Vila, Pep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FrancescDELAVIA. 
Obres. 
Hdicjó a cura d'Arseni Pacheco, 
Qiiadems Crema, Barcelona, 1998, 
413 ph^. 
Les nos tres 
¡I receptes de cuina 
Francesc AÑORO. 
Les nostres receptes de cuina. 
AJLinramentdeSiis, 1998. 
111 pág. 
L'ANY 1994, Líi cuina a Sik consti-
tuía una espléndida aproximació ais 
ingredients, hostals i costuins culi-
naris de la Sücietat. L'any 1998, 
també editat per rAjuntament de 
Sils, coordinado de l'Arxiu Munici-
pal i edició de Francesc Añoro, s'ha 
presentar Les nostres receptes. 
Mes de 100 pagines amb un 
exceMent disseny i maquetació de 
Pep Caballé, útiis fotografíes, gra-
vats i il-lustracions de Rosa Gelpf, 
confegeixen un lÜbre atractiu i útil. 
El volum té un próleg de Joa-
quima Alemany, presidenta de l'ins-
titut Cátala de la Dona, una presen-
tació de Santi Santamaría -«pres-
cindir de la saviesa que hem heretat, 
seria renunciar ais orígens»- i un 
apéndix sobre «els vins que recoma-
nem», a cura d'Agustí Ansesa. 
Les autentiques protagonistes 
del Uibre son els grups de dones de 
Sils que, sota la pacient coordinació 
de Francesc Anoto, han anat expli-
cant les seves receptes, que, a través 
de les possibles variants, han confe-
git el que en podríem dir una prepa-
rado con.sensuada. Ahans del recep-
tari, unes útiIs introduccions expli-
quen els recipients, els greixos per 
cuinar, els condíments í les herbes í 
diverses técniqucs culinárics. 
El receptari ressegueix una 
estructura dotada amb elements 
propis: primers plats únics, la sam-
fama (un deis signes d'identitat de 
la cuina de Sils), plats amb verdu-
res, plats amb bolets i fruites, plats 
amb cargols i marisc, bacallá, 
crancs i granotes, rostits, farcits, 
guisats i estofáis. No s'hi ínclouen 
les postres, per la qual cosa espe-
rem un altre volum. 
Jaume Fábrega 
Un artista del vers 
del segle XV 
CAL SALUDAR amb una expressió de 
joia l'aparició al mercar editorial 
cátala d'una nova edició, molt acu-
rada i ben anotada, de les OÍTres que 
ens han pervingut del gironí Fran-
cesc de la Via (Girona, primera mei-
tat del segle XV), que entre altres 
mérits fou un destacat prohom de la 
nostra ciutat en la qual ocupa carrees 
de respoasabilitat. El Iligam que Via 
manté amb Girona no només és de 
caire familiar o patriarcal, sino que 
sap coMocar molts deis seus perso-
natges en un animat rauler d'escacs, 
un retaule bigarrat en el qual perso-
nes, fets histories, ambients com el 
monestir de Sant Daniel son perfec-
tament identificables, Recordem que 
entre aqüestes monges hi va profes-
sar la seva germana Margarida, i que 
en el text, el cenobi benedictí hi 
apareix difuminat amb el topónim 
equívoc de monestir d'Avall Jau. 
Francesc de la Via fou un 
excel-tent poeta menor, un artista 
del vers que trehalla i poleix incan-
sablement el seu estil, renovellador 
d'alguns esquemes massa gastats en 
la literatura catalana del segle XV, 
que encara escriu en una llengua 
artificiosa, un híbrid entre provem^al 
i cátala com s'esqueia a l'época, 
ahans de la revolucio propiciada per 
Ausíás Match, Fou autor de poemes 
lírics i de narrativa en vers, obres 
que llegides en conjunt mostren 
l'assimilació deis corrents pro-
veníais, la presencia del món francés 
(el jiabiüu) i un cert humanisme pre-
renaíxentista, visible sobretor en el 
próleg dA lieílíi Vínus. 
Després que Arseni Pacheco, 
el seu editor, ens hagi ofert una 
exhaustiva i prolixa introdúcelo al 
personatge historie, a l'obra i el ,seu 
context, a les seves dues csni^ons 
trobadoresques í a la resta de la pro-
dúcelo, coronada per una selecta 
bibliografia (pág, 9-156), passem a 
Uegir l'edició de les seves obres: PrO' 
cés de Corona d'Aur contra en Ber-
trán de Tmkía, A Bella Vemts, Uibre 
de Fra Bernat, les Cangons i una 
cabla. Si qui mes qui menys ha rigut 
en llegir alguns versots procafos 
d'aquesta obra mestra que és el Líi-
bre de Fra Bemat, que explica amb 
moka gracia els amors que sostenen 
un frare, un canonge i un cavaller 
per una monja, el lector atent té ara 
l'oportunitat de fer-se amb la seva 
obra narrativa que també és ambi-
ciosa i ben travada. Ens referim a 
Belk Venus i al Procés de la senyora 
de Vahr, dos llargs poemes en noves 
rimades que toquen temes amorosos 
concebuts des d'una óptica prou 
original, 
Pep Viia 
1538] 102 Revista de Girona / núm, ¡'••¡Q •íetemhrc - octubre 1998 


Un artista del vers del segle XV

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert