Gay i Puigbert, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UabiUmsaúwiaáa 
ANSELM 
V I O U 
COMPOSnOR, PEOAGOG, 
MOÑJO DE MÜMSERRAT 
(1738-1798) 
VlariaLluísa CORTADA. 
Aiiscím VJOÍÜ, Compositor, pedaff)g, 
monja de Montserrat (17}8'¡ 798) . 
Biblioteca Abat Oliva, 204. 
Publicacions de l'Abadia 
de Montserrat (amb la col-laboració 
de la DiputacJó de Girona 
i l'Ajuntamenr de Torroella 
de Montgrí). 
Barcelona, 1998. 512 pagines. 
De la patria 
mes bella i estranya 
Catalunya 
des de Vescó 
JosepM. SALVATELLA. 
De ia patria mes bella i estranya. 
Brau Edicíoiis. 
Olor, 1998,165 pág. 
AQUEST LLIRRE ÉS UN RECULL de 
48 cróniques parlamenráries que 
Josep M. Salvatella, alcalde de 
Llanca i diputat al Parlament de 
Catalunya, va escriure durant una 
legislatura i mitja. 
Les reflexions personáis de 
Salvatella sobre cls diputats i la 
feina que fan al Parlament, sovint 
molt agudes («Aviat comentará la 
cacera per aqüestes muntanyes. Al 
Parlament ja s'ha aixecat la veda. 1 
han caigut les dues primeres 
peces» pág. 73), donen una visió 
completa deis seus piüblemes i les 
seves tasques (els despla^aments a 
Barcelona, les sessions, els debats, 
les esmenes, les interpeMacions...}. 
Destaca l'article en qué ana-
litza les capacitáis oratories de 
diversos diputats i n'estableix una 
tipología irónica: els exactes, els 
anarquics, els narcisistes, els 
enginyosos i els enrotUats, la seva 
feina i capacitat política... També 
sobresurt, a causa de la seva 
comícitat, l'article dedicat a les 
cites i citacíons del Parlament. 
Ais comcntaris i les reflexions de 
Salvatella no hí falten mai ni la 
ironía ni les refercncíes literáries 
(com el mateix títol del Ilibre, 
extret d'una poesia d'Odisseus 
Elitis). 
Les activitacs parlamenta-
ríes, definides com «una batalla 
dialéctica, un combat sense ,sang, 
hell, incruent», serveixen per 
descobrir les idees i reflexions 
sobre una idenricat, la catalana, 
que tal com diu l'autor «es mou 
entre dcsitjos, esperances i con-
tradiccions», entre ia beitesa i 
í'estranyesa del títol. 
Jordi Cornelia Detrell 
La música d^un gironí 
a Montserrat 
El. FRUiT DE DIVERSOS anys d'estudí 
pacient i laborioses recerques ha 
acabat donsnt lloc -i no podía ser 
d'altra manera- a la publícació 
d'aquest Uibre. No només és el 
re,sum d'una tesí doctoral aprofun-
dida, sino també el resultat de la 
voluntat d'apropar al públic inte-
ressat un resum de l'estat actual 
deis estudís sobre la música catala-
na del XVín, un momcnt historie 
al qual la Universítat Autónoma 
de Barcelona dedica tota una línia 
d'investigació, i que es revela cab-
dal com a concíusió d'etapes ante-
riors i coTTi a factor de comprcnsió 
de l'evolució que se'n va seguir. 
No cal dír que, en aquest marc, 
Pescóla musical del monestir de 
Montserrat hí ocupa un lloc pree-
minent i que Anselm Viola en va 
ser un deis mestres principáis 
(entre els quals fígiirava Benet 
Julia, nascut, com ell, a Torroella 
de Montgrí). 
María Lluísa Cortada ha 
dotat, pero, aquesta obra deis ele-
ments necessaris per fer-la interes-
sant, també, ais uUs del qui no és 
un entes ni un erudít musical. Al 
voltant de la figura d'Anselm 
Viola, del seu treball com a músic 
i del registre cxhaustíii d'altres 
miisics montserratins, ofcreíx una 
visió quasi pictórica del monestir 
on va treballar, de la sítuació 
musical i cultural de Catalunya, de 
l'univers d'idees en qué es movien 
uns homes, en el lent camí cap al 
món contemporani. 
De tota manera, es fa evident 
que l'autora ha rreballat des de la 
perspectiva del músic práctic, de 
Pintérpret ámpliament reconegut 
que es, i per aixó s'inferessa de 
forma e,special per la sítuació i uti-
lització deis Instruments musicals de 
l'épiKa, peí seu repertori, per l'evo-
lució i influencies d'aquest, etc. 
En un país musicológícament 
poc normalitsat, on resten pendents 
els catálegs d'altres autors igualment 
signifiattius i a vegades mes recents, 
on la majoria d'arxius mantenen el 
material masical sease condicions i 
sense classificar, on l'edició musical 
de recerca depén sovint de casuali-
tats i voluntarismes impagables, 
l'aparició d'un estudi com aquest és 
j3 una bona notfcia peí sol fet d'exis-
tir. Siguin benvinguts els diversos 
suporfs que ha rebut, l'avinenresa 
del segon centenari de la mort del 
pare Viola petó, sobretot, el que 
supasa com a avenf en el tractament 
digne i científicament corréete del 
nostre patrimoni musical. 
Joan Gay i Puigbert 
12121 96 Revista de Girona / núni. 195 nuir(, - ;¡bril 1^99 


La música d'un gironí a Montserrat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert