Sala i Villegas, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Do-^ier 
r 
Joan 
\ 
L ^1^ tnfiffttm. 
Homilía en la missa exequial 
Enríe Sala i Villegas 
B E N ESTIMATS AMICS, 
El que estem v iv in t en 
aquests moments la familia i 
els amics d'en Joan troba 
ressü en Texperiéncia bíblica de Job, quan, com 
nosalcres ara, descobreix que els mots, fins i tot els 
mes ben ¡nrencionats, no son capa(;os de consolar-
nos del buit deixat per la persona estimada, i que per 
aixó possibiement son sobrers i que tal volta és 
millor callar, perqué potser el silcnci és la millor 
companyia: «De coses així, n'he sencides massa; ... si 
parlo, continuo sofrint... i, si callo, qué m'estalvio?» 
(Job 16, 2a i 6). 
Ara, pero, en el cor d'aquesta celebrado, la 
Paraula ens empeny a parlar, encara que siguí en to 
menor, des del balbuceig de la fe: "perqué be cregut, 
be parlat" (2C 5,13). Nosaltrcs també, com Job, ens 
preguntem el perqué del traspás sobrat, ahir, d'en 
Joan. La resposta és el silenci: «Jesús no va respondre 
res mes..." {Me 14,5). Les respostes contundents, les 
que cerca la nostra rao enfebrida, no es donen: «No 
es pot aguantar el vostre consol» {Job 16, 2b). 
En qué ens bcm de sostenir, dones, en aquests 
moments de prova? On podem ancorar-nos? La 
intuíció del cor, pero, ens asserena: «Jo cree que el 
meu defensor viu... Jo mateix el contemplaré, el veuran 
els meus uUs, no els d'un altre: el meu cor se'n deleix din-
tremeu!» (Job 19, 25 i 27). 
L'algaprem que avui ens permet d'aixecar el nostre espe-
rit de la tristesa i del desconcert vers l'esperan^a és la Parau-
la, que ens assegura que ara ell ja viu definitivament en Déu: 
«Qui creu en mi, encara que mori, viurá» {Jo 11, 25). 
Es en Joan mateix, la seva persona i tot el que d'ell 
román en nosaltres. És aquesta la rao del cor que ens ha 
conduít avui fins aquí per dir-li: Joan, a reveure. Estem 
segurs del retrobament. 
Si bé és veritat que no intento fer cap bomenatge a en 
Joan -ni aquest és el lloc, ni jo sóc la persona mes adequada 
per fer-lo, ni, en definitiva, ell el necessita-, també ho és 
que ara, en aquesta trobada, em toca, encara que siguí de 
manera maldestra, donar forma a la imatge, potser fragmen-
tada en cada un de nosaltres, de la persona que acomiadem. 
Ajudar a prendre distancia, per tal de dibuixar una mica les 
línies de for^a d'una vida amb tremp i coherencia, mes enllá 
de les contradiccions que també en ell es donaven. Insinuar,-
per tal de gaudir en la contemplació de la seva riquesa perso-
nal, com un frese només intuít, que és com Déu ens veu a 
cadascun de nosaltres. Temps a venir, altres amb mes capa-
citat ens en donaran la biografía crítica. Avui, com un pri-
mer tast, només hem de gaudir d'un breu apunt. 
15501 86 Revista de Girona / núiii. 1*^)6 sctoiiitirc - ocriihi'c 1999 
111 coinpi'oiiil-i inlcMcciiüil i civic de 
Joan PuigberL 
El que és cert és que el pas d'en Joan per les noscres vides 
-només cadascun pot intuir en quin grau- ens ha fet una 
mica millors a tots, ajudant-nos a viure amb mes intensítat. 
La seva discreció i la seva elegancia quan vivía ens 
demanen que respectem la seva intimicac. Si és cert que 
alguns fets van ferir la seva delicada sensihilitat també és 
cert que no va deixar mai -a voltes amb molt sofrimenr-
que e! veri del ressentiment li emmetzinés l'ánima. 
En Joan ens deixa quan raonablement podíem esperar 
que encara el tindríem molts anys entre nosaltres. Si la seva 
vida ha estat relativament curta en anys, ha estat, pero, 
intensament i goludament viscuda. 
Home tant d'una notable riquesa interior com d'un 
bagatge cultural no gaire corrent, en Joan estava dotat d'un 
cap ben construít. Era sobretot un pensador que anava al 
cor i a l'arre! deis problemes, copsant-ne tota la complexi-
tat. El seu ofici d'historiador era viscut per ell com un estíl 
de vida que li permetia apropar-se a la realitat d'ahir i 
d'avui per entendre-la, per comprende-la, mes que no pas 
per jutjar-la. Era un home intel-ligent: penetrava en el molí 
deis fets, seme quedar-se mai en l'escorga. 
Possiblement la mort ens ha privar de la que hauria 
estat la seva obra madura com a historiador. 
Pero en Joan no era un intel-lectual corsecat, aYllat en 
la seva torre d'ivori. Estimava profundament la vida i gau-
dia a pleret de tot el que aquesta li oferia. En treia partit. En 
fruía i en feia gaudir e!s qui tenia a Tentom. 
Per aixo era tan sensible a l'amistat, a la qual es donava 
i en donava mes que no pas en rebia. La nostra presencia 
aquí, entom de les seves despulles, en dona tescímoni. Era 
peculiar la seva fina ironía, que sempre anava acompanyada 
d'una gran i alhora tímida tendresa. 
En el fons, ell veía la vida amb una punta savia d'escep-
ticisme -de realisme.'- que no li permetia cedir a la tempta-
ció del voluntarisme íngenu o de la demagogia fácil. La seva 
fina incel-ligéncia el mantenía sempre a una certa distancia 
crítica deis projectes socials i polítics. La seva honestedat 
innata no li permetia ambigüitats de cap mena. Possible-
ment aquesta siguí Texplicació del fet que potser, a vegades, 
podía ser una mica incomode com a company de camí. 
En Joan ha escoltat la crida del Pare en un moment 
bonic, seré, de la seva vida. Tu, Carme, n'ets rexplícació. 
L'afecte deis seus pares i deis seus germans, i de molts 
amics que van saber estar al seu costat en moments durs, 
l'havía ajudat també a retrobar-se. Gracies a tots els que 
ho heu fet possíble. 
En Joan era un creíent heterodox. Algunes vegades 
esmentava, fent-les seves, les paraules de Sílone: «Un crís-
tia sense Església, un socialista sense partit», Creía ferma-
ment en el parenostre: Déu Pare de tots, traduít en una 
actitud compromesa en la construccíó d'un país, d'una 
societat solidaria, on tothom puguí viure amb dignitat. 
Per aixo l'acomiadem amb la celebració de l'Eucaristía, 
la taula on s'alimenten els «felinos que teñen fam i set de 
justicia» (Mt 5,6), convenguts que «el cel nou i la térra 
nova» (Ap 21, 1), son possibles, perqué «Tamor consisteix 
.^— "^ rW—*=—-i*" - - f ~ ^ • 
i' \ 
PT7 r--^\ 
(éi-:.... 
en aixo: no som nosaltres qui ens hem avani^at a estimar 
Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviar el seu Pili... 
Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té i hí hem cre-
gut. Déu és amor; el qui esta en l'amor está en Déu, í Déu 
está en ell» (IJo 4, 10 i 16). 
En Joan ja viu en «la ciutat santa, la nova Jerusalem... 
el tabernacle on Déu habitará entre els homes. EUs serán el 
seu poblé i el seu Déu será Déu que és amb ells. Eixugará 
totes les llágrímes deis seus ulls, í no existirá mes la mort, ni 
dol, ni crits, ni sofriment. Perqué les coses d'abans han pas-
sat>> (Ap 21, 2-4)- Si bé és veritat que la duresa d'aquesta 
mort fa que l'ánima plori -«Sentó en l'ánima una tristesa de 
mort» (Mt, 26,38); «Déu meu, Déu meu, per qué m'heu 
abandonat?" (Mt 27, 4 6 ) - , és mes veritat encara que 
l'Amor fa possible que aquesta esdevingui deu de Vida: 
«Pare, confio el meu alé a les teves mans» (Le 23, 46). 
La Paraula ressona en nosaltres amb tota la seva for9a: 
«Perqué busqueu entre els morts aquell qui viu?» (Le 24,5). 
Escami? Escandol?... Esperanza certa. «El meu cor se sent 
segur, Déu meu, se sent segur el meu cor» (Salm 57, 8). 
Per aixo, «quan m'arriba un día d'angoíxa, jo confio 
en tu» (Salm 56, 4). Perqué «si tenim amb nosaltres, quí 
t índrem en contra? ...ni la mort ens podrá separar de 
l'amor de Déu que s'ha manifestar en Jesucrist, Senyor 
nostre» (Rm8, 31 i 39). 
A reveure, dones, Joan. 
La Bisbal d'Empordá, 17 d'octubre de 199?. 
Mossén Enríe Sala i Villegas ¿s rector 
de! santLiari de la Mare de Déu del Monc. 
Revista de Girona / núm. 196 seteinl-'re - uClLihre 1999 87 1551 


Homilia en la missa exequial

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert