Amich Raurich, Narcís M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

14 IS94l *• REVISTA DEÍ GIKONA •> NÚM. 2\^ NI)VI;MIÍIÍ!-ncsi MIIKI 1002 •» •F- CRÒNICA 
Espectacle al pati 
deia Diputació. 
Aquest tercer FITAG ha 
destacat sobretot per dues coses: en 
primer lloc, pel bon ambient que 
hi havia entre els membres de les 
companyies participants, 
originàries de llocs tan diferents 
com ara Rússia, Turquia, 
Alemanya, Portugal, França, Itàlia, 
Hongria i diverses comunitats de 
l'Estat espanyol. Aquests autèntics 
apassionats del teatre, que s'hi 
dediquen en cos i ànima a canvi de 
poc o res, van gaudir a Girona 
d'espais com ara la residència Bisbe 
Cartanyà - o n d o r m i e n - i La 
Planeta - u n dels principals 
escenaris i punts de trobada del 
festival-, 011 van poder compartir 
experiències, projectes i, per què 
no, una mica de Jana, en un 
ambient de gran companyonia. En 
segon Uoc, el FITAG 2002 no ha 
estat en absolut un festival tancat, 
només reservat als iniciats, sinó que 
ha obert les seves portes a tota la 
ciutat, amb teatre i música al 
carrer, i entrada lliure i gratuïta a 
tots els espectacles que van tenir 
lloc tant a Sant Domènec com a La 
Planeta i al pati de la Diputació. I 
el públic gironí, lògicament, va 
respondre molt bé als suggeriments 
que el FITAG li va fer durant cinc 
dies de setembre en què la ciutat es 
va convertir en un gran escenari i 
en la millor metàfora de la 
concòrdia, tan necessària, entre tots 
els pobles i cultures. Fins al 2004. 
Xavier CastíNón 
La ciutat 
carolíngia 
a l'abast 
Exposició "Girona carolíngia. La ciutat mil 
anys enrere" a la sala d'exposicions del 
Museu d'Història de la Ciutat de Girona, del 
15 de juliol al 29 de setembre de 2002. 
El passat 15 de juliol es va 
inaugurar a la Sala d'Exposicions 
del Museu d'Història de la Ciutat 
de Girona l 'exposició «Girona 
carolíngia. La ciutat mil anys 
enrere», una mostra que té com a 
objectiu primordial divulgar els 
actuals coneixements sobre 
diferents aspectes de la ciutat de 
Girona i el seu terri tori al voltant 
de l 'any 1000. 
Es un fet acceptat actualment 
que la ciutat gironina és, avui dia, 
pionera i capdavantera en l'estudi i 
reconstrucció de l'antic traçat 
urbanístic en el marc de les actuals 
capitals catalanes. En els darrers 
anys diversos treballs portats a 
terme pel Grup de Recerca 
d'Història Urbana de Girona, 
format pels investigadors J. Canal, 
E. Canal, J. M. Nolla i j . Sagrera, 
o els mateixos resultats obtinguts 
com a resultat de les prospeccions 
geofísiques del Projecte Progress 
portades a terme en diversos 
indrets del subsòl de la catedral de 
Girona, han servit per aportar una 
innovadora perspectiva en el 
coneixement de l'origen i 
desenvolupament de la ciutat entre 
els segles VIII i XVI . 
L'exposició que ens ocupa, 
tanmateix, s'insereix directament 
en aquest camp d'investigació. £1 
projecte, sota la direcció de P 
Freixes, i que ha comptat amb j . 
Sagrera i M. Sureda com a 
comissaris, per altra banda 
excel·lents coneixedors del període 
en qüestió, pretén, a la llum de les 
noves descobertes art|ueològiques 
realitzades a la ciutat en els darrers 
anys, plantejar noves hipòtesis 
sobre l'urbanisme, el creixement 
de la ciutat, la fortificació de 
l'antiga muralla romana i 
l'articulació de la seu episcopal, 
entre els segles VIII i X. 
La mostra, amb uns excel·lents 
recursos visuals i amb una infografia 
EI"SantCarlemany" 
de la Catedral. 
CRÒNICA -Y *-Rr.visTA Di; CïiHONA-w NÚM. 2i> Novl·Miüti-nisr.MiiiJi: zooi f. Ug-;! IS 
certament acurada, amb una clara 
aposta pedngògica, sense renunciar 
però, en cap cas, al rigor històric i 
documental, s'articula en cinc grans 
blocs temàtics diferents, però alhora 
complementaris entre si, presidits a 
l'inici per un espai introductori 
dedicat a i'esplendor i expansió de 
l'hiiperi carolingi: 1. "Girona, terra 
de frontera»; 2. «La ciutat fortalesa»; 
3. «El primer creixement»; 4. «La 
catedral dins el fòrum»; i 5. «La fi 
del món carolingi». El resultat és 
realment excel·lent i plenament 
satisfactori i compleix amb escreix 
les exigències que cal demanar a un 
museu municipal: posar a l'abast 
dels ciutadans i dels visitants la 
història de la ciutat i, com en 
aquest cas, proporcionar una nova 
llum a un període fins ara poc 
estudiat: els oiígens històrics, 
arqLieològics i urbanístics de la 
ciutat medieval de Girona. 
Narcís M. Amích i Raurich 
250 geòlegs 
a Girona 
Del 8 al 13 de juliol, Girona va ser la seu 
del "XII Simposio sobre la Ensenanza de 
la Geologia», convocat per l'AEPECT 
(Associació d'ensenyants de les Ciències 
de la Terra d'àmbit estatal) i organitzat 
per la Universitat de Girona. 
Des del pr imer simposi, realitzat a 
Madrid l 'octubre de 1980, un 
gran nombre de professors 
d'institut, col·legis, escoles i 
universitats diverses ens hem anat 
trobant cada dos anys amb 
l'objectiu d'intercanviar 
experiències, actualitzar 
continguts, compartir problemes i 
XII SIMPOSIO SOBRE 
ENSENANZA DE LA GEOLOGIA 
Girona. 8-13 de Jullo de 2002 
conèixer de primera mà la 
geologia dels diferents indrets de 
la Península. 
Aquest any s'ha celebrat a 
Girona, i totes les persones i 
institucions que han col·labonit en 
la seva organització han fet possible 
que fos un èxit. Els més de 250 
inscrits a aquest Simposi, procedents 
de diferents centres de Cat-ilunya i 
de l'Estat espanyol, i la participació 
de professionals d'Europa i Amèrica 
Llatina ho corroboren. 
El programa d'acrivitats estava 
estructurat en diferents àmbits de 
treball: Les 33 sessions d'exposició 
oral de les comunicacions; es pot 
comprovar la varietat i nivell del seu 
condngnt en el llibre d'actes del 
simposi, editat amb un magnífic 
disseny a la portada; la catedral de 
Giama, logorip del simposi. Els 10 
tallei's, que van permetre ak 
a.ssistents parricipar de manera activa 
en diversos tenies relacionats amb 
Tensenyament i aprenentatge de la 
geologia. I les 2 sorddes de camp, 
que no van ser fàcils d'escollir, atesa 
la interessant proposta d'excursions 
geològiques, que ha quedat 
recollida en el llibre Gcoh-^ïa <k 
Giroiuí: 9 iliíicninos de lODipo. 
N o podien faltar els aspectes 
reivindicatius, i la taula rodona 
sobre la problemàtica de 
l 'ensenyament de les ciències en 
general i de la geologia en 
particular va acabar amb la 
redacció d 'un manifest dirigit al 
Ministerio de Educación y 
Ciència i a les conselleries de les 
diferents autonomies. 
Val la pena fer constar la IHçó 
inaugural, «Geologia de 
Catalunya», i la conferència de 
clausura, «Las cosmovisiones 
científicas o macroparadigmas: su 
impacto en la ensenanza de las 
Ciencias de la Tierra». 
La molt amena exposició de 
la primera, feta pel Dr. Rosell, de 
la UAB, va anar més enllà d'una 
simple descripció de roques i 
estructures geològiques, i el Dr. 
Leandro Sequeiros. de la 
LJniversitat de Còrdova, va fer 
reflexionar els assistents sobre 
l 'evolució del pensament en la 
interpretació del món , des de les 
concepcions or^iiniiicistcs d'Aristòtil 
i Copèrnic , fuis a les del MitJji 
inacabat de Popper i Hawkins, i 
com aquests canvis conceptuals 
han d'influir en la tasca 
d'alfabetització científica. 
En el volum U) de la revista 
de l 'AEPECT, que s'edita a 
Girona, estan publicades aquestes 
conferències jun tamen t amb els 
continguts dels tallers. 
U n complement de l'oferta 
educativa va ser rorganització, amb 
la col·laboració de rAjuntament, 
de diferents visites guiades per 
Girona i els seus Museus, que van 
propiciar un millor coneixement 
de la nostra història i tradicions a 
tots els participants. 
1 el 2004. a Alacant. 
Montse Manen Folch 


La ciutat carolíngia a l'abast

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert