Carbó-Dorca, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

io8 *• Ri;visTA nt; GUÍONA •* NÚM. 216 íiiiNtH-r-tnREH ¿OOÍ •* •e- FuLLS DE u REVISTA 
Sis poemes 
de Roald Hoffmann 
Camps de visió 
Des de I'átic el noi 
mirava e!s nens jugar, pero 
ells scmprc corrieii Tora 
del marc de la finestra. 
I cl-s portícons iiialmenats 
dividien l'espai, aiKÍ 
que no podia dir sovint on 
la pilota que Igor havia xutac 
(havia o'it els nens cridar 
el noni d'lgor) havia anat. 
E! noi sempre es movia, 
d'un espieU a Taltre, 
intentanc que el món 
sorgís. Veia la dona del Mescre 
Dyuk anib un ctstell, 
mes tard la veia tornar 
amb ous; podia olorar-los. 
Una vegada veié una oca grassa. 
escapada del seu corral, salvada 
de ser degollada, va pensar. Una vegada 
Va veure una noia, amb 
un cosset pie de brodats 
deis Cárpats. N o podia veure el cel, 
els espiells miraven cap a baix; 
veia el camp prop de l'escola, 
sempre el mateix camp, només 
la neu es tomava fang, 
herba, neu. Mes tard 
el noi va créixer, ana 
a América, on fou 
5 5^ ^ 
un bon cstudiant, clogiat 
peí seu interés pels fets; 
ensenya a la gent a mirar 
cada una de les distorsions 
de les molécules, per qué 
Tetilé sobre el ferro 
es comporta així, no d'altra fomia. 
En aquest nión, va pensar, hi ba 
d'haver raons. Els seus poemes 
no eren somiadors, eren plens 
de fets exasperants, pero, 
Mes cndavant, va veure 
com la seva mare, a qui ek ulls 
li fallaven, niovia el cap, 
de la manera que ell ho feia, 
oh, a fi d'albirar el mes petit 
trosset de llum reflectic 
del nostre món, confinat. 
Fuii5 DE lA REVISTA *. REVISTA DE GiRONA-* NLiM. 216 (;iiNLn-i-i.unun 20011 ^ loy 
traducció al cátala: 
Ramón Carbó-Dorca 
La diferencia 
entre i'Art 
i ia Ciencia 
Per cijorijc CaLiiio 
A partir d'.iquest quiidrc de Miinch. 
d'algíi que patcix sobre un pout, aiiib 
les mans sobre les orelles, l'observador 
podría raspar una voiva taronja 
de mida micromecrica. Podría muntar-la 
sobre un portaobjectes, síntoiüczar 
finamcnc els rapids raigs que encerclen, 
l'espai soca cIs aparcanients í cls canips 
de fútbol, agullonats per Tíiupuls sense mans 
deis imants, í enfocar, porque aíxí 
és la seva gracia, h sonda de partícules 
(coni pedrés de fantasía calíbrades) 
a fi de produir l'agitació d\in íiiipacte 
gráfic sobre la pintura. La reeerca 
es fa sobre la forfa del crít. 
El xafnrdcig de les partícules és 
massa fort, pero deíxen soltes 
les molécules de la pintura, en perfecte 
demostració del principí 
d'incertesa. La pintura penja; 
un cel noruec i un port 
agafen el cric, renfoqucn 
cap a la calavera de robser\"ador. 
AHÍ, letrunyint, la impressió canvía. 
El métode 
científic 
Les bones teories 
son les que poden 
desniencir-se, diu 
en Karl Popper. Tal 
com si jo vingués 
la setmana propera, 
a la mateixa hora, segués 
amb el meu cafe 
exactament 
allí. 
quan aixecant els uUs 
vaig obser\'ar-te 
niírant-ine, 
de manera 
que et trobaré 
de nou 
allí, 
í aquesta vegada 
tíndré el coratge 
de soinriure. 
n o *• lí^VtSTA DE GlRONA •> NüM. 2lfi i;UNLR-FLimi;H ¿OO] »» FULLS DE LA REVISTA 
Juny 1943 
Altrcs tornaren tcmps després, quan 
la guerra ja era acabada, abajo eslava 
segxir que no havies mort, pare. 
Quan ells ei portaveii peí poblé, 
probablement t'escapolires, 
vares correr. Dispararen 
sobre un altre en Uoc teu. 
Un dia tornaras, 
escardalenc, ratac, per explicar 
hiscories deis aiguamolls on t'amagares. 
Un dia tornarás, caminiint 
la llarga ruta des de Rússia. 
1 quan em fallares i no tornares, 
vaig preguntar a la nieva mare 
que em digués una altra vegada 
el que havia succcVc, 
per posar-nie dins [a ment 
deljucu que va delatar-te, 
oh pare meu, 
que va dir-los on eren 
les teves armes amagades. 
els teus plans per fugir. 
Li vaig explicar el teu coratge. 
Quan aixo no funciona, pare, 
vaig somiar que tenia poders, 
que podría injectar vodka 
a la sang, alentir 
el policía ucraínés 
que tragué la seva pistola 
quan tu arreiiieteres el SS de cavalleria. 
1 quan aixó va fallar també, 
oh pare, 
vaig tancar els tinestrons 
i vaig girar les cares 
de la gent forceada 
a mirar a la pla^a, 
així no veurien coni quetes, 
aÍKÍ no haurien d'oir-te dir, 
dues vcgades, 
el noin de la ineva mare. 
Mestre oliverer 
El mestre oliverer amaga el seu signiftcat 
sabent-ho, tal com manen els habics espanyols, pero 
acaba florint per tot arreu, com les roselles salvatges. 
Va dir: Aniré a passar la nit, 
vigilant els llops, a l'oliveda 
-qui podría negar-li, aixó- í agafa 
una espasa de Toledo (o era de Damasc?); allí 
no hi havia pas llops, va ser tallat pels mots pero, 
va dir després, amb la seva esniolada duplicitat. Aixó 
va sembrar la incredulítat; es va disfressar, talment els soles 
marrons disfressen la natura, tal com ell, El marra 
va somiar que ballava al final d'una Uarga corda 
sobre una caldera, corprés d'esperan^a fireda 
per arribar a una aresta, preguntant-se a cada passada 
quina má divina reposava en el fulcre. 
FuLLs DE LA R E V I S T A - * •e- líJSVLSTA DE Gll íüNA -» NÚM. 210 (;]-NLlÍ-|[lBRl,'U 2 0 0 Í •»- 111 
Tsunami 
Per a Id Marííi Matos 
Un soHtó és 
una singLiIaritac 
del nidvinient 
ondulacori, 
una aresca 
que viatia just 
d";iL]iicsta forma. 
En veiéreni 
una, tal vegada 
filmada, niovcnc-se 
a cegiies, crciiant 
una superfíL-ic de platí. 
Els solitons passen 
uns a través 
deis alcres 
inipertorbats. 
Tu ets una ona. 
Ni quieta, ni 
Movent-te, no 
satisfas pas 
cap equació. 
Tu ets una otia 
que no sera pas 
mai sotmesa 
a l'aualisi (de Fourier}. 
Tu ets una ona; en 
els teus ulls m'enfonso 
amb gran delit. 
N o som solitons, 
no podem pas travessar-nos 
inalterats. 
OeL cnoví 
Rao a cura 
del traductor 
Vaig coneixer en Roald Hofíniann en els meus inicis 
coni a investigador. Era un aniic de carteig, sabia d'ell 
pels seus trcballs sobre la teoria de l'estnictura [uolecular. 
quan encara no havia publicat cap Uibre de poenies. Ens 
várem trobar per primera vegada, molt mes tard, a Barce-
lona, mercés a un congrés internacional de química 
quantica, el primer que vaig organitzar, just pocs mesos 
abans que li concedissin el prcmi Nobel. La seva presen-
cia a la Ciutat Comtal li permeté establir tan Iligams 
d'aniistai com coMaboració científica amb investigadors 
catalans, que niai han ntínvat des de Uavors. D'cnía la 
nieva vinguda a Girona, intento publicar una tradúcelo 
deis seus poemes, encara que les nieves gestions no han 
estat pas mai abocades a Téxit. Ara era temps, no només 
d'intentar-ho, sino de fer-ho sense esperar mes, pero. Per 
a la traducció he escollit sis poemes, ben represcntatius de 
la mirada de Roald HotTmann sobre el nión, com una 
mostra de la seva valúa com a poeta. 


Sis poemes de Roald Hoffmann

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert