Ferrer, Joan Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA f- RivisiA nií GIRONA •* NI.'M. ^II MAIÍÍ,-AUUII loni *• II:INI y 
Els colors del mar 
l'Aíexandrium catenella és una alga petitíssima, tòxica, que prolifera en esculleres, 
cales i ports, i que es reprodueix tan ràpidament i en tanta quantitat que fa que el mar 
sigui de color castany vermell, allò que els diaris en diuen una marea roja. Potser era 
així el mar de color vi de què ens parla Homer; les altes aigües vinoses on Zeus va fer 
navegar Ulisses fins que al desè dia, en negra nit, els vents van portar-lo cap a una 
platja d'Ogígia, l'illa on vivia l'astuta Calipso. Ara llegeixo que aquesta alga s'està 
estenent per moltes zones de la nostra costa amb el resultat que amenaça el turisme, 
que és quasi com dir que amenaça la nostra manera de guanyar-nos la vida. I també 
tenim encara \'Alexandrium taylori. que no és tòxica, que no és perillosa, però que és 
igualment nefasta per als nostres interessos i per al turisme perquè tenyeix l'aigua d'un 
color brut, francament merdós, com va passar algun cop a la platja de Pals la 
temporada passada. Potser era també aquesta alga la de la mar calitjosa que trobà 
Telèmac quan, fent cas a Atenea, es llançà aigües enllà cercant alguna notícia del seu 
pare. Però el mar de l'Odissea té molts altres colors que encara no hem descobert. Ja 
els descobrirem. Hi ha, per exemple, la mar blanquinosa de què parla Melenau a 
Telèmac quan el va a veure perquè vol saber on és el seu pare. I hi ha, tarhbé, la mar 
violeta d'on surt Hemies el dia aquell que, enviat per Zeus, mana a Calipso que deixi 
anar Ulisses. Ulisses, víctima de la ràbia de Posidó, déu de l'infern! Ulisses, que, 
diferentment de tots aquells altres que van combatre llion, erra encara pel mar, per tots 
els colors del mar, com nosaltres errem, si no és senzillament que naufraguem en 
aquest món cada vegada més contaminat i cada cop més estrany. Massa ple d'algues. 
Xavier Cortadeltas 
C^alcoíínifi.i N.icitiiKil de M^utrid 
per pi-oinocionar la pràctica 
dnqiicsta tècnica. Hi abundaven 
estampes on es posava de manifest 
la \-()lLíiida voluntat d'cstiidi de 
noves formes d'expressar-se i de 
noves tècniques interpretatives. 
Una col·lecció d"e.\-libris on la 
temàtica era el nu femení i 
l'erotisme, que tornia part de la 
col·lecció de Francesc Orcnes; un 
llibre de bibliòfil de Joan Bàrbara. 
titulat De Pillis if Oíoi. Del Saiii ,i Ics 
iiiiitiUiiiyi·s àc (or. i una selecció dels 
bons resultats del taller de i^ravat 
que es va fer Tesiiu passat, durant 
una quinzena del mes tle juliol. 
complera\'en el cicle d'exposicions. 
Joan Sala 
Ja fa sis anys que es realitzen a Olot 
un conjunt d'actes que tenen com 
a eix vertebrador el gravat, però 
enguany s'ha apostat per crear el I 
l'remi de G r a v a t amb tecnologia 
digital, la primera mostra 
d'aquestes caracteri'srit[ues que es fa 
a l'Estat. El món de la informàtica 
ha eixamplat extraordinàriament 
les possibilitats interpretatives en el 
camp de la creació i la difusió —ja 
que a ti'avés del correu electrònic 
es poden rebre obres enviades des 
de l'altra punta del m ó n - , i la 
concepció tradicional d'aquesta 
tècnica mil·lenària s'ha vist alferaila 
de manera consideiable. 
Precisament cal valorar la 
voluntat d ' innovació demostrada 
pels organit;íadors en obrir nous 
camins al ct>ncepte clàssic ile 
gravat, mia aposta per 
rorigitialitat que ha donat el seu 
fruit, atès el ressò obtingut. 
Al costat d'aquesta iniciativa hi 
havia sis exposicions més 
repartides en cinc espais expositius 
de la ciutat. Segurament una de 
les més admirades va ser la de la 
sèrie dels Cdpriclios de Goya. un 
dels més genials gravadors de la 
història. Era tot un plaer 
contemplar aquest conjunt de SO 
estampes on es posa de IVHCLI la 
creativitat del pintor de 
Fuendetodos, amb la seva visió 
corrosiva de les institucions del 
país. La seva barreja de tècniques 
diferents el revela també com un 
innovador en l'aspecte 
procediniental. Els Ciipriílios 
exposats tenien per als entesos el 
valor afegit que es tractava de la 
primera col·lecció de gravats de 
l'artista i l'única que s'edità sota la 
seva supervisió directa. 
La centenària societat C'entre 
Catòlic, dins el sisè premi 
internacional de gravat El C'aliu. va 
exhibir una selecció de 263 obres 
rebuties. provinents de diferents 
llocs del planeta. També enguany 
es va poder veure a la ciutat el 
concurs jóvenes Ca'eaeiores 2(101, 
una exposició del concurs estatal 
de gravat que convoca la 
Comiat 
al professor 
Lluís A. Santaló 
El passat 22 de novembre de 2001 va 
morir a la ciutat argentina de Buenos 
Aires el matemàtic gironí Lluís Antoni 
Santaló i Sors. a l'edat de 90 anys. 
10 112''I • • R[;visTA ni2 GIIMÍNA •* M ' M , iw MAIÍI --AIIIÍÍI irmi •* f- CRÒNICA 
Rèplica d'Unidiversitat 
El Consell d'Administració d'Unidiversitat, en resposta a l'article signat pel Sr. Benet 
Salellas a l'edició número 209 de Revista de Girona, corresponent als mesos de 
novembre-desembre de 2001, creiem convenient fer les següents consideracions: 
Unidiversitat disposa d'una concessió d'ús d'espais al campus de Montilivi de la 
Universitat de Girona pera la venda de llibres, papereria i material informàtic als 
estudiants i altres membres de la comunitat universitària, per la qual abona anualment 
la quantitat fixada per la UdG. Tant la mateixa autorització com la quota a satisfer i les 
condicions han estat aprovades successivament per la Junta de Govern de la 
Universitat, tal com estipulen els seus estatuts i reglaments. 
Per un altre costat, Unidiversitat és una empresa de serveis que en el seu dia van 
fundar cinc estudiants de la UdG amb la voluntat d'iniciar una aventura emprenedora. 
La universitat ha de ser, i de ben segur la de Girona en pot ser un exemple, un espai de 
pensament lliure, sigui quin sigui, on puguin formar-se joves emprenedors amb 
inquietuds de tota mena: socials, culturals, econòmiques, etc. Quan un estudiant fa la 
carrera de dret, per exemple, té dret a somiar a establir-se com a advocat amb bufet 
propi 0 decidir crear una empresa de caramels o bicicletes, 
Les iniciatives d'Unidiversitat han tingut sempre presents algunes premisses 
fonamentals: 
Pnmer: Que suposi un servei pera la gent més jove de les nostres comarques. 
Segon: Que qualsevol servei representi un avantatge econòmic per al 
jove/estudiant. 
En aquests moments Unidiversitat realitza 300 tipus diferents de descomptes per 
a aquells que adquireixen lliurement la seva targeta Unidiversitat de «la Caixa», amb 
unes quotes d'ús i adquisició inferiors a ta resta de targetes de la mateixa entitat; la 
botiga Unidivereitat de la Universitat de Girona ven, a qui lliurement desitgi adquinr-los, 
tots els seus productes a un preu igual o inferior als de qualsevol altra botiga de Girona 
0 comarques; la revista Unidiversitat es reparteix mensualment i de manera gratuïta a 
totes les facultats de la UdG, així com a molts altres punts de Girona i comarques; 
Unidiversitat organitza activitats de lleure amb atractius avantatges per als estudiants, i 
que en moltes ocasions suposen guanys econòmics per als mateixos estudiants {els 
dijous d'Unidiversitat de Nit, a Platea, per exemple); i recentment es va presentar 
Unidiversitat.com, un portal a Internet que neix amb la voluntat d'oferir seníei a la 
comunitat jove de Girona sense cap tipus de contra prestació. 
La voluntat de servei cap a l'estudiant de la UdG, sense cap tipus d'imposició d'ús, 
tant dins com fora de la Universitat, ha regit tots els nostres projectes. Des del primer dia. 
Altrament, i en referència a acusacions tan greus com «tràfic d'influències» i 
"conupció", a persones i entitats, ens reservem el dret a iniciar un procés judicial per 
injúries i calúmnies. 
Lamentem igualment, malgrat que es tractés d'un article signat, el que creiem que 
ha estat una relliscada dels responsables de l'edició d'aquesta revista, en permetre 
que hi apareguessin acusacions tan greus, amb el perjudici que això suposa a 
personesia l'entitat que represento. 
David Martí és conseller iíi·lc<iai 
de Gcsi Uiiidií'crsilai SL 
Són molts els iiHítÍLis LÍ'.iiiniii":ició 
i reconeixement que els gii^onins 
tenim vers el professor Snnt:iló. 
Lluís Antoni Santaló VLI néixer el 
9 d 'octubre de 1911 al número 
15 de l;i phi^a de Sant Pere de 
Cïiron.i. Fou el quart de set 
germans. Amb motiu de la 
(luei-rn CAvW Espanyola va haver 
d'exiliai'-se a Ariíentina. on va 
desenvolupar una ingent tasca 
investigatiora i educativa en el 
camp de Ics niateniàtii|ues que li 
ha comporta t un ampli 
reconeixement internacional. 
L'obra de Santaló abraça 
diverses branques de la 
matemàtica, i ha exercit tma gran 
influència sobre les noves 
genei-acions de matemàtics. Són 
especiahnent destacables les seves 
investigacions en el camp de la 
geoinetria integral, i també va 
treballai" mcilt intensament en 
l'àmbit de l 'educacuí matemàtica. 
La seva tasca també ha contribuït 
al desenvolupament de les 
matemàtiques a (l irona. Molts 
gironins i"ecorden amb plaer i 
unes cngrtmes de nostàlgia la 
darrera estada que va ter a la 
ciutat Tany 1991, de la mà del 
professor Josep Maria Teri-icabras, 
durant la qual va impartir 
tlitei"ents conferències i seminaris 
en el marc de la C^àtedr'a Ferrater 
Moi'a LIC Pensament 
C^ontcmporani. L'ou justament 
arran d 'una conlerència se\'a 
adrc(,-ada a la societat giromna que 
cl professor (Claudi Alsina va 
llanc,"'!!' l·i idea de crear una 
associació tle professors de 
matemàti(.|Lies. A partir de les 
idees del pi'otessor Santaló, 
marcades per tnia profunda 
estimació per les matemàtiques i 
pels akinmes als quals s'ha 
d'ensenyar, va néixer l'any 1992 
CRÒNICA -> f- Kl-.VISTA Dl-. ClllUlNA -y M \ 1 . ^11 MAI!!,: AHUll 2nt)2 • • I 12^1 II 
l'Associació irrínsciivMiits ilc 
M.itcniJriqiR's J c Ics C'oni.irqiics 
Ciiixïiiincs. qiic :iccu;ilniciit 
contiiui;! tivb.ilhmt per l.t millor.i 
cii rcnscnv.iiiK'iic i.i";iqucst;i 
nuítcri.i i qiic, sc>t.i Ics siicccssi\'cs 
presidències de M. Aiuòni^i 
C';iiuils. Fr.inccsc [ïnrrcll i n;inii.'i 
Jiinido. h;i constimïi un.\ pcç.i 
ci>ui per ;i la creació de la 
Federació d'Hiititais pci- a 
l'Eiiscnyaineiir de Ics 
Matemàtiques a C^uakiiiva. 
Un altre senwil lie l.i petja que 
ha deixat el pi-oíc'ssoi" Saiitaló 
entre nosaltres és la creació, dins 
la Uni\'ersitat tic (Ürona. (.le la 
C^àtedra Lliiis Sanraló 
d'Aplicacions de la Matemàtica. 
Impulsada i instituïda pel rector 
Josep Maria Nadal l'any 2(t()l. 
aquesta càtedra està dirigida pel 
professor Carles Barceló i 
organitza regularment 
conferències i activitats diverses 
adre(,-ades a un públic ampli anib 
Tobjectiu de donar a conèixci- el 
treball matemàtic en totes les 
seves vessants. 
Recent tnent s'han complert 
deu anys de la tlarrcra estada del 
professor Santaló entiv els 
gironins, durant la qual vàrem 
tenir la sort de gaudir del seu 
niagisteri. En guardem el bi>n 
record que deixen Ics grans 
persones, ijuc no només amb la 
seva saviesa, sinó principalment 
amb cl seu tarannà alalilc i d 'amor 
vers els altres, saben deilicai- la seva 
vida al sci'vei de la ctiuiiuntai. Ben 
scgiu" que conservarem sempre 
anib nosaltres el sentiment i el 
pensament i.rat[uest home bo i 
apassitinat per la se\*a leina que ha 
estat cl professor Lluis Antoni 
Santaló. 
Joan Carles Ferrer 
23 anys 
de nadalisme 
El primer i únic alcalde que lia tingut 
Girona en la darrera etapa democràtica 
va deixar el càrrec que ha ocupat durant 
22 anys i vuit mesos, en un ple multitudi-
nan el 2 de gener de 2002. 
Joaquim Naila! i barreraí. nascut el 
31 de geneí- del l'H<S al si d'una 
família benestant, va prendre 
possessió del càrrec el l*J d'abril de 
l')?^). Acusat de prepotent, 
autoritari i prcsRÍencialista. ha 
hagut de cultivar una estratègia 
molt lligada al màrqucting: \'endre 
la imatge ile Ihonie ciitrcgat a la 
ciutat que no té temps per a ell, ni 
de fer vacances, que ha de 
memoritzar els noms de tots els 
carrers i situar mentalment fïns a 
i'úldm fanal trencat, al mateix 
temps que és capaç de negociar 
amb els bancs el finançament de les 
grans inversions. «La clau de l'èxit». 
explicava en una entrevista 
Joaquim Nadal i Farreras, exalcalde de Girona. 
publicada cl 2 de gener a l'J Piinl. 
"és una combinació mesurada 
il'atenció als aspectes quotuiíans, 
individuals i petits, i al conjunt. Es 
una mena de dialèctica entre el clot 
al mig del carrer i la visió global del 
municipi». Amb aquesta 
combinació ha aconseguit 
modernitzar la ciutat i que els 
ciutadans s'ho creguin. L'eslògan 
«Girona m'enamora» resumeix el 
grau d'autoesttma que tenen els 
gironins respecte a la seva ciutat, 
t]iie anys abans havien nienysdngut. 
com molt bé destil·la el llibre 
(l'iVi'fM ijr/.vií I íjí '^rd, de Narcís-|ordi 
Aragó. |ust-Manel Casero, Jaume 
Ciinllamet i Pius Pujades. 
N o obstant això, aquesta hàbil 
política d'imatge és im altre dels 
retrets que es fan a Nadal. 
L'acusen de practicar durant la 
seva segona etapa una política 
d'aparador en el medi ambient, 
en les polítiques socials i en 
algunes actuacions en matèria 
cultural. Ara caldrà veure i 
analitzar tins a quin punt 
l 'autcestima no ha enlluernat tant 


Comiat al professor Lluís A. Santaló

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert