Monllor, Neus

Roca, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

106 > revista de girona 252
dossier EL REPTE DE L’ALIMENTACIÓ
El futur de 
l’alimentació
producció integrada en la fruita de Girona. 
El canvi tindrà sentit perquè serà compartit. 
Mentrestant la pagesia es queixa, no hi 
veu futur; l’administració reitera que el sec-
tor està en crisi i la societat encara veu amb 
mals ulls bona part de les feines del camp. El 
relleu generacional és una incògnita: no sa-
bem com serà la pagesia del futur ni tenim 
clar qui mantindrà la terra. S’erosiona el co-
neixement ancestral de les feines al camp i el 
territori es va cimentant.
El futur de l’alimentació 
passa per la pagesia?
al llarg d’aquest dossier hem anat veient pas 
a pas les relacions entre la pagesia, les seves 
produccions i l’aliment final que arriba a la 
taula de casa. Hem vist l’evolució d’unes co-
marques gironines tradicionalment rama-
deres on la transformació del camp ha fet 
que la pagesia treballi per a l’agroindústria i 
que tregui al mercat un producte que consti-
tueix el primer esglaó de la cadena alimen-
tària; i, en conseqüència, com els successius 
elements que intervenen en la cadena són 
els que es queden el valor afegit del produc-
te, un producte que, gràcies a la seva activitat 
econòmica, crea paisatges, dinamitza eco-
nomies locals i preserva tradicions.
Hem vist també com l’agricultura de 
proximitat pot esdevenir una realitat, tot i 
que queda molta feina per fer. Encara con-
tinuem comprant majoritàriament als su-
permercats, no ens entretenim a mirar eti-
quetes, cerquem els preus més barats i no 
coneixem qui és qui a l’hora de menjar: di-
anna roca 
nEus monllor > tExt
Si la demanda de productes 
ecològics puja, alguns productors 
veuran la possibilitat de canviar 
de model de producció, igual 
que ha passat amb la producció 
integrada en la fruita de girona
En les últimes dècades s’ha instaurat a les comarques gironines un 
model agroindustrial predominant on les explotacions agràries han anat 
creixent, intensificant-se i especialitzant-se. Aquest model agrari ha 
dibuixat un escenari en què la pagesia cada vegada té menys pes, perquè 
ha cedit bona part del procés d’elaboració, transformació i distribució a 
l’agroindústria. 
cal valorar les forces que han por-tat el sector agrari a un model tan insostenible, per poder-les re-conduir. Segurament la pagesia 
també se sent atrapada en la situació d’in-
tensificació actual, ja que la major part dels 
caps d’explotació han après a portar la seva 
empresa agrària dins un marc competitiu i 
agressiu de producció. I ara, una part de la 
societat alerta que no ho estan fent bé; s’im-
plementen polítiques alternatives, però el 
paraigua productivista encara existeix.
amb tot, ara per ara i davant la incerte-
sa, cal anar amb compte amb el que dema-
nem al sector agrari. No podem reclamar-li 
un model agrari ideal de producció. a més a 
més, fa temps que s’estan aplicant altres mè-
todes de producció fora de l’agricultura con-
vencional. també nosaltres, els consumi-
dors, haurem de reeducar-nos per ser molt 
més coherents i sostenibles. Si la demanda 
de productes ecològics puja, alguns produc-
tors veuran la possibilitat de canviar de mo-
del de producció, igual que ha passat amb la 
revista de girona 252 > 107
nàmiques allunyades de la tan preuada i ne-
cessària agricultura propera, de la que hem 
tingut sempre. Malgrat tot, també hem tro-
bat exemples d’explotacions on s’està cer-
cant una resposta a la queixa de sempre, 
de pagesia i gent que viu i treballa en l’espai 
agrari perquè és el seu patrimoni, la seva for-
ça, la seva il·lusió. 
Quin paper hi té l’Administració?
L’administració hi juga un paper cabdal. Les 
polítiques públiques han de donar suport al 
valor de les produccions pageses. D’una ban-
da han de deixar espai a la producció local 
perquè aquesta s’estructuri i es defineixi; no 
posar tantes traves als productors, sobretot 
als petits, i actuar d’una manera lògica i en 
consonància amb la realitat territorial; escol-
tar iniciatives enginyoses i donar suport a pro-
jectes; engegar campanyes de promoció a di-
ferents segments de la societat; actuar i exigir 
que l’etiquetatge dels productes sigui entene-
dor, clar i simple, etc. De l’altra, cal que les po-
lítiques encetin una etapa on decididament 
s’aposti pel primer esglaó del sistema alimen-
tari. Per tal d’accelerar la tendència cap a un 
model més sostenible i equitatiu cal una forta 
aposta política i un suport social a l’alça. cal, 
doncs, una mica més d’educació i cultura per 
a una alimentació millor i més sana des de les 
esferes polítiques per poder revitalitzar el sis-
tema agrari local, que ens procura el bé més 
immediat: l’alimentació. 
Quin paper hi té el consumidor?
El consumidor, en termes generals, no està 
responent a les necessitats del sector agra-
ri. Ens hem tornat molt exigents, i sí que cer-
quem qualitat i seguretat alimentària, però 
no volem assumir la despesa que comporta. 
Les noves tendències ens avisen que els giro-
nins i gironines estem consumint més carn 
i molts més productes preparats i envasats 
que anys enrere. a més, cada vegada com-
prem menys producte de temporada, i fins i 
tot ni sabem què es cull al camp a cada èpo-
ca de l’any. Pel que fa als llocs de venda habi-
tual, les grans superfícies s’emporten la pal-
ma de freqüentació. Som molt pocs els que 
ens deixem veure per mercats o petits esta-
bliments de venda propera.
D’altra banda, si cerquem experiències 
on el consumidor valori més la producció 
local, també en trobarem, però molt puntu-
als. Hem vist que hi ha gironins i gironines 
que s’organitzen en associacions de consu-
midors per tal d’acostar-se als productors, 
com La Manduca, a Sant feliu de Guíxols, 
o El rebost, a Girona. també n’hi ha que 
encarreguen directament alguns dels seus 
productes frescos als productors locals, 
com ara els que ho fan als pagesos 
agroecològics de l’Empordà. 
I des d’una altra perspectiva 
també cal esmentar inicia-
tives internacionals com 
la de les food miles, o 
l’ecogastronomia o slow 
food. La primera reivin-
dica prioritzar els ali-
ments que hagin 
estat conreats en 
un radi inferior a 1 
milla (160 quilòmetres), 
per tal de posar en valor els 
productors locals. a diferents 
llocs del món han aparegut sobretot botigues 
i restaurants que segueixen aquest principi. 
La segona neix com a resposta al menjar rà-
pid o fast food, i posa en relleu la importància 
de l’alimentació com a acte vital, el paper fo-
namental dels aliments diversos i de qualitat, 
el plaer de menjar-los i evidentment els pro-
ductors que els fan possibles.
Quin paper hi té la pagesia?
La pagesia hi juga un paper essencial: està 
clar que el futur de l’alimentació passa pel 
suport dels productors i de les seves produc-
cions. No ens podem saltar l’esglaó primari, 
el que dóna sentit a tota la cadena alimentà-
ria. Però aquest també ha de ser capaç d’as-
sumir la comercialització, ha de ser capaç de 
treballar en equip, ha de ser capaç de buscar 
alternatives viables de petites transformaci-
ons que donin valor a la seva feina perquè si-
gui molt més preuada. En aquest sentit, les 
produccions locals i l’agricultura i ramaderia 
de proximitat són una de les respostes al mo-
del predominant. 
Iniciatives com la dels menjadors esco-
lars ecològics, on els productors es posen en 
contacte directament amb els consumidors, 
o com la posada en valor dels espais per a la 
pagesia en els mercats locals, o qualssevol de 
les experiències individuals que s’han expo-
sat aquí, són bons indicadors de la salut i del 
futur del nostre sector.
finalment, cal destacar que per po-
sar en valor l’espai agrari cal una 
major comunicació entre els 
productors i els consumi-
dors. cal que la pagesia 
sigui més coneguda i 
propera. cal que tant 
els uns com els altres 
s’organitzin i es coordinin 
per poder tirar endavant una agri-
cultura diversa, rica i viva.
anna roca 
neus monllor


El futur de l'alimentació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert