Domènech Puig, M. Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

9Ó ij6ol *• REVISTA D E G I R O N A •* NÚM. 208 ÍÍL;TI:MBRI£-ÜC;IUIÍKI-. 2001 •* *- CRÍTICA 
GAUANO, César, B exilio está aqu/. 
SantCugat del Valles; Nihil 
Obstat, 2000.116 p. 
GRABULEDA, Josep; RIGAU. Antoni 
Maria: RUSTUU.ET, Miguel. La 
fábrica de Banyoles: Les Sa-
ques (1914-1989). Banyoles: 
Ajuntament de Banyoles, 
1999.43 p. 
GUILLEMET, Jaume. Abdon Terra-
das. Primer ülrigent república, 
periodista i alcalde. Rgueres: 
Instituí d'Estudis Empordane-
sos, 2000.352 p, 
JUANOLA, Roser; SALA, Joan; 
VALLES, Joan. Trag: educado 
visuaí i plástica, 4. Barcelona: 
Vicens Vives, 2000.147 p. 
MARTÍ, Marc. Morell Carteüs. Barce-
lona: Marc Martí, 2001.215 p. 
MERCADER, Joan, l'ambit de la 
memdria. OíoL- Fundado Pere 
Simón. 2001.106 p. 
MONTURIOL,Joaquim; DOMÍNGUEZ, 
Eioi. E¡ parlar de la Garrobo. 
Olot: Radio Olot, 2001.197 p. 
PLANELU, Gabriel. Mescal. 
Barcelona: Proa, 2001.66p. 
PRAT, Jordl. Carref hospital awb 
Sar\t Geroni. Barcelona: Edi-
cions62,2001.93p. 
REIXACH, Josep: ALQUERO, Tavi. B 
ram de la geganCesa. Olot: 
Ajuntament d'Olot, 2001.20 p. 
RiBERA. Ramón. B Carme d'Olot. 
Olot: Fundació Pere Simón, 
2001.220 p. 
SAhíTAEULAUA, J. N. Pagades i gra-. 
tacéis. Barcelona: Columna, 
2001.270 p. 
XIFRA. Jordi. 7eories / mode/s de les 
relacions publiques. Valencia; 
3i4,2000.250 p. 
populnr, com sant Narcís ¡ les 
niosques o Carlemany, ocupen 
un espai preferenc en el Ilibre, 
pero i'autor taiTibé hi aplega ds 
inisteris del cali, es passeja per 
revocadora seu gironina de la 
niá de lí^amon Bereiiguer ll, de 
Guillem Bofill i de la faficástica 
briiixa. Es a dir, la historia de 
Girona sempre hi és presenc: la 
plaga Ac la llagosta del Í687, els 
setges francesos del 1809... I 
com a bon historiador, AJberch 
atialitza els fets amb la corr^spo-
nent visió critica; així, no s'está 
de desmitificar rhistóricament 
enaltit general Álvarez de Cas-
tro: «Al Uarg del segle XIX, en 
un marc tan procliu a Te-xaltació 
patriótica com el ronianticisme. i 
fms ben avan^ac el franquisme, 
hiscoriadors i erudia rivaliczaren 
a cancar les glories de la ciutat i 
en cap cas es procedí a contem-
plar aquest període amb un 
minim de sentit crític». 
Com ja era dVspcrar per la 
seva cemática. El miraclc de ¡es 
masques i allrcs llegendcs ha dispo-
sat d'una gran accepcació popu-
lar, Les hipotétiques preven-
dons, si és que n'hi havia, deis 
historiadors davanc d'un creball 
d'aquestes caraccerístiques (el 
relat llegendan acostunia a ceñir 
un nial encaix en la htstoriogra-
tia tradicional) han quedat disíii-
pades. No en va e! seu autor, 
Ramón Alberch, és un investi-
gador d'una valúa contrastada, 
pero que també ha destacat, al 
llarg deis anys, per la seva capaci-
tat divulgadora. 
Lluís Costa 
í¿s 
Recerques 
interdisciplináries 
a Ullastret 
rvlAllTlN. AuTura; \iuxo. ]i.3iiio]i; 
Loi'FZ. Joan 15.; M A T . M Í O . Mtincumc. 
Excavacions arqueológiques a 
l'llla d e n Reixac (1987-1992). 
Monoj^nfiw d'Uüastret. I . Musen 
d'AqueolGgia de Caciluiiya-[Jlla5[TL-[. 
Girona, l'J99. 363 pagines. 
El Ilibre Excavadoiu ari^tieoló^iques 
a I'¡lia d'eii Reixac (1987-1992) 
enceta una serie de monograiies 
sobre l'important jaciment 
arqueológic de l'edat de ferro del 
Daix Empordá. L'obra té un 
rigor cientític i académic de pri-
mer ordre; és el resulta! de sis 
campanyes d'excavació i del tre-
ball de vini-i-sis investigadors 
coordinat-s per Aurora Martín des 
del Museu d'Arqueologia de 
CataJunya-UUastret. 
El treball consta de vuit 
amplis capitols i una extensa 
bibliografía final. Els capitols 
están cstructurats de la manera 
següenc: 
El primer és d'introducció a] 
tema. Fa un repás de la historia 
del jaciment i explica les noves 
técniques d'excavació emprades 
en aquests treballs, íent especial 
atenció a les unitat; estraligráfi-
ques i els fets arqueológics. 
El segon capítol és molt des-
criptíu i está subdividit en vuit 
apartats, Considera detalladamcnt 
Testratigrafia, Parquitectura í 
l'urbanisme de l'área excavada, i 
posa un émfasi especial en la dis-
tribució del terreny 1 els macerials 
constructius utihczacs. 
El tercer s'ocupa deis béns 
mobles crobats en els diferents 
sonddgs i cales efectuats a l'cxca-
vació. Se centra en els materials 
ceramics, que hi son estudiats, 
descríes i dibuixacs amb niolta 
cura. També s'hi ressenyen els 
objectes metál-Ücs i lítics. 
El capíiol quart está dedicat a 
l'explotació deis recursos mine-
rals. Fa una análisi del subsól i b 
geología del lloc. També dedica 
un espai a l'estudi de les pro-
cedéncies deis materials petrográ-
fics, hrics i mineralógics de rilla. 
En el capítol cinqué veiem 
com les ciéncies naturals i 
ambientáis coMaboren amb 
l'arqueologia a l'hora d'obtenir 
resultáis exhauscius i documentacs 
de les excavacions que es fan. 
Aquesc capítol está dedicac a la 
paleoecologia i a l'explotació de 
recursos biótics. 
El capitel sisé esta dedicat a 
la mort i ais ritus que l'envoltaven 
ja en la Uunyana edac del ferro. 
El secé pertany ja a TapaTtac 
de condusions i serveix per 
veure l'evolució cultura! i 
ambiental del recinte excavat de 
Tilla, per fer les reconstruccions 
de tot rentorn i per deduir i 
explicar com vivien i quines 
eren les activitats deis seus habi-
tants cap allá ais segles Vl-Iíl aC. 
El darrer capítol és un estudi 
sobre el dessecament de l'escany 
d'Ullastret duC a cemie al s. XIX, 
que demostra que la topografía 
del terreny taJ com b veiem avui 
dia no té res a veure amb la que 
tenia en l'época de l'ocupació 
protohisiórica. 
El conjunt de l'obra és 
important perqué Ka permés 
divulgar i conéixer de manera 
mes detallada una área de 4.000 
m' de rilIa d'eti Rebíac, descone-
guda per molts. A k vegada té el 
méric d'éwer practicament la pri-
mera obra d'arqueologia basada 
en un plantejament modern i 
interdisciplinari on cenen cabuda 
CRÍTICA ^ ». REVISTA DE GiKONA •» Nü.M. 208 si-riiMHiíh-ocrruisDii 2001 *-[5611 97 
matéries diverses deis camps de la 
biología, la geología, el medí 
ambient, recolegía.., totes les 
quals coMaboreii amb un objectiii 
coniú: refer amb el maxitti 
d'eficácia i fiabílitat la vida deis 
ibers de TEniporda. 
M. Carme Doménech Puig 
^ 
Ixcrcici 
d * memoria 
CMLILIÍRAS I ARTAU, Tomás, 
Li mtva Cirona. Mtmári». 
Institut d'Estudis Gironiíis, Ajunta-
nient de Crirona, Patronat Francesc 
Eiximenis. Girona, 2001. 
208 pigiiití. 
Una ciutat és una auténrica suma 
de reaÜtatí, i és així coni esdevé 
testimoni natural de la historia. 
Pero el teixit de la ciutat necessita 
uns teixidors, que son els ciuta-
dans que lí donen vida; i, entre 
aquescs, exceMeixen aquells que 
es preñen la crónica deis fets de! 
seu cemps com una tasca de Le-
gal. Tomas Carreras i Artau 
(1879-1954), un gíioní que va 
escriure les seves menióries -iné-
dítes fins ara-, n'és un. 
Carreras va ser pedagog, 
historiador de la filosofía i etnó-
leg, home de caire pííblic i de 
serios compromís amb el país, 
tesrimoní de canvís de la socíetat 
catalana, diputac per Girona de la 
dreta catalanista al Pariament de 
Catalunya. El seu era un catala-
nísme lingüistic i literarí. Va 
contribuir a la millora del siste-
ma educariu des de la seva cáte-
dra a la Universitat de Barcelo-
na. Per a ell la filosofía era un 
saber útil, utia suma de sabers. 
L.A.\]EVAGIRONA 
\H.l|IIR¡h,silMOMÍSDIÍBbR\i, 
entre els quals incloía historia, 
dret, cosiums, llengua i moral. 
A Girona va ser testimoni 
d'una vida cultural molt singular, 
en répoca en qué la «seva« ciutat, 
per l'alenada del Modemisme i 
del Noucentisme, es va anar cou-
figurant com el segon nuclí cul-
tural de Catalunya, després de 
Barcelona. 
Quan aquesta pen;onalítat es 
va posar a escriure les seves 
memóries va sorgir-ne un Uibre 
document de primeríssim ordre 
per conéíxer unes realitats ciuta-
danes que han fomiac la historia. 
[ és que el Ihbre li devia vessar del 
cor, perqué el va escriure dírecta-
ment, com un exercící de 
memoria, sense consultes d'arxiu, 
durant la Guerra Civil i en un 
aniagatall, per evitar la persecució 
que hauriapatít. 
Un prefaci de Narcís-Jordi 
Angó i una introdúcelo i notes 
de Pep Vila ser '^eíxen i emmar-
quen la presentacíó de la rica per-
sonalítat de l'autor i de l'obra. 
Ambdós prologuístes posen el 
lector en la situació deguda per 
comprendre totalment l'encaíx 
del personatge en la seva época. 
És un Uibre espléndidament obert 
per a gironins apassionats peí 
pretént, amb una magnífica des-
cripcjó de quadre de costums, 
bairi per barri, que ha de figurar a 
les niíDors antologíes de Girona. 
Jordi Dalmau 
^ 
Esgrima 
mental 
REiXACM.Jaumc. 
El d i i que em va.\g conéixer. 
EdicLoiu de rAjiüicimeiit de RielLs i 
Viabiea, 2001. 258 pagines. 
La gent amb un niíním d'inquíe-
tuds íntelleciuals, o si niés no 
amb una certa sensíbíhtat peí seu 
entom, busca la conversa, fins i 
tot la controversia, i el planteja-
ment sense enibuts de qüesrions 
tnnscendenLs. Aquest ínipuls cap 
al debat, cap a 1'esgrima mental, 
provoca sovint una mena de 
catarsi que per a molts és mes 
noble i cnriquidora que -posenv 
hi- el gaudí passiu d'una noveMa. 
Aturar-se a reflexionar i a con-
trastar el pensament d'altri amb el 
propí és senipre un exercici sa i 
agrait, que no demana gaire res 
mes que les ganes de fer-ho. A 
vegades, cal només una perita 
empenta per tancar els utls al ver-
tigen exterior i descobrir -amb 
placídesa, sempre amb placídesa-
que encara conservem la capacitat 
de vibrar davant de la concrecio 
verbal, d'alló que constatem com 
a cert pero no tením ciar com 
expressar. De com donar aqüestes 
pedtes empentes. Jaume Reixach 
en sap un níu. E¡ dia qm cm mg 
ameixer -aparennnent un innocu 
recuU d'ardcles d'opinió publícats 
a divenos diaris tatalans- és capa^ 
de destapar immediatament la 
reaccíó del lector, d'impHcar~lo 
eti moltes reflexions sobre temes 
diversos, actuáis, per mes que el 
seu apriorisme pugui estar a les 
antípodes d'alló que e! lector 
venera o rebutja. A vegades 
maiéutics, a vegades delíciosa-
ment lineáis i simples, els seus 
arricies no s'estan d'enfi-ontar-se a 
temes polémics, ni d'adoptar pos-
tures compromeses, Hi trobareu, 
abundoses, Íes ret'eréncíes litera-
ries, cinéfiles i filosofiques que 
íMusiren i exemplifiquen el dis-
curs del veritable home de lletres. 
Aíxó si: mai com a Uuíment, sino 
com a suport, necessari bastimem 
o, fins i tot, génesi d'una reflexió 
o crítica presentada amb un estil 
ben pbner. 
Jaume Reixach s'aulodefi-
neix amb els seus propis escrits: 
com diu Miquel Pairolí al próleg 
del Uibre, estem davant d'un cris-
riá, home de lletres i catalanista. 
Hi afegiríem encara un quart atri-
but (que potser és inherent ais 
tres prímers): és un socratic pro-
vocador de reflexions que, sígui 
quina sígui la posició de partida 
del lector, no deixen mai indife-
rent. Al contrari: provoquen 
addicció. 
Dani Vivern 
El dia que eiti vaig conéixer 


Recerques interdisciplinàries a Ullastret

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert