Garcia-Arbós, Salvador

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA -> f- Kl-.VISTA Dl-. ClllUlNA -y M \ 1 . ^11 MAI!!,: AHUll 2nt)2 • • I 12^1 II 
l'Associació irrínsciivMiits ilc 
M.itcniJriqiR's J c Ics C'oni.irqiics 
Ciiixïiiincs. qiic :iccu;ilniciit 
contiiui;! tivb.ilhmt per l.t millor.i 
cii rcnscnv.iiiK'iic i.i";iqucst;i 
nuítcri.i i qiic, sc>t.i Ics siicccssi\'cs 
presidències de M. Aiuòni^i 
C';iiuils. Fr.inccsc [ïnrrcll i n;inii.'i 
Jiinido. h;i constimïi un.\ pcç.i 
ci>ui per ;i la creació de la 
Federació d'Hiititais pci- a 
l'Eiiscnyaineiir de Ics 
Matemàtiques a C^uakiiiva. 
Un altre senwil lie l.i petja que 
ha deixat el pi-oíc'ssoi" Saiitaló 
entre nosaltres és la creació, dins 
la Uni\'ersitat tic (Ürona. (.le la 
C^àtedra Lliiis Sanraló 
d'Aplicacions de la Matemàtica. 
Impulsada i instituïda pel rector 
Josep Maria Nadal l'any 2(t()l. 
aquesta càtedra està dirigida pel 
professor Carles Barceló i 
organitza regularment 
conferències i activitats diverses 
adre(,-ades a un públic ampli anib 
Tobjectiu de donar a conèixci- el 
treball matemàtic en totes les 
seves vessants. 
Recent tnent s'han complert 
deu anys de la tlarrcra estada del 
professor Santaló entiv els 
gironins, durant la qual vàrem 
tenir la sort de gaudir del seu 
niagisteri. En guardem el bi>n 
record que deixen Ics grans 
persones, ijuc no només amb la 
seva saviesa, sinó principalment 
amb cl seu tarannà alalilc i d 'amor 
vers els altres, saben deilicai- la seva 
vida al sci'vei de la ctiuiiuntai. Ben 
scgiu" que conservarem sempre 
anib nosaltres el sentiment i el 
pensament i.rat[uest home bo i 
apassitinat per la se\*a leina que ha 
estat cl professor Lluis Antoni 
Santaló. 
Joan Carles Ferrer 
23 anys 
de nadalisme 
El primer i únic alcalde que lia tingut 
Girona en la darrera etapa democràtica 
va deixar el càrrec que ha ocupat durant 
22 anys i vuit mesos, en un ple multitudi-
nan el 2 de gener de 2002. 
Joaquim Naila! i barreraí. nascut el 
31 de geneí- del l'H<S al si d'una 
família benestant, va prendre 
possessió del càrrec el l*J d'abril de 
l')?^). Acusat de prepotent, 
autoritari i prcsRÍencialista. ha 
hagut de cultivar una estratègia 
molt lligada al màrqucting: \'endre 
la imatge ile Ihonie ciitrcgat a la 
ciutat que no té temps per a ell, ni 
de fer vacances, que ha de 
memoritzar els noms de tots els 
carrers i situar mentalment fïns a 
i'úldm fanal trencat, al mateix 
temps que és capaç de negociar 
amb els bancs el finançament de les 
grans inversions. «La clau de l'èxit». 
explicava en una entrevista 
Joaquim Nadal i Farreras, exalcalde de Girona. 
publicada cl 2 de gener a l'J Piinl. 
"és una combinació mesurada 
il'atenció als aspectes quotuiíans, 
individuals i petits, i al conjunt. Es 
una mena de dialèctica entre el clot 
al mig del carrer i la visió global del 
municipi». Amb aquesta 
combinació ha aconseguit 
modernitzar la ciutat i que els 
ciutadans s'ho creguin. L'eslògan 
«Girona m'enamora» resumeix el 
grau d'autoesttma que tenen els 
gironins respecte a la seva ciutat, 
t]iie anys abans havien nienysdngut. 
com molt bé destil·la el llibre 
(l'iVi'fM ijr/.vií I íjí '^rd, de Narcís-|ordi 
Aragó. |ust-Manel Casero, Jaume 
Ciinllamet i Pius Pujades. 
N o obstant això, aquesta hàbil 
política d'imatge és im altre dels 
retrets que es fan a Nadal. 
L'acusen de practicar durant la 
seva segona etapa una política 
d'aparador en el medi ambient, 
en les polítiques socials i en 
algunes actuacions en matèria 
cultural. Ara caldrà veure i 
analitzar tins a quin punt 
l 'autcestima no ha enlluernat tant 
12 Ii-^>i| *• R[ :v i s iA ]ih ClinoNA •*• M ' M . a u M.\UI - .\jtiiii 20(12 •* t^ CRÒNICA 
Huc IKI impedit veure molts nyaps 
i ubres m:il fetes. 
Si la política i la planificació 
urbanístit-iues íian estat la clan de la 
transformació de la ciutat, també 
han estat el seu punt dèbil, per on 
Toposició niés el va atacar, sobretot 
perquè ha estat la gran eina que ha 
garantit els ingressos per poder 
afrontar les grans inversions per 
ctibrir les mancances 
d"eqLiipamcnts i infraestructmrs. 
Han estat precisament les 
infraestrtictures -construïdes o no 
per rAjí intament- el principal niu 
tie conflictes durant e! llarg mandat 
nadalià: la construcció de la \'ariant 
i totes les manifestacions ciutadanes 
que se'n van derivar o, en menor 
mesura, l'alçament de molts veïns 
dels barris de Santa Eugènia, C a^n 
Cïibert i Sant Narcís contra la 
construcció de la frontissa del 
Ciüell. Va tenir un llarg conflicte 
amb els marxants i amb alguns 
propietaris de nínxols del cementiri 
vell. Es va enfrontar amb els 
botiguers quan va decidir la 
construcció de rHipei'cor. que va 
acabar sent el revulsiu que faltava 
per situar Clirona com la capital 
comercial que mai no havia estat. 
Després van venir noves grans 
superfícies, franquícies i zones de 
vianants que van afavorir el comerç. 
Joaquim Nadal i Farreras és la 
persona que més temps ha estat 
badle de la ciutat des del 1H14, any 
a partir del qual se'n té una relació 
docmnentada. He les coses que se 
li han retret a aquest catedràtic 
d'història contemporània, avui 
dedicat en cos i ànima a la política, 
destaca per sobre ile totes la seva 
llarga durada al p{)der. I això que 
des de! FSC:, pardt del qtial ell és 
portaveu al Parlament de 
Catalunya, no paren de reclamar la 
retirada de Pujol, perquè fa massa 
temps que dura. I no l'atraparà fins 
a l'any vinent! 
P e la llai'ga temporada 
nadalenca, el més positiu és el fet 
d'haver estat escollit per majoria 
absoluta en cinc eleccions 
consecutives: el H de maig de 
19K3, el 10 de juny de 1987. el 2(. 
de maig de 1991, cl 28 de maig de 
1995 i L·l 13 de juny de 1999; en 
les primeres, el 3 d'abiàl de 1979. 
els resultats el van obligar a pactar. 
BI dissabte 19 de gener del 
2002 Anna Pagans es va ctjuvertir 
en la primera alcaldessa de la 
històi-ia tie Ciirona, en substitució 
de loai.[UÍm Nailal, l'alcakie 
niMuero 72 des de 1814, el qual 
en marxar, sense reconèixer cap 
error, no es va estar ile elir: "No 
em penedeixo de res, assinneixo 
al cent per cent tota l'obra feta». 
Salvador Garcia-Arbós 
Reinventar-nos la tradició 
Quan tenia divuit anys vaig dissenyar-me un ex-libris noucentista, una damisel·la tota 
grega que reposava la mà damunt d'una columneta jònica, la sina descoberta, el coll 
torçat a la manera de Fidel Aguilar. Eren uns anys en què a la universitat ens havien 
descobert la gràcia del príncep dels poetes, Carner el primeríssim, a la qual afegíem 
l'elegància urbana de fvlasó, que ens sorprenia a cada passejada. Si un jovencell tenia 
tendència a lletraferir-se, era força natural que a la Girona dels anys vuitanta quedés 
enlluernat per aquella tradició de civilitat i decidís apuntar-s'fii d'una manera devota i 
mimètica. Suposo que és comprensible, l'enyor d'un món tan ordenat com el que 
ofereix l'imaginari del nou-cents, tenint en compte el caos de la creixença i les 
descobertes al qual hom és sotmès en l'adolescència. 
El 1986, no gaire més tard del meu ex-libris, apareixia un assaig que em va fer 
trontollar la columneta jònica. Verinosa llengua, de X. Pericay i F. Toutain, era el primer 
dard contra certs encarcaraments lingüístics de bona part dels quals era responsable 
una certa línia, arcaïtzant i amanerada, heretada del noucentisme. Deu anys més tard 
va arribar, dels mateixos autors. El n^alentès del noucentisme, on s'analitza 
diacrònicament tot aquest procés de manera més meditada, sistemàtica i amb menys 
afany de provocació. Sigui per aquestes tesis, que van fer força forat, sigui per la 
necessitat que cada generació té de reinventar-se la tradició, ara és més fàcil veure la 
fiistòria de la literatura catalana del segle XX amb més aspecte d'avellaner que de 
til·ler. És a dir, no pas un tronc recte que, xuclant d'arrels vuitcentistes i modemistes, 
constitueix un pilar únic i dret com una columna clàssica, sinó més aviat un seguit de 
branques diverses que broten del mateix terra però creixen amb diferents gruixos, les 
unes ufanoses, les altres podades a deshora. Així, per exemple, els professors Xavier 
Pla, Margarida Casacuberta i Francesca Bartrina ens han facilitat l'empelt amb Josep 
Pla, Santiago Rusifiol i Caterina Albert, respectivament; i el crític Ponç Puigdevall, des 
de la tribuna d'El Punt, va redescobnnt-nos penòdicament autors que només ocupen 
notes al peu de les pàgines de la història literària oficial. Tanta diversitat d'usos literaris 
i tanta heterodòxia em semblen absolutament saludables, encara que tot plegat m'hagi 
costat l'ex-libris perquè a la meva damisel·la grega li han sorgit massa competidores. 
Josep Pujol i Coll 


23 anys de nadalisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert