Moré Aguirre, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

i r í É ü , 3 3 í ¿ ^ 
CRÍTICA •» i f ' R E V I S T A DE GiRONA •> MÍM. 224 M A I C - J I Í N Y 2 0 0 4 *• Í323I 91 
El compac te c o m e n t a 
amb un intens so de la viola 
que predisposa, simplement, 
a escoltar. I d'aixó es tracta; 
de portar a ternic I'antic i 
oblidaC cxercici d'escoltar 
els textos recitats per LUÍ 
r apsode , de r e c u p e r a r el 
gust per la paraula dita. 
Aques ta gravació está 
formada per tres blocs ben 
definits. La p r imera part , 
«Les ratlles del món», agrupa 
textos que reflexionen sobre 
la creació literaria i el paisat-
ge: autors tan aparentment 
allunyats com Gabriel Ferra-
ter, Pere Corommes, Pere-
jaume, Jacint Verdaguer 1 J. 
Fuigdefabregas ens proposcn 
una reflexió ben honiogénia 
sobre el fet creatiu i la scva 
relació amb la nieravella del 
paisatge, erités també coni a 
niáxinra obra d'art. El segon 
bloc és «Improvisacions», un 
conjunt de textos volguda-
ment caótic que avanza al 
ritme cada vegada niés trepi-
dant de la música . És un 
apartat dedicat a !a rauxa, a la 
improvisació. El textos, reci-
tats i cancats, agafen registres 
i cntonacions molt dispars 
per crear una vertaciera 
explosió de sensacions que 
sovint formen part de la rios-
tra realitat mes quotidiana, 
«Pero ara sí» és el tercer bloc 
del conrpac te . En aquest 
apar ta t s ' ag rupen tex tos 
periodístics, poemes , des-
cripcions i reflcxions sobre la 
creació de la má deis escrip-
tors Josep Maria Fonalleras, 
t r á n c e s e T e n , Salvador 
Espriu, Pere Quart, Kiaros-
tami i Ferrater. L'últim apar-
tat és «Calleó de remaD>, una 
can^ó d'arrel popular, a \:i 
qual la viola de roda dona el 
to tradicional que li corres-
pon, que juga amb la tradició 
oral deis mots coMoquials 
assignats a una llarga llista de 
pobles de Ca ta lunya . El 
compacte, dones, acaba amb 
un recorregut peí paisatgc del 
nostre país, i ho fa amb una 
can^ó, la combinació mes 
perfecta de música i lletra. 
Les ratlks del iiióti és mi 
c:ompactc que u n e i x la 
coiTiposició mus ica l 1 la 
composició literaria en un 
enriquiment mutu. El tex-
tos, major i tár iament p o e -
mes , fo rmen una barreja 
h e t e r o g c n 1 a d' é p o q u e s, 
generes i estils literaris que 
condueix Toient cap sensa-
cions niolt diverses i que 
a lbo ra posa d e man i fes t 
línies paral-leles en la per-
cepció de la realitat de dife-
rents au to r s de la nos t ra 
historia literaria. El so de la 
viola dona el c o n t r a p u n t 
mes Iligat a Tesséncia de la 
t radic ió , és una constant , 
dona uniformitat a la grava-
ció, tot 1 que agafa matisos i 
registres diferents, i s'adapta 
a cada non capítol literari 
a m b una marca pe r sona l 
molt clara. 
El tito! d'aquest recital 
prové d'un deis versos reci-
tats, «Helena», de Gabriel 
Ferrater. La Ilibertat del full 
en blanc encara per escriure, 
que s'omple de raúsiques i 
lletres que, juntes, dibuixen 
també sinuosos camins en 
¡ ' interior del que escolta. 
Son ¡es radies de! món. 
Gloria Granell Nogué 
El p r i m e r Ber t rana 
i e l seu m ó n 
(";iíANi[i N()(;t;p, (ilória. 
Prudenci Bertrana: 
Els primers passos de 
I'Artista. 
Ajiuitainfiit (k íiiron.i, 2u()3. 
254 pagines. 
El llegat literari de Prudenci 
Bertrana és tan impor tant 
c o m el l iegat h u m a d 'un 
avi. Gloria Círanell ha sabut 
fusionar anibdós llegats en 
aquest Ilibre que ha publícat 
P A j u n t a m e n t de G i r o n a 
dins la col-lecció Historia 
de Girona, 1 del qual —de 
ben s e g u r - tots dos s e ' n 
sentirien ben orgullosos. 
Un treball documentar, 
acurac, revisat, complemen-
tat 1 toriiat a revisar com 
aquest mereix un just reco-
nc ixement a la felna feta, 
per les llores de ded icado 
esnier^ades en detriment de 
l'ociositat per tots anhelada, 
1 per donar la possibilitat a 
l'civid l ec to r de c o n é i x e r 
mes i millor un deis grans 
literats gironins. La defensa 
de les nostres arrels contri-
bueix a enfortir la nostra 
identitat; en aquest sentit és 
d 'agrair a les ins t i tuc ions 
gironines la seva aposta peí 
c o n e i x e m e n t deis nostres 
in teMcc tua l s , ates que la 
c e n t r a 1 i t a t b a r c e 1 o 11 i n a 
menysté tota la realitat que 
li és aliena. L'autora, bona 
coneixcdora de la figura del 
literat per haver treballat en 
la catalogado del fons Ber-
t rana a la U d G , en una 
exposició sobre el personat-
ge ai Museu d'Art, 1 haver 
publicat ja sobre la seva filia 
A u r o ^a, ens e n d i n s a en 
aquesta ocasió en el Bertra-
na mes desconegut, l 'ante-
rior a la seva consolidació 
amb la c i n e g u d a novel-la 
Josafa!. 
En aquest liibre s'estudia 
en detall el període 1892-
1906, marcat per l'csclat del 
m o d e r n i s m e 1 pe í caiivi 
d'inc]uietud artística del per-
sonatge: el sait de !a pintura 
a la l i teratura. C e r t a m e n t 
Bertrana és eontextualitzat 
en el caliu cul tura l de la 
Girona del eanvi de segle, 
un treball peí qual ha estat 
necessari el buidatge de la 
premsa de l'época, a través 
de la qual s'han recuperat 
molts textos literaris publi-
cáis aleshores. Aquesta pri-
mera incursió en la literatu-
ra permet entendre millor la 
seva carrera literaria poste-
rior. N o es poden fer p ro -
fundes análisis sobre una 
d e t e r m i n a d a p r o d ú c e l o 
literána si préviament no es 
fa un intens treball de docu-
mentació sobre la trajectória 
que lia marcat el seu autor. 
92 Í324I «• Rl;VlSTA DE CÍIRONA •» N"ÚM. 224 MAU. -JUNY 2ÜO4 f. CRÍTICA 
A part i r d 'aqiicst trebal! s ena 
b o q u e s ' a p r o f u n d í s cu el 
c o i i e i x e n i e n t d e P r u d c n c i 
l í e r t r a n a i d e i s al t r e s 
i n t c M e c t u a l s g i r o n i n s d e l 
p e r í o d e , s o b r e m o i t s d e i s 
quals pesen encara n ia l au ra -
d a m e n t massa o m b r e s . 
David Moré Aguirre 
^ 
Josep DanéSr 
un arquitecte 
investigador 
PuiGVtRT I Soi A, Jüaquiíi!. 
Josep Danés i Torras arqui-
tecte, una biografía profes-
sional. 
0!ot, AJLiiitanK'ot ci'Olot, 2(X}3. 
Nuva Bibliotfta Oloriii:i, 4, 
142 pagines. 
Fins a l 'aparició del Ilibre de 
J o a q u i n a H u i g v e r r es t e n i a 
p o c a m f o r m a c i ó d ' a q u c s t 
m e m b r e d ' u n a d e les nissa-
gues olot ines niés presents en 
el p a n o r a m a local: la familia 
D a n é s i Tor ras . El pare, J<xii] 
D a n é s i Co l ldeca r r e r a - p r i -
m e r d ' u n seguir d e g e n e r a -
c ions de m e t g e s establerts a 
Olot—, va t eñ i r d o t z e filis, 1 
va d o n a r e s t u d i s a t o t s e ls 
q u e van arribar a l 'edat d ' i n i -
c i a r - l o s . E l s n o i s v a n f e r 
c a r r e r e s u n i v e r s i t á r i e s i les 
noies van estudiar magister i , 
s í t u a c i ó f r e q ü e n t e n t r e les 
fann'lies d e professionals l i b e -
ráis. El desé ñll va ser J o s e p 
( 1 8 9 1 - 1 9 5 3 ) , a rqui tecre i u s -
t a l ' l a c a B a r c e l o n a , o n v a 
v i u r e des d e l 'época d ' e s t u -
diant i o n va obr i r dcspatx . 
Josep Danés i Torras, 
arquitecte 
una biografía 
professional 
JOAQUIM M . PUIOV 
biblioteca 
Olcitina 
Es c o n c i x i a b e n p o c a 
cosa d ' a q u c s t p r o f e s s i o n a l , 
t r e t d e r e f e r c n e i e s d e les 
s e v e s i n v e s t i g a c i o n s d e la 
masía catalana i a lguns p r o -
j e c t e s e m b l e m á t i c s , c o n i el 
c o n i p l e x del ^an tuar i r i p o -
Ucnc de Ni 'nia. Hav ia influit 
en aques ta desconeixen^":a la 
m a n c a d 'es tucl is d e l p e r s o -
n a t g e , a n iés d e r e c l i p s a n t 
p e r s o n a l i t a t de l g e r m á J o a -
q u i m , el m e t g e - h i s t o r i a d o r 
a u t o r d e la m o n u m e n t a l 
Historia d'Olol. 
P u i g v e r t ha ressegni t la 
b ib l io teca del b iograf iad o n 
es constata el sen interés pe r 
la h i s t o r i a , T a r q u e o l o g i a 1 
l 'ar t , les seves s in ipa t ies p e í 
catalanisme de la Lliga 1 peí 
n o u c e n t i s t n e . U e fet e ra la 
s egona g e n e r a c i ó d ' a r q u i t e c -
t c s n o i i c e n t i s t e s q u e v a n 
buscar una a rqu i t ec tu ra p r o -
p i a d e l p a í s , L ' a u t o r d e la 
biografía repassa les diverses 
f a c e t e s d e l ' a r q u i t e c t e , i 
encara q u e m a n c a la ca t a lo -
g a d o d e l ' o h r a . e n ía u n a 
p r i m e r a a p r o x i m a d o de i s 
p r i n c i p á i s p r o j e c t e s , on es 
vcu q u e va incidi r en l ' u rba -
n i sme , va ter les cases u r b a -
nes i a i l l ades , va p r o j e c t a r 
f a b r i q u e s i edif icis p ú b l i c s , 
p e r o sob re to t va cons t ru i r i 
restaurar n o m b r o s o s s an tua -
ris i t e m p l e s , fe ina a l g u n e s 
vegades Iligada a la seva c o n -
d ie ió d ' a r q u i t e c t e de l bisbat 
d'Urgell. 
D a n é s va ser u n e x c u r -
s ion i s t a d ' a r r e l v u i t c e n t i s t a 
q u e a n a v a a la n i u n t a u y a 
a m b uns interessos culturáis i 
c i e n t í f u s p e r c o n é i x e r la 
térra i fer r ece rques culturáis . 
V a f r e q ü e n t a r el C.~entre 
Excursionis ta de C^atalunya 1 
va coMabora r an ib el Servei 
d e C^.onservaeió d e M o n u -
m c n t s d e la M a i i c o m u n i t a t 
d e C a t a l u n y a a i x e c a n t p l á -
n o l s d e c o n j u n t s e d i f i c a t s 
d 'a r reu del país, i per la seva 
d o b l e v c s s a n t d ' a r q u i t e c t e 
del bisbat d 'Urge l l i d ' e x e u r -
s i o n i s t a , va i n t e r v e n i r e n 
niol tes esglésies p i r i nenques . 
Les invest igacions q u e va 
fer D a n é s de la masía - q u e 
P u i g v e r t e n s r e c i ) r d a q u e 
es tán i n t e r p r e t a d c s m e s e n 
clan nacionalista q u e n o pas 
g e o g r á f i c a - , l i fan a f i r m a r 
q u e son "art nac i tmal e n el 
qna l hi ha c o n c e n t r a t s e l e -
m e n t s p u r s d e la i iaturalesa, 
ja q u e han sord t de la propia 
tér ra». S o n u n s es tud i s q u e 
c o n s t i t u e i x e n e n c a r a a v u i 
u n a r e f e r e n c i a o b l i g a d a en 
tots els es tudiosos de l 'arqii i-
tec tura popu la r . 
El t e x t , r i g o r ó s í a m é , 
está a c o i n p a n y a t d e l ' acura t 
disseny d e la coMecc ió , q u e 
es v e n c o m p l e m e n t a t , e n 
a q u e s t a o c a s i ó , a n i b u n 
a n n e x d ' ima tges i p lánols . 
Joan Sala 
El cantant parisenc 
de Cerviá 
PAGANS, Lorenzo, 
«El Cantante Español» 
de los salones de París. 
Viu'iitc García de la Puerta López, 
Colección Grandes Tenores 
Eipañoles, núm, I 
Ed, Edarcón (Madrid), 200.1. 
414 pagines. 
U n v o l u n í cx tens (414 p a g i -
nes) dedica t a una figura de 
la n o s t r a t é r r a , L l o r e n s 
Pagans , del seg le X í X q u e 
d o n a t e s c i n i o n i d e i s s e u s 
do t s ar t is t icomusicals a B a r -
ce lona , M a d r i d i París í q u e 
el D r . V i c e n t e Garc ía d e la 
Puer ta , m e t g e i a m a n t apas-
s i o n a t d e T o p e r a , d e s c r i u 
a m b el n ia jor detall possible. 
L ' a u t o r t r e b a 11 a e n 
l 'es tndi de diferents cantants 
espanyols no tab le s , to t i n o 
h a v e r o b t i n g i i t la p o p u l a r i -
t;it deis n iés capdavan te r s . i 
així, ens ofere ix la biografía 
d e l n a s c u t a l e s n o s t r e s 
c o m a r q u e s . 
N o h a d e s o r p r e n d r e 
q u e L l o r e n s P a g a n s 1 J u l i a 
nasqués a Ce rv i á de T e r , ja 
q u e els pobles i ciutats d e les 
r i b c s de l L e r t e ñ e n al s eu 
h a v e r u n b o u i n m i b r e d e 
p r e s t i g i o s o s n i ú s i e s í c a n -
t a n t s . T o r r o e i i a , V e r g e s , 
Ce rv iá , Bordl ls , t í i r o n a , etc. 
e n s o n t e s t i n i o n i s , a m b les 
s a g ú e s d e i s B o u , V a l l e s p í , 
M o n g u i l o d , P e l i p , A m e r , 
C o t x o , B a r ó G ü e l l , C o s t a 
P o n t , Cassú, R o v i r a i mol ts 
m e s q u e h a n n o d r i t les 
o rques t res i eobles g i ronines , 
h a n escri t ob res d e c o n s i d e -
rable va lo r mus ica l 1 <?btin-
gut éxits in te rnac ión ais. 


El primer Bertrana i el seu món

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert