obra cervantína en el 
món grades a les n o m -
broses traduccions en les 
mes diverses llengües i a 
l'adaptació del text per a 
infants i adolescents. 
N o s'ha volgut pres-
cindir de mostrar algunes 
rareses i curiositats, algu-
nes úniques, com la dedi-
catoria qubíotesca de Sal-
vador Dalí a Mique l 
Mateu -d ibuix que s'ha 
convertit en el logotip de 
les actuacions del Grup 
Peralada-, a qui defineix 
com a «Quixot de Portlli-
gat», el manuscr i t en 
armeni o les impressions 
sobre suro realitzades a la 
vila baixempordanesa de 
Sant Feliu de Guíxols. 
Cervantes dedica un 
deis primers parágrafs a la 
gastronomía; al llarg de 
I 'obra les referéncies a 
aquest tema sovintegen, i 
han provocat fortes dis-
quisicions les equivalén-
cies a alguns ápats esmen-
tats a ¡a noveMa, com és el 
cas deis «duelos y q u e -
brantos». La gastronomía 
és un deis apartats tractats 
de manera relievant en 
l 'exposició, reforgat per 
objectes d'época que evo-
quen el segle XVII i peí 
menú, elaborat pels res-
tauradors de la casa, que 
sota Tepígraf «Un menú 
de locura» s'oferirá a partir 
del mes d'abril. 
L'autor, Miguel de 
Cervantes, els estudis sobre 
la seva vida, la seva obra, 
els catáiegs crides, els catá-
legs de les mes recents 
manifestacions amb relació 
al quart centenari, les múl-
tiples interpretacions figu-
rades del seu retrat i un 
simulacre del seu escriptori 
també hí son presents, i 
com a complemen t , 
l 'ambientació d'objectes 
d'época de les coMeccions 
del Museu del Vidre i 
Cerámica i d'altres que 
no rma lmen t no están a 
l'abast del públic. 
La visita suposará una 
passejada per la historia de 
la típografía, de la iMustra-
ció i de l'enquadernació, 
en definitiva, de la historia 
del Ilibre, de Fautor i de 
l ' época que li va tocar 
viure: l'Espanya del Segle 
d 'Or . 
Inés Padrosa Gorgot 


Mil i un Quixots a Peralada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert