Tomàs, Ma Remei

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RUTA POÉTICA 
PER LA VELLA GRECIA 
María Ángcls Anglada, 
Paradú amh poetes. 
Edicions Destino, Barcelona 1993, 1 78 pags. 
Amb aqiiest Ilibrc María Angels Anglada ens ofereix un 
víatge peí m ó n grec, on el passat de la cultura hel- lenica, 
testin\oniat pels antics poetes, conviu en perfecta harmonía amb 
la vísíó que els poetes grecs contcmpuranís teñen del seu país. 
El Uíbrc está divídit en set apartats, cadascun d'ells porta 
el nom d'un índret de Grecia, famós peí seu context historie, 
literari o artístic: «Creta», «Micenes», «Deifica», «Mitilcnc», 
«Arenes», «Délos», i «Helena d'Esparta»; cont inua amb una 
noticia sobre lorgüs Seferis, lannis Ritsos i Odisseas Elitis, i 
c o n c l o u el l l i b r e a m h u n a b i b l i o g r a f í a . El t e x t e s t á 
acompanyat d'uncs bcUes íMustracions d A m é l i a Arumí. 
Iniciem el víatge fcnt un recorregut per Tilla de Creta , 
Uoc que per la bellesa del paísatge i rhospi ta l i ta t deis seus 
hahitants va influir sobre la poesía d 'Homer i de Cal-límac. 
El t e s t imon í deis an t ics poe tes está refor^at pels poe te s 
contemperanis: N . Kazantzakis, O . Elitis, i P. Prevelakis. De 
la má d'aquests tres poetes anem descobrint el carácter i els 
costums deis crctcncs. Especial atenció mereix la dcscripció 
de Rethimnos, feta a través de la citació de La crónica d'urui 
ciutat de Prevelakis que, com diu l'autora, té algún punt de 
semblanza amb la Giraría de Josep Fia. Rhe t imnos fou un 
pun t impor tan t en la UuLta per la Il ibertat de! poblé grec 
contra la dominació turca. 
El recorregut cont inua cap al Pelopones, a lArgolida, on 
es troha Micenes, fortalesa del reí Agamémnon. La plana i les 
muntanyes d'aquesta regió son un bon motiu per recordar 
l ' e scenar i d ' a lgunes t ragéd ies d 'Esqui l ; el s e n t í m e n t de 
venjan^a i la sang vessada pels seus protagonístes son també 
font d'inspiracíó per ais poetes grecs actuáis A. Sikelíanos, I. 
Ritsos, i I. Kadaré (albanés). 
Prosscyuim el camí cap a Dcifos, índret famós peí seu 
oracle. L'entorn que envolta el santuarí justifica Tentusíasme 
diví, necessari per practicar Tendevinació: la font Castal ia 
amh aigua cristal-lina i purificadera, les oliveres, els llorers, 
les escletxes de la térra, d'on sortien els vap<irs que posaven 
en éxtasi la Pitia, l 'Omphalos, etc. 
El següent apartat está dedicat a Leshos. Aquí va residir 
Safo, poetessa que dir igía un grup de noies , que sota la 
p r o t e c c i ó d ' A f r o d i t a a p r e n i e n m ú s i c a i p o e s í a e n la 
r e s i d e n c i a de les c u l t i v a d o r e s de les M u s e s . L ' a u t o r a 
selecciona uns versos sáfics, on queda reflectit que l'amor és 
la constant d'aquesta poesía. Longus, amb la novel-la Dafnis i 
Cloe, comparteíx el paísatge idíMic d'aquesta illa, on el món 
deis pastors serveix de marc per al descobriment de l'amor. 
El viatge ens porta cap a Arenes, ciutat que en el segle V 
fou el centre de la civilitzacíó heMénica. En ella bi va néixer 
el Ceatre, i en ella les ments inquietes de l'época expressaven 
amb tota Uihertat el seu pensamen t . La narració a través 
d'uns personatges trágics ens demostra la influencia de la 
Polis; així Atenes va ser com un far per a Orestes, que resol el 
seu confíicte ce rcan t la justicia d 'A tena , pro tec tora de la 
ciutat, o bé per a Edip, rei de Tebes, que busca l'últim refugi 
en el bosc sagrat de Colonos. Altres temes, no tan profunds, 
son també tractats, com les formules medicináis fetes a base 
d'oíi de llorer o licor de murtra. 
1 d 'Atenes tornem a les illes, a Délos, petita illa de les 
Cíclades, anomenada primer Asteria (serr.blanf a un astrc). 
Aquesta illa era errívola fins que va ücoUir Leto, perqué 
pogués infantar els filis, ApoMo i Artemis, JL que cap Uoc de la 
térra gosava contradir Hera, la gelosa esposa de Zeus, que temia 
que el fill engrendrat per Leto, fos mes estimat que Ares; des de 
llavors Tilia va restar fixa i visible (Délos) en el mar Egeu. 
L'autora ens recorda que Délos va ser cantada també per J. 
Verdaguer, en el cant seté de VAtlántida, «Chor de les illcs 
gregues», i ens cita unes estrofes deis poemes «Délos» i «Les 
Cíclades». 
Final i tza el l l ibre amb una interessanf r e ñ e x i ó sobre 
Helena d'Esparta. En llcgir-ho ens adonem que, si analitzcm 
THélena homérica, en treurem una visió molt idealitzada: és 
la primera dona aeda-rapsoda, endevina c! futur, coneix les 
propietats guaridores de les plantes. . . Ara bé, si seguim la 
vc r s ió d 'Esresícor, d ' E u r í p i d e s , o de D a n t e a la Divina 
Comedia, veurem com la imatge d 'Hclena es desmitifica. 
Per c o n c l o u r e la r essenya d i r e m q u e M a r i a A n g e l s 
Anglada, amb una prosa senzilla i clara, ens endinsa en la 
tradició grega i ens proporciona un material mole útil per ais 
estudiosos del món clássic. Es un llibre de lectura agradable 
que ens obre les portes del diáleg i la reñexió. Déus, mitcs, 
pcíetes a n t i c s i c o n t e m p o r a n i s , pa i sa tges , c o s t u m s , fets 
histories, . , ens recorden que el passat grec está viu en la 
literatura actual. N o cal dir que el llibre és una perfecta guia 
per viatjar a Grecia. 
Ma. Remei Tomás i Budó 
Revista de Gírona / núin. 161 noveuihre - dcsembre 1993 U 3 169^1 


Ruta poètica per la vella Grècia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert