Abarca, Puri

Revistes Catalanes amb Accés Obert

34 > revista de girona  277
La seva obra inclou 
16 composicions per a 
cant coral, 12 cànons, 
18 obres religioses, 
harmonitzacions i 
adaptacions
PURI ABARCA > TEXT
PERE DURAN > FOTOS
ARXIU INSPAI - DIPUTACIÓ DE GIRONA
El nom de Josep Viader i Moliner (1917-2012) quedarà imprès per 
sempre més i en lloc destacat en el panorama musical i educatiu 
de les comarques gironines. Fins a la seva mort, el 25 d’octubre del 
2012, poc després d’haver complert 95 anys, va ser guia i en certa 
manera jutge de molts i molts estudiants i mestres de música. 
Darrere seu ha deixat un llegat de composicions i coneixements 
tècnics que perduraran, com pronosticava el nom de la seva peça 
més internacional, La sardana, eterna.
Músic, compositor i, sobretot, mestre
biografia
Josep Viader, 
mestre de mestres 
director de cant coral, no hi ha dubtes 
sobre la seva excel·lència.
Als 14 anys ja es va definir i va co-
mençar a estudiar magisteri i música 
en el Conservatori del Liceu. Deu anys 
després, escrivia la seva primera sar-
dana, En el puig. Va ser contrabaixista 
de l’orquestra Bolero (posteriorment, 
La Principal de Girona) i va ingressar 
com a professor de música a l’escola 
Normal l’any 1945, de la qual va arribar 
a ser director (hi va estar fins al 1985). 
Enmig de tota aquesta activitat, el 1943 
va conèixer la que seria la seva esposa, 
l’Anna Vidal, l’«Anita», a Bordils, unió 
de la qual va néixer, uns anys després, 
l’Anna Maria. Va dirigir la coral mascu-
lina del GEiEG (1948); va ser professor 
del Conservatori de Girona (1949-1985) 
i representant en el Sindicat i la Mútua 
de Músics (1940-1976), i el 1957 va fun-
dar la Coral Polifònica de Girona.
J
osep Viader va néixer a Giro-
na el 1917. Podria haver triat 
continuar el negoci familiar 
de la fleca del carrer Albareda, 
però alguna cosa li va desper-
tar la curiositat pel que serien 
les seves grans passions: la música i 
l’ensenyament. Potser van ser les pri-
meres notes que va aprendre a l’escola 
dels germans de La Salle o el fet de 
deixar-se arrossegar pel mestre Civil 
cap a les escolanies de Sant Feliu, del 
Mercadal i del Carme. Sigui com sigui, 
als 14 anys ja va decidir consagrar-se a 
aquestes passions fins a la seva mort. 
Treballador incansable, els que el co-
neixien a fons diuen que era molt dur 
i exigent amb els seus alumnes i, fins 
i tot, força irònic. «La vida ja el sus-
pendrà», se li sentia dir quan havia de 
posar nota a algun alumne que ell con-
siderava sense talent i decidia aprovar-
lo pels pèls. Però aquest mateix caràc-
ter exigent el va fer disciplinat i una 
persona molt competent en tot el que 
es proposava fer. Com a mestre i com a 
revista de girona  277 > 35
L’exigència professional 
del caràcter de Viader 
és una característica 
lloada, amb el temps, 
pels que van estudiar 
amb ell o hi van treballar
I va tenir temps per dedicar-se 
també, encara que tan sols uns anys 
(1958-1964), a ser regidor de la ciutat. 
Fou una època de la qual no se sentia 
especialment orgullós (tot i no renun-
ciar-hi), pel que va representar ser un 
càrrec polític emmarcat en el règim 
franquista. Així ho reconeixia més en-
davant, ja en democràcia, quan l’exdi-
rigent de CDC Josep López de Lerma 
el va anar a buscar per proposar-li que 
es presentés de cap de llista de la for-
mació per a l’Ajuntament de Girona. 
«A la llarga, us puc perjudicar», deia 
Viader, preveient, de manera intel-
ligent, que algú li podria retreure més 
endavant el seu càrrec en època fran-
quista. La seva faceta política, doncs, 
es va acabar amb la participació com 
a regidor i, des de llavors, ni tan sols 
va sentir la necessitat de criticar cap 
partit. No era el seu món.
Una tècnica acurada i rigorosa
Era un compositor amb una tècnica molt 
acurada i algunes de les seves peces, pel 
que tenien d’alta qualitat i caràcter ri-
gorós, eren, en ocasions, difícils d’inter-
pretar de manera fidel a l’esperit que el 
mestre Viader els va infondre quan les va 
crear. La seva obra inclou 16 composici-
ons per a cant coral, 12 cànons, 18 obres 
religioses, harmonitzacions i adaptaci-
ons. No va ser un compositor molt pro-
lífic, perquè essencialment era mestre 
i director de coral, però algunes de les 
seves obres han deixat una forta petjada, 
com ara La sardana, eterna —que ha es-
tat interpretada arreu del món—, l’har-
monització que moltes corals canten i 
toquen d’Els Segadors, o l’emotiva Dol-
cesa, aclamada en nombrosos auditoris.
Reivindicava la catalanitat dins 
l’esperit del cant coral, la tradició. De-
fensava que el cançoner de Catalunya 
era molt ric i, malgrat reconèixer que la 
música anglosaxona tenia un cert rit-
me atraient, destacava la part emotiva 
del tarannà de la cançó catalana. Era 
amant de la música melòdica, i amb 
els seus col·laboradors havia comen-
tat, més d’un cop, que «dolentes» que 
eren bona part de les peces electròni-
ques que van sorgir als anys vuitanta. 
Els músics que es van fer famosos en 
aquell període i en aquella disciplina, 
deia ell, no sabien de música.
>> Josep Viader, 
fa pocs anys.
36 > revista de girona  277
que va veure créixer i evolucionar fins 
a assolir la qualitat actual.
La llar de jubilats a la qual va assis-
tir ja d’ancià va rebre de bon grat la seva 
proposta de crear-hi un grup musical, 
concretament de flautes de bec. Ell va 
triar la flauta de bec per formar el grup, 
ja que és un instrument de tècnica sen-
zilla, tot i que requereix una bona co-
ordinació de respiració i mans. Se’n va 
sortir, i la llar va tenir grup musical.
La seva gran tasca ha estat reconegu-
da institucionalment al llarg dels temps. 
A banda del carrer i l’auditori que porten 
el seu nom a Girona, l’any 1982 va ser no-
menat Gironí de l’Any; el 1990 va rebre la 
Medalla President Macià i, un any des-
prés, la Creu de Sant Jordi. L’Obra del Ba-
llet Popular (OBP) li va concedir també 
la Medalla al Mèrit Musical. La seva vida 
i obra resten recollides en la biografia 
del l’historiador Joan Domènech Moner 
Josep Viader i Moliner, de la música de 
cobla a la Polifònica.
Tot plegat, per recordar un mestre 
i director de cor d’alt nivell, convertit 
ja en patrimoni i referent de la música 
gironina.
Puri Abarca és periodista.
alguns dels quals han dit més d’un cop, 
quan ell ja estava retirat, allò de «com 
ho faria això el mestre Viader?», a l’ho-
ra de prendre una decisió. Li agradava 
molt viatjar a llocs on pogués ampliar 
coneixements de pedagogia en qualse-
vol dels àmbits de l’ensenyament, per 
després aplicar-los en el seu dia a dia.
Lluitador i premiat
Josep Viader no es va resignar a la jubi-
lació. Ell es veia amb plenes facultats de 
continuar treballant, i mai no va deixar 
de banda les seves passions, sobretot 
la música. L’any 1995 va compondre la 
seva última sardana, Palamós, vila bo-
nica, i va continuar vinculat a la Coral 
Polifònica de Girona, la seva criatura, 
biografia JOSEP VIADER
Josep Viader no es va 
resignar a la jubilació. 
Ell es veia amb plenes 
facultats de continuar 
treballant, i mai no 
va deixar de banda 
les seves passions, 
sobretot la música
Mestre i guia
La rigidesa, l’exigència i la duresa pro-
fessional del caràcter de Viader són 
característiques lloades, amb el temps, 
pels que van estudiar amb ell o hi van 
treballar. Era dur, sí, però al seu costat 
s’aprenia molt. L’opinió positiva sobre la 
seva qualitat com a mestre que, a més 
d’ensenyar, orientava els alumnes per-
què encaressin la seva vida i fessin les 
coses ben fetes, és unànime. Tenia el do 
de la paraula, una virtut que mostrava, 
per exemple, en les reunions del Sin-
dicat de Músics que es feien a Madrid 
durant els anys setanta. La majoria de 
representants esperaven que arribés 
Viader perquè hi aportés la seva visió 
i, amb quatre paraules ben dites, hi 
posés pau. Mestre inflexible també pel 
que feia a la disciplina, amb sorpreses 
com la d’aquell dia que alguns dels seus 
alumnes de la Normal recorden, quan 
va arribar a classe i els va advertir que 
guardessin silenci, sota l’amenaça de 
suspendre tothom. El dia següent, els 
alumnes van continuar amb la seva 
actitud xerraire i Viader es va limitar a 
complir l’advertència: «Esteu tots sus-
pesos per tot el curs.» Sigui com sigui, va 
guiar i marcar els seus col·laboradors, 
>> El cor juvenil Saba Nova 
dirigit per Josep Viader 
a l’escenari del Teatre 
Municipal de Girona (1986).
jo
a
q
u
im
 r
o
c
a
 -
 in
sp
a
i -
 f
o
n
s 
d
e 
la
 d
ip
u
ta
c
ió
 d
e 
g
ir
o
n
a


Biografia - Josep Viader, mestre de mestres

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert