Nolla, Josep M.

Tarrús i Galter, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

N o v e s 
excavacions 
a la vil'la 
r o m a n a de 
Vilauba 
(Camós) 
La descoberta d'aquesta vil-la ru ra l , si tuada 
en el terme munic ipa l de Camós, en el pun t de 
contacte amb Porqueres i Banyoles ( 1 ) , t ingué 
lloc el mes de marg de 1932 en obr i r -se, per 
par t de la General i tat de Catalunya, una carre-
tera que menava de Banyoles a Pu ja rno l . La to-
ponimia en aquest cas era un indic i ben ciar 
que no havia estat massa considerat. 
Tot seguit, v is i taren les troballes impor tan ts 
personal i tats del món de Tarqueologia i la no-
ticia fou publ icada en alguns cliaris de Girona i 
Barcelona. Paral-lelament, gent de Banyoles, in-
teressada, en el doscobr iment , in ic iaren unes 
modestes prospeccions i recoll iren tot el ma-
ter ial possible que ana mes tard a raure al Mu-
seu Arqueológic Comarcal { 2 ) . Malgrat to t , i 
per un seguit de circumstáncies que desconel-
xem, I'empenta inicial minvá i cap iníent se-
rios d 'explorar sistema t icament la zona no 
prospera. A! Ilarg d'aquests darrers anys, pero, 
no es perdé la memor ia de ¡'existencia d 'un ja-
c iment impor tan t , grácies, en par t , al mate-
r ial recoilit l 'any 1932 i que era possible de veu-
re exposat a les v i t r ines del Museu, i per iódica-
ment ingressaven en aquesta inst i tuc ió modes-
tes troballes fetes superf ic ie I ment sobre els 
camps remoguts per Tarada ( 3 ) . 
NOVES POSSIBILITATS I NOU PLANTEJAMENT 
L'any 1978 el Centre d'Estudis Comarcáis de 
Banyoles decidí organi tzar una impo r t an t cam-
panya de prospecció encaminada a la locali tza-
ció de jac iments romans a les rodalies de l'Es-
tany de cara a un coneixement rnés serios d'a-
questa etapa h is tór ica. La campanya, un cop 
in ic iada, es pensé que fos doble; per una ban-
da encarr i lada a la descoberta d'estacions iné-
dites, i per Tal t ra, amb la intenció clara de re-
descubr i r vells ¡aciments. 
La viNa de Vi lauba es t roba d iv id ida per la 
carretera de Banyoles a Pu ja rno l , en una recta 
que hi ha a migdia de l 'entrada de la urbani tza-
ció de Banyoles-Park. Ocupa, per tant , u ra part 
del camp de llevant ( c a m p Baix) i una al tra del 
de ponen t, considerablement mes enla i rat 
p e f * 
J. ilf.^ Motia 
i •/, Tmrrús 
(1} El jaciment es troba exactament a 6° 25'50" 
Longitud Est i a 42° ó' Latitud Nord, ai mapa 
1 :50.000 de l'I.G.C. full núm. 295. 
(2) Una expiicació detallada d'aquests fets podeu 
veure-ia a : J. M.^ NOLLA i J. TARRUS, La vi l-
la romana de Vilauba (Camós), a Quaderns 
del Centre d'Estudis Comarcáis de Banyoles, 
2,1980 (en premsa). 
(3) Tant el senyor J. Sarquelía com el senyor P. 
Comas han iliurat material arqueológic trobat 
en superficie procedent de Vilauba. 
17 
( camp A l t ) , per aquesta banda i no massa lluny 
l imi ta amb els pr imers con t ra fo r ts de la serra 
de Sant Patl lar i . L'observació del talús de térra 
que queda sobre la carretera cap a l'oest, on 
podíem veure-hi restes de construccions, i la 
trobal la, super f ic ia lment , al camp de baix de 
mater ia l arqueologic (cerámica , tegula, imb r i -
ees, alguna moneda . , . ) semblaven con f i rma r la 
impor tanc ia del jac iment . A pa r t i r d'aquell mo-
ment , calia efectuar una serie de cates amb la 
f inaÜtat específica de comprovar Texisténcia 
d 'est ructures, el seu interés i, si era possible, 
les dimensions de la viHa. L'amabÜitat del Sr. 
Josep Bar t ro l í , p rop ie tar i del camp de Baix, féu 
viable que aquell mateix es t iu , després de la se-
ga, poguéssim dur a terme els nostres propó-
sits. 
LES PROSPECCIONS I L'EXCAVACIO D'AGOST 
DE 1978 
Tal com bavíem dec id i t , centrárem la cam-
panya en dos punts ; per una banda la prospec-
ció a base de petites cates de 2 x 2 metres ar-
reu del camp i cap a l'Est, amb la f ina l i ta t de 
con t ro la r les dimensions de l 'estació; i per al-
t ra , l 'excavació d'una área gran, l 'ob ject lu de la 
qual era veure'n l 'estrat igraf ia i, per tant , l'evo-
lució de l 'edi f ic i . 
Les petites cates de prospecció demostraren 
Tenerme extensió en el camp de baix del jaci-
ment , amb la qual cosa aconseguíem un esque-
ma básic per a poder trebailar amb seguretat en 
campanyes fu tures . 
Pero mol t mes espectaculars I sorprenents 
foren els resultáis de la gran cata est rat igráf i -
ca. La s i tuárem, or ientant-nos per unes estruc-
tures visibles en el marge de la carretera, cap 
al Sud del ¡aciment i quasi a peu del camí. En 
tota l fo ren 7 metres d'Est a Oest i 8 de Nord 
a Sud. (56 metres quadra ts ) . Les troballes fo-
ren una serie d 'estructures mo l t complexes, 
amb una successtó de moments , reut i l i tzacions 
i afegits, d ' in terpre tac ió d i f íc i l peí fet de pre-
sentar-se els estrats forga remenats peí conreu. 
Son interessants les dues conduccions d'ai-
gua que venen de ponent i que un cop unides 
anaven a desembocar a Texter ior de l 'edi f ic i a 
través d'una pe r f o rado feta expressament al 
sócol del mur Est. Aqüestes construccions ha-
vien inut i l i tza t al tres estructures, la f i na l i ta t 
de les quals és d i f íc i l de copsar i ent re les que 
cal assenyalar un receptacle c i l índr lc fet de ra-
jols cuits i enllosat amb 4 plaques rectangulars 
de térra cui ta. A N o r d s 'obr ia una a l t ra depen-
dencia, la func ió de la qual de moment se'ns es-
capa, que presentava un paviment de térra tre-
p i t jada que l imi tava cap a Tangle Nord-oest amb 
una estructura semici rcular . 
La técnica const ruct iva era ef ica^, a base de 
fonaments enfonsats al xa l ió natura l ¡ murs 
d'uns 50 ctms. d 'amplada, fets de rierencs units 
sól idament amb argamassa. En algún punt era 
possible de veure-hi la banqueta de f u n d a d o 
deis murs , damunt del qual reposava el pavi-
ment. 
El mater ia l arqueologic mo l t remenat, era, 
malgrat tot , interessant: cerámiques tardo-re-
publicanes ( ^m fo ra itál ica Dressel 1 , campanía-
na B . . . ) , T.S. sud gál-lica, T.S. afr icana de t ipus 
A i C, un vaset de parets fines quasi sencer, 
jun tament amb ámfores a l t - imper ia ls i cerámi-
ques comunes, oxidades i redu'ides d'época in-
certa. Tot semblava indicar una llarga ocupado 
f ins al segle III d . C , encara que érem con-
cients que els nivells superiors de l 'edif ic i ha-
vien desaparegut. 
La campanya havia localitzat estructures 
complexes i impor tan ts al camp de baix, del i -
m i tan t albora Textensió probable , per aquesta 
banda de l 'ed i f ic i . Ara calia explorar el camp de 
dalt i si era possible excavar la villa sencera. 
LA CAMPANYA DE 1979 
La campanya de 1979 va preparar-se amb 
nous ob ject ius , amb Tajut economic del minis-
teri de Cu l tu ra , del Centre d'Estudis Comarcáis 
de Banyoles i la coNaboració del Servei d ' lnves-
t igacions Arqueológiques, CoNegi Univers i tar i de 
Girona i un grup d'arqueólegs br i tán ics ( 4 ) . 
En aquesta ocasió la campanya queda centrada 
al camp de Dalt , cap a ponent, a Taltra banda 
de la carretera, i hom complementa l'excava-
ció amb una quadr ícu lac io general del ¡aci-
ment , unes prospeccions superf ic ials intensives 
i unes prospeccions geofisiques del terreny efec-
tuades per experts de ¡a «Univers i ty of Brad-
fo rd» ( 5 ) . 
L'EXCAVACIO 
Apro f i t an t el talús dei camp occidental so-
bre la carretera, en p r imer iloc iníc iárem la 
neteja d'aquest ampl íss im per f i l amb la inten-
ció de detectar estructures i paviments que ens 
poguessin indicar un bon Iloc on munta r la qua-
dr ícula i excavar amb tota garantía. Ffectiva-
ment, detectárem en un punt mo l t allunyat de 
la cata de 1978, mes al N o r d , un m u r tallat i un 
peti t a i j ub recobert d'opus signinum a la cune-
ta de la carretera. Damunt d'aquestes construc-
cions marcárem la cata de 1 0 x 1 1 metres i que, 
f i na lment , ampl iá rem cap a la carretera, enca-
ra uns dos metres mes. 
(4) De la Universitat de Bradford I de Tlnatltut 
d'Arqueologia de la Universitat de Londres, di-
riglts per Simón Keay i Rick Jones. 
{ 5 ) Actualment en procés d'interpretació. 
TJtí 
0^ 4 
-^a 
c ^ ^ " ^ ' ' 
(W} 
^^s^' 
^o^^"^ fo 
Figura. 2 - Planta general de ¡'excavado Vilauba/79. A) torcularium, B) aijub gran an-
nex, D) habitado amb aljub petit. 
19 
L'ESTRATIGRAFIA SECTOR A O TORCULARIUM 
El fet d'excavar una «vil la» romana ens ob l i -
ga a ob r i r una gran cata. L 'enorme extensió, la 
duresa de la térra i un personal poc nombrós 
l im i ta ren mol t la feina i en acabar, al cap de 
vint- i- tres dies, no havíem pogut a r r iba r al sol 
natural en cap sector, pero havíem deixat l'ex-
cavació a nivell de p r imer paviment amb la qual 
cosa podr íem cont inuar des d 'un punt ben de-
l im i ta t en una próx ima campanya. 
L 'estrat igraf ia és, de moment , senzilla: un 
p r imer niveit de terres ll imoses, beibe-grogoses, 
compactes i mo l t dures d'una potencia m i t j a de 
80 cmts . cap a ponent i mes d 'un metre a p rop 
de la carretera, comple tament estér i l . Per sota, 
i ocupant bona part de l 'excavació, hi locali tzá-
rem un nivell de rierencs i padres de mides pe-
tites i mi t janes que, segons on , té una potencia 
de 30 a 50 cmts. Al Nord de la cata, per sota 
l 'estrat superf ic ial estéri l de terres i l imoses, t ro-
bárem sense solució de cont inuTtat, un pavi-
ment d'opus signínum en un estat de conser-
v a d o for^a bo, amb unes possibles reparacions 
d'época o, tal vegada, superposicions que co-
mentarem mes endavant. Per sota del oaviment 
al sector Nord i de l 'estrat de pedrés i rierencs 
a la resta de la cata, loca l i tzárem, f ina lment eis 
murs que de l imi taven un seguit de dependén-
cies. 
La causa de t robar quasi arreu un nivell de 
rierencs, idéntics ais que fo rmen els murs de 
les dependencias i aquests per sota deis pavi-
ments, l 'hem de cercar en la necessitat en un 
moment indeterminat i quan feia mo l t de temps 
que la «viHa» havia estat abandonada, de prepa-
rar aquests camps peí conreu. El sócol deis 
murs , sempre uns 5 0 / 6 0 cmts. per damunt deis 
paviments, tot i l 'enderroc de l 'edif icí , encara 
devia sobresor t i r d i f i cu l tan t o impossíb i l i ta t el 
conreu del camp. Els murs , dones, serien des-
carnats i arrancats pels camperols fent t r inxe-
res i seguint-los a una fondár ia que ja no re-
presen tava cap prob lema. Les pedrés arranca-
des serien escampades arreu i cobertes per tér-
ra deis vol tants. A pa r t i r d'aquell moment el 
camp podia ser ílaurat sense problemes. 
Per sota del nivell de rierencs comencen els 
estrats arqueológics, de terres llimoses mes fos-
ques, especialment a l ' in ter io r deis a l iubs. 
L 'habi tació mesura, aprox imadament 5'40 
mts . per 4 '25, i és emmarcada peí sud per un 
gran a i jub i per costat de llevant per un m u r 
amb p rou feines v is ib le. E¡ sol és d'opus signí-
num, amb una solida p repa rado de rierencs i 
pedrés petites ( S t a t u m e n ) . Poden observar-se 
tres capes superposades de signínum que cor-
respondr ien, la in fer ior , a un paviment mes an-
t ic, anter ior a la construcc ió de la premsa; la 
segona capa correspon al basament del lorcu-
larium i és ben vis ible I'área refor jada i eis 
dos or i f i c is especialment construVts, la f ina l i -
tat deis quals és aguantar un deis extrems de 
la máquina ( p r e m s a ) . El tercer nivell de signí-
num, per damunt i l im i ta t a segons quins llocs, 
podr ia tractar-se, segons cre iem, d'una repara-
ció antiga del torcularium. 
SECTOR B O A U U B GRAN 
Aquesta cisterna és ín t imament relacionada 
amb el torcularium. Fou construTda en f u n d ó 
de !a premsa. Mesura aprox imadament 4 '50 
metres de llarg per un d 'ample i presenta una 
marcada inc l i nado Oest /Est . Cap aquest ex-
t rem podem veure-hi un receptacle semi-esfé-
ric enfonsat i mes enllá un doble grao ja contra 
la paret de ponent. Tot aixó sembla senyalar 
una func ió ben clara d i r ig ida a la decantado 
del l íqu id aconseguit mi t jangant la premsa. De 
les conduccions que el duien del torcularium a 
l 'a l jub no en queda res. 
La cisterna és comple tament recoberta d 'un 
opus signínum de color taron jós v i u , que la fa 
impermeable, i les parets que l 'envolten, son 
edificades amb una técnica d is t in ta de la deis 
altres murs , a base de rierencs i pedrés unides 
sól idament amb argamassa. 
SECTOR C 
Encara sense excavar comple tament . Es una 
estanca estranya, poc c lara, mol t feta malbé, 
amb un índex elevat de f ragments d'opus sig-
nínum i que tal vegada, es tracta d 'un nou d i -
pósi t . Caldrá una nova campanya per veure-ho 
d a r . 
LES ESTRUCTURES 
L'excavació d'aquest any ha permés de loca-
l i tzar les restes for(;a destruTdes d 'un torcula-
r ium, sala especialment dissenyada {prepara-
da) per acolÜr una gran premsa (o torcular) , 
que ens proporc iona una documen tado Impor-
tantfssima per a conéixer l 'ocupació rura l i es-
pecia lment, en aquest cas, el conreu específic 
d'aquesta zona. A c o n t i n u a d o veurem aquesta 
sala i les altres dependéncies detal ladament: 
SECTOR D 
La func ió d'aquesta hab i t ado , que degué 
ser mo l t espaiosa, d i f í c i lment podrem co-
néixer-la car la ma jo r par t degué destruir-se 
quan la construcc ió de la carretera l'any 1932. 
D'aquí ens interessa especialment un pet i t ai-
jub rectangular d 'TóO mts . x 0'50 i una fondá-
ria aprox imada de O'óO mts. Les parets que el 
con fo rmen son de petites pedrés í argamassa i 
i n te r io rment és recobert d 'un opus signínum 
2a 
1) Vista general des del 
Nord de la cata oberta al 
camp de baix l'agost de 
1978. 
d'excel-lent qual i ta t i en mo l t bon estat de con-
servació. Aquest d ipós i t el t robem a un nivell 
sensiblement mes baix en relació amb el torcu-
larium, p robablement a causa de l 'organitzeció 
de l 'edif ic i en p la taformes esgraonades que se-
guí ríen la incl inació natural del sol . 
SECTOR E 
Mol t poc excavat i encara prob lemat ic . Res-
tes d 'un possible paviment d 'opus s ign inum. 
A m b i t mol t relacionat amb la sala de la prem-
sa. 
SECTOR F 
Aquesta área fou a juntada a l 'edif ic i mes 
ta rd . La pared que la de l imi ta peí Sud és un 
afegit sense fonamentar , l im i ta t a dues f i lades 
de pedra. Possibiement fou un magatzem o de-
pendencia de func ió s imi la r . Caldrá amp l ia r l'ex-
cavació per l im i tar -ne l 'extensió i veure-hi si és 
possible la relació amb les habitacions de l'en-
to rn . 
SECTOR G 
De moment sense estructures visibles. Qua-
si sense excavar per sota del nivell de pedrés. 
2) Un detall d'aquesta caía. 
Conduccions d'aigua i es-
tructures inutilitzades. 
21 
Vista genera! Oes de fjonent 
de la cata de 1979 al camp 
de Dalt. En primer terme, el 
torcularium / l'aijub. 
INTERPRETACIO 
Al nivell d'excavació a qué hem arr ibat en-
cara és arr iscat de fer hipótesis. Malgraí to t , 
pensem que podem par lar , ara per ara, d 'una 
pr imera fase de l 'ed i f ic i , amb una gran sala o 
dependencia fo rmada pels sectors A, B i E, i una 
a l t ra coetánia fo rmada peí sector D. En un mo-
ment determinat que desconeixem encara ( ó ) 
hom const ruí la gran premsa i l 'a i jub annex i 
possiblement Thabitació ocupada peí sector C. 
Immedla tamení després, cal imaginar que s'a-
fegir ia a l 'edi f ic i el sector F. To t aquest con-
jun t cont inua ut i l i tzant-se f ins que la «vil-la» fou 
abandonada del tot per raons que encara no 
queden gaire clares; malgrat tot , fou necessari 
de tant en tant reparar el s6l d'alguna habita-
d o ( torcular ium) . 
LA TÉCNICA CONSTRUCTIVA 
El sócol i la fonamentac ió deis murs son 
fets a base de rierencs i pedrés mit janes unides 
amb sec. Només son de pedrés i argamassa els 
murs que conformen els dos a i jubs. Els murs 
pr inc ipáis mesuren d 'amplada entre 50 i 65 
cmts . i ent re 30 i 35 les parets de !es cisternes. 
Detall de raljub i deis murs próxirr.s. 
(ó) Caldra aprofundir mes en i'excavació per in-
tentar precisar aquesta data, durant la cam-
panya propera. 
22 
A 
Els pavimenís conservats son d 'un magní-
f ie opus signínum de qual i ta t i duresa, col-
locat sobre una preparació sólida de f ierencs. 
La técnica const ruct iva observada en aouest 
sector contrasta amb la descoberta duran t la 
campanya de 1978, en un a l t re indret de l 'edi-
f i c i . Allí els murs eren fets amb rlerencs i ar-
gamassa i de gran robustesa, Només la cont l -
nuí tat de I 'excavado ha de permetre solucio-
nar aquest i altres problemes p lante jats . 
6 
figura 3. - Material arqueológic trobat l'any 1979. 1) Gran bol amb broc de cerámica 
reduida i decorada impressa. 2) petlt vaset de cerámica reduida. 3) fragment o'un gran 
plat de T.S. africana. 4} fragment d'ámfora tardana. 5) fragment de cerámica gnsa 
estampada. 6) ganivet de ferro. 
23 
EL MATERIAL 
Les trobalies de mater ia l arqueologic no son 
massa abundants, pero son suf ic ients per po-
der rect i f icar , i f i l a r mes p r ima a ihora, la du -
rada d'aquesta «víNa» i entreveure el moment 
de l 'abandó ( 7 ) . 
Cal senyaiar alguns f ragments de Sigillata 
Afr icana de t ipus D, de dates mo l t modernes 
( f o r m a Hayes 91 i 104 i ó l ) con jun tament amb 
cerámica «lucente» i grisa estampada produV-
des a la Provenga , amb una cronologia mo l t 
aprox imada. 
Interessants també han estat alguns f rag-
ments d 'ámfores tardanes, procedents, en algún 
cas del Nord d 'Af r ica ¡ que teñen paraHels ben 
datats ais segles V-VI d.C. 
Finalment caí notar la troballa d 'un reci-
pient f ragmenta t a m b una decoració ¡mpressa 
^ la vora i gran broc que datar íem d'época d ° ' 
domin i visigótic (s . V I -VI I a . C ) . Al tres f rag-
ments cera mies, objectes metáHics (eines de 
trebal l ) i alguna moneda, completen el mate-
r ia l localitzat ( 8 ) . 
COMENTARI FINAL 
Tot i no haver-se pogut acabar l 'excavació 
de la cata, els resultats provis ionals que hem 
volgut resumir aquí, son, pensem interessants: 
Per una banda, hem pogut documentar la con-
tinu'ítat d'aquesta «vil-la» agrícola, que posslble-
ment fou edif icada en un moment indetermínat 
del s. I a . C , duran t el Baíx Imper i i l 'etapa se-
güent duran t la monarquía v is igót ica. Per al-
t ra , la troballa d'alguna de les dependéncies 
camperoles del con jun t ha estat un fet impor-
tant. El torcularium i l 'a l jub annex, ens docu-
menten una agr icu l tura dedicada, almenys en 
par t , al conreu de l 'ol ivera i a l 'obtenció d 'o l i . 
Efect ivament, la premsa i sobretot la cisterna 
amb una marcada incl inació I unes caracterís-
t iques especiáis així semblen indicar-ho ( 9 ) . 
Ara només cal esperar que l'excavació pu-
gui cont inuar per poder solucionar un seguit de 
problemes encara p lante jats ¡ perqué, per p r i -
mera vegada, coneguem una «viNa» rura l sen-
cera i ben estudiada. 
( 7 ) Segons el mater ia l de rexcavació de 1978 ( J . 
M.^ NOLLA i J. TARRUS, La viHa romana de 
Vi lauba, . . . c í t a t ) , sembla va que el moment f i -
nal haur ia de situar-se en moment indetermi -
nat de la segona meJtat del segle III d . C , tot 
i que ja senyalávem la desaparició deis estrats 
super iors smb la qual cosa calla esperar a no-
ves campanyes per poder con f i rmar o rebatre 
aquesta cronologia. 
( 8 ) Tres monedes han estat trobades enguany. Dos 
grans bronzes a l t - imper ia ls , completament es-
borra ts i un mig bronze de Claudi I I , el Gótic 
(268-270 d.C.} en bon estat de conservado. 
( 9 ) El conreu de l 'ol ivera en aquesta área fou in-
tens f ins fa pocs anys quan les grans gla^ades 
mataren els arbres. La vinya s'hi fa malament , 
segons e¡s camperols. 
24 


Noves excavacions a la vil·la romana de Vilauba (Camós)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert