Clop i García, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÍTICA •» * • R K V I S T A DE C J I R O N A >* N O M . 221 KOVLMÍÍIÍI^ - DLSL.Miiiü- 2003 * • | 6 6 y | 
AgllJíM;! VllillGíllí 
LA INDUSTRIA 
SURÜ-TAPERA A 
LLORET DE ^L\R 
de h segona incitit del segle 
XIX i la seva crisi 1 desapa-
r ic ió d u r a n t els p r i m e r s 
decen i i i s del seglc X X , 
L'cstLidi iiiclou cupítcils par-
ticulars dedicats a empreses 
i industriáis de Lloret, a la 
participació de llcíretencs en 
els dcbats sobre els aranzeis 
de sorcida deis taps, a les 
inst i tucions i associacions 
a p a r e g u d e s a l ' c m p a r a 
d'aquesta industria i a algu-
nes biognifies de [apers llo--
retencs. 
Agustí M. Vilá no és un 
especialisu en la historia de 
la mdústria surotapera. £11 
niateix indica en la in t ro -
dúcelo que el sen propósit 
era fer un estudí sobre les 
activitats industriáis de Llo-
re t de Mar , pe ro q u e 
rcnornie voiuní d'informa-
ció que ha rccollit l'ha obli-
gat a dividir aqnest projecte 
en difereiits Uibres que té 
previst anar pub l i can t els 
propers anys. To t i així, ha 
p<jgut ser restimoin del que 
els e s tud iosos d ' a q u e s t a 
industria hem pogut captar 
des de fa tenips: la necessitat 
d ' ana r a buscar les foiits 
d'enipreses (o de particulars: 
indus t r iá i s , c o n i e r c i a n t s , 
comissionistes...) per poder 
teñir una idea niés correcta 
del de senvo lupan i en t del 
negoci. Les dades que ens 
faciliten eis arxius niunici-
pals son molí: valides, pero 
p a r c 1 a 1 s; q u e d e n m<í 11 s 
aspcctes sensc possibili tat 
d'análisi. I a niés, peí que fií 
al Ilibre que ens ocupa, ha 
tjngut el problema que per 
a n a 111 z a r les d i fe r e n t s 
emprese s i i ndus t r i á i s (i 
i n t e r m ed i a r is : el cas d e 
fosep M o r é i Cresas) que 
apareixen en diferents capí-
tols del Uibres, s'ha hagut de 
recorrer a Uibretes de notes 
o de cor respondencia . La 
manca de fonts comptables 
ha impcdit a Tautor quanti-
ficar correctament les aeti-
vi tats c o m e r c i á i s de les 
e m p r e s e s que e s m e n t a . 
D'ac|uesta manera, el capítol 
dedicat a ¡ 'empresa Pujol 
H n o s . y C ía , una de les 
empreses lloretenques mes 
irnportants de l'époea, s'ha 
hagut de realitzar a partir de 
dades disperses i deis fons 
de l'empresa Arxer Hnos. y 
Cía, resultar del canvi de 
noni 1 de socis de l'anterior 
empresa que va teñir lloc el 
l'->()6, la qual cosa dona 
c o m a resu l ta t una visió 
amb excessives referéncies 
a i i e cdó t iques i niol t poc 
art iculada. Bn canvi , son 
niolt apreciables, foiianien-
t.11 m en t p el seu vessan t 
quanritatiu, el capítol dedi-
cat a l'entpresa BalMlatinas, 
Comas y Cía, conipradors i 
preparadors de siiro portu-
gués (manquen estudis que 
ens parlin deis industriáis 
tapers catalans que van anar 
a comprar suro a Portugal 
durant la segona meitat del 
vuit-cents); les dades d'unes 
Uibretes de producc ió del 
tapcr Josep M o r e i Vidal 
(1865-1889) , 1 els capitols 
dedicats a l 'empresa Arxer 
Hnos. y Cía {venedors de 
taps a l'Havaiia i a Aleman-
ya 1 el centre d'Buropa) 1 a 
Josep More i Cresas, coniis-
sionista i venedor de suro i 
taps. Agustí M, Vilá s'ha 
e n t r e t i n gu t a b u i d a r 
pacientment totes les dades 
de vendes de taps i carracs 
d'aquestes empreses 1 trans-
criure-les al Ilibre. 
El principal encert del 
lUbre és, precisament, el seu 
vessant quantitatiu: la facili-
tació al lector de les dades 
sobre la base de les quals ha 
elaborat l'cstudi. A mes de 
transcriure totes les vendes 
de taps que ha pogut loca-
liti^ar, l'autor ens proporcio-
na totes les referéncies sobre 
el suro existents a l'amillara-
m e n t de 1879 i, en uns 
extensos apéndixs, totes les 
dades que hom pot tr()bar 
sobre aquesta industr ia a 
l'Arxiu Municipal de Lloret 
de Mar: mat r icu les de la 
c o 111 r i b u c i ó i ndus t r i á i s , 
tapers mdicats ais padrc^ns 
d 'habitants 1 alguns textos 
de l'époea. 
Aix i , h e m de va lo ra r 
niolt posi t ivament l 'estudi 
d'Agustí M. Vilá, aparegut 
en un bon any p e r a la 
historia de la industria suro-
tapera a Catalunya, ja que la 
s e v a a p a r i c 1 ó ha e s t a t 
paraMela a la de dos estudis 
locáis sobre acjuesta indus-
tria a Palafrugell i a l'AIt 
Empordá nord-oec iden ta l 
que ens perineten teilir una 
visió mol t niés exacta del 
que representa la implanta-
eió d'ac|uesta industria a les 
nostres comarques. 
Joaquim Alvarado 
156 jacíments 
arqueológics 
'Lim'!-; 1 Gaker, Joscp, 
Poblahi, dólmens i menhirs. 
Els grups megalítics de 
l'Albera, serra de Rodes 
i cap de Creus 
(Alt EmporJá, Rosselló 
i Vallespir oiiental). 
Dipiit.ifió de ."irona, 
Girom, 2002. 
950 págiiits, 3S7 figures i íbcografies. 
El p e r í o d e h i s to r i e que 
compren del 4000 al 2000 
abans de Crist és ima de les 
etapes mes interessaiits de la 
nostra prehistoria recent. És 
en aquest per íode que les 
primeres comunitats pageses, 
ja plenanient consolidades, 
concixen un seguit de canvis 
que afecten profmidament 
les seves estructures socials, 
económiques 1 ideológiques. 
Aquests canvis es reflectei-
xen en aspectes tan diversos 
com un important augment 
demotp-áfie, que permet que 
p e r p r i m e r c o p s' o c u p i 
intensament tot el territori; 
la i m p l a n t a d o del r i tual 
d ' e n t e r r a m e n t coLlec t iu , 
amb la utilització d'una gran 
quantitat 1 diversitat de lk~>cs 
funeraris, i singularment deis 
90 Í670I *• REVISTA DF. CJTRONA •* \ ú \ i . 221 NOVÜIVIBIU; ~ DOSLMISKI: 2003 -* f- CRÍTICA 
FABREGA. Xavier; HOMS, Ramón, 
El misteri de Quintaforca. 
Barcelona: Barcanova, 2003. 
184 p, 
FARRiOL, Jaume. E! mún des de la 
val! del Tenes. Barcelona; 
Mediterrania,2003. 176 p. 
GiRALT-MIRACLE, Pau, Visions 
panorámiques de tes comar-
ques glronines. Girona: Funda-
ció Caixa de Girona, 2003. 84 p. 
GRANELL NOGUÉ, Gloria. Pruden-
ci Bertrana: els prímers pas-
sos de ¡'artista. Girona: Ajun-
tament, 2003. 256 p. 
GRAS, Jaume. La Cerdanya: Histo-
ries i paisatges. Barcelona: 
Viena,2003.81p. 
GRAU, Anna. Endarrere aquesta 
gent. Barcelona: Columna, 
2003, 248 p. 
ILLAS, Edgar. Eige! de bany sobre 
¡'esponja. Barcelona: Colum-
na, 2003.154 p. 
La innovado docent a ta Universi-
tat de Girona. Girona: UdG, 
2003. 223 p, 
Memoria 1997-2002. Institut de 
Química Computacional. 
Girona: UdG, 2003, 145 p. 
NADAL, Mar [coordtnaciój. Hahi-
tatges a ta Fosca: propostes 
per a una nova ordenado / 
Dweillngs in La Fosca: propo-
sals for a new ptanning. Giro-
na: Col-legi d'Arquitecíes de 
Catalunya, 2003, 75 p. 
PABLO, Moisés de. Segle XX¡. 
Tarragona: EIMédol, 2003. 
PAGÉS JORDÁ, Viceng; PUIG, Jordi. 
El Balx Emparda. Barcelona: 
Triangle Postáis, 2003. 290 p, 
PLUJA, Arnau. Llanqá al segle xvii. 
Girona: Brau, 2003. 346 p. 
PUNSETÍ I PUIG, Daniel: SABATER 
I SELRÁ, Daniel. A peu peí 
Baix Emparda: 20 ¡tineraris 
de sendertsme entre garbí i 
tramuntana. Barcelona: Cos-
setánia,2003. 157 p. 
RIERA I PAÍRÓ, Albert. La Senyoria 
episcopal de Bascara i t'organit-
zació de l'espai (1055-1302). 
Figueres: Instituí d'Estudis 
Empordanesos, 2003,311 p. 
ROVIRA, Teresa; TERRADAS, 
Robert. Arcad! Pía i Masmi-
quel. Girona: Col-legi d'Arqui-
tectes de Catalunya, 2003, 
sepilieres megalítics; l'iiiici 
de la metal-lúrgia, ja vers el 
final dol pcríodc, etc. 
Josep Tar rús cus p r e -
senta en aquesta volinnino-
sa obra els resultats de 2.S 
anys de constants treballs de 
d o c u i n e n t a c i ó i r ece rca 
arqueológica al voltant deis 
a b u n d a n t s ves ti gis deis 
grups humai i s q u e van 
viure just en aquest període 
a l'extrem nord-oriental de 
C^ataluuya. En aquest extens 
treball, que const i tueix la 
seva tesi doctoral , i ' autor 
eiis explica tots els detalls 
coneguts de cada un deis 
1 56 jaciments arqueológics 
que m c l o u . i on t r o b e m 
algún poblat, un gran nom-
bre de sepulcres megalítics i 
diversos menhirs i roques 
amb gravats. Josep Tarrús, 
pero, no es limita a fer un 
inventan o un corpus, sino 
que utilitza aqüestes dades 
per apropar-nos al paisatge 
d'aqueila época, a les carac-
teristiques de les practiques 
funeráries d'aquelles cornu-
nitats, a la seva estructura 
social, les seves formes d'ús 
del territori, etc. El treball, 
molt ben editat, es comple-
ta amb un important suport 
gráfic 1 amb diversos apén-
dixs on es recull una ampia 
bibliografía (011 potser t ro -
b e m a faltar r e f e r énc i e s 
d'autors de l'ámbit anglosa-
xó), la relació del conjunt 
de jaciments estudiáis o uii 
índex de les iMustracions. 
Esteni davant d 'un tre-
ball extens, redactat en un 
e x c e M e n t cá ta la , q u e 
reHecteix perfectamciit el 
iiivell de la recerca arque-
-Xi.'"^ 7*^1» 
(ilógica sobre la prehistoria 
recent a casa nostra, amb 
tot el que s'ha avan^at i de 
la manera cpc aixó s'ha íet 
en aquesrs darrers 25 anys i 
que, per tant, també reflec-
te i x les m a n c a 11 c e s q u e 
encara tenim. 
Hl treball de J o s e p 
T a r rú s c o n s t i t u e i x , sens 
dubte, una important apor-
tació al coiieixement de la 
prehistoria recent a casa nos-
tra. Per moltes raons, com la 
quaiititat d'informació que 
inc lou o la quai i t i ta t 
d'aspectes que tracta, esde-
viiidrá un llibre de referen-
cia per ais especiahstes, pero 
també és un llibre que pot 
interessar un públ ic mol t 
mes ampÜ, ja que pot ajudar 
el lector no especialitzat a 
acostar-se amb un Uengtiatge 
p l ane r a les c o m u n i t a t s 
humanes que van construir 1 
utilitzar un deis elements del 
passat que mes han mflu'ít en 
molts aspectes del nos t rc 
imag ina r i c o M c c t i u , els 
sepulcres megalítics, 
Xavier Clop García 
Schubert 
a quatre mans 
C!:arlos Lam;i & Sofía (/-abriya, 
Schubert (Fantasía in F 
Minor) - Brahms - Dvorak 
CD, KNS tlissiail, Foiir h.uids 
piano series, 2002, 
Es innegable que les inter-
pretacions del duet de pia-
iiistes gironins Caries Lama i 
Sofía Cabruja a quatre mans 
d e s p r e n e n una qu ímica 
especial, Amb una ja consi-
de rab le t ra jec tór ia a les 
espatlles, com a professors (al 
conservatori Isaac Albéniz 
de Cíirona) i també com a 
duet estable des de fa quinze 
anys, Lama i C~abruja cris 
ofercixen ara la seva visió 
particular d'obres de Schu-
bert, Brahms i Dvorak, tot 
seguint una hnia discográfica 
c o h e r e n t que c o n t i n u a , 
a lmenys tlns aques t m o -
ment, essent tidel a Schubert 
i lírahms. 
La Fantasía en fa menor 
D. 940 de Schubert, que ha 
fonnat part del seu repertori 
durant for^a temps, la t ro -
bem a les seves mans madu-
rada i amb una souoritat ple-
nanient inserida en rambient 
s chubcr t i á , d ' c leganc ia i 
seducció, que troba els seus 
miilors momcnts en el cone-
gut tema de Vallc^^ro moho 
modéralo i en el relleu que 
preñen els diversos temes, 
tant quan apareixen al pri-
mer com al segon piano, fet 
que ens corrobora la compe-
netrado i el saber-se escoltar 
deis intérfirets. 
La p rcd i l ccc ió de 
Brahms per les variacions hi 
és representada per Variacions 


156 jaciments arqueològics

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert