Juandó, Pep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TS \2-\O\ *- REVISTA DE C I H O N A ^ NÚM. 212 MAIC-ILINV 2002 -^ <- CRÓNICA 
MÍliM 
Z n F á n U I W D E 
I :AUTOM£IBIL I EL 
M E D Í A M B I E M T 
'i.(ií¿m¿ }• 
Va exercir el seu mestratge 
amb la niés ferina vocació i, bon 
pedagog i erudit com era, feia de 
les seves classes un espai propici 
per al coneixement fácil i planer 
de la llengua Ilatina i del Uegat 
que ens ha deixat el m ó n clássic 
grecoromá. 
Trobarem a faltar el Sr. Floric, 
el professor que, sens dubte, ha 
deixac en molts deis seus alumnes 
un exemple de rectitud, 
d 'humani ta t , de serenor I de 
generositac; en molts gironins ha 
deixat cambé un bon 
testimoniatge d'aniiscat. C o m 
Plini e l jovc, li podcni dir: Hahcí 
amicoí, qíiiii amicus ipse es ('Tens 
amics, perqué tu ets, precisanient, 
un aniic'). 
Jo dic amb tristesa <'adéu>> al 
Sr. Florit i li agraeixo, com li he 
agraic sempre, les seves 
ensenyances i els seus consells, 
que m'lian permés d'estimar la 
llengua Ilatina i de ser la 
successora en la seva cátedra a 
r inst i tut J aume Vicens Vives. 
Acerba sauper morí comiH qiii 
immortale aiiquici parant ( 'Sempre 
resulta amarga la more d'aquells 
que projecten quelcom 
immor t a r ) . 
Dolors Condom i Gratacós 
AUMA 2002: 
L'Automóbil i 
el Medí Ambient 
Durant els dies 7 i 8 de marQ es va cele-
brar a Girona el segon fórum dedicat a 
rautombbil i el medí ambient, que prenia 
eirelleudelqueva tenirllocrany 1998. 
El programa de scssions d'enguany. 
que iiicloía destacáis ponents tant de 
rAdministració com del sector 
industrial i de la investigació, es 
plantejava analitz;ir ]"impacte 
ambiental deis vehicles en una doble 
vessant: com a agents productora de 
soroll i, per la seva contribució al 
problema de la qualitat del medi, 
com a fbcus emissors de 
contamitiancs atmosfcrics. Un cop 
exposada la problemática, el fil 
conductor es \'a centrar en la 
recerca de solucions per tal de 
niillorar el confort i la qualitat de 
vida de la ciutadajiia davant aquesta 
realitat. així com en el coneixement 
de tecniqucs i instruniejits per al 
control de Timpacte acústic, les 
rnillores de disseny, la recerca en 
nous combustibles i la introducció 
de sistemes que redueixin la 
contaminació. Finnlment, es va 
analitzar la situació actual del marc 
legislatiu i les tendéncies previstes 
amb Tobjectiu de determinar quins 
son els canvis que es poden donar a 
curt termini en la cadena productiva 
en benefici deis ciutadans. 
Durant e! primer dia es 
vertebraren un seguit de ponéncies 
que varen coincidir a destacar els 
pneumarics i la superficie de 
rodanient com les fonts principáis 
de soroll ambiental, i en aquest 
senrit s'apuncaren dues línies 
d'acció: la utilització d'astalts 
sonoreductoi-s a base de cautxú 
capagos de reduir entre 4 i fi 
decibels riiiipacte acústic exterior, i 
la conveniencia de treballar amb 
tecnologies de simulado i predicció 
per til d'avanfar cap a la reducció 
del soroll de rodolanient, acceptmt 
que, en aquest cas. la seva tot;il 
eliminació no és possiblf a causa de 
la inevitable prioritat de la segurctat 
de la condúcelo, que no permet 
eliminar els dibuixos del pnetimatic. 
Aproflindint en les fonts de soroll i 
fciit referencia a les tipologies de 
vehicles es va posar de relleu la gran 
aportado deis autobusos lespecte de 
les motücieletes i els tnrismes, fins al 
punt de deixar sobre la taula la 
discussió sobre la idoneVtat del 
transport públic de supei"ficie. Tot i 
així, la pitjor part se la varen endur 
els cicloniotors, els usuaris deis 
quals, segóos els preserits, haurien 
de veures obligáis a passar la 
inspecció técnica. Aquesta proposta 
també s'estenia al mercat 
d'accessoris. De cara a mesurar el 
veritible impacte acústic i, el que és 
mes iínportant, la seva percepció 
per part de les persones, s'aborda 
direetament la necessitac urgent de 
completar la unitat de d.B(A). ja 
Litilitzada avui dia, amb altres 
indicadors nuilridimensionals. 
Estrényer les relacions entre 
universitat. Administrado i 
empresa a fi d'utilitzar sistemes de 
modelització acústica a partir del 
cadastre sonic per incidir en la 
planificació urbanística, modificar 
la fiscalitat local tenint en conipte 
aspectes mediambientals, 
augmentar la Ireqúéncia de les 
revisions i crear una cultura d'ús 
responsable de Tautomobil foren 
altres aspectes destacats i a partir 
deis quals es marcaren línies 
d'actuació fntures. tot destacant la 
important contribució del inétode 
CRÓNICA 
-r-RnvisTA nr. GinoNA Ji> MJM. 21:; M/MC-JINY 2001 • •I js i l iy 
O F I C A de control d'eniissioiis per 
donar compliiiient a Íes directives 
eiiropees. 
En la sessió de cloenda, el 
president del comité organitzador. 
Dr. josL'p Arnaii. va fer una lectura 
provisional de conclusions eii 
presencia del conseller de Medi 
Ambient, que va rcssaltar la 
importancia d'aquestes jornades 
justanient quan es conipleix el dése 
aniversari de la cimera de Kio i en 
l'any clau per ratificar els acords de 
Kyoto, basics a Diora 
d'harmonitzar l'ús de raiitomobil i 
l'estat del niedi ambicnt. 
PepJuandó 
Jordi Ribas 
LTsglésia 
gironina 
segueix viva, 
sortosament 
El Fórum Joan Alsina. de capellans de la 
diócesi de Girona, ha donat a conéixer 
les seves reflexions sobre l'Església que 
volen. reflexions que, peí que sembla, no 
han caigut en la indiferencia. 
Els titulars d'algnns diari.s cns varen 
fer dubtar seriosament si el 
documeiit del qual extractaven 
l'encapi^alament de la noticia era el 
iTiateix que ja coneíxíeni: «Perfils 
de l'Església que ancni constrniíit». 
I potscr atxo explica, en part, el 
rebuig qtie piigui haver provocat 
^n alguns lectors. Tanniateix, el 
documcnt que ha donat a coneixer 
el Fórum Joan Alsina, que té el 
üiiport d'una setantena de capellans 
de la diócesi de Girona, és [nolt 
Félix Mussoil, Ignasi 
Forcano i üuís Costa 
en l'acte de presenta ció 
del document 
del Fórum Joan Alsina. 
niés rie i coniplex del que podrien 
sugLícrir els simples titulars de la 
prenisa. L'escrit en qüestió parla, 
primer, que cal avanzar en el camí 
d'una Esí^lésia mes participativa i 
democrática; i, segon, de la 
necessitat de prcndre posició 
decididament a favor de la Justicia 
i de la Uibertat. Aixo s'exposa ainb 
molta sorenitat i no diu res de non. 
En toe cas, es tracta de donar LUÍ 
nou impuls ais valors evangclics 
que han d'inspirar l'Església d'avui, 
en la línia del pensament i de la 
vida de Joan Alsina, exemple de 
pobresa i de donació. Es evident 
que aquest camí evangélic es traba 
ais antípodcs d'altres niodels 
proposats oficialment per la 
institnció eclesial: Isabel I de 
Castella i Escrivá de líalagucr —un 
gest d'agra'iment perqué Tuna i 
Taltrc han ajudat a consolidar el 
poder politic i social de l'Església-
Institució?—. Obviamcnt, no cal 
que hi estignem tots d'acord. Els 
cristians no som súbdits de cap 
Jerarquia, ni fanatics d'una 
ideologia. Anib el Cx^ncili Vatica 
[|, l'Església catalana va entrar en 
im niagin'fic i cxtraordinari clima 
de pluralisme. Cadascú de nosaltrcs 
té capacitat per pensar peí sen 
couipte. una consciéncia per 
decidir els seus passos i una 
esperaní;a per trobar nous camins. 
1 plena Uibertat per compartir amb 
els akres una experiencia joiosa i 
cnriqnidoia de conuinió. El 
Fórum Joan Alsiiía no ha íet altra 
cosa que manifestar la seva opinió 
per establir un diáleg amb altres 
posicions i enriquir el pensament 
comú i di veis. 
N o m é s al darrer apartat del 
manitest a qué ens referim 
s 'ennmeren. i molt de passada, 
alginis drcts -a la iü;uakat i a la 
Uibertat- que no stSn pron 
reconeguts a l'Església. Hi 
podríem afegir, pero, que no 
s'han de buscar estratégies per 
contrarestar la epérdua de 
vocacions». Aquesta pérdua —que 
podrícni valoi'ar com un g u a n y -
es pot interpretar com LUÍ signe 
deis tenips que ens condueix cap a 
una Església menys clericalitzada. 
I pensem que, a tots, ens convé 
desclericalitzar l'Església a tots els 
nivells. Les comunitats reals, peí 
sistema de representativitat 
democrática, poden anar creant 
altres estrLictures de comimió 
—mes ágils i diáfanes— entre si i cap 
enfora, invertint així la direcció 
del flux vital: des de la comunitat 
real cap al bisbe. I tot plegat no és 
tan sois un bell desiderátiun, sino 
que - so r tosament - a Girona ja hi 
ha petites comimitars cristianes 
que en fan experiencia. 
ÁngeIJiménez 


AUMA 2002: L'automòbil i el medi ambient

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert