Granell i Nogué, Glòria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Fuus DE u REVISTA -y • ENVISTA DE G T a O N A ' » N Ú M . 205 MARf-ABSIL 2O01 f- [zzgí ÍI3 
Les ultimes lletres 
A través 
de la parodia 
FlGUERAS, A L B E R T . 
Manual d'intimitats. 
Editorial Proa. Barcelona, 1999.90 pagines. 
Manual d'intimitats és un llibre formal per sis narracions breus pro-
tagonitzades per personatges rics psicológicament, tot i que els 
caracteritza una aparent simpiicitaL A través de situacions insolites 
i increíbles pero situadas en un context de máxima quotidianitat, 
que porta a una total versemblanga, les diferents histories provo-
quen el somriure i la reflexió del lector. Les narracions teñen en 
comú l'enfocament nan-atiu, de fina ironia, que estira fins a l'extrem 
situacions quotidianes per anibar a una parodia que, en tots els 
casos, fa pensar. Així dones, a través de l'estirabot final i l'humor 
(que ens remeten a mestres com Pere Calders o Quim Monzó) 
s'analitzen temes profunds com la recerca dlnspiració literaria (pre-
sent a «Intercanvi" o a "La pregunta»), les dilícils relacions huma-
nes ("Diáleg"), el pas del temps i de la vida {"Obstlnació») o la 
barreja de realitat i ficció ("Miratge»), tema present a tot el llibre. 
Com explica Rafael Vallbona en el próleg, en aqüestes histo-
ries la vida es mostra equívoca, com unjocdemiralls. Així, elque 
en un principi es presenta com una situado inversemblant, es 
converteix en l'análisi de moits comportaments i actituds interiors 
amb els quals ens identifiquem rapidament. En definitiva, a través 
de la parodia i amb un llenguatge precís i planer, Albert Rgueras 
ens parla de la vida, un reguitzell d'intimitats Iligades al temps. 
Aquesta obra (premi Francesc Puigi Uensa 1998}, d'una 
simplicitat riquíssima en tots sentits, confirma una vegada mes 
Figueras com a gran narrador, sens dubte una pega ciau en la 
literatura actual de casa nostra. 
A l'ombra deis mots 
R A F A R T , SUSANNA -^._ ••^ •' 
Reflexió de la llum. •/•^- • . 
XXXII Premi de Poesia Joan Telxidor 1998. 
Ed.Columna,Col.PoesiaCrema,218. "' '••: •; •. 
Barcelona, 1999.52 pagines. 
No desmereix aquest recull les brillants expectatives despertades 
per l'autora amb el seu primer llibre -els mes que reeixíts Olis 
sobre paper {1996)- i mantingudesamblap/aquefíe/í coí-Qué 
vols -on el desig i l'amors'apoderaven del paisatge (Senfta/, 34, 
primavera de 1997)- . Els seus mots, sáviament escollits i 
col-locats, ens fan presents amb amargor esperanzada tots els 
replecs de la vida. Des de l'impuis creador fins a la mort 
Com la llum que es reflecteix en l'aigua, l'autora projecta els 
seus poemes sobre la pell de! món i hi grava, fugissers pero inde-
lebles, tatuatges que voldrien explicar-ne els mes recóndits 
secrets: les relacions entre la vida i l'art, l'implacable pas del 
temps, la natura immutable i transformada, el poderde la memo-
ria, el neguit de l'amor. La vida llaura els seus poemes i aquests 
se'nsfan companysdeviatge in^ en uncía bles. 
La térra és «plena de minúsculs combats» i "esclava deis 
seus mals», i potser només la veu i la má del poeta son capaces 
de redimir-la amb la forga deis seus mots, com el raierque mena 
a bon port els tronos de l'existéncia «sabent que és el camí alió 
que ens confirma», com el «nanser laconic» que omple de llunes 
escatades el seu modest ormeig, com l'arquer que, abatuda la 
presa, «dessagna el seu desig a la intemperie, / com un miratge». 
La varietat de metres i d'estrofes (hexasíl-labs, decasíl-labs, 
sonets, estrofes sáfiques o tankes) és el reflex en el mlrall de la 
forma de la multiplicitat de temes i arguments que l'experiéncia 
de l'autora ens lliura: el record de l'amat absent, la mort; del jove 
motorista, el difícil art de viure i beure's "la penneable esséncia 
del mÓH", l'evocació d'una infantesa plena de records abolibles, 
la descripció d'un enigmátic quadre. 
Tots ells recorreguts per un lucid i soterrat pessimisme que 
no exclou l'esclat de tium esperangada d'un infant que creix. El 
plor, que vivifica, hi és latent, pero no l'hem de temer, car déla 
Marguerite Duras; "Et ne pleurer jamáis ce n'est pas vivre». Les 
llágrimes embelleixen els ulls i l'acceptació de la vida tal com és 
ens condueix a la maduresa. Entrem, dones, en aquest «bosc pie 
de paraules" «sobre la pell tibant i extensa de la vida». 
Gloria Granel! i Nogué Lluís Lucero Comas 


A través de la paròdia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert