Nolla, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TREBALL ^ 
IDE REDACClC^ 
f/^JK? 
Les consiruccions annexes ais Maristes que no van ser enderrocades i que 
donen al carrer del doctor Oüva i Prat han de ser estudiados amb cura, 
segaras els arqueólegs. Ara es traben en molt mal esíat. 
obres, que es preveu molt llunyana, 
és la que exigeix, sense cap mena 
de dubte, una actuado arqueoló-
gica previa. Aquesta fase compren 
el territori situat entre els Maristes i 
el carrer Bonaventura Carreras 
Peralta. Primer no formava part de 
l'actuació. pero la Comissió Provin-
cial del Patrimoni va obligar a in-
cloure-rhi. Hi ha alguns edificis que 
caldráenderrocar pero hi ha també 
elements vinculats a la muralla que 
son molt interessants. Hi ha, per 
exemple, una torre de sis per sis 
metres, en el colze que fa la mura-
lla, que Albert López Mullor, ar-
queóleg de la Diputado de Barce-
lona, ha datat en principi com del 
segleXIl. Necessita una restaurado 
urgent perqué al seu voltant hi ha 
cobertes en molt mal estat. Una que 
va caure va obligar a tancar el car-
rer del doctor Oliva i Prat. A prop 
Una ocasió única 
per a l'arqueologia 
JOSEP M. NOLIA^ 
D e totes les ciutats de Catalunya que tenen un ori-gen roma o anterior, una de les menys conegu-des, arqueoiógicament. i mes desprotegides. és, 
sense cap mena de dubte. Girona. Aquesta és una velia 
historia que cal recordar perfer memoria, pas obligat per 
no tornar a caure en vells errors i per no haver de tornar-
nos a lamentar mai mes. 
El nucli antic de Girona, la Gerunda romana, la ciutat 
alt-medieval i. de fel, el cor de la vila durant la major part 
de la seva historia, se sitúa a redósde la catedral ocupant 
un espai reduít de no gaire mes de 8/10 hectáreas. És 
avui mateix. encara, el barri antic i monumental, el sector 
turistic i mes imponentd'una ciutat antiga i amb una torta 
personalitat. Pero per sota mateix d'aquests edificis 
sovint nobles i monumentals. servint de fonament, s'a-
maguen velles estructures i altres restes que son docu-
ments histories de gran valor, els únics capagos. en 
algunes ocasions i per alguns periodes. de permetre'ns 
un inlentde reconstruir el passat d'aquesta ciutat, la seva 
evolució, la seva historia. 
Poques excavacions arqueológiques 
Per les circumstáncies que siguin i que no pensem 
que siguí ni el moment ni l'ocasió d'analitzar, no ha existit 
quasi mai un interés per part deis científics ni per parí de 
les institucions d'endegar uns plans generáis de recerca i 
d'excavaciódelsubsóldeGerunc/anitampociaxúera ja 
molt mes greu, de protegir adequadament el nucli antic i 
no únicament la part visible sino la part soterrada que 
constitueix un documenl arqueológic, i per lant histo-
rie, únic. 
Recordant molt per sobre caldria que féssim referen-
cia a l'important pía d'estudi que comanda Serra-Ráfols 
al principi deis anys írenta per encárrec de l'lnstitut d'Es-
tudis Catalans i que comptá amb l'abonament i l'ajut de 
les institucions gironines que en darrera instancia el 
feren viable i que va permetre fer un Ireball serios i-
exhaustiu del circuitemmurallat de la ciutat romana pale-
sant. clarament, l'existéncia de dos paraments de mura-
lla, un más antic fet de blocs poligonals i irregulars de 
pedra calcarla nummulitica, la pedra del subsól, i de 
fonaments, a base de carreus ben talláis, rectangulars. 
de pedra sorrenca procedent de les pedreres localitza-
desalsentornsde Domeny, a l'altra banda del riu Ter. Un 
estudi excel.lent, no superat en molts aspectes. i que 
posava les bases del que hauria d'haver estat una actua-
do futura. Aquesta tasca no tingué continuítat. si bé 
Serra-Ráfols, tal just acabada la Guerra Civil, continua 
exploran! el circuit mural de Gerunda amb troballes de 
gran interés pero lluny. ja, deis objectius i de l'ambició 
del projecte inicial i molt probablement per no teñir dar-
rera seu, i aquesta és sempre una necessitat prioritaria, 
el supon institucional i ciutadá. 
Un allre intent de certa volada pero que no arriba a 
reeixir i que molt probablement té el seu origen en l'aven-
lura caprtanejada per Serra-Ráfols, fou l'inici d'excava-
cions estratigráfiques i en extensió a l'inlerior de la 
Caserna d'Alemanys, endegades per Riuró i Oliva, justa-
menten el vértex de llevant de la ciutat romana, un sector 
inleressantissim i que oferia i oíereix unes excel.lents 
possibilitats per a fer-hi grans campanyes d'excavacíó 
sense cap deis problemesquesol plantejar l'arqueologia 
urbana. L'intent, després de dues campanyes, els anys 
1946 i 1947, no quallá. 
D'aleshores engá, poca cosa, si de cas, només recor-
dar la política propugnada per Miguel Oliva des del Ser-
vei d'Arqueologia de la Diputado, vigilant les obres que 
342 i 
d'aquesta torre hi ha una sala molt 
interessant que podría ser del XIV. 
S'hi veu l'arrancada de voltes a mig 
metre d'algada, el que vol dir que 
cal excavar-hi per arribar al sol ori-
ginal. Segons el Pía Especial del 
Barrí Vell, aquesta sala havia de ser 
enderrocada per obrir un antic pas-
satge, pero finalment s'ha decidit 
suprimir el passatge i conservar la 
sala, que caldrá rehabilitar. Tot 
aquell sector és molt malmés i cal-
dria elaborar un pía, primer de ne-
teja de totes les construccions sen-
se valor que ara son ruVnoses, ides-
prés de recerca arqueológica a 
consciéncia. Pero jo cree que aixó 
no ha d'impedir que ara es realitzi la 
primera fase enjardinada a la part 
superior". 
Els jardins 
Aquesta primera fase suposará 
dotar el barri vell d'una plaga ur-
bana i un petit pare. En el punt de 
La torre rodoria i la muraUa, vistes des del solar deis Maristes. 
L'enjardinament haurá de respectar i revaloritzar aquest conjunt. 
Els qui teñen curiositat per conéixer racons 
amagats de Girona han de fer ara equilibris per 
accedir al cim de la muralla unida a la torre 
rodona. Uns forats ais maons del mur de relort;, 
son la única vía d'escalada. L'enjardinament del 
lloc iará mes fácil la visita. 
Revista de Girona 
s'efectuaven aTinterior i en elsentornsde l'áreadelaciu-
lat romana, excavan! quan era possible, recuperan!, 
sempre. els materials arqueológics i documentant de la 
millor manera possible aquests treballs. Aquesta actúa-
ció va permetre que al principi deis anys setanta, duran! 
les importantissimes obres de condicionamenl i millora 
de ''Casa Pastors-, el paiau de Justicia, el Servei pogués 
excavar en aquell indret. que coincideix amb l'angle 
nord-occidental de la ciutat antiga i que se sitúa, a mes, a 
tocar Sobrepones, la porta nord de Gerunda, que conti-
nua conservant-se prácticament sencera actualment. La 
importancia d'aquests treballs arqueológics ja ha estal 
valorada repetidament i pensem que no cal insistir-hi. En 
relació amb aquest tema, la política del Servei, avui Cen-
tre d'Arqueologia, no ha variat després de la mort de 
Miquel Oliva i s'han aprofitat totes les ocasios per exca-
var quan era possible per controlar i vigilar les obres ifins 
i tot per aturar intervencions clandestinos i irresponsa-
bles com els treballs de buidatge d'alguns sectors de 
rinstitut Vell que van destruir, per ignorancia, uns docu-
ments arqueológics de primera magnitud. 
Sant Feliu, les Aligues i Torre Gironella 
En aquests darrers anys semblava que s'havia pro-
duTt un canvi que nosaltres valorávem oportunament; en 
primer Hoc la gran campanya de juliol a desembre de 
1966 que tingué com a objectiu l'excavació de tot el sec-
tor situat davant del campanar de Sant Feliu, amb troba-
lles molt valuoses, i els sondeigs efectuáis a l'interior de 
l'edifici de les Aligues, a la plaga de Sant Doménec. 
avangant-se, tal com ha defer l'arqueologia urbana, a les 
obresdeconslruccióde la seu central de l'Estudi General 
de Girona. Fou la primera gran campanya d'excavacions 
a Girona, dirigida per un equip de professionals i que 
havia de ser, segons la nostra opinió. el punt de partida 
d'una nova etapa en la qual la protecció del patrimoni 
arqueológic (os una tasca assumida per les inslitucions i, 
de manera especial, perl'ajuntament, albora quehaurien 
de comengar les primeres excavacions programados i 
i 343 
TREBALL ^ 
IDE RÉDACCIÓ 
Cap ai nord. els ¡ardins 
s'extendran amb la catedral 
com a teló de fons. Al sud 
i a l'oesí. tindran la ciuíat 
ais peus. La fotografía va 
ser presa quan es 
procedía a 
l'enderrocarrierit del 
col.legi. 
trobada del solar deis Maristes 
amb el carrer del doctor Oliva i Prat 
s'arranjará una plaga amb dues zo-
nes, una de repós amb arbrat, font i 
bañes, i una altra per jocs. La mit-
gera de redifici que es rehabilitará 
en la segona fase per a usos socials 
será el teló de fons d'aquesta plaga. 
Una lámina d'aigua el separará. 
La resta de l'espai que s'arran-
jará en la primera fase de les obres 
será pare. S'hi accedirá per una 
escala, ja que quedará en un nivell 
inferior a la plaga, separat per un 
petit llac. Aquesta diferencia de ni-
vell ha de convertir l'indret en un 
excel.lent mirador sobre la ciutat. 
La muralla romana, fins ara 
amagada ais ulls de tothom, tan-
cará els jardins per la banda de 
migdia. Andreu Bosch i LluísCuspi-
nera diuen que aquesta primera 
fase del projecte no contempla cap 
actuació de reconstrucció o rehabi-
litació de la muralla. «Només un 
petit sócol de separado», ens 
diuen. 
La realització deis jardins deis 
Maristes permetrá. dones, una 
aprox imado a un pany de la mura-
lla romana que és una de les grans 
incógnites del passal de la ciutat. 
Aquesta pany de muralla no ha 
estat mal estudiat fins ara, i la ne-
teja que eomengará amb els jardins 
pot ser un bon primer pas per aca-
bar amb la ignorancia. 
344 
-¿^^ 
Molts elements arquítectónics conservats 
poden deparar sorpreses ais arqueólegs 
{foto de la dreta). 
A ¡'esquerra la primera fase de les obres no 
contempla dor^ar solució a la decrepitud de 
l'edifici situat a la part superior del solar. 
La rehabilitado de 
redifici que dona al 
carrer del doctor 
Oliva i Prat tampoc 
no está contemplada 
en la primera fase 
de les obres que ara 
surten a subhasta. 
Una ocasió única 
amb el supor l de lotes aquelles organitzacions ciulada-
nes i inslitucions que tenen a veure amb l'arqueologia o 
que podien lenir interés amb aquest tema, excavacions 
que havien d'intentar proposarso luc ionsaqüest ionsben 
plantejades i que de manera continuada havien de ter 
possible aprofundir en el coneixement de la historia mes 
reculada d'aquesta ciutat. 
En efecte, en relació a aquest fet cal que diguem que 
per aquest any el Servei d'Arqueologia de la Generalitat 
de Catalunya ha concedit un permís d'excavació peí sec-
tor de la Torre Gironella, el punt mes enlairat de la ciutat 
romana, a llevant. i que otereix enormes possibil itals a 
l'hora de plantejar una serie de preguntes que encara 
romanen sense resposta i que només una excavado pot 
intentar resoldre. Aquesta excavado, la responsabilitat 
científica de la qual dependrá del Col.legi Universitari de 
Girona i que compta amb l'ajut i el suport del Centre 
Arqueológic de la Diputado de Girona i de l'Ajuntament 
de la ciutat, és, només. un primer pas vers la normali lza-
ció, amb un intent mes ambiciós que comportará, al-
menys, una campanya d'excavacions programada cada 
any passant de Torre Gironella a Caserna d'Alemanys i a 
altres sectors que permelin establir les bases d'una 
coneixenpa de la ciutat antiga de pr imera má i mes 
aprofundida. 
El solar deis Maristes 
Aquests darrers dies, pero, la premsa de la ciutat ha 
fet referencia, sovint, a l'inici immediat de les obres de 
remodelatge i mil lora de l'espai que ocupa l'antic col.legi 
deis Marisles enderrocat ara fa uns anys. obres encarre-
gades i subvencionados peí Departament de Política Ter-
ritorial i Obres Publiques de la Generalitat que. cal 
suposar, comptará amb el vist- i-piau de l 'ajuntament de 
la ciutat. I aquesta és una actuado que acabará essent 
básica per veure si rea lmentenst robem. peí quefa a Tin-
Revista de Girona 
Un deis más espléndids i mes misteriosos racons 
de la muralla de Girona és visible només des deis 
patis de les cases del carrer Bonaventura Carreras 
Peralta. 
teres auténticament assumit peí nostre patrimoni ar-
queológic, davant d'un canvi d'actitud mes en conso-
nancia amb la nova s i tuado o si, malgrat tot, les coses 
continúen com abans. 
Fixem-nos. pero, en aquest gran espai, en la seva 
s i tuado, en les grans possibilitats i analitzem a partir del 
que sabem qu inaés la intervenció programada i com pot 
i 345 
TREBALL • • • • • ^ ^ • l ^ l ^ l l 
IDE REDÁCCÍÍ5 
Una ocasió única 
afectar el patr imoni arqueológic gironí. El solar ocupa 
una extensió considerable, justament contra la muralla 
sud de laciutat romana i nogaire lluny, capa llevant, d'on 
se situava la porta meridional de Gerunda, una part de la 
qual, amb una de les grans torres de protecciódel 'accés, 
fou enderrocada el 1857. Unalocalització, dones, de gran 
interés per poder intentar fixar defini l ivamenl el recorre-
gut emmurallat en un deis sectors mes desconeguts. 
Pero, a mes a mes de la importancia de fixar la direcció 
de les fortificacrons antigües, cal teñir present que la 
major part de la superficie de l'antic col.legi correspon a 
área urbana, i que mai fins ara no ha estat pcssible exca-
var amb comoditat i en extensió a l'interior de les mura-
Iles de laciutat. sondeigsque han de proporc ionardades 
úniques sobre la seva disposició interna i sobre llur evo-
lució i que només a través de la recerca arqueológica 
podrem arribar a assolir. En relació a tot aixó pot adduir-
se que és molt probable que tot el sector que ha d'esde-
venir jardí hagi quedat malmés per Tocupació conti-
nuada i per les obres que al llarg deis segles hagin pogut 
afectar aquest indret. És possible. pero ni massa proba-
ble ni convenient, donar per certa una suposició no com-
provada. En efecte, la técnica constructiva antiga que de 
fet ha continuat fent-se servir a casa nostra fins a la 
década deis seixanta. no comportava la destrucció de les 
antigües fonamentacions sino la seva utilització i incor-
porado a les obres noves. Per altra banda uns sondeigs 
prel iminars i la vigilancia deis treballs servirien perfecta-
ment per veure si el sector és estéril o si en canvi té un 
valor historie. 
Una proposta 
El projecte preliminar d'actuació en aquest sector, 
que encara no ha estat aprovat definit ivament per la 
Comissió Provincial de Patrimoni, convertía tot el sector 
en un jardi, recuperant- lo per a la ciutat i embellint una 
346 Q 
La torre rodona pertany 
ara a les monges de 
clausura del carrer de 
¡'Escola Pia i només s'hi 
accedeix des del seu 
conven!. L'han converíií en 
un petit pati. Ais seus 
peus, a la dreta. el solar 
deis Mahstes. 
^rf^ !^ .;^ --;;;, ' 
área depr imida i mancada d'espais verds. L'obra obliga-
ría a aportacions de térra per crear terrasses, a bastir 
alguns murs de construcció i a plantar arbres arreu. Una 
intrvenció que no sembla massa perillosa peí total de 
l'área pero que pensem que caldrla convertir en la nova 
manera d'actuar en relació al barri antic de Girona, La 
nostra proposta, i en relació amb aixó cal dir que pensem 
que pot ser assumida per totes aquellos institucions que 
teñen el deure i Tobligació de vetllar peí patrimoni urbá, 
comportar la pactar un calendari entre tots on quedes 
perfectament ciar que. un cop conegut el projecle defini-
tiu, els lécnics poguessin efectuar les excavacions opor-
tunas i necessáries per recuperar una documentado 
única, la importancia i Textensió de les quals estarla en 
funció del projecte. En acabar no hi hauria cap mena de 
problema per tirar endavant el projecle iniciat, llevat que 
alguna Iroballa excepcional —que sempre és possible— 
aconsellés incorporar- la. 
Cal aprofitar Tocasló i la nova siluació que vivim. amb 
l'inici després de molts anys deis pr imers plans globals i 
Revista de Giiona 
La forre del carrer de 
¡'Escola Pia. lalaia 
excepcional de la Girona 
aníiga i d'una discutible 
Girona moderna, hauria de 
converlir-se en patrimoni 
públic de la ciutat. 
continuáis d'excavació a l'área urbana de l'antiga Ge-
runda, per demanar a i'ajuntament de la ciutat i al depar-
tament de Cultura de la Generalital que converteixin 
l'área antiga de ciutat i zones annexes en zona arqueoló-
gica i zona protegida, que no vol dir altra cosa que saber 
que qualsevol obra que s'hagi de fer en aquell sector que 
hagi de comportar moviments de térra i afectar el subsól 
haurá de ser objecte d'una excavado preliminar dirigida 
per experts. Si aconseguim aixó, que no és tan difícil i 
que depén básicament de la voluntat de fer-ho. no hau-
rem fet altra cosa que posar-nos a nivell de la major part 
de ciutats amb un passat antic del nostre país. No fer-ho 
seria un error greu i destruir o malmetre per detecte el 
nostre patrimoni arqueología que és únic i que en cada 
actuació incontrolada es va destruint sense remei. 
Josep M. Nolla és historiador i arqueóleg. 
ffl 34 i 


Una ocasió única per a l'arqueologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert