Castillón, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA -^ f' R]-.viST,\ ni; CilitONA •* M ' M - 21S N()\i \iiii(i-iii.si,,Miïni inn2 *. Ugil n 
L'art de Guinea 
Equatorial 
El 7 de setembre, al Museu d'Art de 
Girona, es va inaugurar rexposició que 
duu per títol "Memòria i desconcert. L'art a 
Guinea Equatorial", que romandrà oberta 
al públic fins al 12 de generde 2003. 
L'exposició ofereix la possibilit.it 
de conèixer una mostra d'ohres 
d'art i objectes diversos de 
CÍLiinea Equatorial i també 
d'assistir a diverses conferències 
que, des ti'una perspectiva 
artística o bé des d'iin discurs més 
antropològic, sens dubte 
contribuiran a la comprensió i 
valoració de la mostra. 
L'exposició, dividida en dues sales, 
és reduïda. A la primera sala es 
recull una pedta mostra d'objectes 
artístics tradicionals, la majoria del 
segle XIX i la primera meitat del 
XX, un moment de la història de 
Guinea en què la intluèneia 
d'Occident era mínima. Els 25 
objectes que s'bi apleguen són 
heterogenis: des d'una col·lecció de 
màscares de ball i d'escultures 
tallades en tlista fins a instruments 
musicals, bastons de comandament i 
altres objectes quoridians. Les obres 
exposades ens poden aproximar a 
un moment en què la producció 
artísrica tenia un paper ben definit 
en les seves societats. Més enllà de la 
seva innetçible bellesa, les talles /<ií{ij, 
les escultures tidoiiv o els bastons de 
comandament Imhi són dipositaris 
d'un simbolisme que SOVÍLU se'ns 
escapa. A diferència de l'art 
contemporani, centrat en l'artista i 
que valora sobretot l'expressió de la 
seva individualitat, l'art tradicional 
tenia assignada la flinció de 
representar l'ideari social. Era un art 
posat al servei del col·lectiu a qui 
anava adreçat, l'er això les dues 
conferències que aniran a càrrec 
d'antmpòlegs poden contribuir a 
entendre unes obres que només 
recuperen la pleniaid del seu 
significat si s'integren en el context 
social i cultural que les va veure 
néi.xer. 
A la segona sala s'apleguen 
obres realitzades per artistes 
guineans actuals. Altra vegada, les 
obres exposades són heterogènies: 
des de pintures i talles més o menys 
inspirades en la tradició, tins a 
fotografies i diapositives que ens 
aproximen a la Guinea actual. Si el 
títol de l'exposició parla de 
«desconcert» no és per casualitat: les 
produccions artístiques 
contemporànies ens mostren els 
dubtes i les dificultats dels arristes 
guineans per produir un discui-s 
actual, sense haver de lenegíU' de la 
,seva idenritat. D'aquí el sincretisme 
i la tensió entre tradició i 
modernitiit. Sens dubte sincivtisme. 
dubtes i tensions dels artistes 
guineans són un reflex dels mateixos 
dubtes i tensions que viu la seva 
societat... Però també la nostra: 
perqLiè en un món globalitzat tots 
estem abocats a reflexionar sobre la 
luistni identitat i a trobar un 
equilibri entre cl passat i un fiítur 
ple d'incerteses. Per això és molt 
encertada la cita de Leoncio Evita 
que es reprodueix a la paret d'una 
de les sales: «La civilització que tant 
desitgem és com una toi?ía; 
il·lumina molt, però crema tot el 
que troba al seu pas». 
Carles Serra i Salamé 
Un festival 
amateur molt 
professional 
Una quinzena de grups de teatre, dansa i 
música van participar, del 10 al 14 de 
setembre, a la tercera edició del Festival 
Internacional de Teatre Amateur de Giro-
na, FITAG 2002, organitzat per la Diputa-
ció de Girona amb el suport de l'Ajunta-
ment de Girona i la col·laboració d'altres 
institucions i associacions. 
La tercera edició d'aquest fesrival 
biennal va ser tot un èxit Ja des de la 
seva sessió inaugural, la nit de 1' 11 de 
setembre, en què resU'ena de 
Mow^li. L'aitra història de ics terres 
if'f^ 'c.ï va omplir totdnient l'església 
de Sant Domènec. Era també un 
important salt enda\^nt per a la 
consolidació del fesrival, ja que es 
tractava de la seva primera pRïdncció 
pròpia: un ambiciós muntitge 
semipiotèssional -si més no pel que 
ta a la direcció i els mitjans tècnics-, 
amb una escenografia molt acurada i 
un gran treball per part dels actors, 
aficionats però molt conscients de la 
seva responsabilitat. 
14 IS94l *• REVISTA DEÍ GIKONA •> NÚM. 2\^ NI)VI;MIÍIÍ!-ncsi MIIKI 1002 •» •F- CRÒNICA 
Espectacle al pati 
deia Diputació. 
Aquest tercer FITAG ha 
destacat sobretot per dues coses: en 
primer lloc, pel bon ambient que 
hi havia entre els membres de les 
companyies participants, 
originàries de llocs tan diferents 
com ara Rússia, Turquia, 
Alemanya, Portugal, França, Itàlia, 
Hongria i diverses comunitats de 
l'Estat espanyol. Aquests autèntics 
apassionats del teatre, que s'hi 
dediquen en cos i ànima a canvi de 
poc o res, van gaudir a Girona 
d'espais com ara la residència Bisbe 
Cartanyà - o n d o r m i e n - i La 
Planeta - u n dels principals 
escenaris i punts de trobada del 
festival-, 011 van poder compartir 
experiències, projectes i, per què 
no, una mica de Jana, en un 
ambient de gran companyonia. En 
segon Uoc, el FITAG 2002 no ha 
estat en absolut un festival tancat, 
només reservat als iniciats, sinó que 
ha obert les seves portes a tota la 
ciutat, amb teatre i música al 
carrer, i entrada lliure i gratuïta a 
tots els espectacles que van tenir 
lloc tant a Sant Domènec com a La 
Planeta i al pati de la Diputació. I 
el públic gironí, lògicament, va 
respondre molt bé als suggeriments 
que el FITAG li va fer durant cinc 
dies de setembre en què la ciutat es 
va convertir en un gran escenari i 
en la millor metàfora de la 
concòrdia, tan necessària, entre tots 
els pobles i cultures. Fins al 2004. 
Xavier CastíNón 
La ciutat 
carolíngia 
a l'abast 
Exposició "Girona carolíngia. La ciutat mil 
anys enrere" a la sala d'exposicions del 
Museu d'Història de la Ciutat de Girona, del 
15 de juliol al 29 de setembre de 2002. 
El passat 15 de juliol es va 
inaugurar a la Sala d'Exposicions 
del Museu d'Història de la Ciutat 
de Girona l 'exposició «Girona 
carolíngia. La ciutat mil anys 
enrere», una mostra que té com a 
objectiu primordial divulgar els 
actuals coneixements sobre 
diferents aspectes de la ciutat de 
Girona i el seu terri tori al voltant 
de l 'any 1000. 
Es un fet acceptat actualment 
que la ciutat gironina és, avui dia, 
pionera i capdavantera en l'estudi i 
reconstrucció de l'antic traçat 
urbanístic en el marc de les actuals 
capitals catalanes. En els darrers 
anys diversos treballs portats a 
terme pel Grup de Recerca 
d'Història Urbana de Girona, 
format pels investigadors J. Canal, 
E. Canal, J. M. Nolla i j . Sagrera, 
o els mateixos resultats obtinguts 
com a resultat de les prospeccions 
geofísiques del Projecte Progress 
portades a terme en diversos 
indrets del subsòl de la catedral de 
Girona, han servit per aportar una 
innovadora perspectiva en el 
coneixement de l'origen i 
desenvolupament de la ciutat entre 
els segles VIII i XVI . 
L'exposició que ens ocupa, 
tanmateix, s'insereix directament 
en aquest camp d'investigació. £1 
projecte, sota la direcció de P 
Freixes, i que ha comptat amb j . 
Sagrera i M. Sureda com a 
comissaris, per altra banda 
excel·lents coneixedors del període 
en qüestió, pretén, a la llum de les 
noves descobertes art|ueològiques 
realitzades a la ciutat en els darrers 
anys, plantejar noves hipòtesis 
sobre l'urbanisme, el creixement 
de la ciutat, la fortificació de 
l'antiga muralla romana i 
l'articulació de la seu episcopal, 
entre els segles VIII i X. 
La mostra, amb uns excel·lents 
recursos visuals i amb una infografia 
EI"SantCarlemany" 
de la Catedral. 


Un festival amateur molt professional

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert