Colomer-Ribot, Xavier

Wallace, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

58 > revista de girona 265
lletres
RESIDENT  
A L’ESCRIPTURA
fa per tant que no sigui una versió d’un 
altre escriptor–, ja ens dóna una pista 
d’aquesta dualitat: La segona ombra / 
Second shadow presenta la seva dualitat 
personal, la seva segona persona: «Sóc 
catalana, he nascut aquí. Si no hagués si-
gut desplaçada, no em sentiria d’aquesta 
manera. Ara, allà on visc i sóc jo és a la 
meva escriptura. Físicament, on sigui és 
igual, no té cap importància, no sóc ni 
d’aquí ni d’allà, visc en aquest altre món 
que jo m’he creat, el món artístic, litera-
ri, que és on em trobo millor. Potser és 
fictici, però per a mi és real. Em sento un 
xic estrangera a pertot. Crec que qualse-
vol que ha viscut en un altre país durant 
un temps se sent estirada per tots dos 
costats, com jo». Es refereix als seus dos 
mons, el català i l’irlandès.
«Sóc catalana,  
he nascut aquí.  
Si no hagués sigut 
desplaçada, no em 
sentiria d’aquesta 
manera. Ara, allà on 
visc i sóc jo és a la  
meva escriptura»
M
aria Wallace és la du-
alitat d’aquesta nova 
i jove escriptora, pri-
mer irlandesa i ara 
també catalana, i 
més en concret poetessa o poeta, com 
vulgueu. Un altre exemple d’aquesta 
dualitat: ella és la Tresa de la torre Bos-
ca al vell Fanals d’Aro, el nucli precur-
sor de la Platja d’Aro, on va néixer du-
rant la guerra –no vol dir la seva edat i 
ho hem de respectar–; però en tornar 
de Xile, la família es va instal·lar a Sant 
Feliu de Guíxols. Té una germana entre 
els ganxons i un germà entre els plat-
jarencs i valldarencs. Una altra divisió. 
És el seu destí, el seu camí. I reconeix 
que aquest anar i tornar l’ha conver-
tida en una «desplaçada» tota la vida. 
La Maria Teresa –que és com li agra-
da que l’anomenin– és una ànima viat-
gera, una ciutadana del món, cosmo-
polita, que s’universalitza amb la seva 
obra, de fet com tots els escriptors, si-
guin poetes, narradors, assagistes, pe-
riodistes o el que siguin. 
El títol d’aquest primer llibre a Ca-
talunya, que ha publicat Edicions L’Albí, 
de Berga, en edició bilingüe en anglès 
–com va ser escrit l’original primer– i ca-
talà –traduït per ella mateixa, cosa que 
CATALANA I IRLANDESA, MARIA TERESA MIR 
O MARIA WALLACE ÉS UNA POETA DE LA VALL D’ARO
Integrada a Irlanda des de fa més de quaranta anys, Maria Teresa Mir o Maria Wallace ha estat pintora 
abans de ser, o a més de ser, poeta. Ha publicat diferents llibres i no ha parat de guanyar premis, un dels 
quals, el Hennessy Literary Award, és el més prestigiós d’Irlanda per a escriptors emergents. Fa uns 
mesos Edicions de L’Albí va publicar en edició bilingüe La segona ombra / Second shadow, que va traduir 
ella mateixa amb l’ajuda de Xavier Colomer-Ribot i que es va presentar a la Casa Irla de Sant Feliu de 
Guíxols. Maria Wallace reivindica la seva dualitat i la seva identitat irlandesa i catalana. Ho hem volgut 
tenir present. És per això que publiquem un article de Xavier Colomer-Ribot sobre ella i la seva poesia i 
uns fragments del seu parlament a la Casa Irla.
.
XAVIER COLOMER-RIBOT > TEXT
JUDIT PUJADÓ > FOTOS
☝
revista de girona 265 > 59
>> Maria Wallace  presentant
La segona ombra / Second 
shadow a la Casa Irla de 
Sant Feliu de Guíxols. 
ju
d
it
 p
u
ja
d
ó
Entre la Vall d’Aro i Dublín
Conferència pronunciada a la Casa Irla l’any 2010 
per MARIA WALLACE  
Com la gent de la meva edat sap, quan érem criatures a col·
legi no s’ensenyava el català, i els meus pares van emigrar a 
Xile quan jo tenia deu anys. He tingut poques oportunitats de 
practicar la meva llengua de naixement. Gràcies a en Xavier 
Colomer me n’he sortit, encara que a vegades voldria que el 
meu català tingués molt més l’alegria de l’aigua de riu quan 
brinca i canta tot baixant cap al seu destí.
Els pares eren pagesos, i a pagès vaig viure els primers 
anys. Allà hi havia paisatges oberts, molt de cel, munta·
nyes, llum de sol que feia llampegar el mar. I de petita em 
preguntava per què xiulava el vent en els pinars, per què 
les ones insistien a tornar a la sorra una i mil vegades. 
Pensava en el perquè de tot el que em voltava, i mai troba·
va respostes. Avui encara no les he trobat totes.
Un amic, un poeta escocès, va dir·me una vegada que 
la poesia era amagar a fora allò que es té a dins, i pot ser 
que ho sigui. Per a mi és un caminar per camins verges, 
marcar camins nous.
Creant expresso amb paraules qui sóc. Escriure 
m’enriqueix la vida de l’esperit i de la imaginació, m’aju·
da a navegar pels meus dies, per la meva vida.
Així com les petjades deixen pistes de qui ha passat, 
així la poesia deixa el rastre de qui l’ha estimat.
Per a mi la poesia és com destil·lar una idea, redu·
ir·la al mínim, presentar·la com una essència, una gota 
de perfum. Per això tota paraula, per més maca o inte·
ressant que sigui, si no és absolutament necessària, crec 
que no té lloc en un poema.
També crec que un poema té dues intimitats: la que 
el poeta sent en crear·lo i la del lector, i aquestes dues 
intimitats poden ser molt diferents. Tant l’un com l’altre 
veuen i senten amb ulls i experiències de vides diferents. 
La meva lleialtat a Catalunya i a Irlanda contínuament 
produeix fricció; és una divisió que voldria reconciliar, 
però segurament mai no ho aconseguiré totalment. En 
aquest lloc de lluita és on creo, és on neixen idees i pa·
raules que demanen veure la llum del dia.
La segona ombra
El llibre té tres seccions: el tema de la primera secció és 
Irlanda, la seva cultura, folklore, tradicions i supersticions. 
Tot allò que defineix el país em va fascinar durant molt de 
60 > revista de girona 265
lletres RESIDENT A L’ESCRIPTURA
ju
d
it
 p
u
ja
d
ó
>> La Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols  el dia de la presentació de La segona ombra/Second Shadow de Maria Wallace. 
El seu és un altre  
cas excepcional en  
la nostra literatura, 
d’una autora catalana 
que escriu en una 
llengua que no és  
la seva materna.  
Ella ha triat l’anglès
La dualitat de Maria Wallace
Maria Wallace, doncs, és el nom de 
ploma de Maria Teresa Mir i Ros, que 
ha trobat el seu desvetllament litera-
ri a Irlanda, on viu des de fa més de 
quaranta anys, des de 1969. Primer 
ha estat pintora i més tard poeta, com 
tants altres escriptors. Establerta a 
Dublín, ja és el lloc on ha viscut més 
i on va formar família. I assegura: «La 
meva ànima és d’Irlanda». El 2004, M. 
Teresa Mir va obtenir una beca i es va 
llicenciar en literatura espanyola i lla-
tinoamericana. L’any següent va fer un 
màster en literatura angloirlandesa. És 
a Irlanda on s’ha convertit en una pro-
lífica escriptora, i des de fa uns anys 
no ha parat de guanyar premis, més 
d’un centenar, al país gaèlic, i també 
a Escòcia, Anglaterra i Itàlia. Com ara 
el Hennessy Literary Award, el 2006, el 
més prestigiós d’Irlanda, el premi na-
cional a la millor escriptora emergent. 
Es pensaven que era irlandesa! L’auto-
ra se sent del tot identificada amb Ir-
landa, «amb el caràcter celta, sensible, 
creatiu, que té tendència a la malen-
conia..., i amb el paisatge, que convida 
a aquests sentiments». I ara, després 
d’una llarga trajectòria a Irlanda, el 
seu país d’adopció, Maria Wallace 
es dóna a conèixer a Catalunya amb 
La segona ombra / Second shadow, 
que, com diu l’editor Jaume Huch, de 
L’Albí, és «una obra molt viscuda, in-
terioritzada». Aquest llibre constitu-
eix una obra perfectament travada. Es 
tracta, per tant, d’un poemari enter, 
acabat, rodó. 
El seu és un altre cas excepcional 
en la literatura catalana, d’una auto-
ra catalana que escriu en una llengua 
que no és la seva materna. Ella ha triat 
l’anglès. N’hi ha molts altres, com ara 
Joseph Conrad, Samuel Beckett, Franz 
Kafka, Mathew Tree o D. Sam Abrams. 
Benvinguda siguis i gràcies per ser-hi!
Xavier Colomer-Ribot 
és periodista i escriptor.
temps. Crec que fou part de la 
necessitat de sentir-m’hi integra-
da. I crec que ho vaig aconseguir, 
perquè el jutge que va premiar Els 
vents freds de l’Atlàntic va comen-
tar que aquell poema era, sens 
dubte, el treball d’una persona 
nascuda i criada a l’oest de l’illa. 
Ja us podeu imaginar la seva cara 
quan vaig sortir jo.
Els poemes de la segona 
secció tenen un cert vincle amb 
aquí, la nostra terra; i al final hi 
trobareu un popurri de temes. Hi 
ha vegades que després de llegir 
un llibre, generalment una bio-
grafia, m’adono que un poema 
comença a agafar forma. És com 
una suggestió, subtil però insis-
tent. Altres vegades, paraules 
que m’arriben a l’atzar produei-
xen el mateix efecte.
Escriure, fins a un cert punt, 
em fa entrar el sol en els racons 
més foscos del cor i de la ment, 
posa llum on abans hi mancava. 
Per a mi la poesia és una explo-
ració instintiva d’allò descone-
gut, d’una dimensió més enllà 
del tràfec diari, una dimensió on 
l’inesperat pot sorgir, i moltes 
vegades sorgeix. 
Maria Wallace 
és poeta i pintora.


Lletres - Resident a l'escriptura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert