Besalú i Costa, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

N
O
V
E
TA
T
S
92 [208] E Revista de Girona F núm. 241  març - abril  2007 E Crítica
tenir en compte que, amb
el vestit, l’artista construeix
el retrat ja de bon
començament). 
En el pròleg també es
parla d’un altre risc, el
que trobem en la  idea
central del llibre. Princesa
pot ser una paraula ben
pejorativa: la noia bonica
que amb un petó conver-
teix la granota en príncep
es converteix automàtica-
ment en la dona del prín-
cep, o sigui, en l’esposa
idea l  o,  fent  servir  la
mateixa expressió del prò-
leg,  «re ina de la  l lar» .
Princesa no s’acosta massa
perillosament a un con-
cepte masclista? I, ja que
hi som, una altra pregun-
ta: l’essència femenina de
la qual es parla en el lli-
bre, ¿no quedaria més ben
ref lectida en els  retrats
d’unes dones vestides amb
roba de cada dia ,  amb
posats també de cada dia?
Però em sembla que
ens estem complicant
massa la vida i potser
només hauríem de pensar
que aquestes excel·lents
fotografies en blanc i
negre, fixades en un suport
també de qualitat, servei-
xen per, tal com diu la
meva amiga, mostrar el
caràcter i la bellesa, tant la
de fora com la de dins,
d’un bon nombre de dones
empordaneses.
Jordi Bonet-Coll
✍
El fracàs escolar:
actualitat i utilitat
CASTILLO, Miquel (coord.).
Cómo evitar el fracaso 
escolar en Secundaria. 
Recursos.
Col·lecció Materiales 12/16 para
Educación Secundaria. Orientación
y Tutoría. Editorial Narcea /
Ministerio de Educación y Ciencia.
Madrid, 2006. 
157 pàgines.
Hauria de ser conegut i
divulgat que bons professio-
nals gironins publiquen en
editorials espanyoles de pri-
mera línia, d’aquelles que
seleccionen acuradament els
seus autors, distribueixen
amb rigor i eficàcia en tot
l’àmbit de parla castellana i
que venen. Seria el cas de
l’editorial Narcea.
És tanmateix oportú
constatar i celebrar que no
només s’investiga i es pro-
dueixen bons materials i
recursos des de les universi-
tats, sinó també a peu
d’obra, des d’escoles i insti-
tuts, i des de diverses instàn-
cies educatives no escolars.
Aquest és el cas dels cinc
autors d’aquest llibre: M.
Castillo, professor de
secundària, G. Clapés,
directora de la Fundació
Sergi, J. Corominas, psicò-
leg i educador, E. M.
Ramon, pedagoga que tre-
balla amb adolescents en risc
d’exclusió, i E. Tubilleja,
amb àmplia experiència de
treball en Centres Oberts.
El tema del l l ibre és
ben clar: el fracàs escolar; i
la finalitat també: oferir tot
un seguit de materials, ben
presentats i ben argumen-
tats, per prevenir i fer front
a aquesta lacra, que afecta
una tercera part dels esco-
lars catalans i espanyols,
que qüestiona el paper del
sistema educatiu com a ins-
trument per compensar les
desigualtats d’origen, per
garantir unes competències
personals i professionals
mínimes i per oferir una
vertadera igualtat d’oportu-
nitats, i que –més enllà de
l’escola– té unes conse-
qüències socials devastado-
res. Com diuen els autors
del llibre, «el 72% de la
desocupació dels menors de
25 anys té relació directa
amb l’abandonament dels
estudis i el fracàs escolar».
És evident que aquest
fracàs és un fenomen especí-
ficament escolar (té a veure
amb l’organització, les nor-
mes, les estratègies i els
objectius de les escoles i ins-
tituts) i, doncs, els primers
que hi han de fer front són
els professors i professores.
Ara, és evident que tant les
seves causes com les possibili-
tats de fer-hi front depassen
de molt l’àmbit estrictament
escolar. Per això el llibre
s’estructura en quatre capí-
FEU, Jordi; BESALU, Xavier: Pobresa,
marginació i exclusió social a la
Costa Brava: El cas de
Palafrugell i  Mont-ras.
Palafrugell/Girona: Caritas
Palafrugell/Universitat de
Girona. 164 p.
FUERTES MATEU, Màrius: 100 anys de
La Salle (1905-2005). Girona:
La Salle, 2006. 232 p.
GEIS NIELSEN, Christian [et al.]:
Cartografia geoambiental de la
Costa Brava. Girona: Diputació
de Girona/Universitat de
Girona, 2006. 63 p.
GELI,  Anna M.; PELACH, Ignasi
[coord.]: Aproximació a les
competències en els nous títols
de mestre. Girona: Universitat
de Girona, 2006. 137 p.
GELPI,  Ramón: Vida de Jesús:
Evangelios concordados,
comentados por un peregrino
de Tierra Santa.  Girona:
Palverd, 2006. 409 p.
GRANELL i NOGUÉ, Glòria: Bertrana i
Varés: La Girona de Josafat.
Girona: Ajuntament de Girona,
2006. 136 p.
GRATACOS, Pep [text]; CARRILLO, Albert
[il·lustracions]: L’agenda de
Don Paulo. Girona: Comissió
Agenda Llatinoamericana de
Girona, 2006. 24 p.
GRUART, Joan: La meva lluna en un
cove. Girona: l’autor, 2006.
70 p.
HEREU, Xavier: Records del Barri Vell.
Girona: Axios Editorial, 2006.
65 p.
LACUESTA, Raquel [et al.]; FONT, Anna
[coord.]: Rafael Masó i Valentí:
Arquitecte (1880-1935).
Barcelona: La Caixa, 2006.
151 p.
LARIOS, Jordi: El cop de la destral.
Barcelona: Eumo Editorial/Cafè
Central, 2006. 86 p.
LEE, Vernon [traducció d’Ana
Becciu]: La voz maligna. Girona:
Atalanta, 2006. 162 p.
MARGENAT, Xavier: El tresor del Ter.
Girona: CCG, 2006. 96 p.
Martín, Aurora; Mataró, Montserrat;
NOLLA, Josep M. [coord.]:
Vuitenes Jornades d’Arqueologia
de les Comarques Gironines.
Roses: Generalitat de
Catalunya, 2006. 2 v.
E Revista de Girona F nm. 241  març - abril  2007 E [209] 93Crítica F
tols: els tres primers fornei-
xen d’idees i materials el pro-
fessorat (en relació amb
l’aprenentatge dels nois i
noies; treballant a fons la
relació tutorial; establint rela-
cions positives i de col·labo-
ració amb les famílies, gestio-
nant positivament els conflic-
tes, molts dels quals inevita-
bles en les societats plurals,
lliures i complexes de què,
afortunadament, formem
part); i el quart fa referència a
altres agents educatius i
socials, que treballen des del
medi social.
En síntesi, doncs: un
llibre d’una utilitat i actua-
litat innegables, fet des
d’una pràctica educativa
contrastada i des d’un
coneixement pedagògic
sòlid, i que té la garantia
d’una difusió àmplia i
generosa.
Xavier Besalú
✍
Vivències de
l’Empordà
Cortadellas, Xavier.
Un passeig per la memòria
d’en Joan Falgàs de Siurana.
Bàlec Llibres / Ajuntament de
Siurana d’Empordà / Diputació de
Girona, 2006.
En Xavier Cortadellas té tres
coses que fan pensar en Josep
Pla: ser empordanès –una cir-
cumstància que per a ell no és
cap tòpic, sinó un estat
d’ànim perpetu–, la sorne-
gueria i la capacitat d’obser-
vació –en la qual s’inclou
l’interès pel llenguatge– i la
necessitat d’estar envoltat de
papers, propis o aliens. La
suma d’aquests tres factors
havia de produir per força la
síntesi que el caracteritza:
escriptor, crític literari i arti-
culista. A més, hi afegiria jo,
és posseïdor d’una saludable
xafarderia planiana que el
capacita per elaborar retrats
de personatges com Joan
Falgàs: un pagès nascut a
Siurana d’Empordà, arrelat al
tros però obert al món,
coneixedor d’arrossos i olive-
res, aficionat al teatre, de
memòria poderosa i records
abundants.
Cortadellas utilitza el
format diàleg en la primera
part del llibre, un diàleg en
què es deixa el protagonisme
a Joan Falgàs, mentre l’autor
es limita a «provocar» respos-
tes i explicacions de l’entre-
vistat. Sovint, una expressió,
una paraula gairebé perduda
per a les generacions actuals
és objecte immediat de la
curiositat de l’entrevistador,
que ha aconseguit trobar
l’equilibri entre la parla
òbviament col·loquial de
Joan Falgàs i el registre escrit
que la reflecteix.
A la segona part del lli-
bre, Falgàs pren la paraula o,
més ben dit, la ploma, per
desgranar els seus records
sobre llocs, edificis, perso-
natges i fets esdevinguts a
Siurana.
Les fotografies del perso-
natge que apareixen de tant
en tant en l’obra mostren
l’entrevistat en la seva infan-
tesa i joventut, mentre que
d’altres, a mida més gran,
però també en blanc i negre,
capten primers plans i
expressions facials del perso-
natge, en el típic estil de
l’entrevista periodística.
Podríem dir que Un passeig
per la memòria d’en Joan Falgàs
de Siurana, que així es diu el
llibre, és ben bé això: una
passejada en agradable con-
versa amb un empordanès
que sap coses perquè les ha
viscudes, i que sap explicar-
les perquè té aquest do. 
I Xavier Cortadellas les
ha recollides perquè té el
do de reconèixer quan una
conversa, un personatge, un
text, tenen més fons del
que sembla.
Dani Vivern
✍
El bisbat de Girona
en temps de Franco
Clara, Josep; Sol, Romà; Torres,
Carme; Alanyà, Josep.
L’Església catalana durant 
el franquisme (1939-1975).
Apunts per a una història. 
Volum II: Girona · Lleida · Tortosa.
Editorial Claret. Barcelona, 2005.
310 pàgines.
El protagonisme exercit per
l’Església catòlica durant els
quaranta anys de dictadura
franquista resulta un tema
controvertit que cal abordar
des de la seva enorme com-
plexitat defugint posicions
maniqueistes. Si bé és cert
que la violència incontrolada
d’arrel anticlerical que sacsejà
la rereguarda republicana
durant els primers mesos de la
Guerra Civil va suposar la
persecució i assassinat d’un
nombre gens menyspreable
de religiosos i fidels, tampoc
ho és menys que la jerarquia
catòlica veié a través del
nacionalcatolicisme la possibi-
litat de recuperar la situació
privilegiada que li havia estat
limitada a l’etapa republicana
per les reformes socials de
contingut laic. Per altra
banda, fou sobretot a partir
dels anys seixanta que la veu
dels corrents cristians renova-
dors i progressistes esdevin-
gué essencial per articular els
moviments d’oposició al
règim i la reivindicació de la
identitat i la cultura catalanes.
Resulta evident, per tant, que
l’Església no ha estat –ni ho
és encara– un cos monolític, i
que cal un esforç d’objectivi-
tat sovint difícil per analitzar
el seu paper alhora de víctima
i botxí durant aquell període
encara tan recent de la histò-
ria. És per aquesta raó, doncs,
que esdevé summament inte-
ressant l’edició que des la
Direcció d’Afers Religiosos
de la Generalitat de
Catalunya s’està portant a
terme d’una breu síntesi
sobre l’evolució de les diòce-
sis catalanes durant els qua-


El fracàs escolar: actualitat i utilitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert