Moré Aguirre, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

N
O
V
E
TA
T
S
98 [446]  E Revista de Girona F núm. 249  juliol - agost  2008 E Crítica
En definitiva, ens ale-
gra que aquesta obra s’hagi
reeditat i felicitem el seu
editor per la tasca realitza-
da, atès que posa a l’abast
dels investigadors un docu-
ment de gran interès i qua-
litat fins ara molt difícil de
consultar.
Lluís Buscató i Somoza
✍
Fotografies
d’abans, records
d’enyorança
Àlbum de records.Quatre
fotògrafs empordanesos.
Edicions Baix Empordà.
Palafrugell, 2007.
179 pàgines.
Edicions Baix Empordà
torna a meravellar-nos
amb el segon volum
d’Àlbum de Records. Aquest
cop centrat en les mirades
de quatre fotògrafs empor-
danesos: Jaume Ferrer
Massanet, Joan Bonany
Marquès, Moisès Dalmau
Comet i Pere Palahí Bach-
Esteve. Retrats humans i
paisatgístics que esdevenen
documents excepcionals
per testimoniar el nostre
passat.
Aquesta nova proposta
pot ser molt interessant per
tot aquell que desitgi
endinsar-se en un viatge
en el temps i (re)descobrir
un món ja gairebé desapa-
regut. Escenes quotidianes,
escenografies gentils que
ens desperten els records i
l’enyorament d’un entorn
costaner perdut.
Paisatges esplèndids,
imatges d’instants, de feina
i de lleure realitzades per
quatre fotògrafs –injusta-
ment no gaire coneguts,
sobretot Joan Bonany i
Moisès Dalmau– que fan
visible el temps, perquè
tots quatre aconsegueixen,
no només plasmar l’evolu-
ció del medi i l’impacte de
les comunitats humanes
sobre el paisatge, sinó
també transmetre el
tarannà i l’esperit de pesca-
dors, treballadors, patrons,
pagesos, estiuejants, senyo-
res... a través de la fotogra-
fia. Si altres grans fotògrafs
com Joan Colom, de la
generació de Forcano i
Català-Roca, buscaven
captar les formes de vida
de la gent, els quatre fotò-
grafs que presentem ara
recullen la vida quotidiana
de la comarca a través d’un
mosaic primordial,
sociològic, d’imatges anti-
gues plenes de sensibilitat,
que aconsegueixen fer
brollar la memòria de la
malenconia. 
Edicions Baix Empordà
ha realitzat una tasca impe-
cable. Una edició i un dis-
seny gràfic molt acurats.
Una petita joia per apassio-
nar-nos amb quatre fotò-
grafs amb un valor artístic
inequívoc i transparent.
David Figarola Pámpano
✍
Una casa 
al descobert
López Mullor, Albert [et alii].
Can Saragossa de Lloret 
de Mar. Estudi arqueològic,
històric, artístic i procés 
de restauració.
Ajuntament de Lloret de Mar, 2008. 
158 pàgines.
L’any 2003, amb la publi-
cació d’El Castell de Sant
Joan de Lloret, l’Ajun-
tament de Lloret de Mar
ja va demostrar la impor-
tància dels treballs inter-
disciplinaris i les possibili-
tats d’un plantejament
divulgatiu que pugui ser
ben acollit per públics
molt diversos. 
Ara, novament dins de
la prestigiosa i consolidada
col·lecció Es Frares, veu la
llum un treball encara molt
més interdisciplinari que
aquell i amb el component
afegit que tracta sobre un
immoble singular. Es tracta
d’una masia l’origen de la
qual es remunta al segle
XIV, que ha experimentat
diverses reformes arqui-
tectòniques al llarg dels
segles, amb una remodela-
ció important al principi del
segle XX, una posterior
reconversió en establiment
GO N Z A L E Z,  Dolors:  La Fageda:
Història d’una bogeria .
Barcelona: La Magrana, 2008.
IBARZ, M. Carme; PALMÉS, Marina;
RI P O L L,  Ramon; MA S F E R R E R
[dibuixos]: Fornells és el meu
poble. Fornells de la Selva:
Ajuntament de Fornells de la
Selva / Pedra de Toc, 2008. 
LO CASCIO, Paola; OLIVEIRA, Susanna;
VILLARROYA, Joan [dir.]: Imatges,
1936-1939: Bombes sobre
Barcelona. Girona: El Punt,
2008, 165 p. 
MURLÀ, Josep: Entre liberals i abso-
lutistes .  Olot  / Girona:
Quaderns d’Història d’Olot /
Diputació de Girona, 2008.
NADAL i FARRERAS, Joaquim: Per a
una història de Girona. Una
bibliografia bàsica. Girona:
CCG Edicions, 2008, 192 p.
NOGUÉ, Pep [ed.]; VARGAS, Toni [foto-
grafies]: El Fajol, història i
cuina del tresor de la Garrotxa.
Girona: Vatel Edicions, 2008,
81 p.
Olòriz SERRA, Joan: L’institut de
segon ensenyament de
Girona, 1845-1900. Girona:
CCG Edicions, 2008, 266 p.
PUIG DALMAU, Maria Rosa: Saber.
Girona: Mínima, 2008, 200 p.
PU J A D E S,  Pius:  Memòria d’ I fni .
Girona: CCG Edicions, 2008,
316 p.
PUJOL i CRUELLS, Adrià: Biografia no
autoritzada de Joseph Pujol
«El Petòman». Girona: CCG
Edicions, 2008, 136 p.
RO S A «RO C»,  Carmel:  Quan
Catalunya era revolucionària (i
feia la guerra). Girona: CCG
Edicions, 2008, 428 p.
ROSSELL FERRER, Artemi: La Guerra
del Francès a Celrà.  Celrà:
Tal ler  d’Història de Celrà,
2008.
Triadó, Carme; VILLAR, Feliciano:
Envejecer  en  posi t i vo .
Bellcaire d’Empordà: Aresta,
2008, 153 p.
VIDAL i PERPINYÀ, Joaquim: Una mira-
da en el temps. Girona: CCG
Edicions, 2007.
VILAMITJANA, Jordi; PETIT,  Alfons:
Gironins d’abans del  36 .
Girona: CCG Edicions, 2008,
384 p.
E Revista de Girona F núm. 249  juliol - agost  2008 E [447] 99Crítica F
hoteler el 1954, i la darrera
rehabilitació per tal de
donar-li un ús d’equipa-
ment cultural. Aquesta casa
va estar habitada pels mem-
bres de la mateixa família
des del seu origen fins a la
seva venda a l’Administració
local el 1984. 
Durant molts anys no
se sabia què s’acabaria fent
amb aquest immoble. Ara
que la seva rehabilitació ja
és una realitat i el seu ús
públic ha quedat definit,
tenim també la possibilitat
de gaudir d’un estudi acu-
rat i paradigmàtic del que
ha estat aquesta casa en la
història fins avui. Els
arqueòlegs Albert López i
Ainhoa Pancorbo van fer
el seguiment de les exca-
vacions arqueològiques
que s’hi van dur a terme, i
aporten les claus per ajudar
a definir l’evolució cons-
tructiva de l’edifici. La his-
toriadora de l’art Maria de
Gràcia Salvà ha analitzat
l’estil arquitectònic i deco-
ratiu que es va donar a la
casa en les obres de 1902.
Com que no se’n conserva
el corresponent arxiu
patrimonial, l’historiador
tossenc Mario Zucchitello
ha resseguit la petjada
històrica d’aquesta família
bàsicament a través dels
protocols notarials, gràcies
a un exhaustiu buidatge
dels quals ha aconseguit
aplegar gran quantitat
d’informació sobre el
patrimoni i la genealogia
familiar dels Saragossa. Els
arquitectes José Luis
González, Albert Casals i
Javier Sanz presenten les
dades que la rehabilitació
de l’edifici ha proporcio-
nat per entendre la seva
evolució arquitectònica, i
exposen la metodologia
utilitzada per a l’execució
del projecte de rehabilita-
ció, que buscava conciliar
les característiques pròpies
d’una casa amb elements
patrimonials a preservar
amb els nous usos que s’hi
pretenia donar. 
El llibre s’acompanya
de magnífiques fotografies
que il·lustren els diversos
vessants disciplinaris en els
quals s’ha vertebrat l’estu-
di, i només n’hi trobem a
faltar alguna dels anys en
què l’edifici va ser cone-
gut com l’hotel Mañana
–tot i que potser és una
quimera, ja que no es
coneix que se n’hagi con-
servat cap–. Tret d’aquesta
petita mancança, l’estudi
és digne de consideració
perquè marca un planteja-
ment holístic a imitar en la
rehabilitació d’equipa-
ments públics.
David Moré Aguirre
L’historiador 
que feia història
Ferrer i Gironès, Francesc.
Llengua i país.
Col·lecció Història i Pensament,
núm. 4. Generalitat de Catalunya,
Departament de Vicepresidència.
Barcelona, 2007. 
117 pàgines. 
La recent desaparició de
Francesc Ferrer i Gironès
(Girona 1935-2006) ha
estat irreparable. No
només ens va deixar un
historiador destacat, sinó
també un polític brillant,
un activista social impres-
cindible, un articulista
agut, i sobretot un perso-
natge singular, heterodox,
independent, amb alena-
des de tramuntana empor-
danesa d’aquestes que
il·luminen genialitats.
Una de les oportuni-
tats de comprovar-ho ha
estat la recent edició
d’algunes de les interven-
cions parlamentàries al
llarg del seu període de
diputat al Parlament. El
quart volum de la
col· lecció Història i
Pensament, editat pel
Departament de Vice-
presidència, bon exemple
del que es pot publicar
amb diners públics, ens
ofereix una selecció, a
cura d’Enric Pujol, de
textos que emmarquen la
fragil itat de la l lengua
catalana en les institu-
cions i la societat civil, en
el context actual de la
Segona Restauració
monàrquica, i  en ple
període de l’actual invo-
lució democràtica i
nacional. Potser pels con-
tinguts del llibre, i per la
conjuntura present,
l’evocació de la figura de
Ferrer comporta un
implícit  sentiment de
nostàlgia per una de les
absències més remarca-
bles entre la dissidència
del país. 
La major part de com-
pareixences, gairebé sem-
pre culminades per una
proposta de resolució
dibuixada amb elegants
traços lingüístics, van en
la direcció de normalitzar
una llengua maltractada
per les institucions, de
manera creixent pels seus
parlants, i de manera
ignominiosa per bona part
de la intelligentsia i del
món empresarial, que,
amb les seves renúncies i
pors, han atiat la indústria
de càrregues de profundi-
tat contra la pròpia identi-
tat. El curiós del cas és
que a la major part de
textos, corresponents al
període 1996-2001,
Ferrer demana, amb totes
les raons i els senys possi-


Una casa al descobert

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert