Moré Aguirre, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E Revista de Girona F nm. 245  novembre - desembre  2007 E [563] 99Crítica F
del que ens envolta i apren-
dre i valorar el nostre passat
ha fet possible l’existència de
publicacions i guies que ens
acosten a indrets que poden
satisfer les nostres curiositats.
Podríem dir que la pre-
sent publicació d’itineraris per
diverses ermites i santuaris de
les comarques gironines dedi-
cats a la Mare de Déu és un
primer tast del que vol ser la
veritable guia dels centres
marians de les terres de
Girona. L’objectiu de l’autor
és publicar quatre guies que
englobin les vuit comarques
gironines i els quasi 150
espais de les nostres terres
dedicats a la Mare de Déu. 
Mentre esperem la
publicació d’aquests quatre
volums que l’autor anuncia,
en el present llibre disposem
de 24 rutes que ens apropen
als santuaris i ermites dedi-
cats a la Mare de Déu a tra-
vés de les diverses comarques
gironines. Cada ruta consta
d’una fitxa en la qual trobem
informació referent a l’espai
arquitectònic de destinació i
les diferents maneres d’arri-
bar-hi, és a dir, a peu, en
BTT o en cotxe. L’autor
tampoc oblida la informació
addicional que pot ser
d’interès per al visitant, com
els restaurants propers a
l’indret, les festivitats i els
principals punts d’informa-
ció, entre d’altres. El llibre es
presenta en format de qua-
dern de viatge, i és que es
resisteix que el desem a casa.
L’edició de la publicació és
manejable i fàcil de consul-
tar, per acompanyar-nos al
llarg de les excursions. 
En espera de la publica-
ció d’aquestes quatre guies
que reuniran tot el paisatge
marià de les terres de
Girona, us invito a agafar la
motxilla i a començar a gau-
dir del nostre entorn natural
i cultural. 
Marta Pi Vázquez
✍
Verdaguer també
era capellà
Carreres Péra, Joan.
Verdaguer i l’Església.
Ed. Claret.
Barcelona, 2007. 142 pàgines.
El 2002 es va celebrar el cen-
tenari de la mort de Jacint
Verdaguer, la qual va provo-
car una mobilització popular
mai vista a la ciutat comtal.
En el centenari del seu òbit,
arreu del país, diversos van
ser els actes d’homenatge,
exposicions i conferències.
Joan Carreres fa més de tren-
ta anys que estudia la vida i
l’obra de Verdaguer, es va
doctorar amb un estudi sobre
Josep Maria Capdevila, un
altre gran estudiós del poeta,
i va aprofundir encara més en
el pensament verdaguerià
arran d’haver estat custodi
del santuari de la Mare de
Déu del Mont durant una
bona colla d’anys. Sense cap
mena de dubte podem asse-
gurar que qualsevol estudi
que es vulgui fer sobre la
vida i obra de Verdaguer ha
de passar necessàriament per
la consulta de la biblioteca i
l’arxiu de Joan Carreres, que
al llarg dels anys ha aconse-
guit atresorar una de les
millors col·leccions bibliogrà-
fiques i documentals referides
al gran poeta. És realment
impressionant la tasca recopi-
latòria en què està immers fa
anys, entusiasmat. Com a
resultat d’aquest vast conei-
xement n’ha començat a
publicar els primers recopila-
toris i estudis. Les 16 làmines
que inclou el llibre aquí res-
senyat ens donen una idea de
l’ingent volum de documen-
tació atresorat per l’autor.
El 2003, també a l’edito-
rial Claret, va publicar l’edi-
ció crítica dels seus fulls
volanders sota el títol Els
Goigs de mossèn Cinto, i ara
ens ofereix aquest volum
retrospectiu de la seva vida i
obra, a partir del seu vessant
eclesiàstic. S’ha parlat a basta-
ment de la seva obra en un
sentit patriòtic amb
L’Atlàntida i Canigó com a
grans obres mestres, però
Carreres ens recorda que
Verdaguer també era capellà,
i ens ofereix un estudi del
pensament filosòfic i religiós
del poeta a través de la seva
obra. Monsenyor Jaume
Pujol, arquebisbe metropolità
de Tarragona i primat, que
prologa el llibre, destaca pre-
cisament l’encert d’haver triat
com a fil conductor la identi-
tat sacerdotal de Verdaguer. 
Un altre gran encert és
haver publicat a doble
columna les dues versions del
poema «Qui com Déu?»,
amb una acurada edició que
permet copsar a primer cop
d’ull les variacions d’una a
l’altra. La primera versió
datada el 1869 contrasta amb
la segona, més elaborada esti-
lísticament i evolucionada
filosòficament, publicada el
1879 dins Idil·lis i cants místics.
Carreres no dubta a batejar-
lo com el cant espiritual de
Verdaguer, un himne a la
Creació on es conjuguen fe i
mitologia clàssica, la Bíblia i
la patrística, una obra que
sintetitza com cap altra el
doble vessant d’un poeta que
era capellà. L’autor s’aproxi-
ma a la relació de Verdaguer
amb altres homes d’Església,
com el pare Claret o el bisbe
Morgades, i entre altres epi-
sodis vitals s’endinsa en la
seva curta però intensa expe-
riència com a capellà de la
Transatlàntica, que durant un
any el va portar a fer nou tra-
vesses intercontinentals fins a
Amèrica.
El llibre també recull una
primera valoració dels actes
del centenari de la seva mort,
amb la inclusió d’una interes-
sant relació de les 34 edicions
crítiques de llibres verdague-
rians editades durant l’any de
l’efemèrides, i insereix el pen-
sament i l’obra de Verdaguer
N
O
V
E
TA
T
S
100 [564] E Revista de Girona F núm. 245  novembre - desembre  2007 E Crítica
en els àmbits socials i culturals
de la Catalunya del principi
del segle XXI.
David Moré Aguirre
✍
Desmuntant 
Álvarez, Bertrana,
Rahola, Ruiz... 
i Girona
Jubert, Joaquim.
Diego Ruiz, Prudenci
Bertrana i La locura 
de Álvarez de Castro.
CCG Edicions.
Girona, 2007. 326 pàgines.
Diego Ruiz, Prudenci Bertrana i
La locura de Álvarez de Castro
no és una sola obra; són mol-
tes obres juntes que Joaquim
Jubert ha confegit i compilat
en un únic volum publicat a
la Biblioteca Valvi, per al
gaudi d’aquells que volien
recuperar justament aquella
part del passat gironí. Les xar-
xes que traça Jubert esdeve-
nen al llarg de la lectura més i
més complexes. Si d’antuvi
semblava que el llibre havia
de començar a desgranar la
gènesi de l’opuscle de Diego
Ruiz i Prudenci Bertrana
publicat el 1910 i titulat, per a
escàndol de les forces conser-
vadores i espanyolistes de la
ciutat, La locura de Álvarez de
Castro, el resultat final difereix
a bastament del pensament
inicial. D’una banda, hom hi
troba sengles extenses biogra-
fies de Diego Ruiz i Pru-
denci Bertrana. Encara que
no hi ha cap novetat remar-
cable al cos biogràfic dedicat
a Bertrana, les sorpreses arri-
ben en abordar el doctor
Ruiz. El lector se submergeix
en el món d’aventures,
embolics, aparences i sobre-
salts del dit Diego Ruiz, que
trasbalsà tota la ciutat de
Girona mentre va ser director
del manicomi de Salt. I d’ací,
se salta a un personatge abso-
lutament desconegut per a
qualsevol gironí: Max
Bembo, germà de Diego
Ruiz, encara més polifacètic i
aventurer que el seu germà.
La trama d’embolics, d’en-
creuaments, de camins opo-
sats o paral·lels porta gairebé a
tenir la sensació que s’és en
presència d’una novel·la.
Tanmateix, són fets reals, i el
rigor del treball facilita el
retorn al primer objectiu: la
bogeria d’Álvarez.
Això no obstant, abans
d’arribar a esbrinar si era boig
o no el gran defensor de
Girona el 1809, el lector
encara ha de rebre una altra
dosi d’informació. En aquest
cas, referent a un altre perso-
natge: Carles Rahola. L’in-
tel·lectual gironí apareix en
escena ensems amb tota la
bateria d’articles de la premsa
d’abans i després de la publi-
cació del polèmic opuscle.
Sota l’ull de Jubert, la figura
de Rahola es torna més níti-
da, però perd una part de la
seva mitificació. És a dir, el
pensament de Rahola guanya
en exactitud però perd en
màgia gironina. És un primer
pas, però no pas el darrer.
Seguidament, articles, contra-
articles, contracontraarticles i
rèpliques de contracontraarti-
cles se succeeixen en un
reguitzell d’arguments i fins i
tot d’insults que palesen
l’abast i el to del debat. La
dreta gironina responia
l’esquerra gironina i ambdues
s’enquadraven dins els tòpics
que més tard els historiadors
els han atribuït canònicament.
En el fons, les noves genera-
cions s’enfrontaven definitiva-
ment als seus pares i enterra-
ven una part important de la
seva xarxa epistemològica, on
hi havia, és clar, el mite dels
setges de Girona. Però el
funeral no es féu ben fet, i el
mite –transformat i adaptat–
ressorgí un temps més tard de
la mà d’aquell Carles Rahola
que el 1910 rebutjava tota
glorificació i honor dels setges
de 1808 i 1809. 
Els embolics no podien
quedar més ben retratats,
gràcies als apèndixs esplèn-
dids que Jubert regala als lec-
tors, on recupera una part
important de textos oblidats.
Amb tot, el gran regal,
l’autèntic regal de Jubert, que
ocupa discretament unes
quatre pàgines de l’obra, és la
seva diagnosi d’Álvarez de
Castro. Després de tantes
aventures, tants personatges,
tantes històries viscudes, tants
articles, tants debats, tantes
discussions agres entre gent
de generacions i ideologies
oposades, la diagnosi passa
inadvertida, de la mateixa
manera que el missatge que
tots els lectors potser espera-
ven de trobar a l’inici de
l’obra: el general no era pas
boig. Per descomptat.
Borja Vilallonga
NOGUÉ i PUIGVERT, Pep: Esmorzem!:
Una bona colla de propostes
per començar el dia amb ale-
gria. Girona: Àgora Recordis,
2007, 93 p.
OTERO i ARMENGOL, Iago; BOADA, Martí;
RODOREDA, Geòrgia: La Vall
d’Olzinelles: Els dominis de
l’alzinar i la sureda. Sant Celoni:
Ajuntament de Sant Celoni,
2007, 371 p.
PALAHI, Lluís; NOLLA, J. M.; VIVO, David:
De Kerunta a Gerunda: Els orí-
gens de la ciutat.  Girona:
Ajuntament de Girona, 2007,
254 p.
P A N A R E D A C L O P É S ,  J o s e p  M . :
D e s c o b r i m  e l  M o n t s e n y .
B a r c e l o n a :  P A M ,  2 0 0 7 ,
112 p.
PASQUAL COSTA, Miquel: Punt de parti-
da. Girona: Papers on Demand,
2007, 274 p.
PA U N E R O AM I G O,  Xavier; CO R O N A
T R E V I Ñ O ,  Leonel  [eds.] :
Sistemas productivos locales
en México: Tipología desde la
perspectiva europea. Girona:
Documenta Univers i tàr ia,
2007, 234 p.
PLADEVALL i FONT, Antoni: El general
Josep Moragues, heroi i màrtir
de Catalunya. Girona: Diputació
de Girona / Ajuntament de Sant
Hilari Sacalm, 2007 (2a ed.),
182 p.
PORTELL RIFÀ, Joan: Serralada lito-
ral en BTT. Valls: Cossetània
E d i c i o n s ,  2 0 0 7  ( 2 a  e d . ) ,
142 p.
PRATS PLANAGUMÀ, Lluís; BLASCO
FRANCH, Daniel [ed.]: Els reptes
de la formació continuada.
Girona: Documenta Univer-
sitària, 2007, 99 p.
PUIG i OLIVER, Lluís M. de: Girona,
guerra i  absolutisme:
Resistència al francès i defen-
sa de l ’antic règim (1793-
1833). Girona: Diputació de
Girona / Ajuntament de
Girona, 2007, 104 p.
PUIG, Estanis: Tots els colors de
l’Escala: Recull d’articles 2003-
2007. Girona: Mínima, 2007,
186 p.
PUIGBERT, Pere; ESPONELLÀ, Núria: Un
any al camp.  Barcelona:
Columna, 2007, 295 p.


Verdaguer també era capellà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert