Relats, Vicenç

Revistes Catalanes amb Accés Obert

74 > revista de girona  283
 
A punt de fer 93 anys, en Firmo rememora amb detall 
passatges de la malaurada guerra del 1936, en què 
va perdre el seu estimat mestre Lluís Tasis Parnau
En Firmo –sí, sí, Firmo– Ferrer i Casadevall és un personatjàs d’aquells que 
són i fan història. Que en són, perquè l’han viscuda, i que la fan, perquè, a més, 
l’escriuen i l’expliquen. Nascut a Cadaqués el 4 d’agost de 1921, en Firmo és d’una 
gran singularitat, que ja comença per aquest seu nom, que es porta l’oli. Perquè 
de Firmos no en trobareu pas gaires, almenys a les terres de parla catalana... 
perfil
En Firmo de Cadaqués 
Memòria viva de la guerra, de l’exili i la deportació, 
del franquisme... i d’un segle de la vida del seu poble
Tot i les seves fermes convicci-ons republicanes, la fidelitat a aquest seu sant patró tan es-trambòtic sembla de tradició 
dinàstica. Perquè ja se’n deia el seu avi, 
també el seu pare, se’n diu ell i també el 
seu fill, que ara no volta (tant) per Cada-
qués, sinó per l’Empordà més meridio-
nal: per Sant Feliu de Guíxols. Potser amb 
aquests dos firmos ja tenim comptats tots 
els que hi ha als Països Catalans, però n’hi 
hauria per iniciar tota una recerca dels Fir-
mos escampats pel firmament.
Un nom així no l’ha fet parlar pas poc. 
«Està bé, està bé, vostè firma Ferrer i Casadevall, però com es 
diu de nom?», li han hagut de preguntar una pila de vegades, 
en no treure’n l’entrellat. Una de bona li va passar de ben me-
nut, quan el mateix primer president de la Segona República 
Espanyola, Niceto Alcalá Zamora, li va fer arribar una joguina 
de regal i el carter de Cadaqués va tenir feina a trobar la casa 
d’un innominat Ferrer i Casadevall, perquè el personal de la 
Casa Presidencial poc que va saber identificar el seu nom.
Corria l’any 1931 i als deu anys –i ja d’abans– en Firmo 
tenia el costum de llegir el diari –llavors La Vanguardia– del 
seu avi, i és així com va saber que el cap de l’Estat espanyol re-
publicà va anunciar que regalaria als nens pobres les joguines 
que havien deixat al Palau els fills del rei Alfons XIII de Borbó, 
en abdicar amb la proclamació de la Repú-
blica. Com aquell qui res, el vailet li va es-
criure que ell també en volia una, i setma-
nes més tard li arribaria, ben encapsat, un 
cotxet articulat. No era d’aquells dels nens 
de sang blava, sinó una joguina comprada 
expressament per a en Firmo. Per tant, un 
present ben especial que, no cal dir-ho, 
ben segur que encara ara guardaria com 
una autèntica joia. Amb tot, la joguina no 
es conserva perquè, amb la precipitada 
desocupació de casa seva per la fugida 
familiar cap a l’exili, es van perdre bous i 
esquelles. I això que de peces testimoni-
als en guarda de ben singulars, com ara la que més el marca: 
el plat metàl·lic que el va acompanyar sempre, des del camp 
d’internament de Rivesaltes fins al camp nazi de treballs for-
çats de Brest, entre d’altres, passant per les cinc presons fran-
quistes a les quals va ser reclòs. O els dos revòlvers que té: un 
de la Guerra Civil (1936-1939), i un altre amb culata de marfil, 
de la Guerra de Cuba (1898), en la qual un germà del seu avi –
Nicolau Ferrer, sergent de l’exèrcit– va participar. Els té perquè 
el seu pare els va amagar a la barraca vella de l’olivar.
Amb una agilitat física i mental digna d’envejar, a punt 
de fer 93 anys, en Firmo rememora amb detall passatges de 
la malaurada guerra del 1936, on va perdre, entre altres, el 
seu estimat mestre Lluís Tasis Parnau, assassinat per uns 
VICENÇ RELATS > TEXT i FOTOS
revista de girona  283 > 75
 
milicians incontrolats d’aquells que feien una guerra boja 
pel seu compte. «Ens feia fer un periòdic a l’escola i deia 
que els nens havíem d’escriure i editar-nos llibres per saber 
expressar les nostres idees», recorda, tot reconeixent-li un 
mestratge que s’ha acabat aplicant amb escreix.
El fet que el seu pare, mestre d’aixa d’ofici, fos el presi-
dent del sindicat CNT a Cadaqués i que el seu oncle Manel 
Ferrer en fos l’alcalde van fer imprescindible la seva fugida 
cap a França el gener del 1939. I així ho van fer la nit del dia 
29, tres dies després que les tropes franquistes haguessin 
ocupat Barcelona, quan tots els camins que duien a la fronte-
ra francesa estaven atapeïts de gent que marxava cap a l’exili.
Ells van sortir per mar, des de Portlligat, a bord d’una 
barca de teranyina a motor, amb el seu pare, la seva mare i 
dotze tripulants més. Procedien de Canet de Mar i anaven 
rumb a França, amb el propòsit d’arribar a Cotlliure, però els 
guardacostes francesos els desviarien cap a Portvendres. El 
dia abans, en atracar a la riba de Cadaqués, enmig d’una forta 
tramuntanada, el patró de la barca arribada del Maresme va 
trobar el seu pare a la platja i li va demanar si sabia d’algun 
coneixedor del país que els pogués ajudar a passar el cap de 
Creus. Després de rumiar-s’ho uns moments breus, ell ma-
teix s’hi va oferir, sempre que hi pogués anar acompanyat de 
la seva esposa i d’un dels seus dos fills, ja que l’únic germà 
d’en Firmo –en Josep– havia estat fet presoner a la guerra.
És així, ben improvisadament, doncs, que en Firmo, 
amb disset anys, iniciava el camí de fugida. Un camí co-
mençat ara fa 75 anys rodons, que el duria a passar gairebé 
tres anys d’exili en camps de reclusió i de treballs forçats, 
dos en presons franquistes i dos més de servei militar a les 
Canàries. Va recollir tota aquesta experiència al llibre Joven-
tut perduda. (De Cadaqués a l’exili. El retorn. L’Espanya de 
Franco), on relata amb precisió les penúries d’aquell recor-
regut tortuós que li va estroncar la vida.
Aquest, però, és només un de la desena de llibres que en 
Firmo ha escrit d’ençà que als anys vuitanta, rere el taulell de 
la botiga que regentava amb la seva esposa –la Pepita, ja desa-
pareguda–, va començar a escriure les tardes solitàries d’hi-
vern. Primer com un petit record personal de la guerra i del 
seu desenllaç, que acabaria convertint en el llibre La història 
d’en Justí (1983), i que després va continuar amb molts més: 
Coses de Cadaqués (1986), Cadaqués des de l’Arxiu (1991), To-
pònims de Cadaqués (1999), Contraban a Portlligat (1999), El 
general de Cadaqués (2006)... Tot de volums que expliquen i 
recreen la història del seu poble, tal com també ha fet des de 
les planes de la revista Sol ixent, de la qual sempre ha estat un 
del puntals. Sent com és un dels cadaquesencs més veterans, 
és la memòria gairebé notarial d’un poble que d’infant va co-
nèixer com a reducte aïllat de pescadors i d’històries d’antics 
pirates, i que ara és un cobejat paradís turístic, impregnat en-
cara de l’aire hippie que hi va desembarcar als anys setanta.
No s’ha mogut de Cadaqués des del 1946, quan hi va 
tornar definitivament en encadenar-se la mort del pare i el 
germà i es va haver de fer càrrec de la mare i de la seva àvia, 
soles. Això el va fer aparcar el somni de ser tècnic de ràdio, 
especialitat per a la qual havia estudiat a Barcelona durant 
els dos anys que va estar treballant en fàbriques de Sant 
Adrià del Besòs i Sabadell.
Engegar una botiga amb una mica de tot –que va ser 
tota una referència, fins que va tancar l’any 1987– va ser la 
seva manera de refer i guanyar-se la vida, sense deixar mai, 
però, de fer altres feines ni de llegir ni d’escriure. Ni tan sols 
ara, que té dificultats per veure-hi amb precisió. «He escrit 
tot el que he viscut i recordo de Cadaqués i el que he sabut 
d’abans de néixer, i encara n’escric coses que no interessen 
a ningú», diu amb posat desmenjat. A Cadaqués us ho ne-
garan i tothom us sabrà donar raó d’en Firmo, sense que us 
calgui localitzar-lo a la llibreria Ses Minves, que hi regenta la 
seva filla, la Roser.
En Firmo, que porta sobre seu tants de passatges inten-
sament viscuts de la història del segle xx i diu que ja no té 
plans de futur, confessa que encara confia a viure un epi-
sodi tan il·lusionador com és la independència de Catalu-
nya. «M’agradaria poder votar i espero poder veure-ho», diu 
amb una esperança que li fa brillar els seus ulls gastats.
I és clar que sí, Firmo. Quin un, en Firmo de Cadaqués!
Vicenç Relats és periodista.
Fa exactament tres quarts de segle que en Firmo, amb 
disset anys, iniciava una fugida que el duria a passar gairebé 
tres anys d’exili en camps de reclusió i de treballs forçats


Perfil - En Firmo de Cadaqués

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert