Besalú i Costa, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

o 
0 
^ 
La pedagogo Carme Vidal, "o¡nimis(ade pedra picada". 
Carme Vidal 
i la recerca educativa 
Xavier Besalú L^ k educiició no és un objecte ^ de labora tor i : és un fct ^ social que fliieix, com la vida [ivateixa, peí sol fet de I ser persones. És una casa habitada, centenaria, que 
cal auar reformant, p incant , adequan t , 
engrandinc, en funció no només deis estralls 
del pas del cemps i deis canvis climatics, sino 
també atenent els estadants que s'hi alkit-
gen, Hurs necessicats canviants i les ganes 
d'cstar-hi, tots, millor; reformes i modifica-
cions que caldra anar tent per parts, amb 
lentitud i cura, perqué [ucntre els paletes o 
els guixaires hi treballeii, els que hi habiten 
resten allí i, dt)ncs, no hi ha la possibilitat 
d'enderrocar-la i fcr-la de nou, sense cap 
tipus de condicionament. 
La recerca, en aqüestes condicions, ha 
de teñir hen clars els seus objectius: coneixer 
quina és la realitat, una realitac C(.)niplexa i 
sovint poc visible —els humans, sortosa-
ment, no ho portem pas tot dibiiixat a la 
cara—, i proposar petites miílores, que facin 
mes rendibles els mitjans que s'hi aboquen, 
que facin mes felices i mes Uiures les perso-
nes implicades, que garanteixin l'acompli-
ment deis objectius pretesos i que heneficiVn 
el maxim nombre possible d'homes i dones. 
Investigar en educació 
Investigar, en educació, demana un opri-
misme conven^ut, creure en les possihilitats 
transformadores de la relació pedagógica. 
Pero demana també humilitat, perqué per 
funcionar l'educació no necessita pas la recer-
ca, ni la ciencia; perqué mai la investigació 
ha estat el motor essencial deis canvis, sino 
només una Uantema que iMumina la realitat i 
pot ajudar a aclarir els prohlemes, o bé una 
barca que ens permet d'aventurar-nos, sense 
riscos excessius i amb suficient bagatge, per 
aigües poc conegudes on provar noves mane-
res, experimentar hipótesis diferents, per tal 
de millorar la situació de partida. 
Aquest optimisme, aquest rigor, també 
aquesta humilitat i aquesta gosadia, les va 
161S| 38 Revista de Giroria / tu'ini. l'^ í? novemlTi: - Jcscmhrc 1999 
encarnar admirablement la pedagoga 
Carme Vidal, gironina del Pont Major. 
Positivisra conven^uda, creia en e! 
poder de la ciencia per combarre les 
inercies i les incongruéncies del passat i 
per proposar vies de solució ais proble-
mes detectáis i a les noves demandes 
socials, solucions hipotétiques pero íac-
tibles. Optimista de pedra picada, pen-
sava que tot és possiblc sí s'hi aboquen 
els mitjans, el temps i els esfor^os neces-
saris. Mai els condicionaments de cap 
mena van impedir-li de fer el que consi-
derava mes percinent ni de dir i escriure 
el que deduVa de les seves análisis. 
En un mar de paraules altisonants i 
grand i loquen ts, pero buides, impregna-
des de transcendencia i sacralitat •—-així 
era la pedagogía franquista—, la seva 
opció científica era una vertadera apos-
ta per la valentía personal i la normali-
tat académica. Quan ja s'apuntaven, 
incipients, visíons critiques, pero sovint 
desmobititzadores i mecanicistes, el seu 
possibilisme petit, el seu compromís 
amb la práctica, la seva opció per la tec-
nologia era un granet que encomanava 
il-lusió i ganes de fer front a la prédica 
moralista i al diletantisme pretesament 
revdlucionari. 
L'éxit i el fracás escolar 
Les seves primeres inquietuds cien-
títiques, tot just Uicenciada, es van 
orientar cap a l'estudi de l'éxic i del 
fracás escolar. 
Q u a n encara era parvul is ta a 
I'escola pública de Celrá va fer la seva 
primera recerca sistemática, en qué 
provava de demostrar que l'ensenya-
ment programar deis sons al parvulari 
afavoria l'aprenentatge de la lectura i 
l'escriptura deis infants. Era la seva 
tesina de 1 licenciatura, que el Í981 fou 
guardonada amb ei primer premi en el 
111 Concurs d'Experiéncies Educatives, 
atorgat per l'editorial Santillana, i on 
trobem ja algunes constants de la seva 
tasca com a investigadora. 
Carme Vidal es va sorprendre en 
comprovar que el parvulari era un 
camp, deia, «gairebé verge per a la 
investigación, i, aprofitant la seva feina 
de mestra, durant quatre anys va fer 
una tasca d'observació i de recollida de 
dades que li permeté reivindicar amb 
coneixement de causa l'ensenyament 
sistemátic i programat, ja que aquest, 
segons ella mateixa, «garanteix una 
instrucció molt mes humana que si es 
deixa a l'atzar». 
Eren uns anys agitats políticament, 
i també en el camp educatiu. Eli havia 
ima consciéncia clara que les coses de 
l'ensenyament havien de canviar, que 
la feina que es feia a les escoles no era 
ni prou fonamentada ni prou científica. 
Que hi calia una ordenació teórica i 
una planificació previa, com escau a 
tota tecnología, es digui medicina o es 
digui arquitectura: saber qué es fará, 
com i per qué. Hi havia també la certe-
sa que les practiques docents habituáis 
es basaven en teories caducades históri-
cament, ignorant el que les diverses 
ciéncies socials havien anat construint 
alllargdelsegleXX. 
Davant d'aquest panorama. Carme 
Vidal —i molts altrcs— van apostar 
decididament per donar a l'ensenya-
ment un eos teóric i sólid, congruenc 
amb les evidencies i les hipótesis de les 
ciéncies de l'educació, i per treballar 
sempre a partir d'una planificació rao-
nada i previa, que guies la intervenció 
docent i que permetés, albora, una ava-
luació cre'íble, un control de la qualitat 
de la feina feta. 
Per aixó, quan uns anys mes tard 
va fer una réplica d'aquella primera 
recerca, aquesta vegada amb una mos-
tra mes amplia i diversificada i amb un 
aparell estadístic mes atinat, va voler 
titular-la Lexpressió ural al parvulari, im 
motor de l'éxit escolar. La conclusió, en 
tot cas, era la mateixa: hi ha un ordre 
Líi [c$i de docioral de Curmc Vidal 
va ohtcnir el premi Joscp Puliach de i 993. 
I T*1'tíyY*Ío M" CunnvVidüi 
^aAualuacio 
a Veiisenyament secundari 
.>< 
v: 
c á d c >• 
de dificultat en l 'aprenentatgc deis 
sons, i un treball sistemátic d'aquests 
sons al parvulari, de mes a menys difi-
cultat, garanteix una expressió oral mes 
correcta en mes nens i nenes i, de 
rebot, l'cxit escolar. 
Aquest mateix esperit és el que ins-
pira la seva tesi de doctorat, que tracta 
de Lavaluació al Batxillerat Unificat 
Polivalent (BUP), que va obtenir el VI 
premi Josep Pallach el 1983 i que fou 
publicada per Pedicorial Ceac l'any 
següent. En aquesta recerca pretenia 
demostrar que «la univocitat en la defi-
nició deis coneixements mínims és 
indispensable en una programado» i 
que «la ptogramació previa d'aquests 
continguts podría ser una ciña per evitar 
el desori i els desnivells existents en els 
continguts que es donen ais alumnes», 
De la seva lectura es desprén que 
va ser un treball dur i pie de dificultats. 
La seva mirada sobre una realitat que 
només coneixia com a alumna no era 
pas complaent, ni superficial, i d'aquí 
algunes de les afírmacions que feia, 
punyents, afilades, gairebé corrosives. 
Unes afirmacions que son, a mes, espe-
cialment oportunas avui, que sembla 
que tots els mals de l 'ensenyament 
actual provenen d'una Uei beninten-
cionada, pero mal gestionada i mal 
aplicada. Si algú pensa o dona a enten-
dre que el sistema anterior era gairebé 
perfecte, aquí van algunes constata-
cions ben documentades i publiques: 
«Cal denunciar l'alt perccntatge 
de suspesos que fa d'aquest alt nivel! un 
niu d'alumnes considerats fracassats 
escolarment, encara que ningú no té 
clars els objectius que no han aconse-
guit, ni com s'ha coMocat el llistó que 
no poden saltar». 
En relació amb les programacions 
deis professors: «Aquí el desori és 
ciar: des del professor que considera 
que, com que els seus a lumnes no 
saben Uegir, no poden seguir on abso-
lut ei programa, perqué primer n'han 
d'aprcndre, fins al que prcscindeix de 
cot i segueix el temari oficial al peu 
de la Uetra». 
Les conclusions del seu treball son, 
com sempre, prou contundents: «Els 
professors de BUP jutgen amb criteris 
molt diferents el nivell de coneixe-
ments aconseguit en una materia. La 
importancia que es dona a un contin-
gut o a un altre es cotalment relativa i 
depén exclusivament del proíessor. Un 
Revista de Girona / miiii. 197 nox'cnibre - descmbrc 1999 39 1619| 
deis factors que influeix en aqucst;i 
diferencia és el fec que en els priígrames 
no s'indiquen conductes a avalu;jr, sino 
només els temes a explicar». 
I, canillé com sempre, acaba ainh 
una proposta de solució, assajada en la 
parr experimental de la seva recerca: si 
els professors es posessín d'acord per 
programar els cont inguts mínims a 
impartir en cada materia, els seus crite-
ris d'exigencia en l'avaluacio tendirien 
a igLialar-se. Scgons l'autora, "progra-
mar uns objeccius clars és rúnic sistema 
d'ésser objectius i justos en l'avaluacio i 
d'ajiKlar els alumnes valorant adequa-
dament el seu treball». 
Quants alumnes, docents, pares i 
inspectors no subscriurien encara avui 
alguna d'aquestes aíirmacions? Per qué 
de constatacions prou demostrades no 
se'n segueixen canvis en la practica? 
Quina empresa resistiría dentincies tan 
persistents sense immutar-se? Valen la 
pena els diners, les botes, els esíorgos 
esmer^ats en la recerca educativa, si no 
teñen cap repercussió en la vida deis 
centres educatiusi' 
CflnjK.' Vidíil, desüparej^uda en in ¡úcniíud 
ik la vkici prufcssiuncd i pcrsimal. 
L'organització 
de la recerca educativa 
Aqüestes i altrcs preguntes també 
se les va fer Carme Vidal, pero la res-
posta, que per a molts seria paralitzado-
ra, per a ella constituía un esn'mul per 
afrontar nous reptes. 
Una estada de treball ais Estats 
Units , a mitjan deis anys 80, va fer 
quallar una tiova orientació deis seus 
treballs de recerca. Efectivament, va 
tornar vertaderament enlluernada per 
com estava organitzada la recerca edu-
cativa a Nord-américa i va publicar 
diversos arricies en revistes universita-
ries en qué provava d'extreure'n algu-
nas conclusions útils per al nostre país. 
Es fixa primer en alguns deis factors 
mes determinants de la puixan^a nord-
americana en el camp de la recerca 
educativa. En destacava tres: els diners 
que, des de teia moles anys, bi abocaven 
(remarcava, per exemple, com des del 
departament de Defensa es fa recerca 
educativa); la decisió clara i manifesta 
des de comeni^ament de segle, pero 
molt especialment després de la II Gue-
rra Mundial, per pare de polítics i uni-
versitaris, de reconstruir l'ensenyament 
sobre bases científiques (assenyalava 
l'impacte que va suposar per ais Estats 
Units el llan^ament soviétic de l'Sput-
nik, i com aixd va esperonar tots els res-
sorts del país); i, ben oportunament, la 
descentralització del seu sistema educa-
ciu (l'Estat federal no hi té competén-
cies: tot l'ensenyament recau de forma 
exclusiva en els estats). 
Després analttza-, de manera molt 
detallada, com s'bi organitza la produc-
ció i dikisió de la recerca educativa. 
Explicava que hi ba una Oficina 
d'lnvestigació Educativa, (.rambit feí^ le-
ral, que és l'organisme mes ptitent en 
aquest camp i que realitza investiga-
cions propies, pero que, sobretot, coor-
dina i finan^a les recerques deis catorze 
centres d'investigació annexos a les 
univcrsitats, cadascun deis quals treba-
11a només en un camp i en un programa 
específic, d'interés federal (les llengües 
minoritáries, el mercat de treball, les 
escoles primaries, les escoles secunda-
ries, les estratégies d'aprenentatge...). 
Al costat d'aquests centres nacto-
nals, hi ha nou laboratoris regionals 
que s'ocupen de la recerca en una arca 
geográfica especifica, que abasta diver-
sos estats. Pan una recerca mes amplia-
da i centrada en la miUora de l'ense-
nyament no universitari. 
La conclusió era, per a Vidal, enor-
m e m e n t a t r ac t iva : «L 'exis téncia 
d'aquest model organitzatiu és a la base 
de la qualitat i de la ditusió de la recer-
ca educativa que es ta ais Estats Units. 
En no teñir competéncies educatives. 
el Govem federal utilitza polfticament 
la investigació per teñir, indirecta-
ment, el control global i la planiíicaciü 
de l'educació». 
D'Estats Units passá a Europa: el 
que bavia vist a Nord-américa la va dur 
a interessar-se per Torganitiació de la 
recerca educativa a la Unió Europea. 1 
hi va descobrir un panorama molt 
menys talaguer. Si bé és cert que alguns 
paísüs escandinaus i anglüsaxons pos-
seTen alguns centres de recerca de 
referencia, el conjunt era tofalment des-
coordinat i dispers. El Tractat de Roma, 
per la seva banda, amb prou feines diu 
res de l'educació, gelosos com estaven 
els paísos de la Comunitat Económica 
Europea de la seva identitat. No va ser 
fins a final deis anys 80 que es va poder 
parlar d'una vertadera política de recer-
ca educativa, en un doble sentit: la feta 
a través deis programes marc pluria-
nuals, que defineixen les prioritaK per a 
quatre anys de la Unió Europea; i les 
accions dutes a terme per ta Direcció 
General de Política Social entorn de 
fenómens d'ambit supranacional i deis 
nous problemes originats per la crisi 
[6201 40 Revista de Girona / iii'nii- I'-'Í nn\L-iiih[e - de>-i,'[nhic 1999 
económica i els canvis socials (les con-
seqüencies de les noves tecnologies 
sobre la formació, les reíacions entre 
l'ensenyament i el món del treball, la 
formació deis cmigrants comuniraris i 
extracomunitaris i deis scus filis, etc.). 
Aquests cstudis la van fer entrar en 
contacte amb els principáis organismes 
mundials que treballen en el camp de 
I'educació, síngularment la UNESCO, 
i de l'análisi deis repertoris que publi-
quen en deduí una llista deis temes que 
mes ocupen i preocupen els investiga-
dors de I'educació. Son aquests: l'orien-
tac ió professional i educat iva , les 
didactiques especifiques, la tecnologia i 
els materials educatius, el Uenguatge i 
les Uengües, l'avaluació, els processos 
d'ensenyament i aprenentatge, la peda-
gogía social i la pedagogía diferencial. 
Fruit d'aquesc interés fou una Mar-
ga estada, el curs 1991-1992, a París, a 
rinstitut Internacional de Planificació 
de l'Educació, dependent de la UNES-
CO, on es va formar en un tema que a 
pa r t i r de l lavors l ' apass ioná , el 
diagnostic i l'avaluació deis sistemes 
educatius, pn confluíen el seu interés 
per la práctica educativa que es du a 
terme en els centres escolars i la seva 
p reocupac ió per t eñ i r unes c ines 
pntcnrs i solides, capaces d'influir eíi-
cagment en les polítiques. 
A Catalunya 
O b v i a m e n t aquest in terés per 
l'organització de la recerca educativa 
havia d'acabar aterrant a Catalunya. ! 
Carme Vidal es preguntava: «Tenim 
clara una política de recerca a Cata-
lunya? Serveix la recerca educativa en 
la presa de decisions en la política 
educat iva? T e n i m clares les seves 
estructures? La recerca educativa que 
es fa, té repercussions en la practica 
educativa?... Segurament que la res-
posta generalitzada és no». 
Ara ja sabem que aquest «no» 
equivalía a buscar vies de solució, a for-
mular propostes d'actuació que poses-
sin les bases d'una nova manera de ícr. 
D'entre els objectius que plantejava en 
retenim dos: inventariar la recerca edu-
cativa i diagnosticar constancment el 
sistema educatiu, tenint en compte els 
indicadors detinits pels organismes 
intemacionals. 
1 els retenim perqué és precisa-
ment en aquesta direcció tiue va orien-
LLIBRE 
BLANC 
DE LA RECERCA 
EDUCATIVA 
A CATALUNYA 
(1986-95) 
Carme Vidal va ¡mrticipar de l'elaboraciá 
del Llihre blanc de l¡i recerc;i educativa. 
Car els seus darrers treballs cienrifics. 
D'una banda, com a coMaboradora en 
l'elaboració del L/iÍ7i'e hlanc de la recerca 
educativa (1986-1995), on es fa un 
diagnostic prou afinat de l'estat de la 
recerca educativa a casa nostra, a partir 
de les 2.347 recerques inventariades. 
S'bi diu, per exemple, que hi ba un 
bon nivell de recerques que s'ocupen 
de la preparado deis cstudiants per al 
món del treball , de l ' aprenenta tge 
d'idiomes, de l'avaluacicí deis alumnes, 
de la integració deis discapacitats... 
Pero també es deixa ciar que calen mes 
recerques sobre la participació social en 
el sistema educatiu, o sobre I'educació 
cívica, l'avaluació del professorar, la 
preparació per a la integració europea... 
si volem estar en sintonía amb el que 
es fa a la resta de la Unió Europea. 
De l'altra, per les seves aportacions 
a rorganització de l'avaluació del siste-
ma educatiu de Catalunya. De fet era 
com tancar el cercle amb qué bavia ini-
ciar la seva activitat investigadora: des 
deis primers moments bavia posar en 
relien el valor de l'avaluació com una 
eina insubstituible per a la presa de 
decisi(.)ns i per a la millora de l'ense-
nyament (amb els alumnes de par\'ulari, 
amb els estudiants de BUP, per(> també 
amb els sistemes, en general). 1 ara tro-
bava el lloc, el moment i l'eina per fer-
bo possible. Perqué aquesta va ser 
l'aposta tant de la Unió Europea com de 
rOCDE, i una tendencia que es va anar 
concretant en tots els pa'isos occiden-
tals. Així, per exemple, a Espanya es 
crea l'Instifut Nacional d'AvaUíació 
Educativa (INCE), aquell que ía només 
uns quants mesos va generar tanta polé-
mica arran, precisament, de fer publi-
ques algunes conclus ions del seu 
diagnostic. I a Catalunya, uns anys des-
prés, va néixer el Consell Superior de 
l'Avaluació del Sistema Educatiu, presi-
dit peí doctor Octavi Fullac, que va fent 
estudis, tíít i que malaiiradament poques 
vegades traspassen les parets del Depar-
tament d'Ensenyament. Si mes no en el 
vcssant estructural, es comengava a fer 
reaíitat un model organitzador de la 
recerca educativa... 
Carme Viulal proposa alguns indica-
dors per inserir aquesta avaluacio en el 
que es feia a la resta del món: les condi-
cions de l'cntom deis escolars, les condí-
cions deis centres educatius, reficácia 
interna (taxes de promoció, de repetició 
i d'abandonament deis alumnes) i exter-
na (relació entre el sistema educatiu i el 
mercac de treball) del sistema, els apre-
nenta tges deis a lumnes en tots els 
ámbits, la qualitat del sistema (relació 
alumnes/docents, cost per alumne, bores 
d'ensenyament, percentatges d'absentis-
me, etc.); i el que ella ammienava indi-
cadors de maduresa: «Arribem a un 
aspecce que, si bé l'avaluació del sistema 
no s'ha plantejat ni es planteja, ens 
sembla importanc... que tot el que fem 
serveixi perqué els alumnes siguin mes 
responsables de la seva propia vida. Es 
tracta de posar-nos d'acord en tres o 
quatre variables que tots sabem que 
fan les persones mes felices: Tautoesti-
ma, la motívacíó de les consecucions 
centrada en un mateix, la capacitat 
d'adaptactó i de crítica...». 
No va teñir temps de gaire res mes 
peí que fa a la recerca educativa. Fa poc 
mes d'un any, en la plenitud de la vida 
professional ¡ personal. Carme Vidal, 
l'educadora, des de feia uns anys diputa-
da al Parlament de Catalunya, moría. 
Aquesta és, dones, una aproxima-
d o volgudamenr parcial i académica. 
Temps bi haura. Carme, per anar-la 
compie tant ; també llucs per fer-ne 
altres de mes sentídes i proxímes...' 
Xavier Besalú Costa 
és professor de pedagogía a la U J C 
.- A firiiil de 1998, h Universitat de Gimna va 
cditíir un üpuscle m mümimíini, que recull les 
dates i Jades mes sifinificanvcs JL' la rrajecco-
ria professiünal de Carme Vidal i Xilre, 
Revista de Girona / iiiiiii. h '? miveniliic - dcsciiibrt' l'-)9 )^ 41 16: 


Carme Vidal i la recerca educativa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert