Montesinos, Emili

Revistes Catalanes amb Accés Obert

84 [316] E Revista de Girona F núm. 248  maig - juny  2008 E Dossier
V
a ser en aquesta línia de recerca que l’EPS obtingué per
primera vegada, l’any 1989, un projecte competitiu de la
Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología (CICYT),
que a més involucrava altres investigadors de l’EPS de l’àmbit de
la química (P. Mutjé) i de la matemàtica aplicada (M. A. Sainz).
Més endavant, amb la incorporació l’any 1989 de M. Gispert a
l’esmentat grup de recerca, s’aconseguí l’any 1991 el primer pro-
jecte europeu en el marc del programa STREP sobre emissions de
gasos nitrogenats i desnitrificació en sòls agroforestals. 
La UdG i els nous centres de recerca
Amb la creació de la Universitat de Girona (UdG) es van consolidar
altres centres de recerca, com el Departament d’Enginyeria Química,
Agrària i Tecnologia Agroalimentària (EQATA), sota la direcció de J.
Camps; l’Institut de Tecnologia Agroalimentària (INTEA), sota la
meva direcció; i, l’any 1995, la Unitat de Tecnologia Agroalimentària
del Centre de Referència en Tecnologia dels Aliments de la Generali-
tat de Catalunya (CeRTA), que va ser possible gràcies a la creació de
l’Àrea de Tecnologia dels Aliments i la consolidació de Producció
Vegetal. L’any 2000, el grup de Patologia Vegetal entrà a formar part
La recerca 
en l’àmbit 
agroalimentari
Emilio Montesinos
La recerca en l’àmbit agroalimentari a l’Escola
Politècnica de Girona (EPS) s’inicià més aviat
com a prestació de serveis als sectors agrícola i
ramader, amb la creació l’any 1985 de la Funda-
ció Mas Badia (FMB) i del laboratori agroalimen-
tari ubicat a l’antiga Escola Universitària Politèc-
nica de Girona (EUPG), sota la direcció de Josep
Arnau. La recerca en el sector agrícola començà
amb la meva incorporació i la creació l’any 1986
de la Càtedra de Biologia Vegetal a l’EUPG, i
amb un projecte –en estreta col·laboració amb
el Departament d’Agricultura i Pesca (DARP) de
la Generalitat de Catalunya, les cooperatives
fructícoles de Girona i la FMB– per investigar un
greu problema –anomenat borró sec o pseudo-
monas– que afectava la producció de pera. 
Un alumne al laboratori. 
de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del Centre d’Innovació i Desen-
volupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat, i es va crear el
Centre d’Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal (CIDSAV),
sota la meva direcció i sota la direcció científica d’E. Badosa, amb
l’objectiu principal de potenciar la transferència al sector agrícola. 
La possibilitat d’accedir, a partir del 2003, als Fons Europeus
de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea (UE),
va permetre posar en marxa una sèrie d’infraestructures i projectes
de recerca anomenats parquetassos, que permeten d’una banda
potenciar el CIDSAV i de l’altra crear nous centres, com el Centre
de Noves Tecnologies Alimentàries (CeNTA), amb un edifici al Parc
Tecnològic de la UdG, a la Creueta, i un altre a l’Institut de Recerca
i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Monells. 
A continuació presentem la productivitat dels grups de recerca
de l’àmbit agroalimentari de la UdG utilitzant la base de dades
pública GREC, que ha estat adoptada per les universitats catala-
nes estàndard. Hi apliquem criteris reconeguts en el món científic-
tecnològic com a insums (projectes de recerca competitius i infra-
estructures, transferència tecnològica) i exsums (publicacions
indexades, tesis doctorals, patents) corresponents al període de
10 anys del 1998 al 2007.
Recerca bàsica i aplicada
Les principals línies d’investigació en l’àmbit agroalimentari són
desenvolupades pels grups de recerca de Tecnologia Alimentària i
Patologia Vegetal de l’Institut de Tecnologia Agroalimentària, per la
Unitat de Ciència del Sòl i pel Grup d’Enginyeria Agrària del Depar-
tament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària. 
El Grup de Tecnologia Alimentària desenvolupa dues línies de
recerca en el marc de la valorització de subproductes de la indús-
tria càrnia, i dels mètodes de detecció i impacte dels patògens i
dels aliments biotecnològics. El Grup de Patologia Vegetal treballa
en epidemiologia i control de malalties de gran impacte en la pro-
ducció de fruita (foc bacterià, taca marró, podridures de postcolli-
ta), bioplaguicides i biofertilitzants microbians, i nous productes
per al control de bacteriosis i micosis dels conreus basats en pèp-
tids antimicrobians. La Unitat de Ciència del Sòl treballa en els
efectes de l’ús i l’abandonament del sòl pel que fa a la seva quali-
tat i fertilitat, així com en l’aprofitament agrícola de residus. El Grup
d’Enginyeria Agrària treballa en l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg
i en la gestió dels recursos hídrics, i també en l’eficiència i qualitat
de les produccions ramaderes. 
Amb poc més de vint investigadors, la majoria doctors, durant
el període contemplat de 1998 al 2007 s’han rebut un total d’uns
2,5 milions d’euros procedents d’ajudes en convocatòries compe-
titives de la CICYT, la CIRIT, la UE, el CIDEM i el Centro para el Desa-
rrollo Tecnológico Industrial (CDTI). Aquestes ajudes han permès
tirar endavant molts projectes de recerca, incrementar la infraes-
tructura de recerca i alhora consolidar els grups de recerca, espe-
cialment aquells que han generat la majoria d’aquests recursos, és
a dir, els de Patologia Vegetal i Tecnologia Alimentària.
S’han publicat 125 articles indexats al Science Citation Index
(SCI) i s’han defensat 23 tesis doctorals, una bona part com a
resultat de la formació del mateix professorat implicat. Les publi-
cacions s’han realitzat en revistes de reconegut prestigi internacio-
nal com Phytopathology, Plant Disease, Applied and Environmen-
tal Microbiology, Food Science and Technology, Agricultural Water
Management, Agrochimica, International Journal of Food Micro-
biology i Transgenic Research. A la pàgina següent es presenta
l’evolució del nombre de publicacions i de tesis doctorals, i la seva
distribució per àmbits.
Dossier F E Revista de Girona F núm. 248  maig - juny  2008 E [317] 85
Activitats del Grup de Patologia Vegetal i del Centre
d’Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal.
Activitats del Grup 
de Tecnologia Alimentària.
Activitats dels grups d’Enginyeria 
Agrària i de Ciència del Sòl.
86 [318] E Revista de Girona F núm. 248  maig - juny  2008 E Dossier
Transferència tecnològica
La transferència de resultats de la recerca ha quedat plasmada
en els més de 50 convenis de recerca i desenvolupament sig-
nats amb empreses del sector agroalimentari, per un volum
econòmic de gairebé 0,8 milions d’euros. Majoritàriament,
aquesta tasca de transferència ha estat realitzada pel Centre
d’Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal (CIDSAV) en
el camp de la patologia vegetal i del desenvolupament de nous
productes fitosanitaris (bioplaguicides i biofertilitzants). Cal
esmentar la col·laboració amb empreses de diversos sectors,
entre els quals cal destacar el de les llavors i plantes de viver
(Syngenta Seeds, Semillas Fitó, Agromillora Catalana, Associa-
ció de Viveristes de Girona), el dels substrats i adobs (Burés Pro-
fessional, Laboratorios Jaer, Ecostyle), el dels productes fitosa-
nitaris (IQV Agro, Rohm and Haas), el de biotecnologia agrícola
(Eden Biosciences, NewBiotechnic, Bioibérica, Giten Biologi-
cal), el de la producció de fruits (cooperatives fructícoles com
Costa Brava o Girona Fruits) i, finalment, amb l’IRTA i altres cen-
tres de recerca.
Aquesta transferència també ha quedat consolidada amb
l’obtenció de tres patents que són propietat de la UdG, i en què
figuren com a inventors diversos investigadors del Grup de Pato-
logia Vegetal. En concret, es tracta d’un nou biofungicida per a
la frigoconservació de fruita fresca (patent europea), i de dues
patents de pèptids antimicrobians cíclics i lineals –compartides
amb el laboratori LIPPSO–, que estan actualment en fase de tra-
mitació d’acord amb els procediments establerts en el Tratado
de Cooperación en Materia de Patentes (PCT). Cal destacar que,
segons tots els índexs actuals, aquests pèptids constitueixen
una gran innovació en el camp dels nous antibiòtics, ja que són
de gran eficàcia i tenen un impacte ambiental i toxicològic molt
baix, amb una aplicació potencial tant en el camp agrícola com
en els àmbits alimentari, clínic i veterinari. Atesa la dimensió de
l’activitat de transferència, el CIDSAV es traslladarà propera-
ment a uns nous laboratoris ubicats a l’edifici Jaume Casade-
mont del Parc Tecnològic de la UdG. 
A més, la potenciació de la recerca en l’àmbit de la tecnolo-
gia alimentària es veurà notablement afavorida amb la finalitza-
ció de l’edifici del CeNTA, també al Parc Tecnològic de la UdG,
on s’ubicaran plantes pilot de producció i formulació de microor-
ganismes per a la indústria alimentària (cultius iniciadors, pro-
biòtics, bioconservadors), d’aplicació de noves tecnologies
suaus de tractament d’aliments, i també laboratoris d’aliments
biotecnològics.
Emilio Montesinos  és catedràtic de producció vegetal i director de l’Institut
de Tecnologia Agroalimentària de la Universitat de Girona.
Evolució de l’obtenció de recursos per a R+D i de la productivitat acumulada durant
els darrers 10 anys pels grups de recerca de l’àmbit agroalimentari. Publicacions
científiques-tecnològiques internacionals dins el sistema JCR-SCI (SCI), 
tesis doctorals defensades (PHD) i nombre d’investigadors de plantilla (INV). 
Obtenció de recursos per a projectes de R+D i infraestructura de recerca, i volum
econòmic de la transferència a empreses del sector agroalimentari.
It
em
s
PHD
SCI
Anys
M
il
er
s 
d
’e
u
ro
s
Anys
Distribució de les publicacions SCI en els grups de recerca. 
6%
Enginyeria 
Agrària
12%
Ciència
del Sòl 
32%
Patologia
Vegetal 
75%
Tecnologia
Alimentària
INV
TRANSFER
R+D
INFRA


La recerca en l'àmbit agroalimentari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert