Torns, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÓNICA •e- l^liVISTA UH CilItONA-> N L ' M . ^üi'i MAKI-IUNV 20OI > f . | 2 4 l l y 
El Mompou 
mes proper 
de les coniplicitats L]ue s'l];in sabut 
gciicTür Li] ilarg deis anys. 
L'actií cüinnit'iiioraciLt es va 
iiñciai' ainb unes páranles del 
dh-ector del centre, Sebas Parra, que 
va remarcar el tamiina solidari que-
sempit.' ha dngiit Tescola i la seva 
permaneiit voUintat de servei al 
poblé («aprenent del poblé», va dir). 
Viin parlar després el niescre 
nicaragüenc Orlando Pineda Flores 
i l'dcalde de Salt, Jaume 
Torraniadé. Va cloure Tacte la 
consellera de Bencscar Social. Irene 
Rigau. que VA \cy públic que la línia 
de trL4iall de TEscola d'Adults de 
Salt en el camp de la iininií;;ració, 
per la sev-a eficacia i rigor, per la 
combijiació que fa d'acollida i 
integiTició, es difondra per totes les 
escoles d"adults de Catalunya. 
La ceJebració va anar 
acompanyada de la prescntació 
d'una publicaciü de 64 pagines, 
magnífica i plena de continguc. La 
primera part d'aquesta obra parla 
del centre (la seva historia, el sen 
projecte educatin, la seva realitac 
actual); la segona consta de 64 
escrits de persones diterents. 
representants de la intensa, vai'iada 
i i"ica vida de Tescola. 
Xavier Besalü 
Les imatges 
d'un món 
desaparegut 
Quan e¡s records parlen. Visions 
etnogratiques de Tomás Carreras i Artau. 
Exposició de fotografíes a Can Cendra, 
d'Anglés. 20 de gener de 2001. 
El 2(1 de gener, aprofitant la 
celebració del niercat de Sant 
Antoiii, es va ter a Can Cendra, a 
Anglés, la presentació d\ ina 
exposició de fotografies de Tomas 
Carreras i Artau que aplega un 
conjunt de 64 imatges, la majoria 
de la Selva interior i les zones 
linn'trotcs del Girones i la Garratxa. 
!^e la niostra, se n'ha de destacar les 
escenes memorables de Taplec del 
Far, elaborades entre els anys 1918 i 
1926 i que reprodueixen les formes 
de vida d'ini móii rural avui 
desaparegut, un móti mes proper a 
l'edat niitjana que ais costums i 
foi'nies de vida actuáis. Les 
aiiotacions que aconipaiíven cada 
una de les imatges demostren la 
voluntat científica del seu autor, 
fundador el 1915 de TArxiu 
d'Etiiograña i Folklore de 
Catahmya a la Universitat de 
Barcelona, la primera insdtució 
catalana dedicada a l'csttidi científic 
deis eostiEuis, les testes, els treballs 
agrícoles, el món de la pesca, etc. 
Tomas Carreras i Artau, 
nascut a Crírona el 1S79. era lui 
scnyor de Barcelona que una 
vegada a l'any s'acostava a la casa 
p.iiral de C^an Planas, a Angles, 
per cobrar els dehnes, els cetisos o 
el que tos, parlar amb la gene, fer 
alguna excursió pels voltants i, 
sobretot, fotografiar aquell món 
En els dos punts extrems del litoral giro-
ní, Tossa i Cadaqués s'han mantingut 
agermanades per l'art, en una mena de 
vides paraMeles. Si Tossa va teñir Cha-
gail. Masson, Zügel i Klein, Cadaqués va 
hostatjar Duchannp, Picasso, Derain i 
Dalí. Pero hi ha un artista que enllaga 
els dos extrems amb un mateix fervor, i 
amb un doble i felig reflex en la seva 
obra. En una carta tramesa ais seus pa-
res des de Mallorca, Josep Mompou va 
escriure: «Qué mes voldria que pogués-
sim estar tots junts, com l'any passat a 
Tossa i l'altre a Cadaqués!». 
Josep Mompou {Barcelona, 1888-1968) 
és, malgrat la injusta marginado que ha 
sofert. un deis representants mes il-lustres 
de la pintura catalana del segie XX. Fran-
cesc Fontbona acaba de publicar la seva 
biografía, amb !a catalogado total de 
robra, que ens pemiet seguir el rastre in-
tens i reiterat del pintor per les ten'es giro-
nines. L'any 1924 ei trobem a Calella de 
Palafrugell, perqué s'havia enamorat de 
Rosa Pía, gemiana de l'escriptor, Tres olis 
donen testimoní d'aquelles estades. Dos 
anys mes tard, Mompou pinta l'extraordi-
nari oli Cadaqués, un deis miltors cartells 
pictórics deis innombrables que ha üngut 
la vila. Hi toma l'any 1931, pero el 1932, 
en canvi, era a Tossa. Toma a la Vila Vella 
el 1942, mentre que el 1944 i el 1945 va 
fer noves estades a Cadaqués. amb immi-
llorables resultáis pictórics. També per 
aquella época pinta a Puígcerdá i a Alp, 
Visita Igualment Arbúdes i Viladrau. El 
1959 va estrenar nous escenaris de la 
costa, amb espléntíides vistes de l'Escala, 
Empuñes i el Port de la Selva. Rnalment, 
el 1966, elabora a la valí d'en Bas uns 
paisatges ben allunyats de ta tópica esco-
la olotina. Aqüestes son, al costat de Ma-
llorca. París i Barcelona, les grans fonts 
inspiradores de Mompou. Si un dia s'aple-
guessin en una mostra tots els seus qua-
dres de temática gironina, podríem veure 
una gran antología de l'autor i fer un viatge 
rutilant per les nosíres comarques, de la 
muntanya a la ratlla blava del mar. 
Nacís-JordIAragó 
10 I242I * . REVISTA DE GÍIÍONA •* NÚM. 206 MAIU-IUNY 2001 •* t' CRÓNICA 
empobri t , miserable, on la 
supervivencia era robject iu d'una 
boiia pare de la gent. Les seves 
imatges ho reflectcixeii anib 
fidelitat: cossos magres, envellits 
preniacurament (quina diferencia 
entre la carona rodoneta i satisfeta 
de Fautor que figura en el catáleg 
de Texposició i la de la vella, de 
68 anys, que fila asseguda al pou a 
la portada del mateix cataleg!), 
castigats peí treball. 
En la presentació de 
Texposició, que s'ha pogut veure 
fins al 18 de mart;:, hi van 
intervenir Taicalde, Josep Mancl 
Bassols; el delegat de cultura, Joan 
D o m é n e c h ; Pep Vila, de Tlnstitut 
d'Estudis Gironins, que va parlar 
de les memóries de Tomás 
Carreres i Arcan, editades per 
l ' IEG; Emili Rams , que va centrar 
el seu discurs en els creballs que va 
costar organitzar Texposició, i 
Lluís Calvo, cap de la Insticució 
Milá i Fontanals, del Consell 
Superior d'lnvestigacions 
Científiques, l 'entitat que ha cédit 
desinteressadament tot el material 
fotografíe. Calvo va centrar la seva 
intervenció en la personalitat de 
Tautor com a científic i etnógraf, 
fins ara poc valorada a causa de la 
contradicció que !i va tocar viure. 
El cine ais pobles 
Aquest Nadal passat, a ia Bisbal, han tomat a fer cine. No vull pas dir, és dar, que hagin 
obeit una muitisala d'aquelles d'avui: amb eis seus tlums, els seus aparcaments, els seus 
passadissos llargs í buits, els seus fasí iooáz i les seves botigues de Píutxes. Com a Caga, 
com a Celrá i com a tants altres llocs que ignoro, a la Bisbal han decidit aprofitar una sala 
on ja s'havla fetcine abans i programar-hi una temporada de projeccions, no pas amb la in-
tenciódefercap negoci,sinó nomésdeno perdre-hi gaire. Vaiganar-hi la primera tarda de 
diumenge que vaig poder. Una primera constatado: el cinema Paradiso ha mort. pero en-
cara queda el paradís del cinema. Naturalment, se'm va fer inevitable pensar en aquelles 
tardes d'abans, de petit, quan anava al cine amb quasi tota la mainada del meu pobte, en 
aquella mateixa sala. Durant mes d'un moment, potser per primer cop en tota la nneva vida, 
estava mes pendent de la vuitantena de persones que vaig calcular que hi havia a la sala 
que no pas de la peMícula que projectaven. Darrere meu, quatre o cinc noíes joves, de dot-
26 o tretze anys, van ajudar a recordar-me la meva adolescencia, I la de tanta altra gent; 
quasi a mitja pehlícuía, una d'ellesva comengara interessar-se peí que passava. Un parell 
de files mes endavant, un gmp de dones d'aquelles de tota la vida feien, de lantén tant, al-
gún d'aquells comentaris també de tota la vida. Pero he de reconéixer que els seus comen-
taris no m'havien entusiasma! mal tant com llavors. fvl'afanyo a escriure també que van i 
vaig poder seguir perfectament la pel-lícula. Quan va acabar-se i van encendre els llums de 
la sala, algunes de les persones que hi havia no vam poder evitar de mirar-nos amb una 
certa complicitat. Havíem estalviat diners, i temps; i, a mes, havíem vist amb prou comodi-
tatuna peMícula, I alio que encara és millor: havíem nedatuna mica a contracorrent. Avui 
que, amb mes forga que mar, n'bi ha que sembla que teñen molt d'interés a voler fer-nos 
creure que tot és igual a pertot i que el món és fet d'una sola pega, en els nostres pables, en 
alguns deis nostres pobles, cada cop mes, hi torna a havercine. 
Xavier Cortadellas 
Tomás Carreras i Artau. en un retrat 
a l'oli de Víctor Moya. 
C o m a menibre d'una familia rica 
i de dretes, durant la Guerra Civil 
va prendre partit per les forces 
franquistes, pero aqüestes, atesa la 
seva vocació catalanista, mai no el 
van teñir per un personatge fiable 
i, to t i que va ocupar carrees de 
responsabilitac a rAjuntament de 
Barcelona a rinici de la 
postguerra, la seva obra no es va 
prendre en consideració. D'altra 
banda, després de la mor t de 
Franco, la seva condició 
d'exfranquista va ser un handicap 
perqué algú reivindiques 
sertosament el seu Uegat. 
MiquelToms 
Deis 60 ais 80: 
uns canvis 
declslus 
^Q'^ versas 80's a Catalunya. Uteralura. 
música i aits visuals. Cicles de conferencies 
al Museu d'Art i al Centre Cultural la Mercé. 
deGirona.del 17degeneral IBdejuny. 
El Musen d'Art va mostrar l'any 
passat la situació cultural de Gjrona 
durant els anys posteriora a la 
Guerra Civil en el cicle Els 
qiícimíiín. Rci'isió nytíssica lí'uiia 


Les imatges d'un món desaparegut

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert