Mirambell i Belloc, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Un tresor de 
cultura popular 
Maruja ARNAUÍcoord.). 
Lü ¡lunsa pupulnr a les 
annarqiici gi'mtii)ifs. 
\'o\. iU: Alt Empordü i Ccrdanya. 
Associació pLilklorica Girona. 
Girona, 1999. 110 pág. 
AMB LA RECENT PUBLICACIÓ DEL 
tercer volum es dona per compleca-
da l'obra La dama popular a Íes 
comaTC¡ues ^ironines. L'edició ha 
esrat muit íaboriüsa: l'any 1980 se'n 
va publicar el primer volum i fins 
ara no ha estat enllestit aqiiest ter-
cer. Pero si llar^ ha estar el procés 
J'edició, mes ho ha estar el de reco-
llida de dades, que s'inicía l'any 
1941. Es una mostra de treball 
pacient, intel-ligent i constant que 
s'ha anat realitiant sota la coordi-
nació de Maruja Amau i amb un 
bon noiTibre de coMaboracions i 
aportacions, que es poden concretar 
en els noms de Maria Cobarsí, 
Maria Domenech i Assumpció Illa, 
l'assessüramenr musical de Pilar 
Compte, Pere Mateu Xibcrta i 
Miquel Milla, i l'asscssorament de 
dansa de josep M. Figueras i Ana-
dón. En el primer volum es compra 
La passió 
per la ciutat 
NADALIFARRERAS.Jc.nquim. 
Gi'nmii, c(i(ííi[ viva i de CDIOTS. 
Columna. Biirc-iona, 1999. 197 pat;. 
GiKONA, CílTAT VÍV.A I DE COLOfi.S 
és un Ilihre apassionanr d'un borne 
apassionat. És un bon Ilibre, ben 
escrit, amé i aí^ radable de lletjir, For-
maimcnt s'estruccura sobre la base 
d'una recopilado de textos ja publi-
cáis préviament en diversos mitjans, 
correctament ordenats i presentáis 
pe! mateix autor, que adjunta 
també, al final del Ilibre, una selec-
ció bibliográfica .sobre temes giro-
nins que va del 1972 al 1998. 
La persona, el políric i 
l'intel-lectual -el ciutada, l'alcalde 
i l'historiador- s'interrelacionen 
una i altra vegada en aquesta 
excel'lent crónica del passat, del 
present i del futur gironins. La 
reeixida juxtaposició d'aquestes 
tres facetes de l'autor i una prosa 
impregnada de passió i d'optimis-
me contereixen a l'obra els ingre-
dicnts necessaris per ser objecre 
d'una lectura vora^ i píaent. El to 
fortameni autobiográfic no és, 
aquí, cap obstacle, cap impedi-
ment: en contextualitiar socíal-
ment, políticament i culturalment 
Panecdotari personal, ei discurs de 
fons -el pas d'una Girona grisa i 
negra a una ciutat de colors, viva i 
dinámica-en surt refor^at. 
La passió per la ciutat i 
l'esperanfa en el futur son, com 
deia mes amunt, la clau de volta 
del text i de l'autor que hi ha al 
darrere. Declarar - i defensar-
pi'iblicaEiient que la rao i la sensi-
bilitat, la racionalitat i l'enainora-
ment no son incompatibles en 
l'acció política em sembla d'una 
extraordinaria importancia i luci-
desa. Jo també cree -i ho be escrit 
en mes d'una ocasi(>- que només 
els enamorats de la ciutat haurien 
d'estar legitimats per intervenir-
encara amb el mestratgc del profes-
sor Franccsc Civil, que tant va con-
tribuir amb la seva Ilarga vida de 
trehall i Jedicació al manteniment 
de la vivencia musical a ca,sa nostra. 
A ¡a primera part de l'obra es 
recolliren les danses del Girones, la 
Selva i el Baix Empordá, a la sego-
na les del Ripoüés i ia Garrotxa i 
aquesta tercera inclou les de l'Alt 
Empordá i la Cerdanya. Els tres 
volums constitueixen un tresor de 
cultura popular. Es l'expressió semilla 
i sentida tie tot un poblé que estima i 
\'alord les se\'es tnidicions. I és també 
l'expressió de l'esfor? d'un equip de 
treball que ha esmer;at llargs anys 
de dedicació i d'aplicació a la 
pacient i minuciosa feina de deixar 
testimoni d'una realitat entran yable 
de la nostra térra i de la no.stra gent. 
Enríe Mirambell Belloc 
hi, perqué només ells son capados 
de raonar a partir de la sensibili-
tat, condició imprescindible per 
arribar a aconseguir una ciutat que 
ens aculli, ens protegeixi i ens per-
meti exercir el dret a la tendresa. 
En la frase «els colors de la 
ciutat del futur esbandeixen les 
boires de la grisor i de la mediocri-
tat» (p. 13) es resumeix el constant 
degüteig de missatges carregats 
d'optimisme i d'esperan^a en el 
demá que apareixen a tort i a dret 
al llarg del Ilibre, un cop superats 
(del tot?) -el fatalisme, l'encarcara-
ment, l'ensopiment, la sordidesa, el 
conservadorisme, I'individualisme 
recalcitrant, el provincianisme, el 
tancament. l'endogámia, el pes de 
la burocracia, la mediocritat 
ambiental" (p. 166). 
Joan Nogué 
92 Revista de Girona / ni'iin. 19lS íjener - Icbrer 2000 


Un tresor de cultura popular

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert